El temps apremiava. Els colegisladors eren conscients que s'enfrontaven a una autèntica carrera contrarellotge. Aquest dimecres, de matinada, el Consell, el Parlament i la Comissió Europea han assolit un acord sobre l'aplicació i el desplegament dels textos legals vinculats als coneguts com “aranzels zero” amb els Estats Units, després del pacte polític signat l'any passat per la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i el seu homòleg nord-americà, Donald Trump.
A la capital comunitària estava àmpliament estesa la idea que era necessari complir amb el pactat per exigir reciprocitat a Washington. “Un acord és un acord, i la UE honra els seus compromisos”, va celebrar a primera hora del matí la dirigent comunitària, que considera que “aviat” es complirà amb “la nostra part” del tracte. “Ara insto els colegisladors a actuar amb rapidesa i finalitzar el procés”, va advertir a més a les xarxes socials, en referència als pròxims passos previstos en el procediment legislatiu europeu.
Abans de la cita, el dirigent republicà havia amenaçat els europeus amb un nou ultimàtum aranzelari en cas que fossin incapaços de tancar el text abans del pròxim mes de juliol, quan es complirà un any de la coneguda foto de Turnberry, a Escòcia. La pressió queia especialment sobre les clàusules que l'Eurocambra havia introduït en l'acord negociat inicialment per l'Executiu comunitari. Aquestes modificacions tenien a veure amb els condicionants per a la suspensió del benefici aranzelari, la seva aplicació efectiva, així com amb la data prevista per a la seva expiració.
Els eurodiputats defensaven que Brussel·les pogués activar la suspensió de totes o d'algunes de les preferències comercials en cas que Washington optés per imposar aranzels addicionals que superessin el límit màxim pactat del 15% o qualsevol nou dret de duana sobre mercaderies procedents de la Unió Europea. Aquesta clàusula també podria aplicar-se si els Estats Units “socavés els objectius de l'acord, discriminés els operadors econòmics comunitaris o amenacés les polítiques exterior o de defensa dels Vint-i-set”.
Europa endurisceix les condicions
Pel que fa a l'aplicació pràctica del mecanisme, Estrasburg plantejava que l'acord només pogués entrar plenament en vigor una vegada Washington respectés els seus compromisos. Això passava per reduir els seus aranzels a un màxim del 15% per als productes europeus amb un contingut d'acer i alumini inferior al 50%.
“En el cas de productes amb més del 50% d'acer i alumini, si Washington no rebaixa els gravàmens a un màxim del 15%, les preferències aranzelàries per a les exportacions nord-americanes d'acer, alumini i altres derivats deixarien d'aplicar-se sis mesos després de l'entrada en vigor del reglament”, explicaven aleshores les fonts consultades.
L'Eurocambra buscava així introduir un sistema de condicionalitat reforçada que evités una aplicació automàtica de l'acord sense garanties jurídiques suficients per part dels Estats Units. A Brussel·les existia el temor que l'Administració Trump optés perReinterpretar unilateralment determinats compromisos comercials una vegada el text estigués plenament operatiu.
La batalla per la data d'expiració
Amb tot, el Parlament havia posat també sobre la taula durant les negociacions la necessitat que aquesta mena de beneplàcit comercial expirés el 31 de març de 2028, tot just un any abans del final del mandat presidencial del dirigent nord-americà. Els negociadors, això sí, obrien la porta a un possible ajornament mitjançant una nova proposta legislativa elaborada després d'una avaluació detallada de l'impacte del retall aranzelari, especialment en els sectors industrials més exposats.
L'objectiu era guanyar marge polític per acompasar la durada de l'acord amb l'evolució de la relació transatlàntica i amb la permanència de Trump a la Casa Blanca.
Finalment, després d'hores de negociació entre les tres institucions comunitàries, la data prevista d'expiració quedarà fixada a finals de 2029, segons les fonts coneixedores de l'acord.
Uns mecanismes que, segons els negociadors, apareixeran reflectits expressament en el text acordat durant la nit. “Els colegisladors van acordar reforçar el reglament principal mitjançant l'establiment d'un sòlid mecanisme de salvaguarda, el reforç de les disposicions de la clàusula de suspensió i la introducció d'una clàusula de posada en marxa, entre altres elements”, asseguren fonts del Consell Europeu, que matisen a més que part d'aquests elements es van traslladar al segon reglament relatiu a les importacions de llagosta nord-americana.
El nou mecanisme de salvaguarda
En concret, el mecanisme de salvaguarda funcionarà de tal manera que, després d'una sol·licitud degudament fonamentada de tres o més Estats membres, de la indústria o dels sindicats de la UE, o fins i tot per iniciativa pròpia, la Comissió Europea iniciarà un examen per avaluar si l'augment de les importacions ha causat danys greus als productes comunitaris.
Si es detecten proves suficients, Brussel·les podrà suspendre parcialment o totalment l'acord comercial.
La inclusió d'aquesta clàusula era una de les principals exigències tant del Parlament Europeu com de diversos Estats membres del sud i de l'est d'Europa, preocupats per l'impacte que una liberalització comercial asimètrica podria tenir sobre determinats sectors manufacturers, especialment aquells vinculats a l'acer, l'alumini i determinats components industrials estratègics.
Fonts comunitàries sostenen que l'objectiu d'aquest mecanisme és oferir a la Unió una eina de reacció ràpida davant d'eventuals desequilibris comercials o pràctiques considerades deslleials per part de Washington.
La pressió del calendari marca les negociacions
El cert és que el calendari jugava clarament en contra dels qui encara reclamaven més temps per blindar jurídicament la proposta. L'acord assolit haurà de superar ara, una vegada més, el filtre del Parlament Europeu, així com rebre el suport formal dels Vint-i-set al Consell.
A Brussel·les existia el temor que qualsevol retard addicional pogués ser interpretat per Washington com un incompliment polític del pacte assolit l'any passat entre Von der Leyen i Trump. La Comissió portava setmanes insistint que el bloc comunitari havia d'enviar un senyal de fiabilitat institucional i estabilitat regulatòria en un moment marcat per l'augment de les tensions comercials internacionals i per la creixent competència geoeconòmica entre potències.
Brussel·les renuncia a represàlies a canvi d'un sostre del 15%
Brussel·les va acabar renunciant finalment a imposar mesures aranzelàries de represàlia contra la Casa Blanca a canvi d'un sostre fix del 15% per als productes europeus exportats als Estats Units.
Un límit que, tanmateix, no serà aplicable a l'acer i l'alumini europeus, que seguiran enfrontant-se a un gravamen del 50%, un dels punts més controvertits de l'entesa política assolida entre ambdues parts.
El text, que ja va provocar no poques crítiques contra Von der Leyen dins i fora de l'Eurocambra, inclou a més el compromís polític de la Unió Europea d'adquirir energia nord-americana per un valor de 750.000 milions de dòlars i impulsar inversions als Estats Units per altres 600.000 milions.
Uns compromisos que, tanmateix, no formaven part de les propostes legislatives discutides durant la nit de dimarts, atès que corresponen fonamentalment a competències nacionals i no estrictament comunitàries.
Diversos eurodiputats van qüestionar a més la viabilitat real d'aquestes xifres i van advertir del risc de presentar compromisos polítics difícils de materialitzar jurídicament. La Comissió, per la seva banda, ha defensat que aquestes previsions han d'interpretar-se com a objectius orientatius vinculats a l'enfortiment de la relació econòmica transatlàntica i no com a obligacions jurídiques directament exigibles als Estats membres.
La indústria europea exigeix certesa
“Seria beneficiós que els aspectes principals de l'acord estiguessin en vigor abans del seu primer aniversari”, afirmava fa unes setmanes un funcionari de l'Executiu comunitari coneixedor d'aquestes discussions, subratllant la urgència que impera des de fa mesos a les institucions europees.
En aquest context, la pressió no responia únicament a una qüestió de terminis polítics, sinó també a la necessitat d'oferir certesa regulatòria als mercats i als sectors industrials més exposats, especialment l'automobilístic, que tem un deteriorament de les relacions comercials amb els Estats Units en un moment especialment delicat per a la transició industrial europea.
“Resulta útil i important mantenir un diàleg freqüent per aclarir la posició de cada part en el procés d'implementació de l'acord”, apuntaven des de l'Executiu comunitari en les últimes setmanes. La Comissió considera que l'arquitectura jurídica finalment pactada permet disposar d'eines suficients per reaccionar davant eventuals incompliments nord-americans sense posar en risc el marc general de l'entesa política.
El temor a una nova escalada comercial
Von der Leyen va arribar fins i tot a advertir que els Vint-i-set estaven preparats per “qualsevol escenari” davant la possibilitat que el pacte acabés trencant-se si Trump optava finalment per aplicar un gravamen del 25% als automòbils europeus, tal com va deixar entreveure després del seu enfrontament polític amb el canceller alemany, Friedrich Merz, a compte de les contribucions militars europees i del repartiment d'esforços en matèria de defensa.
Malgrat l'acord tècnic assolit aquesta matinada, a Brussel·les ningú no dona encara per tancada la crisi comercial transatlàntica. Les institucions comunitàries són conscients que l'estabilitat del pacte dependrà, en bona mesura, de l'evolució política a Washington i de la voluntat de l'administració nord-americana de respectar uns compromisos que, encara que jurídicament vinculants en part, continuen profundament condicionats pel context geopolític i electoral.
En paral·lel, diferents diplomàtics europeus reconeixen que la Unió ha optat per una estratègia eminentment pragmàtica: evitar una guerra comercial oberta amb els Estats Units en un moment especialment delicat per a l'economia europea, marcat per la desacceleració industrial, l'encariment energètic i la creixent competència xinesa en sectors estratègics.
Per això, encara que l'acord assolit aquesta matinada permet a Brussel·les guanyar temps i estabilitzar temporalment la relació transatlàntica, dins de les institucions europees persisteix la percepció que la disputa aranzelària amb Washington està lluny d'haver-se resolt de manera definitiva.