Les pimes espanyoles no aconsegueixen encara recuperar el nivell de vendes previ a la pandèmia, mentre els costos laborals s'han disparat un 26% en l'última dècada, en un context de diverses crisis econòmiques encadenades que segueixen tensionant la competitivitat, la rendibilitat i la supervivència del teixit empresarial.
L'Indicador CEPYME, elaborat per la Confederació Espanyola de la Petita i Mitjana Empresa, i les dades del qual de l'últim Baròmetre ha pogut consultar en exclusiva Demócrata, analitza l'evolució de vendes, costos, finançament i solvència de les pimes espanyoles, alertant de l'estancament de la pime i del fort impacte dels costos en la seva viabilitat.
L'informe dibuixa un escenari de recuperació incompleta, en què la millora d'alguns indicadors no compensa el deteriorament estructural acumulat en els últims anys. En el segon semestre de 2025, l'indicador repunta lleugerament fins als 6,1 punts, encara que segueix lluny dels nivells previs a 2018, quan superava els 7 punts.
El principal factor de deteriorament continua sent l'increment dels costos, especialment els laborals. Des del 2015, els costos laborals a les pimes han augmentat un 26,3%, enfront d'un creixement de la productivitat del 6,2%, cosa que ha provocat un fort repunt dels costos laborals unitaris. Encara que la productivitat per assalariat creix un 3,1% interanual, aquest avenç resulta insuficient per compensar la pressió dels costos, queErodenen marges i mantenen la rendibilitat per sota dels nivells previs a la pandèmia.
da,ksfalkfakfajlf
En paral·lel, l'informe reflecteix un augment sostingut dels costos operatius, que acumulen una alça del 25% des del 2019, així com un creixement mitjà del cost laboral del 4,3% anual des del 2021. Aquest increment es veu intensificat per l'augment del salari mínim, que ha pujat un 86% entre el 2016 i el 2026, amb un impacte especialment acusat en micro i petites empreses, on els salaris mitjans són més baixos per la seva menor productivitat. El resultat és una bretxa creixent entre mides empresarials, amb més pressió sobre el teixit més petit.
Quant a l'activitat, les vendes continuen creixent, però sense recuperar els nivells pandèmia. En termes nominals, augmenten un 6,3% interanual, encara que en termes reals l'avanç es redueix al 4,9%. Davant del 2019, les petites empreses han incrementat les seves vendes un 12,4% i les mitjanes un 20,9%, cosa que evidencia que la recuperació continua sent incompleta. En ocupació, les pimes creixen un 1,8%, però amb clara desacceleració i debilitat en les microempreses, que encadenen 12 trimestres amb increments inferiors al 0,9%.
fa,jfnakjfajkfakf
El dinamisme de l'ocupació també és desigual: dels 493.500 llocs creats en l'últim any, el 67% correspon a grans empreses, mentre que les pimes aporten el 33%. Les microempreses amb prou feines generen el 2,8% del total. En paral·lel, el teixit empresarial mostra signes de fragilitat, amb un creixement mínim del nombre de pimes i un descens acumulat de microempreses respecte a nivells prepandèmia. A això se suma un augment del 15% en els concursos de creditors, fins a 3.212 procediments en l'últim trimestre del 2025, un dels registres més alts de la sèrie històrica.
CEPYME conclou que la pime espanyola es mou en un escenari de clarobscurs: certa millora d'activitat, però amb desequilibris estructurals persistents. L'enduriment dels costos, la pressió salarial, les tensions financeres i la incertesa geopolítica configuren un entorn de riscos a l'alça, especialment per a les empreses de menor grandària. L'organització insisteix en la necessitat d'un marc regulador i econòmic que reforce la competitivitat i permeti recuperar capacitat de creixement.