Espanya, Portugal, Dinamarca, Finlàndia, Luxemburg, Països Baixos i Suècia han instat aquest dimecres la Comissió Europea a què no rebaixi el nivell d'ambició del mercat europeu d'emissions (ETS, per les seves sigles en anglès) en la revisió que presentarà el proper 17 de juliol, advertint que qualsevol relaxació del sistema podria comprometre els objectius climàtics de la UE i carregar encara més els esforços nacionals dels Estats membre.
Segons fonts diplomàtiques, aquests set governs reclamen que l'ETS continuï sent "la pedra angular" de la política climàtica comunitària i defensen que la reforma posterior al 2030 serveixi per apuntalar el sistema, aportant "previsibilitat" a llarg termini i seguretat regulatoria. "Una reducció de l'ambició dins de l'ETS comporta el risc d'exercir una pressió indeguda sobre els possibles esforços nacionals dels Estats membre", assenyalen les mateixes fonts.
En aquesta línia, els països signants reclamen que qualsevol canvi en el ritme de reducció anual del topall d'emissions mantingui la coherència amb l'objectiu de la UE de disminuir un 90% les emissions netes el 2040, i rebutgen que els crèdits internacionals puguin emprar-se per complir les obligacions de l'ETS, llevat com a mecanisme de seguretat limitat.
A més, sostenen que les iniciatives destinades a garantir la igualtat de condicions han de concentrar-se, sempre que sigui viable, en les instal·lacions que ja estiguin escometent inversions en descarbonització, i es mostren a favor que el futur Banc Europeu de Descarbonització Industrial assumeixi un "paper important" en el finançament de la transformació del sector industrial.
La Comissió proposa major flexibilitat per a la indústria
Paral·lelament, fonts comunitàries han avançat que la proposta de revisió de l'ETS pretén reforçar la seva funció com a motor d'inversió i competitivitat, alhora que introdueix un marge addicional de flexibilitat per a la indústria.
En particular, Brussel·les contempla plantejar un increment de les assignacions gratuïtes de drets d'emissió per a les companyies industrials, supeditades a que escometin inversions en descarbonització dins d'Europa, amb la finalitat d'accelerar la transformació del teixit productiu i prevenir la fuga d'inversions cap a altres regions.
Així mateix, aquestes fonts expliquen que l'Executiu comunitari vol que una proporció més gran dels ingressos que obtenen els Estats membre mitjançant les subhastes de drets d'emissió es destini específicament a donar suport a les indústries subjectes a l'ETS, en entendre que, en l'actualitat, aquests fons no s'orienten de forma suficient a la descarbonització industrial.
En qualsevol cas, Brussel·les recalca que la reforma no té com a objectiu reduir l'ambició climàtica, sinó assolir les metes fixades "de la forma més eficient" i consolidar l'ETS com a "motor d'inversió i innovació". Al mateix temps, remarca que constitueix una "línia vermella" que els crèdits internacionals no puguin integrar-se directament en el sistema per complir les obligacions d'emissions.