El debat sobre una possible bombolla immobiliària ha reobert el focus sobre les anàlisis de CaixaBank, encara que les advertències de l'entitat no apunten a aquest diagnòstic, sinó a tensions estructurals en el mercat de l'habitatge. Segons CaixaBank Research, el gran problema és el desequilibri entre oferta i demanda, amb un dèficit acumulat superior a 730.000 habitatges des del 2021, una bretxa que podria superar les 900.000 en els pròxims anys si no es corregeix.
Aquest és l'eix central dels missatges llançats per l'entitat: preocupació pels riscos del mercat, però vinculats a l'escassetat d'oferta, l'accés a l'habitatge i l'impacte econòmic que pot tenir que el problema es cronifiqui. Des de CaixaBank s'ha advertit fins i tot que aquest desequilibri pot convertir-se en un “coll d'ampolla econòmic” si no s'actua.
En eixe diagnòstic, el conseller delegat, Gonzalo Gortázar, ha insistit que el mercat presenta tensions, però ha defès que el problema és d'accés a l'habitatge i no una repetició de l'escenari de 2008. Al mateix temps, ha reclamat més sòl disponible, seguretat jurídica i col·laboració entre administracions per augmentar l'oferta.
Dèficit d'oferta i pressió sobre preus
Un dels missatges més repetits per CaixaBank és que l'arrel del problema rau en el fet que es creen més llars que habitatges es construeixen. Segons les anàlisis de l'entitat, aquesta bretxa explica bona part de la pressió sobre preus i del deteriorament de l'accés a l'habitatge.
L'entitat ha defensat a més que el problema requereix atraure inversió privada amb marcs regulatoris estables i accelerar decisions urbanístiques, especialment en matèria de sòl. En paraules de Gortázar, “necessitem col·laboració entre les diferents administracions públiques”, una idea reiterada en les seves últimes intervencions.
CaixaBank també ha advertit que l'evolució dels tipus d'interès i dels costos energètics pot afegir pressió. En diferents intervencions, Gortázar ha assenyalat que el context geopolític pot tensionar tipus a llarg termini i encarir la finançament hipotecària.
Més que parlar d'un bombolla, el focus de l'entitat està en els riscos derivats d'aquests desequilibris. Entre ells, la pèrdua de rendibilitat en promocions, la dificultat d'accés per a llars i joves i l'impacte macroeconòmic que pot tenir la manca d'habitatge.
A més, CaixaBank Research ha vinculat part d'aquests riscos a la incertesa internacional. L'alça de l'energia i el seu efecte sobre la inflació i els tipus apareix en les seves anàlisis com un dels factors que podrien afectar tant el finançament com l'evolució del sector.
En paral·lel, l'entitat ha llançat també missatges de prudència. Gortázar ha defensat cautela sobre escenaris extrems i ha insistit que el repte passa per corregir els desequilibris estructurals del mercat.
Què planteja l'entitat
La recepta que repeteixen tant CaixaBank com el seu servei d'estudis passa per elevar l'oferta d'habitatge. Més sòl, estabilitat normativa, col·laboració públicoprivada i decisions de llarg termini apareixen com els quatre eixos centrals de les seves propostes.
El missatge de fons és que el risc no està tant en una bombolla en sentit clàssic com a deixar créixer un problema estructural que, segons l'entitat, ja té conseqüències socials i pot tenir-les també econòmiques si no es corregeix. Aquest és, fins ara, el principal avís llançat per CaixaBank sobre habitatge.