Els socialistes volen aprofitar la llei europea de la IA per endurir el control sobre els centres de dades

El grup socialista busca introduir exigències més grans de transparència i sostenibilitat en la futura normativa comunitària, amb una atenció especial al consum energètic real d’aquestes infraestructures, el seu impacte ambiental i la seva compatibilitat amb els objectius climàtics europeus per al 2050

6 minuts

20260901 EP 209579B LD1 0037
Afegeix DEMÓCRATA a Google

Publicat

6 minuts

Els eurodiputats ja tenen sobre les seves taules de treball el projecte de la futura Llei de Desenvolupament del Núvol i la Intel·ligència Artificial (Cloud and AI Development Act, CADA). Els ponents han presentat la seva proposta d’informe, obrint així la fase en què els diferents grups polítics intentaran incorporar els seus plantejaments a una iniciativa que pretén consolidar la sobirania tecnològica del continent i reduir-ne les dependències de tercers països.

El text estableix quatre nivells de garantia diferents a escala comunitària per regular la seguretat, l’autonomia operativa i la localització de les dades en els serveis de computació. En aquest escenari, el grup socialista pretén que la norma que surti de la seva tramitació al Parlament Europeu, abans d’iniciar les negociacions amb els estats membres, garanteixi un enfocament centrat en les «persones». Es tracta d’una posició que el Govern espanyol ve defensant en els diferents debats legislatius sobre l’àmbit digital que es desenvolupen actualment a Brussel·les.

«Cada llei és una oportunitat», va expressar aquesta setmana el eurodiputat socialista i membre de la comissió d’Indústria, Recerca i Energia (ITRE), Nicolás González Casares, durant una trobada a porta tancada. El parlamentari va defensar que el continent «necessita normes per recuperar també la confiança de la ciutadania» en un desenvolupament tecnològic que funcioni «no només per al món digital, sinó també per a les persones». Un dels aspectes que considera fonamentals en la futura legislació és precisament la regulació dels estàndards mínims de rendiment de les infraestructures.

Quatre nivells de garantia i criteris comuns per als Vint-i-set

El que l’executiu comunitari persegueix amb aquesta iniciativa és harmonitzar els esforços dels estats membres i establir un marc comú que permeti garantir el desenvolupament d’un sector considerat d’importància estratègica per a la Unió. La fragmentació reguladora i les diferències en els criteris nacionals poden dificultar tant l’expansió de les infraestructures com la capacitat europea per competir en un mercat cada vegada més condicionat per la computació i el desenvolupament de models d’intel·ligència artificial.

"Si creues Alemanya, Finlàndia, Dinamarca o Portugal trobaràs plantejaments diferents", va exposar González Casares. D’aquí que el eurodiputat defensi la necessitat d’establir requisits comuns a escala europea, encara que amb marge per adaptar-los a les característiques de cada territori. L’objectiu, segons el seu parer, ha de ser evitar que l’harmonització esdevingui una regulació aliena a les condicions materials en què operen les infraestructures.

"Cal tenir en compte les realitats geogràfiques. No tots els Estats membres tenen el mateix mix energètic o el mateix clima", va afegir. Una consideració especialment rellevant per a una legislació que haurà d’abordar l’impacte dels centres de dades sobre el consum elèctric, la disponibilitat de recursos hídrics i les necessitats de les xarxes nacionals.

La qüestió adquireix una dimensió particular en un moment en què l’expansió de la intel·ligència artificial està multiplicant les necessitats de capacitat de computació. Els centres de dades s’han convertit en una infraestructura essencial per sostenir aquesta transformació, però el seu creixement també planteja interrogants sobre l’accés a l’energia, la sostenibilitat de les instal·lacions i la seva integració en els sistemes elèctrics europeus.

Una etiqueta de sostenibilitat que no reflecteix tot el consum

González Casares es mostra crític amb alguns dels plantejaments que està desenvolupant l’Executiu comunitari, especialment pel que fa a l’esquema d’avaluació d’aquestes infraestructures. El socialista considera que el sistema de classificació proposat no ofereix informació suficient per conèixer l’impacte real dels centres de dades.

"No n’hi ha prou", sosté. Al seu parer, el mecanisme funciona com una etiqueta de sostenibilitat que permet avaluar les instal·lacions en funció de determinats indicadors relacionats amb el consum d’energia, aigua i recursos. Tanmateix, el sistema no permet conèixer de manera completa el volum total de recursos que necessita cada centre de dades per operar.

El parlamentari troba a faltar que l’avaluació reculli dades concretes sobre el consum absolut d’electricitat, expressat en megawatts hora o quilowatts hora, així com el volum total d’aigua utilitzada i la quantitat d’energia renovable consumida al llarg de l’any. Considera que aquests indicadors permetrien disposar d’una fotografia més precisa de l’impacte ambiental de les instal·lacions, més enllà de la classificació que obtinguin en els diferents paràmetres d’eficiència.

"Tenim una etiqueta molt bonica, però no coneixem la realitat", sentencia. Una de les seves principals reivindicacions és que la futura legislació permeti obtenir una imatge "clara" del que està passant amb les emissions totals i el consum d’aquestes infraestructures.

"Quan s’afegeixen etiquetes sense conèixer el consum energètic total d’aquests centres de dades, probablement no tenim una imatge completa", va apuntar. La preocupació del socialista se situa, per tant, en la diferència entre mesurar l’eficiència relativa d’una instal·lació i conèixer l’impacte absolut que genera el seu funcionament. Una distinció rellevant en un escenari de creixement accelerat de la capacitat de computació, en el qual una millora dels indicadors d’eficiència no implica necessàriament una reducció del consum agregat si augmenta el nombre o la mida de les instal·lacions.

El creixement dels centres de dades, condicionat pels objectius climàtics

La sostenibilitat energètica ocupa també un lloc destacat en la proposta d’informe presentada pel ponent. El esborrany vincula l’expansió de la capacitat dels centres de dades amb la seva compatibilitat amb els objectius climàtics europeus per al 2050 i planteja que aquestes infraestructures han de contribuir activament a la descarbonització del sistema energètic comunitari.

Entre les mesures plantejades hi figura que, abans de declarar una determinada zona com a àrea d’acceleració per a centres de dades, els Estats membres hagin de realitzar una anàlisi d’impacte. L’exercici hauria de verificar que la demanda elèctrica projectada per a les noves instal·lacions resulta compatible amb els objectius recollits als seus respectius Plans Nacionals Integrats d’Energia i Clima (PNIEC), així com amb les necessitats de subministrament de les llars.

Es tracta d’introduir un criteri de planificació que permeti anticipar les conseqüències de la concentració d’aquestes infraestructures en determinats territoris. L’autorització de noves àrees no dependria únicament de la disponibilitat de sòl o de la capacitat d’atreure inversions, sinó també de la possibilitat de garantir el subministrament elèctric sense comprometre altres usos ni els compromisos climàtics adquirits pels estats membres.

El projecte afegeix que aquestes zones hauran d’procurar cobrir pràcticament el 100% de la seva demanda energètica mitjançant fonts renovables locals i lliures d’emissions. Quan no sigui tècnicament viable assolir aquest subministrament de manera directa i contínua, la resta de necessitats es podrà cobrir mitjançant electricitat de la xarxa, sistemes d’emmagatzematge o mecanismes de gestió flexible de la demanda.

La proposta busca així compatibilitzar l’ desplegament de noves capacitats de computació amb la transició energètica, evitant que l’expansió de la infraestructura digital es tradueixi en una pressió addicional sobre els sistemes elèctrics nacionals. La disponibilitat d’energia neta es converteix, en aquest sentit, en un dels elements que condicionaran la implantació i el creixement dels centres de dades.

Interconnectar instal·lacions per reduir la pressió sobre la xarxa

Un altre dels aspectes que aborda el document és la possibilitat d’aprofitar la capacitat conjunta de centres de dades de mida menor o distribuïts geogràficament. El projecte analitza la viabilitat d’interconnectar aquestes instal·lacions perquè puguin entrenar models d’intel·ligència artificial en paral·lel, en lloc de concentrar tota la capacitat de computació en grans infraestructures.

Aquest plantejament permetria aprofitar recursos ja disponibles i connectar instal·lacions de manera més ràpida, alhora que obre la porta a una gestió més flexible de les càrregues de treball. Entre els seus possibles avantatges hi ha la reducció del consum elèctric durant les hores de màxima demanda de la xarxa, mitjançant la distribució de les tasques de computació entre diferents instal·lacions. La qüestió connecta amb un dels grans reptes que haurà de resoldre la futura legislació: com augmentar la capacitat europea de computació sense traslladar tots els costos energètics i ambientals d’aquest creixement als territoris en què es concentren les infraestructures.

Amb l’esborrany ja sobre la taula, els grups polítics comencen ara a perfilar les seves prioritats i les modificacions que pretenen introduir a l’informe. Els socialistes veuen en aquesta fase una oportunitat per reforçar les exigències de transparència, sostenibilitat i control del consum, en una legislació que no només aspira a impulsar la infraestructura digital europea, sinó també a determinar sota quines condicions s’haurà de desenvolupar.