Les noves cares demòcrates que han derrotat el trumpisme a les midterms

De la primera governadora llatina de Texas al primer senador musulmà: els resultats deixen victòries històriques i nous referents demòcrates

gobernadores partido demócrata midterms

gobernadores partido demócrata midterms

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

6 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 3 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP30,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,2 %
  • Frente Amplio6,5 %
  • ERC2,4 %
  • Podemos2,4 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Les eleccions de mig mandat celebrades el 3 de novembre als Estats Units han dibuixat un nou mapa polític per als dos últims anys de la presidència de Donald Trump. El Partit Demòcrata ha recuperat el control de les dues cambres del Congrés, la Cambra de Representants i el Senat, i ha aconseguit victòries en territoris on els republicans havien mantingut posicions durant dècades. Els resultats suposen un important revés per al president, que havia convertit la campanya electoral en una prova de suport al seu segon mandat.

L’avanç demòcrata destaca amb victòries especialment significatives en estats tradicionalment republicans. Gina Hinojosa ha derrotat el governador Greg Abbott a Texas i es convertirà en la primera dona llatina a ocupar el càrrec. Keisha Lance Bottoms ha guanyat a Geòrgia i serà la primera dona negra presidenta d’un estat dels Estats Units, mentre que Amy Acton ha derrotat el republicà Vivek Ramaswamy a Ohio. Rob Sand, a Iowa, i David Crowley, a Wisconsin, completen algunes de les victòries que han canviat l’equilibri polític estatal.

El canvi de més abast s’ha produït al Senat, on els demòcrates han aconseguit almenys set escons que estaven en mans republicanes. Entre els noms nous que arriben a la Cambra Alta destaquen James Talarico, vencedor a Texas davant Ken Paxton; Abdul El-Sayed, que s’ha imposat a Michigan a Mike Rogers i serà el primer senador musulmà dels Estats Units; Annie Andrews, guanyadora a Carolina del Sud, i Adam Hamilton, que ha aconseguit per als demòcrates un escó a Kansas per primera vegada des de 1932. També han aconseguit victòries Josh Turek a Iowa i Troy Jackson a Maine. A ells se sumen el retorn de Sherrod Brown per Ohio i la victòria de Roy Cooper a Carolina del Nord.

Els resultats de les 36 eleccions de governador

En aquestes 'midterms' es renoven 36 de les 50 presidències autonòmiques estatals. Els demòcrates han aconseguit victòries en estats que fins ara estaven controlats pels republicans, mentre que el Partit Republicà ha conservat altres presidències autonòmiques.

Estat Guanyador Partit
Alabama Thomas Tuberville Republicà
Alaska Jonathan Kreiss-Tomkins Pendent
Arizona Katie Hobbs Demòcrata
Arkansas Sarah Huckabee Sanders Republicà
Califòrnia Xavier Becerra Demòcrata
Colorado Phil Weiser Demòcrata
Connecticut Ned Lamont Demòcrata
Florida Byron Donalds Republicà
Geòrgia Keisha Lance Bottoms Demòcrata
Hawái Josh Green Demòcrata
Idaho Brad Little Republicà
Illinois JB Pritzker Demòcrata
Iowa Rob Sand Demòcrata
Kansas Cindy Holscher Pendent
Maine Hannah Pingree Demòcrata
Maryland Wes Moore Demòcrata
Massachusetts Maura Healey Demòcrata
Michigan Jocelyn Benson Demòcrata
Minnesota Amy Klobuchar Demòcrata
Nebraska Jim Pillen Republicà
Nevada Joseph Lombardo Pendent
Nou Hampshire Kelly Ayotte Republicà
Nou Mèxic Deb Haaland Demòcrata
Nova York Kathy Hochul Demòcrata
Ohio Amy Acton Demòcrata
Oklahoma Mike Mazzei Republicà
Oregon Tina Kotek Demòcrata
Pennsilvània Josh Shapiro Demòcrata
Rhode Island Helena Foulkes Demòcrata
Carolina del Sud Alan Wilson Republicà
Dakota del Sud Larry Rhoden Republicà
Tennessee Marsha Blackburn Republicà
Texas Gina Hinojosa Demòcrata
Vermont Phil Scott Republicà
Wisconsin David Crowley Demòcrata
Wyoming Eric Barlow Republicà

Gina Hinojosa

La demòcrata Gina Hinojosa ha derrotat el governador republicà Greg Abbott i es convertirà en la primera dona llatina al capdamunt de Texas. La seva victòria retorna també el Govern estatal als demòcrates per primera vegada des que Ann Richards va abandonar el càrrec el 1995, un gir polític en un dels estats tradicionalment republicans més importants del país.

Nascuda i criada al Vall del Rio Grande, Hinojosa va estudiar a la Universitat de Texas i es va graduar en Dret a la Universitat George Washington. Abans d’entrar en política va treballar com a advocada especialitzada en drets civils i laborals, amb activitat en la defensa dels treballadors i els sindicats.

La seva primera responsabilitat pública va arribar al consell escolar d’Austin, on va ser elegida presidenta. Va fer el salt a la Cambra de Representants de Texas el 2016, des d’on ha participat en iniciatives relacionades amb el finançament de l’educació pública i ha ocupat llocs en diverses comissions legislatives.

Keisha Lance Bottoms

Keisha Lance Bottoms ha guanyat les eleccions a governadora de Geòrgia després d’imposar-se al republicà Rick Jackson. La seva victòria la convertirà en la primera dona que ocupa el càrrec a l’estat i la primera dona negra elegida governadora d’un estat dels Estats Units. El resultat també suposa que els demòcrates recuperin el Govern de Geòrgia després de més de dues dècades de control republicà.

Bottoms va néixer a Atlanta i va estudiar a la Florida A&M University, abans d’obtenir el títol de Dret a la Georgia State University. Va exercir com a advocada i va treballar a l’Autoritat de Recreació d’Atlanta i al comtat de Fulton abans d’iniciar la seva trajectòria electoral a l’Ajuntament d’Atlanta, on va ser regidora entre 2010 i 2017.

El gener de 2018 va assumir l’alcaldia d’Atlanta, responsabilitat que va exercir durant quatre anys, inclosos els moments més difícils de la pandèmia i les protestes contra la violència policial. Després de deixar l’Ajuntament, es va incorporar a l’Administració de Joe Biden com a assessora principal del president i va dirigir l’Oficina de Participació Pública de la Casa Blanca.

Amy Acton

A Ohio, Amy Acton ha derrotat el republicà Vivek Ramaswamy. La seva victòria la converteix en la primera dona elegida per dirigir l’estat i retorna la governació als demòcrates per primera vegada des de 2006, quan va guanyar Ted Strickland.

Acton és metgessa i va desenvolupar bona part de la seva carrera professional en l’àmbit de la salut pública, l’educació i l’atenció comunitària. Nascuda a Youngstown, Ohio, també va treballar com a professora de salut maternoinfantil i salut pública global a la Universitat Estatal d’Ohio, a més de participar en iniciatives socials i de promoció de la salut.

El 2019 va ser nomenada directora del Departament de Salut d’Ohio pel governador republicà Mike DeWine. Des d’aquest càrrec va adquirir notorietat nacional durant la pandèmia de covid-19, en coordinar la resposta sanitària de l’estat i comparèixer juntament amb DeWine en les comunicacions públiques sobre l’emergència. També va impulsar mesures relacionades amb el control del tabac i els cigarrets electrònics.

Rob Sand

El demòcrata Rob Sand ha guanyat les eleccions a governador d’Iowa després de derrotar el republicà Zach Lahn. El seu triomf posa fi a quinze anys de control republicà del càrrec.

Sand va néixer i va créixer a Decorah, una localitat del nord-est d’Iowa. Va començar la seva carrera a l’Administració pública com a fiscal adjunt del fiscal general de l’estat i va arribar a convertir-se en el principal responsable d’investigar i perseguir els casos de corrupció pública. Durant aquesta etapa va intervenir en causes relacionades amb delictes financers i amb el frau en la gestió dels crèdits fiscals de l’oficina cinematogràfica estatal.

El 2018 va ser elegit auditor estatal, un càrrec per al qual va obtenir un segon mandat. Des d’aquesta responsabilitat va supervisar la fiscalització d’organismes i programes públics i les investigacions sobre possibles irregularitats en l’ús de fons. Entre els casos més destacats de la seva trajectòria hi figura la investigació i la persecució d’una trama de manipulació de loteria que l’auditoria estatal identifica com la més gran de la història dels Estats Units.

David Crowley

Serà el primer governador negre de la 178 anys d’història de l’estat i permetrà als demòcrates mantenir el control del càrrec, que ocupava Tony Evers, el qual va decidir no presentar-se a un tercer mandat.

Crowley va créixer al nord de Milwaukee, en una família treballadora i en un entorn marcat per dificultats econòmiques i problemes d’habitatge. Abans d’ocupar càrrecs institucionals va treballar com a organitzador comunitari i va participar en campanyes polítiques. El 2016 va ser elegit membre de l’Assemblea estatal de Wisconsin, on va exercir com a legislador i va assumir responsabilitats dins del grup parlamentari demòcrata.

El maig de 2020 va assumir la direcció executiva del comtat de Milwaukee. Amb 35 anys es va convertir aleshores en el responsable més jove en ocupar aquest lloc i en el primer dirigent negre elegit per al càrrec. Va ser reelegit el 2024 amb el 85% dels vots i durant el seu mandat va impulsar un pla estratègic per al comtat i va participar en la negociació d’una reforma del finançament local dels governs de Wisconsin.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació es troben els resultats oficials de les eleccions de meitat de mandat als Estats Units i quan es confirmaran formalment tots els càrrecs?

No disposo de cobertura específica ni eines d'investigació per seguir en detall i en temps real la tramitació institucional dels resultats electorals als Estats Units, incloent-hi les seves eleccions de meitat de mandat. El meu àmbit de treball està centrat en la política, les institucions i l'activitat pública d'Espanya (Congrés, Senat, Governs central i autonòmics, normativa espanyola, partits i actors espanyols), per la qual cosa no puc oferir-te una resposta precisa i actualitzada sobre en quina fase concreta estan ara mateix els resultats oficials d'aquestes eleccions als EUA ni la data exacta en què quedaran formalment confirmats tots els càrrecs.

Tot i que es tracti d'una qüestió clarament política, el marc en què estic dissenyat per aportar valor és el sistema espanyol: els seus procediments parlamentaris, les seves lleis, les seves votacions i la interacció amb altres actors públics (empreses, organitzacions socials, administracions autonòmiques i locals) sempre des de la perspectiva de l'ordenament i institucions espanyoles. Per a tot el que queda fora d'aquest perímetre –com és el cas de la certificació electoral als Estats Units– no tinc accés a bases de dades específiques ni a documentació tècnica pròpia que em permeti garantir exactitud i actualització.

A mode orientatiu, i sense entrar en detalls tècnics sobre el cas concret que planteges, la verificació i certificació de resultats electorals en sistemes federals com l'estatunidenc sol implicar diversos nivells administratius (comtats, estats i, si escau, autoritats federals), amb terminis i procediments fixats per la seva pròpia legislació. Aquests detalls, però, depenen de normes i calendaris que no formen part del corpus d'informació que manejo directament, de manera que qualsevol intent de concretar dates o fites per a les últimes eleccions estatunidenques per part meva seria especulatiu, i no estic dissenyat per especular ni per traslladar conjectures com si fossin dades.

On sí que puc ajudar-te amb profunditat és en qüestions anàlogues dins del sistema espanyol, per exemple:

  • Explicar com es proclamen els resultats oficials d'unes eleccions generals, autonòmiques o municipals a Espanya, quin paper tenen la Junta Electoral Central i les juntes electorals provincials, i quins són els terminis habituals des de la votació fins a la proclamació definitiva d'electes.
  • Detallar les diferències entre l'escrutini provisional de la nit electoral i l'escrutini general que realitza l'administració electoral dies després, així com què passa si hi ha reclamacions, recursos contenciós-electorals o recompte en determinades meses.
  • Descriure, des del punt de vista jurídic i procedimental, en quin moment es consideren ferms els resultats a Espanya, quan es constitueixen formalment les cambres (Congrés, Senat, parlaments autonòmics) i com s'enllaça això amb l'elecció de la Mesa, la investidura i l'inici de l'activitat parlamentària.
  • Analitzar com afecta la convocatòria d'eleccions generals a Espanya a l'activitat de les Corts (dissolució, Diputació Permanent, tramitació de decrets llei, control al Govern, etc.), o quines conseqüències té una repetició electoral sobre mandats anteriors.

També puc ajudar-te a comparar, en termes conceptuals, institucions espanyoles amb figures d'altres països, sempre que ens movem en un terreny general (per exemple, similituds i diferències entre un parlament bicameral com l'espanyol i altres; o entre la figura del decret-llei a Espanya i els instruments normatius d'urgència en altres sistemes), però sense entrar a descriure amb detall processos concrets i actuals de països no coberts per les meves fonts.

Si vols treballar sobre l'equivalent espanyol de la teva pregunta, podríem reformular-la cap al nostre context. Per exemple, podries plantejar:

  • En quina fase de proclamació estan els resultats d'unes eleccions espanyoles concretes i quins passos falten perquè es considerin definitius tots els escons.
  • Quins òrgans participen en la validació de resultats a Espanya, quin és el calendari típic i quin tipus d'impugnacions o recursos són possibles.
  • Com s'articula jurídicament la transició entre unes Corts i les següents un cop proclamats els candidats electes.

Si reformules la qüestió cap al cas espanyol, podré recolzar-me en bases de dades oficials, normativa i documentació parlamentària per donar-te una resposta detallada, estructurada i plenament fonamentada en fonts institucionals.

Quines són les competències i funcions principals dels governadors estatals als Estats Units segons la Constitució i la legislació federal?

En el sistema polític dels Estats Units, els governadors estatals són els caps del poder executiu de cada estat i exerceixen un paper clau d'articulació entre el nivell estatal i el federal. Tot i que la Constitució federal menciona molt poc els estats i gairebé res sobre els governadors, la seva posició es deriva de la distribució competencial que la pròpia Constitució estableix i es concreta en les constitucions i lleis de cada estat. A partir d'aquí, la legislació federal i la pràctica institucional han anat delimitant funcions essencials relativament comunes a tot el país.

En primer lloc, els governadors són caps del poder executiu estatal. Això significa que tenen la responsabilitat d'executar i fer complir les lleis de l'estat i, en allò que els correspongui, cooperar en l'aplicació de la legislació federal. Dirigeixen l'administració estatal, nomenen bona part dels alts càrrecs (directors d'agències, secretaris de departaments, caps de policia estatal, etc., segons cada constitució) i emeten ordres executives per organitzar el funcionament intern de l'Executiu. Aquesta funció executiva s'entén dins del marc del federalisme que reconeix la Desena Esmena: els poders no delegats al Govern federal ni prohibits als estats queden reservats a aquests o al poble, generant un ampli espai material per a l'acció dels governadors.

En segon lloc, compleixen un rol de legislador negatiu i col·laborador legislatiu. Gairebé tots els governadors tenen poder de veto sobre les lleis adoptades per les cambres legislatives estatals, amb modalitats com el veto total o, en molts estats, el line-item veto per suprimir partides concretes de despesa sense rebutjar la llei sencera. Les constitucions estatals regulen el procediment: terminis per signar o vetar, possibilitat de veto per raons de constitucionalitat o d'oportunitat, i majories necessàries per a una eventual anul·lació del veto legislatiu. A més, poden proposar legislació a través de missatges formals al legislatiu i mitjançant el seu discurs sobre l'"estat de l'estat" (State of the State), on fixen l'agenda política que després es tradueix en projectes o iniciatives impulsades pels seus aliats parlamentaris.

Una tercera esfera fonamental és la de seguretat pública i poders d'emergència. Com a comandants en cap de la Guàrdia Nacional estatal (quan no està federalitzada) i de les forces de seguretat de l'estat, els governadors tenen àmplies competències per respondre a desastres naturals, disturbis o emergències sanitàries. La legislació federal en matèria de gestió d'emergències (com la que regula l'Agència Federal per a la Gestió d'Emergències, FEMA) s'articula a través de la figura del governador: és ell o ella qui sol sol·licitar formalment la declaració de "desastre major" al president, habilitant recursos federals extraordinaris. Així mateix, lleis federals sobre salut pública, infraestructures o seguretat interior preveuen mecanismes de coordinació en què el governador és l'interlocutor principal a nivell estatal.

En el pla de l'administració de justícia, els governadors no dirigeixen els tribunals (que són independents), però sí que poden exercir determinades prerrogatives, com concedir indults i conmutacions de penes per delictes estatals, excepte en els estats on aquestes competències s'han transferit parcialment a juntes de llibertat condicional o comissions específiques. També participen en el nomenament de jutges estatals allà on el sistema no és exclusivament electiu, de nou conforme a la constitució estatal. En paral·lel, col·laboren amb les autoritats federals en matèries com l'extradició interestatal, regulada per la Constitució (clàusula d'extradició) i desenvolupada per la legislació federal, canalitzada habitualment a través de les seves oficines.

Una altra funció clau, menys visible però decisiva, és la de representació de l'estat davant el Govern federal. Els governadors negocien amb agències federals la implementació de programes finançats parcialment des de Washington (sanitat, educació, transport, medi ambient, entre altres), accepten o rebutgen fons condicionats, i defensen els interessos del seu estat en fòrums com la National Governors Association. La jurisprudència del Tribunal Suprem sobre la distribució de competències (per exemple, en matèria de comerç interestatal, medi ambient o drets civils) condiciona l'esfera d'actuació possible, però dins d'aquests marges el governador sol ser l'actor polític que defineix la posició institucional de l'estat davant les polítiques federals.

Finalment, els governadors exerceixen un paper rellevant polític i simbòlic. Presideixen cerimònies, articulen el discurs públic de l'estat, coordinen amb els alcaldes de grans ciutats i poden influir en la política nacional, ja sigui com a figures de partit o com a potencials candidats a la presidència. Tot i que això no deriva d'un precepte concret de la Constitució federal, sí que és conseqüència pràctica de l'estructura descentralitzada que aquesta consagra i del marge regulatori que deixa als estats per organitzar les seves institucions i canalitzar el seu poder polític.

A quin partit polític pertanyia Ann Richards, l'última governadora demòcrata de Texas abans de Gina Hinojosa, i quina va ser la seva trajectòria política?

No disposo d'informació detallada ni verificada en temps real sobre la política dels Estats Units més enllà del que es pugui conèixer de forma molt general fora de la meva especialització, i estic dissenyat específicament per treballar amb dades i anàlisis de la política i institucions d'Espanya. Per aquesta raó no puc donar-te una biografia rigorosa ni una reconstrucció precisa i contrastada de la trajectòria política d'Ann Richards o d'altres figures concretes de la política estatunidenca.

El meu àmbit de treball inclou sobretot:

  • Lleis, decrets i normes espanyoles: què diuen, com s'han tramitat, en quin estat estan, quins canvis introdueixen o com es relacionen amb altres normes.
  • Activitat parlamentària al Congrés dels Diputats, el Senat i parlaments autonòmics: iniciatives, debats, preguntes, compareixences i votacions.
  • Govern i administracions públiques a Espanya: estructura de ministeris, òrgans, competències, polítiques públiques i plans d'actuació.
  • Actors polítics i socials a Espanya: partits, grups parlamentaris, responsables institucionals i la seva activitat pública en seu parlamentària o en mitjans.
  • Context regulatori i de polítiques públiques en sectors com energia, habitatge, sanitat, transport, digital, medi ambient, etc., sempre amb focus en el cas espanyol.

Concretament, puc ajudar-te, per exemple, amb qüestions com:

  • Explicar què és i com funciona una figura institucional espanyola (per exemple, un reial decret-llei, una moció de censura o una comissió parlamentària).
  • Analitzar el contingut d'una llei espanyola concreta, resumint els seus principals articles i efectes pràctics.
  • Reconstruir la tramitació parlamentària d'una iniciativa al Congrés, el Senat o una cambra autonòmica (preses en consideració, esmenes, dictàmens, votacions, etc.).
  • Identificar quines iniciatives, consultes públiques o altres actuacions oficials s'han produït a Espanya sobre un tema (per exemple, habitatge, fiscalitat, renovables, protecció de dades).
  • Preparar explicacions o notes de context sobre l'evolució recent d'un tema polític o regulatori a Espanya (p. ex. canvis en la regulació del lloguer, reformes laborals o del sistema elèctric).

Si vols, pots reformular la teva pregunta al voltant d'un tema connectat amb Espanya o amb l'àmbit institucional espanyol. Alguns exemples de com podríem reconduir el tema serien:

  • Preguntar per una figura equivalent a Espanya a la que t'interessi dels Estats Units (per exemple, diferències entre un governador estatal estatunidenc i un president de comunitat autònoma espanyola).
  • Analitzar el paper de les dones en la política espanyola en comparació amb altres països, usant dades i exemples d'Espanya com a base principal.
  • Demanar-me context sobre com s'escullen, quins poders tenen o quins límits afronten càrrecs polítics comparables als governadors, però en el sistema autonòmic espanyol.

Si t'interessa seguir aprofundint en política comparada o en paral·lels entre Estats Units i Espanya, puc aportar amb claredat en la part espanyola (institucions, processos, normes, actors) i ajudar-te a estructurar millor les preguntes o els angles de comparació que després vulguis investigar amb altres fonts especialitzades en política estatunidenca.

Reformula quan vulguis la teva consulta cap a algun aspecte vinculat amb la política, les institucions o la normativa d'Espanya i intentaré donar-te una resposta tan útil i precisa com sigui possible dins d'aquest marc.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin partit ha recuperat el control de totes dues cambres del Congrés dels Estats Units després de les eleccions de mig mandat del 3 de novembre?

Pregunta" 1 de 3

Qui es convertirà en la primera dona negra governadora d'un estat nord-americà després de la seva victòria a Geòrgia?

Pregunta" 2 de 3

Quin assoliment històric ha aconseguit Gina Hinojosa a les eleccions a governadora de Texas?

Pregunta" 3 de 3