Multes de la DGT a l'estiu: infraccions i punts el 2026

L'obligació d'utilitzar la balisa V16 connectada a Espanya no està actualment en fase de tramitació parlamentària com a llei: segons la informació disponible, es tracta d'una obligació ja imposada pel Govern mitjançant normativa reglamentària i en vigor des de l'1 de gener de 2026. A les Corts Generals només apareix una iniciativa relacionada, procedent de l'Ajuntament d'Alcalá de Henares i tramitada al Senat, l'objectiu de la qual era demanar la suspensió d'aquesta obligatorietat. Aquesta iniciativa del Senat (identificador (15)810/001292) figura ja com a conclosa, per la qual cosa no hi ha ara mateix un debat parlamentari obert per aprovar o derogar l'obligació de la V16 connectada.

1. Quina normativa existeix sobre la balisa V16 connectada

La base de dades parlamentària recull una iniciativa al Senat que menciona expressament la “obligatorietat de la balisa V16 imposada pel Govern, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2026”. Aquesta redacció indica dos elements clau:

• És una obligació d'origen reglamentari, aprovada pel Govern (poder executiu), no una llei debatuda com a projecte o proposició al Congrés o al Senat.
• La data d'entrada en vigor d'aquesta obligació es situa a l'1 de gener de 2026.

Això encaixa amb l'esquema habitual en matèria de trànsit i seguretat viària a Espanya: la regulació detallada dels dispositius de senyalització a la carretera (triangles, balises, llums d'emergència, etc.) sol aprovar-se mitjançant reglaments i reials decrets que modifiquen el Reglament General de Vehicles o altres normes tècniques, sense passar per un projecte de llei complet a les Corts.

En les publicacions de l'Executiu que apareixen vinculades per terme de cerca (“balització”, “balisa”, etc.) hi ha abundants referències a senyalització i balització a carreteres o costes, però cap s'identifica de forma clara com la norma concreta que introdueix l'obligatorietat de la V16 connectada. La referència directa a aquesta obligatorietat i a la seva entrada en vigor procedeix, de forma explícita, de la iniciativa sénica comentada més avall.

2. Iniciativa del Senat vinculada a l'obligació de la V16

L'única tramitació parlamentària que menciona expressament l'obligatorietat de la balisa V16 connectada és la següent:

• Cambra: Senat
• Identificador parlamentari: (15)810/001292
• Primera data a la Cambra: 15 de gener de 2026
• Llegenda: Certificació de l'acord adoptat pel Ple de l'Ajuntament d'Alcalá de Henares (Madrid), en sessió celebrada el dia 16 de desembre de 2025, per suspendre l'obligatorietat de la balisa V16 imposada pel Govern, que va entrar en vigor l'1 de gener de 2026.
• Estat de tramitació: Conclòs (la conclusió de la tramitació es va publicar el 15 de gener de 2026).

La fitxa d'aquesta iniciativa està disponible a la web del Senat en aquesta fitxa d'iniciativa.

Es tracta de la certificació d'un acord d'un ajuntament (Alcalá de Henares) que s'eleva al Senat per instar el Govern a suspendre l'obligació ja vigent. No és, per tant:

• Ni un projecte de llei del Govern.
• Ni una proposició de llei d'un grup parlamentari.
• Ni un reial decret-llei sotmès a convalidació.

És una iniciativa de caràcter polític-institucional l'objecte de la qual és pressionar l'Executiu, però no suposa per si mateixa una modificació normativa del règim de la V16. En constar com a “Conclòs”, la seva tramitació ha finalitzat i no segueix oberta cap fase posterior relacionada amb aquest expedient.

3. Situació parlamentària actual de la normativa de la V16

A partir de tota la informació disponible es pot sintetitzar així l'estat de la qüestió:

• La obligatorietat de la balisa V16 connectada s'ha introduït mitjançant una norma reglamentària del Govern i ja està en vigor des de l'1 de gener de 2026.
• Aquesta normativa reglamentària no està ara mateix en fase de projecte de llei o proposició de llei al Congrés o al Senat; és a dir, no hi ha una iniciativa legislativa ordinària en curs per instaurar-la o suprimir-la.
• L'única tramitació parlamentària directament relacionada és la certificació de l'acord de l'Ajuntament d'Alcalá de Henares que demanava suspendre l'obligació, tramitada al Senat sota l'identificador (15)810/001292 i ja arxivada/conclosa.

Per tant, des del punt de vista estrictament parlamentari, la normativa que imposa la V16 connectada no es troba en cap fase de tramitació: està vigent per via reglamentària i, fins on arriben les dades consultades, només ha generat una iniciativa política puntual al Senat que ja ha acabat el seu recorregut.

La legislació espanyola no defineix les competències de la Direcció General de Trànsit (DGT) en un únic precepte aïllat, sinó que les fixa, en l'essencial, com a competències del Ministeri de l'Interior en matèria de trànsit i seguretat viària, que s'exerceixen a través de l'organisme autònom Capitania Central de Trànsit. El nucli d'aquestes competències materials està a l'article 5 del text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària (TRLTSV), aprovat pel Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, i a l'article que indica que Interior les exerceix “a través de l'organisme autònom Capitania Central de Trànsit”. El desenvolupament orgànic més recent es conté en normes d'estructura del Ministeri de l'Interior (Reial Decret 734/2020 i, actualment, Reial Decret 207/2024), però el seu articulat detallat no apareix a les fonts que s'han pogut consultar, per la qual cosa només es pot remetre a la seva referència oficial.

1. Marc normatiu bàsic

Les principals normes que fixen el marc competencial de la DGT/Capitania Central de Trànsit són:

• Reial Decret Legislatiu 6/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei sobre Trànsit, Circulació de Vehicles a Motor i Seguretat Viària (TRLTSV).
• Llei 18/2021, de 20 de desembre, que modifica el TRLTSV en matèria de permís i llicència de conducció per punts, afegint noves lletres a l'article 5 (Llei 18/2021).
• Modificació de l'article 5 TRLTSV per l'article 147.1 del Reial Decret-llei 5/2023, de 28 de juny (referenciat en el propi TRLTSV com a “Ref. BOE-A-2023-15135”), que ajusta algunes lletres del llistat competencial.
• Reial Decret 146/2021, de 9 de març, que modifica el Reial Decret 139/2020 sobre estructura orgànica bàsica dels departaments ministerials i el Reial Decret 734/2020 sobre l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de l'Interior, on s'integra orgànicament la DGT (Reial Decret 146/2021).
• Resolució de 8 de novembre de 2021, de l'Organisme Autònom Capitania Central de Trànsit, sobre delegació de competències, que distribueix internament certes facultats dins de la pròpia DGT/Capitania (delegació de competències).

2. Competències materials segons la Llei de Trànsit

L'article 5 TRLTSV enumera les competències de l'Administració General de l'Estat en matèria de trànsit i seguretat viària, que Interior exerceix a través de la Capitania Central de Trànsit. D'aquest llistat, les lletres m) a u), segons el text vigent consultat, atribueixen a la DGT, en síntesi molt fidel a la literalitat, les següents funcions:

• Autorització de proves esportives en què s'utilitzin carreteres estatals o travessies (lletra m), així com l'emissió d'informes vinculants sobre altres proves que discorrin per vies en què l'Estat té atribuïda l'ordenació, gestió, control i vigilància del trànsit.
• Tancament de carreteres o trams d'aquestes per raons de seguretat o fluïdesa del trànsit i restricció d'accés de determinats vehicles per motius mediambientals a les vies de competència estatal (lletra n).
• Coordinació de l'estadística i la investigació d'accidents de trànsit, així com de les estadístiques d'inspecció tècnica de vehicles, en col·laboració amb altres organismes públics i privats (lletra ñ).
• Realització de proves d'alcohol i drogues als conductors que circulin per les vies en què l'Estat té atribuïda l'ordenació, gestió, control i vigilància del trànsit (lletra o).
• Garantia de la igualtat d'oportunitats, no discriminació i accessibilitat universal de les persones amb discapacitat, especialment com a conductors, en tots els àmbits regulats per la Llei de Trànsit (lletra q).
• Determinació de la durada, el contingut i els requisits dels cursos de conducció segura i eficient la realització dels quals comporti recuperació o bonificació de punts, així com dels mecanismes de certificació i control d'aquests cursos (lletra r, afegida per la Llei 18/2021).
• Inspecció dels centres i altres operadors la seva activitat estigui vinculada amb l'exercici de competències de trànsit recollides a l'article 5 (lletra s).
• Auditoria dels centres, operadors, serveis i tràmits de competència de la Capitania Central de Trànsit, per supervisar i garantir el seu correcte funcionament i qualitat, realitzada per personal públic especialitzat o mitjançant entitats acreditades (lletra t).
• Determinació de les normes de trànsit i seguretat viària aplicables als vehicles dotats de sistemes de conducció automatitzada per a la seva circulació, excepte els requisits tècnics d'homologació, que corresponen al Ministeri competent en indústria (lletra u).

El propi TRLTSV indica que algunes lletres han estat modificades (per exemple, se suprimeix la lletra p) pel Reial Decret-llei 5/2023) i que s'afegeixen les lletres r), s), t) i u) per la Llei 18/2021. El llistat complet de lletres a) a u) pot consultar-se íntegrament al text consolidat del TRLTSV.

3. Exercici de les competències a través de la Capitania Central de Trànsit

El mateix text refós estableix que “el Ministeri de l'Interior exerceix les competències relacionades a l'article anterior a través de l'organisme autònom Capitania Central de Trànsit”. Afegeix que, per a la regulació, ordenació, gestió i vigilància del trànsit, denúncia d'infraccions i tasques de protecció i auxili en vies públiques o d'ús públic, actuarà la Guàrdia Civil, “especialment la seva Agrupació de Trànsit, que a aquests efectes depèn específicament de l'organisme autònom Capitania Central de Trànsit”.

És a dir, la DGT/Capitania Central de Trànsit no només dissenya i gestiona la política de trànsit i seguretat viària enumerada a l'article 5, sinó que a més disposa, a través de l'Agrupació de Trànsit de la Guàrdia Civil, del principal dispositiu de vigilància i control a les vies interurbanes estatals.

4. Desenvolupament orgànic i distribució interna de funcions

Les funcions internes i l'estructura detallada de la Direcció General de Trànsit (subdireccions, capitanies provincials, etc.) es recullen als reials decrets d'estructura orgànica del Ministeri de l'Interior (en particular el Reial Decret 734/2020 i la seva substitució/modificació pel Reial Decret 207/2024, de 27 de febrer, i la seva correcció d'errors, referenciada al BOE com a “Correcció d'errors del Reial Decret 207/2024, de 27 de febrer, pel qual es desenvolupa l'estructura orgànica bàsica del Ministeri de l'Interior”). Tanmateix, l'articulat concret sobre la DGT no figura als extractes disponibles, per la qual cosa no es disposa d'un llistat exacte i complet d'aquestes funcions orgàniques internes a les fonts consultades.

Sí que s'ha localitzat la Resolució de 8 de novembre de 2021 sobre delegació de competències a l'organisme autònom Capitania Central de Trànsit, que redistribueix algunes facultats entre òrgans inferiors, però de la qual tampoc es disposa del contingut pormenoritzat. Per a una precisió plena sobre l'assignació interna de funcions (què fa exactament cada Direcció o Subdirecció General), és necessari acudir directament al text actualitzat dels reials decrets d'estructura d'Interior i d'aquesta resolució de delegació al Butlletí Oficial de l'Estat.

Els requisits perquè una balisa V16 sigui certificada per la DGT com a senyal de preseñalització de perill substitutiva dels triangles vénen fixats, en essència, pel Reial Decret 159/2021 i la seva modificació pel Reial Decret 1030/2022, així com per la Resolució de 30 de novembre de 2021 de la DGT en allò relatiu a la connectivitat. En termes pràctics, una V16 “vàlida DGT” ha de complir unes exigències òptiques i de resistència molt concretes, incorporar un sistema de geolocalització i comunicació autònom i estar certificada per laboratori acreditat. A més, la seva marca i model han d'aparèixer al llistat oficial que publica la DGT. A partir de l'1 de gener de 2026 només les V16 connectades que compleixin aquests requisits podran substituir els triangles.

Marc normatiu aplicable

La regulació bàsica es troba a:

• Reial Decret 159/2021, de 16 de març, sobre serveis d'auxili en vies públiques, que modifica l'annex XI del Reglament General de Vehicles i redefineix la senyal V-16 (text al BOE).
• Reial Decret 1030/2022, de 20 de desembre, que ajusta i completa els requisits tècnics i el règim transitori de les V16 connectades (modificació de 2022).
• Resolució de 30 de novembre de 2021 de la DGT, que defineix el protocol i format d'enviament de dades des de la senyal V16 al Punt d'Accés Nacional (NAP) (resolució sobre connectivitat).

Requisits òptics i físics de la senyal V16

L'annex XI del Reglament General de Vehicles, en la redacció donada pel Reial Decret 159/2021, estableix que la senyal V-16 és un dispositiu lluminós de color groc auto que es col·loca a la part més alta possible del vehicle immobilitzat, per garantir la seva màxima visibilitat.

Les seves característiques mínimes són:

• Irradiació: camp de visibilitat horitzontal de 360 graus i, en vertical, un mínim de ±8 graus cap amunt i cap avall.
• Intensitat lluminosa: en el grau 0 ha d'estar entre 40 i 80 candel·les efectives, i en els graus ±8 ha d'assolir almenys 25 candel·les. Aquesta intensitat ha de mantenir-se durant un mínim de 30 minuts.
• Grau de protecció: com a mínim IP54, la qual cosa implica resistència a la pols i a esquitxades d'aigua.
• Estabilitat: el disseny ha de permetre que el dispositiu romangui estable sobre una superfície plana, sense desplaçar-se davant d'una corrent d'aire que exerceixi una pressió dinàmica de 180 Pa en la direcció més desfavorable.
• Freqüència de destell: compresa entre 0,8 i 2 Hz (destells per segon).
• Rang de temperatures: funcionament garantit entre −10 ºC i 50 ºC.

Alimentació, autonomia i assajos d'homologació

El dispositiu ha de comptar amb alimentació autònoma mitjançant pila o bateria. La norma exigeix que es garanteixi el seu ús “al cap de 18 mesos”, la qual cosa implica que, després d'aquest temps, encara ha de poder complir les intensitats mínimes indicades. Es consideren vàlids els equips amb bateria recarregable sempre que la recàrrega pugui fer-se al propi vehicle.

Les proves per verificar el compliment de les característiques (irradiació, intensitat, IP, estabilitat, freqüència i temperatura) s'han de realitzar en un laboratori acreditat segons la norma UNE EN-ISO 17025, habilitat per al Reglament CEPE/ONU 65. Si els assajos són satisfactoris, el laboratori emet un certificat i indica les marques que han de figurar a la tulipa del dispositiu, que serveixen com a marcatge d'homologació.

Connectivitat, geolocalització i comunicacions

Des de la reforma introduïda pel Reial Decret 159/2021, complementada pel Reial Decret 1030/2022, la V16 “definitiva” ha d'incorporar geolocalització i connectivitat:

• El dispositiu ha de comunicar la seva activació, desactivació i geoposicionament al Punt d'Accés Nacional en matèria de trànsit i mobilitat.
• La informació d'ubicació s'ha d'enviar cada 100 segons mentre el dispositiu està actiu, deixant de transmetre's un cop s'envia la desactivació.
• El cost de les comunicacions ha d'estar inclòs en el preu de venda al públic i garantir-se com a mínim durant 12 anys.
• Tots els elements necessaris per al funcionament, inclosos els de comunicacions, han d'estar integrats a l'interior de la carcassa, sense dependre de mòbils o altres elements externs.

La Resolució de 30 de novembre de 2021 estableix, a més, que els fabricants han d'integrar-se amb el NAP de la DGT, enviant missatges d'activació i desactivació, amb una freqüència d'enviament de 100 segons i una precisió de posicionament inferior a 5 metres, seguint els protocols tècnics definits als seus annexos.

Llistat oficial de dispositius i caducitat

Només es consideren “vàlides DGT” les balises V16 les marques i models de les quals figurin al llistat que la DGT publica a l'adreça www.dgt.es/v16, tal com preveu l'annex XI. El Reial Decret 1030/2022, a més, introdueix l'obligació que els dispositius V16 connectats incloguin una data de caducitat de la connectivitat tant a l'envàs com al propi aparell, perquè l'usuari sàpiga fins quan seguirà comunicant amb la plataforma de la DGT.

Règim transitori

Fins a l'1 de gener de 2026 poden seguir utilitzant-se els dispositius V16 i triangles tradicionals que compleixin l'antic annex XI, així com determinades V16 lluminoses sense connectivitat prèviament certificades. Tanmateix, per obtenir nova certificació de la DGT com a balisa V16 substitutiva dels triangles en l'escenari definitiu posterior a 2026, és imprescindible complir les especificacions tècniques, de connectivitat i de marcatge descrites a les normes citades.