Els eurodiputats estudien donar prioritat a les empreses europees en els contractes públics d’IA

L’esborrany planteja que els criteris vinculats a la contribució tecnològica europea representin almenys el 20% de la valoració de les licitacions públiques d’IA i núvol, fixa un objectiu del 35% d’adjudicacions a pimes europees en contractes d’innovació i estableix quatre nivells de garanties per reforçar la sobirania dels serveis digitals

ILUSTRACIONES (1200 x 675 px) (1200 x 675 px)

ILUSTRACIONES (1200 x 675 px) (1200 x 675 px)

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

8 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 16 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,5 %
  • PSOE27,2 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

La Unió Europea està disposada a donar el següent pas en la seva carrera per accelerar el desplegament de la Intel·ligència Artificial (IA) al continent i reforçar la seva autonomia tecnològica. El mateix setmana en què se celebrava la primera reunió sobre aquesta matèria a nivell de caps d’Estat i de Govern, el Parlament Europeu presentava l’esborrany de la seva posició sobre una nova llei dissenyada per enfortir l’ecosistema comunitari de computació en núvol, potenciar la sobirania tecnològica i reduir les dependències estratègiques respecte a proveïdors de serveis estrangers.

El text, que porta la signatura de l’eurodiputat espanyol Diego Solier, estableix quatre nivells de garantia diferents a escala comunitària per regular la seguretat, l’autonomia operativa i la localització de les dades en els serveis de computació. Per assolir aquests objectius, els ponents plantegen la introducció d’auditories independents realitzades per tercers, la creació d’un registre centralitzat de proveïdors i el foment de l’adopció de serveis que compleixin els estàndards europeus de seguretat i sobirania.

La proposta incorpora, a més, un mecanisme de suport especialitzat per a les petites i mitjanes empreses (pimes), mitjançant l’establiment de zones de desplegament accelerat per a centres de dades sostenibles. Al mateix temps, busca protegir el mercat interior i garantir que les infraestructures digitals desplegades al continent mantinguin uns nivells adequats de transparència, seguretat i resiliència. Els esborranys d’informe presentats pretenen respondre al que els ponents consideren una forta dependència d’un reduït nombre de proveïdors de serveis en el núvol i tecnologies digitals, una concentració que, segons el seu parer, genera vulnerabilitats i limita la capacitat de la Unió per garantir la sobirania de les seves dades. L’objectiu és reduir aquesta exposició a operadors externs i afavorir el desenvolupament de capacitats pròpies en tota la cadena de valor tecnològica.

Consulteu aquí la proposta completa
Vista prèvia a la notícia (si el vostre navegador ho permet)
Si no veus el document (alguns mòbils bloquegen el visor), usa "Obrir a la pestanya" o "Descarregar".

Més capacitat de computació i eficiència energètica

Un dels objectius quantitatius recollits en el text és assolir un índex mitjà d’eficiència energètica dels centres de dades (Power Usage Effectiveness, PUE) d’1,15 a la Unió Europea. A això s’hi suma la intenció d’elevar la taxa mitjana d’utilització dels servidors fins al 50%, mitjançant l’optimització dels recursos de computació amb Intel·ligència Artificial, la incorporació de tecnologies de refrigeració avançada, l’aprofitament de la calor residual i la integració de tecnologies quàntiques.

Aquestes fites aniran acompanyades del desenvolupament de plataformes de maquinari i programari de punta a punta (end-to-end), basades en processadors i acceleradors dissenyats i fabricats a la mateixa Unió. La intenció és avançar cap a una infraestructura tecnològica europea capaç de cobrir les diferents fases del processament de dades i reduir la dependència de components i solucions desenvolupats fora del mercat comunitari.

En paral·lel, el document aposta per impulsar el desenvolupament de models multimodals de darrera generació i d’Intel·ligència Artificial de frontera, així com de solucions d’IA física aplicades a àmbits com la robòtica, els vehicles autònoms i els drons. L’estratègia també preveu desplegar models adaptats a sectors considerats estratègics, entre ells la sanitat, l’automoció, la indústria manufacturera, l’energia i la defensa.

Aquesta orientació coincideix amb les prioritats plantejades per la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, durant la cimera celebrada la setmana passada a Dublín, on va defensar la necessitat d’accelerar la capacitat europea en Intel·ligència Artificial i d’estendre la seva aplicació als principals sectors econòmics. Per a això, els ponents consideren fonamental crear entorns segurs que permetin l’orquestració d’agents autònoms i establir mecanismes de verificació científica de l’origen, l’entrenament i la inferència dels models d’IA.

Zones de desplegament accelerat

L’esborrany proposa igualment la creació de centres per a la IA, concebuts com una evolució dels actuals centres europeus d’innovació digital. La seva funció serà proporcionar assessorament neutral, formació especialitzada i accés a infraestructures de computació a les petites i mitjanes empreses. Així es busca facilitar que les companyies amb menys recursos puguin incorporar solucions d’Intel·ligència Artificial sense haver d’assumir per si mateixes els elevats costos d’accés a la capacitat de processament i als coneixements tècnics especialitzats.

Precisament per accelerar la construcció de capacitat física de computació, els ponents plantegen designar zones d’acceleració per al desplegament d’infraestructures digitals. Els estats membres seran els encarregats d’identificar les regions que reuneixin les condicions necessàries, per a la qual cosa hauran de fer prèviament una anàlisi d’impacte ambiental i acreditar la disponibilitat de capacitat suficient a la xarxa elèctrica, recursos hídrics i compatibilitat amb les condicions climàtiques. L’objectiu és reduir els obstacles administratius que actualment poden alentir la construcció de centres de dades i altres infraestructures de computació, sense renunciar a les garanties mediambientals i de sostenibilitat. Per fer-ho, es planteja una tramitació simplificada que inclourà un únic punt de contacte administratiu per projecte i un permís base agregat a escala de zona.

El text fixa un termini màxim de 13 mesos per a la concessió de les autoritzacions corresponents. Així mateix, contempla determinats avantatges per als operadors europeus: disposaran d’una prioritat de 60 dies en l’assignació de capacitat i es reservarà el 30% del terreny durant un any a les zones de més de dues hectàrees. Aquestes disposicions pretenen facilitar l’accés a emplaçaments adequats i accelerar la posada en marxa de projectes impulsats per empreses europees.

Quatre nivells per mesurar la sobirania dels serveis en la núvol

L’eix central del reglament introdueix una escala harmonitzada de quatre nivells de garanties de la Unió Europea per avaluar el grau de protecció, autonomia i sobirania dels serveis de computació en la núvol. El sistema permetrà diferenciar les exigències aplicables en funció de la sensibilitat de les dades i de la importància estratègica de les càrregues de treball allotjades a cada servei.

El primer esglaó, denominat Bàsic: localització i transparència, exigirà que els proveïdors estiguin establerts a la Unió Europea i que tant les infraestructures com el tractament de les dades es trobin dins del territori comunitari. També hauran de complir els estàndards europeus de ciberseguretat. El compliment d’aquestes condicions s’acreditarà mitjançant un procediment d’autoavaluació.

El segon nivell, Resiliència i autonomia operativa, elevarà les exigències sobre l’estructura empresarial i el control de les infraestructures. En aquest cas, tant els proveïdors com els seus subcontractistes hauran d’estar establerts a la UE, mentre que les dades i les infraestructures hauran de romandre al continent. També caldrà una certificació de ciberseguretat de nivell almenys substancial i l’aplicació de mesures específiques per protegir els serveis de possibles interferències derivades de legislacions estrangeres. A diferència del nivell bàsic, aquest esglaó requerirà una auditoria externa independent.

El tercer nivell, Alta sobirania operativa, incorporarà requisits addicionals per garantir que el control del proveïdor no estigui en mans de tercers països. També exigirà que el personal tingui residència a la Unió Europea i estigui subjecte als corresponents procediments de verificació de seguretat. El suport tècnic dels serveis s’haurà de prestar exclusivament des dels Vint-i-set.

Per últim, el quart esglaó, Màxima sobirania estratègica, estarà dissenyat per als usos més sensibles, entre aquests els relacionats amb la seguretat nacional, la defensa i el tractament d’informació classificada. En aquest cas, s’exigirà que el personal compti amb ciutadania europea i habilitació de seguretat, a més d’una certificació de ciberseguretat de nivell alt. El requisit més exigent serà l’absència estricta de control estranger sobre el disseny de la pila tecnològica de maquinari i programari.

D’aquesta manera, els nivells segon, tercer i quart estaran subjectes a auditories independents realitzades per auditors aprovats, amb revisions anuals per comprovar que els proveïdors mantenen les condicions exigides. Els serveis que superin els procediments d’avaluació s’incorporaran a un Repositori Central Públic gestionat per la Comissió Europea, que permetrà identificar les solucions que compleixen els diferents nivells de garantia.

La proposta també trasllada part d’aquesta responsabilitat als operadors. Les empreses privades que prestin serveis essencials hauran d’avaluar quines càrregues de treball requereixen els nivells segon, tercer o quart dins dels seus respectius plans de gestió de riscos. D’aquesta manera, la classificació dels serveis no quedarà limitada a una qüestió de certificació dels proveïdors, sinó que s’haurà d’incorporar a les decisions de contractació i a les polítiques de seguretat de les pròpies organitzacions.

Més pes de la tecnologia europea en la contractació pública

El darrer bloc de mesures se centra a utilitzar la contractació pública com a instrument per reforçar el teixit tecnològic europeu i facilitar l’accés de les seves empreses al mercat. Els ponents plantegen que els concursos públics de solucions de computació en núvol i Intel·ligència Artificial assignin com a mínim un 20% de la ponderació total a criteris de qualitat vinculats a la contribució tecnològica de la Unió Europea. L’objectiu és introduir criteris que permetin valorar no només el preu de les solucions contractades, sinó també la seva aportació al desenvolupament de capacitats industrials i tecnològiques pròpies. En aquesta mateixa línia, el esborrany fixa com a meta que com a mínim el 35% dels contractes públics d’innovació en Intel·ligència Artificial siguin adjudicats a petites i mitjanes empreses europees.

A això s’hi suma l’obligació de donar preferència als estàndards oberts i al programari de codi obert sempre que resulti tècnicament viable i econòmicament rendible. Aquesta orientació s’impulsarà mitjançant el Catàleg de Solucions de Codi Obert de la UE, concebut com una eina per facilitar la identificació i l’adopció d’alternatives tecnològiques obertes dins de les administracions i el mercat comunitari.

En conjunt, els esborranys dibuixen una estratègia que combina el desenvolupament d’infraestructures físiques, l’establiment de garanties de sobirania per als serveis digitals i el reforç de la demanda pública de tecnologia europea. L’ambició dels ponents és que l’autonomia tecnològica deixi de dependre només de la capacitat reguladora de Brussel·les i es tradueixi també en una major capacitat industrial, de computació i de prestació de serveis dins de la Unió.