Ha girat a l’esquerra el Partit Demòcrata o ha recuperat el centre polític? Els 'midterms' han retornat als demòcrates el control de la Cambra de Representants i del Senat, després d’una àmplia victòria que també els ha permès conquerir estats tradicionalment republicans com Texas i Iowa. Tot i així, els candidats que han fet possible aquest resultat no responen a un únic perfil ideològic.
La nova majoria incorpora polítics que han construït les seves campanyes sobre el pragmatisme i la cooperació entre partits, com el governador electe d’Iowa, Rob Sand; a progressistes que han moderat part del seu discurs per ampliar el seu electorat, com James Talarico a Texas; i a representants de l’esquerra més marcada, com Abdul El-Sayed, nou senador per Michigan, o Melat Kiros, elegida per a la Cambra de Representants a Colorado.
La diversitat de candidatures ha permès al partit imposar-se en territoris molt diferents. Segons l’anàlisi de Roll Call, els candidats recolzats pel Blue Dog PAC, vinculat al sector moderat, han aconseguit almenys 22 victòries, mentre que el Caucus Progressista del Congrés preveu incorporar almenys 25 membres nous. Les dues corrents surten reforçades, tot i que les seves prioritats no sempre coincideixen.
Rob Sand: el pragmatisme que ha conquerit Iowa
La victòria de Rob Sand a Iowa representa un dels exemples més clars de l’estratègia moderada. Fins ara auditor estatal ha derrotat el republicà Zach Lahn i ha recuperat per als demòcrates una governació que estava en mans del Partit Republicà des de 2011. Ho ha fet en un estat que Donald Trump va guanyar per més de 13 punts a les presidencials del 2024.
Sand ha construït la seva carrera política reivindicant la cooperació entre partits i una imatge allunyada de la confrontació nacional. En campanya va defensar una major inversió a les escoles públiques, el fi de la privatització de Medicaid i mesures per limitar el cost dels serveis públics. A més, s’ha compromès a frenar noves restriccions a l’avortament i altres iniciatives vinculades a les anomenades guerres culturals.
James Talarico: progressista en economia, més moderat en qüestions culturals
El nou senador per Texas, James Talarico, ofereix un perfil més difícil d’encabir en una sola etiqueta. Exprofessor i seminarista presbiterià, es defineix com un cristià progressista i ha construït el seu discurs al voltant de la lluita contra la corrupció i el cost de la vida. La seva victòria davant el republicà Ken Paxton suposa, a més, una fita històrica per als demòcrates en un estat que feia dècades que no triava un senador d’aquest partit.
Pel que fa a l’economia, les seves propostes se situen clarament en el camp progressista: defensa una opció pública d’assegurança sanitària, un salari mínim federal de 15 dòlars per hora, més impostos per a les grans fortunes i les empreses, i l’ampliació de l’educació infantil. També dóna suport a la protecció federal del dret a l’avortament.
Durant la campanya va matisar algunes posicions sobre qüestions culturals per ampliar la seva capacitat d’atreure votants independents i conservadors. El cas més visible ha estat el dels esportistes trans en les competicions femenines. El setembre va declarar a Fox News que s’hi oposaria quan pogués posar en risc la seguretat o l’equitat, una posició que contrastava amb les seves intervencions anteriors a la Cambra de Representants de Texas contra les restriccions republicanes.
The Texas Tribune també ha recollit una anàlisi dels seus vots legislatius elaborada pel politòleg de la Universitat Rice Mark Jones: durant els seus quatre mandats a la Cambra estatal, Talarico es va situar a prop del centre del conjunt dels representants demòcrates.
Abdul El-Sayed: l’esquerra que també guanya en un estat disputat
En l’extrem més progressista hi ha Abdul El-Sayed, vencedor en la carrera al Senat per Michigan. L’antic responsable de Salut del comtat de Wayne ha derrotat el republicà Mike Rogers i s’ha convertit en el primer musulmà elegit per ocupar un escó a la Cambra alta dels Estats Units.
La seva campanya ha defensat una transformació profunda del sistema sanitari mitjançant Medicare for All, un model de cobertura universal finançat públicament. També ha situat entre les seves prioritats la reducció del cost de la vida i la limitació de la influència de les grans empreses i dels interessos econòmics en la política.
El-Sayed havia superat prèviament a les primàries demòcrates la congressista Haley Stevens, una candidata més moderada i avalada per sectors de l’aparell del partit. La seva victòria en les eleccions generals té una rellevància addicional perquè Michigan és un dels estats decisius del Mig Oest i el seu resultat permet als progressistes reivindicar que una candidatura situada a l’esquerra pot competir i guanyar en un territori disputat.
Melat Kiros: l’avanç dels socialistes democràtics
La presència de l’esquerra no es limita al Senat. Melat Kiros, candidata vinculada als Socialistes Democràtics d’Amèrica (DSA, per les seves sigles en anglès), ha guanyat un escó a la Cambra de Representants per Colorado. La seva victòria té un significat especial perquè va derrotar a les primàries Diana DeGette, una congressista que feia prop de tres dècades que ocupava el càrrec i que formava part del Caucus Progressista.
Kiros representa un corrent que qüestiona obertament el poder de les estructures tradicionals del Partit Demòcrata. La seva candidatura va defensar propostes com la sanitat i l’educació infantil universals, juntament amb posicions més rupturistes en matèria migratòria, entre elles la abolició del Servei d’Immigració i Control de Duanes (ICE).
Segons la cobertura de WBUR, que recull informació de NPR, almenys cinc candidats vinculats als Socialistes Democràtics d’Amèrica han guanyat les seves eleccions per a la Cambra de Representants en aquesta convocatòria.
Una victòria compartida, però no un programa comú
Els resultats deixen una fotografia allunyada d’una victòria ideològica uniforme. Els moderats han demostrat que poden recuperar terreny en estats conservadors; els candidats amb posicions progressistes han guanyat carreres decisives en territoris competitius, i l’esquerra socialista ha ampliat la seva representació en districtes demòcrates.
El mateix lideratge progressista ha advertit que el resultat no s’ha d’interpretar com una autorització per donar per resolts els problemes d’imatge del partit. Greg Casar, president del Caucus Progressista del Congrés, i Pramila Jayapal han defensat que els demòcrates han d’aprofitar la majoria per impulsar canvis econòmics i socials ambiciosos. Ambdós han advertit que l’èxit electoral no significa que el partit hagi recuperat automàticament la confiança de tot el país.
La pregunta sobre el rumb del Partit Demòcrata queda, per tant, oberta. Els 'midterms' han demostrat que pot guanyar amb candidats de sensibilitats molt diferents, però no han resolt quin model s’ha d’imposar quan aquestes diferències arribin al debat legislatiu. La nova majoria haurà de convertir una aposta electoral heterogènia en una agenda de govern compartida.