El Consell de Ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda a una reforma profunda del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB). Amb aquest canvi normatiu, l'organisme deixarà d'exercir com a autoritat de resolució bancària per reorientar la seva activitat cap a la prevenció del blanqueig de capitals i de la financiació del terrorisme.
En detall, el Govern ha aprovat l'anteprojecte de llei de mesures integrals en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, la financiació del terrorisme i la financiació de la proliferació d'armes de destrucció massiva. Aquesta proposta legislativa contempla la creació de l'Autoritat Nacional d'Integritat Financera (Anifi), que comptarà amb un esquema de financiació propi i no dependrà dels Pressupostos Generals de l'Estat.
L'Anifi concentrarà les competències que actualment es reparteixen entre el Sepblac i la Secretaria de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals. Així, aquesta nova autoritat independent assumirà les funcions d'Unitat d'Intel·ligència Financera (el Sepblac), supervisió i inspecció, potestat sancionadora i sancions financeres internacionals, a més de noves atribucions que fins ara no ostentava cap institució, com la relativa a la financiació de la proliferació d'armes de destrucció massiva.
Així mateix, la nova autoritat serà l'interlocutor únic d'Espanya davant la nova Autoritat Europea de Lluita contra el Blanqueig (AMLA).
Per accelerar el seu desplegament i "baix el principi d'eficiència en l'ús dels recursos públics", l'Executiu ha decidit aixecar la nova institució sobre l'actual estructura del FROB, aprofitant els seus serveis operatius i el seu bagatge en l'àmbit financer.
Com a conseqüència, el FROB modifica el seu àmbit d'actuació i deixa de ser l'autoritat encarregada de la resolució d'entitats bancàries. Les tasques de resolució executiva es traslladen als organismes que ja realitzen la resolució preventiva: el Banc d'Espanya, en el cas de les entitats de crèdit, i la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), per a les empreses de serveis d'inversió. D'aquesta manera, hi haurà una única autoritat de resolució per a cada classe d'entitat, en coherència amb les recomanacions del Fons Monetari Internacional, segons ha explicat el Govern.
d'acord amb un comunicat del Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa, aquest traspassament competencial s'articula "garantint la separació funcional" respecte de les tasques de supervisió dins de cada organisme, amb l'objectiu d'evitar conflictes d'interès. Al mateix temps, es manté la intervenció del Ministeri d'Economia en aquelles decisions que puguin tenir repercussió pressupostària o sobre l'estabilitat financera.
En paral·lel, la participació de l'Estat en CaixaBank continuarà gestionant-se a través de BFA Tenedora d'Accions, que deixarà de ser filial del FROB per quedar adscrita directament al Ministeri d'Economia com a societat dependent.
BFA conservarà el seu caràcter de societat instrumental, a la qual es transferiran també les accions de Sareb. Continuarà exercint els seus drets com a accionista en els mateixos termes que fins ara i es mantindran les obligacions i condicions de desinversió fixades en l'article 31 de la Llei 9/2012, de 14 de novembre.
l'Executiu ha precisat que Anifi comptarà amb un model de finançament autònom, aliè als Pressupostos Generals de l'Estat. Els seus recursos procediran d'una taxa aplicada als subjectes obligats sotmesos a llicència administrativa (principalment entitats financeres i operadors de joc) i d'un percentatge limitat de les sancions que imposi, que es destinarà a sufragar activitats de prevenció i persecució del blanqueig de capitals i de la finançament del terrorisme, així com de cooperació internacional.
Fins a la data, el FROB venia reclamant una modificació del seu esquema de finançament, ja que les taxes que percebia estaven vinculades a les contribucions que els bancs abonen al Fons Únic de Resolució (FUR). En els dos últims exercicis, aquest fons havia assolit el seu objectiu, de manera que els ingressos per aquesta via van ser nuls. El FROB havia cobert les seves necessitats principalment amb els dividends procedents de CaixaBank.
Segons el Ministeri, la reforma persegueix un doble propòsit: reforçar l'arquitectura institucional mitjançant la creació d'una autoritat especialitzada i independent (l'Anifi), i adequar la normativa espanyola al nou paquet europeu antiblanqueig aprovat el 2024 i als estàndards del Grup d'Acció Financera Internacional (GAFI).
La revisió legal actualitza també el marc normatiu per alinear-lo amb els criteris europeus i internacionals. Entre les principals novetats, s'incorporen nous subjectes obligats; s'incrementa la transparència sobre la titularitat real, dotant el Registre Central de noves potestats d'inspecció i sanció; i s'endureixen els requisits d'idoneïtat, de manera que les persones condemnades per blanqueig no puguin actuar com a subjectes obligats ni dirigir aquestes entitats. Igualment, s'enforteix el control sobre els moviments d'efectiu.
El anteprojecte, aprovat en primera volta, es sotmetrà ara a audiència i informació pública abans de prosseguir la seva tramitació parlamentària.