El Govern ha tret a concurs la creació d'un núvol públic sobirà, una infraestructura estratègica d'emmagatzematge de dades situada a Catalunya, destinada a blindar la protecció de la informació i assegurar el compliment de la normativa europea. En una primera fase, allotjarà un 40% dels serveis i dades de la Generalitat.
Aquesta iniciativa forma part de l'Estratègia d'Autonomia Tecnològica de la Generalitat de Catalunya (Estratec), el full de ruta que el Consell Executiu aprovarà aquest dimarts per reforçar la sobirania digital, reduir la dependència de proveïdors tecnològics externs i augmentar el control sobre les dades i les infraestructures públiques.
En declaracions als mitjans, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, ha reivindicat l'aposta per guanyar sobirania digital i per la tecnologia europea: "Creiem en la protecció de dades basada en els paràmetres de la jurisdicció europea. Per això és important que les dades dels ciutadans de Catalunya estiguin en sòl europeu, concretament en sòl de Catalunya".
El 'cloud' sobirà s'integrarà amb la resta d'infraestructures públiques de connectivitat de Catalunya i funcionarà exclusivament sota el marc regulador europeu, la qual cosa permetrà assegurar la protecció de la informació, la traçabilitat dels serveis i el compliment de les exigències normatives vigents.
Un cop operatiu, l'empresa adjudicatària oferirà la infraestructura tant a administracions com a entitats privades. Es preveu que el seu desplegament afavoreixi el desenvolupament de projectes de dades i de computació en un entorn segur, amb la garantia que la informació romandrà en territori europeu i sota jurisdicció únicament europea.
Segons la Generalitat, aquest model permetrà accelerar la transformació digital i el desenvolupament de solucions avançades en sectors com la salut, la seguretat i altres serveis que gestionen dades crítiques, tant en l'àmbit públic com en el privat. A més, donarà més agilitat per posar en marxa nous serveis o ajustar la capacitat davant pics de demanda, i facilitarà la creació de solucions digitals d'alt valor afegit per a la ciutadania.
El projecte s'articula juntament amb la candidatura a la gigafactoria europea d'IA a Móra la Nova (Tarragona), també inclosa en l'Estratec, que aportarà la capacitat de computació especialitzada necessària per impulsar i aplicar solucions d'intel·ligència artificial.
En aquest context, Dalmau ha expressat la seva confiança que el sector privat se sumi a l'estratègia del Govern i recolzi, al mateix temps, l'aposta per la gigafactoria de cara als propers anys.
Modalitats de núvol i repartiment de serveis
El nou núvol públic sobirà s'afegirà a les modalitats de núvol públic i privat ja disponibles a Catalunya, incorporant al mercat una opció de núvol públic sobirà dins d'un ecosistema híbrid que pretén aportar "més seguretat, eficiència i capacitat d'adaptació en funció del tipus d'aplicacions i dades".
En un horitzó de dos anys, la Generalitat preveu evolucionar cap a una distribució de serveis en què el 40% s'ubiqui al núvol públic sobirà, el 30% en un núvol públic comercial —que actualment concentra el 20%— i el 30% restant en un núvol privat, reservat sobretot a sistemes amb més necessitats de seguretat o control operatiu —que ara agrupa el 80%—.
La previsió és que el pes del núvol públic sobirà augmenti progressivament segons les necessitats d'innovació, reforçant així la resiliència global dels serveis, evitant la dependència d'un únic entorn tecnològic i permetent adaptar de forma dinàmica la ubicació dels sistemes quan sigui necessari.
Inversió i condicions de la licitació
La licitació s'articula mitjançant un acord marc per a la prestació dels serveis del 'cloud' sobirà per a la Generalitat i el seu sector públic, amb un únic proveïdor. Inclou tant el subministrament de la infraestructura i dels serveis de núvol com els serveis de suport necessaris per facilitar la implantació i evolució de solucions digitals en aquest entorn.
L'acord tindrà una durada inicial de 8 anys —amb la voluntat de mantenir-lo posteriorment— i el valor estimat del contracte ascendeix a 481 milions d'euros, la inversió més significativa dels últims anys en infraestructures digitals. La previsió és que el núvol públic sobirà entri en funcionament en el segon semestre de 2027.
La licitació incorpora les directrius del marc europeu de sobirania del núvol (Cloud Sovereignty Framework) i exigeix el nivell més elevat de sobirania digital actualment certificable (Seal3), que garanteix que les dades romanen sota control europeu i que el servei pot continuar operant amb autonomia davant eventuals dependències de tercers o interrupcions externes.
Així mateix, s'estableix que el proveïdor del servei estarà sotmès exclusivament a la legislació europea i haurà de respectar tota la normativa europea relacionada que s'aprovi després de l'adjudicació, incloses futures actualitzacions, modificacions o noves disposicions aplicables.
Estratec: full de ruta per a l'autonomia tecnològica
L'Estratec defineix un marc d'actuació transversal per reforçar el control sobre els actius digitals i disminuir les dependències tecnològiques externes. A més, coordina iniciatives ja en marxa, com el desplegament de la xarxa pública de fibra òptica, l'estratègia de centres de dades o l'impuls de tecnologies quàntiques, sota objectius comuns d'assolir la màxima autonomia estratègica tecnològica.
L'estratègia aborda el conjunt de l'ecosistema tecnològic públic, des de la connectivitat fins a la computació, les plataformes i les aplicacions, i fixa com a metes reforçar la resiliència dels serveis públics, desenvolupar capacitats pròpies i alinear-se amb el marc normatiu i estratègic europeu en matèria de sobirania digital.
Inclou una vintena de mesures, entre elles actuacions de diagnòstic i anàlisi per detectar dependències tecnològiques i reforçar capacitats internes; l'elaboració d'un mapa integral de proveïdors; l'estudi de la governança dels projectes, la identificació del talent tecnològic i l'inventari d'infraestructures digitals i recursos disponibles.
També contempla accions per augmentar la resiliència dels serveis públics digitals, com el desplegament de protocols de continuïtat per a serveis crítics, la integració del sector públic en models corporatius TIC i de ciberseguretat i la implantació d'estàndards en àmbits estratègics com la IA.
El pla preveu, a més, l'impuls d'infraestructures i capacitats tecnològiques pròpies, abastant projectes ja en curs com el desenvolupament de centres de processament de dades, la gigafactoria europea, la xarxa pública de fibra òptica o l'Anella Quàntica de Barcelona, així com l'activació d'iniciatives en tecnologies avançades, tant pròpies com en col·laboració amb universitats, centres de recerca i l'ecosistema innovador.
Finalment, es recullen mesures de desenvolupament normatiu i de governança, com la creació d'un observatori del marc regulador, la incorporació de criteris de riscos geopolítics en la contractació tecnològica, el reforç de la identitat digital i l'impuls de programes de formació i capacitació interna per assegurar l'alineació de tota l'organització.