La Casa Blanca ha comunicat al Congrés dels Estats Units que les hostilitats amb l'Iran “han acabat”, just quan vençia el termini legal que obligava Donald Trump a demanar autorització legislativa per continuar la campanya militar. La declaració arriba en un moment clau: la guerra va començar el 28 de febrer amb atacs nord-americans i israelians contra l'Iran i aquest 1 de maig es complia el límit de 60 dies previst per la Llei de Poders de Guerra de 1973.
Trump va remetre cartes al president de la Cambra de Representants, Mike Johnson, i al president pro tempore del Senat, Chuck Grassley, en les quals va sostenir que no hi ha hagut intercanvi de foc entre forces nord-americanes i l'Iran des del 7 d'abril i que, per tant, les hostilitats iniciades el 28 de febrer han quedat “acabades”.
La Casa Blanca intenta tancar el rellotge del Congrés
El moviment té una lectura jurídica immediata. La War Powers Resolution, aprovada el 1973 després de la guerra del Vietnam, limita la capacitat del president per mantenir operacions militars sense autorització del Congrés. En termes generals, permet al president desplegar forces durant 60 dies sense aprovació legislativa, amb una possible pròrroga de 30 dies per a la retirada.
L'Administració Trump sosté que l'alt el foc de principis d'abril va aturar o tancar aquest termini perquè ja no existeixen "hostilitats" actives entre els Estats Units i l'Iran. La tesi de la Casa Blanca és clara: si no hi ha foc creuat des del 7 d'abril, no hi ha obligació de demanar al Congrés una autorització per continuar una guerra que, segons Trump, ja ha acabat.
Els demòcrates qüestionen la maniobra
L’oposició demòcrata rebutja aquesta interpretació. El seu argument és que un alt el foc no esborra automàticament les obligacions de la Llei de Poders de Guerra, sobretot si els Estats Units mantenen forces desplegades a la regió, bloquejos navals o capacitat de reprendre operacions militars. Reuters recull que els demòcrates sostenen que no existeix una clàusula clara que permeti “pausar” el rellotge legal per un cessament temporal de trets.
El xoc no és menor. Si la tesi de Trump prospera, el president evita demanar una autorització formal al Congrés. Si l'oposició aconsegueix imposar la seva lectura, la Casa Blanca hauria de sotmetre la continuïtat de la campanya o futures operacions contra l'Iran al control legislatiu.
La guerra no desapareix del tot
La declaració de la Casa Blanca no significa necessàriament que la crisi hagi acabat. Reuters assenyala que els Estats Units mantenen presència militar activa a la regió i que la situació segueix marcada per la vigilància, el bloqueig d'exportacions iranianes i el risc de nous atacs si l'alt el foc es trenca.
Aquest és el punt polític més delicat: Trump declara acabades les hostilitats a efectes legals, però l'arquitectura militar i diplomàtica de la crisi segueix viva. Dit d'una altra manera: pot haver acabat la fase de foc directe, però no necessàriament la confrontació estratègica amb l'Iran.
L'alt el foc del 7 d'abril, peça central
La Casa Blanca basa el seu argument en l'alto el foc iniciat a començaments d'abril. Trump ja havia anunciat aleshores una treva de dues setmanes i defensat que els Estats Units havien complert els seus objectius militars. En aquell moment, la portaveu Karoline Leavitt ho va presentar com una victòria nord-americana i una obertura cap a una solució diplomàtica.
Ara aquest mateix alt el foc es converteix en la peça jurídica central per esquivar el límit de 60 dies. L'Administració no només el presenta com una pausa militar, sinó com el final de les hostilitats a efectes de la llei.
Una decisió amb alt impacte polític
La comunicació al Congrés arriba després de setmanes de pressió demòcrata per limitar l'autoritat de Trump sobre la guerra de l'Iran. El Senat, controlat pels republicans, va bloquejar a mitjans d'abril una iniciativa demòcrata que buscava frenar la campanya militar fins que existís autorització expressa del Congrés.
La Casa Blanca intenta ara tancar aquest front abans que el debat es converteixi en una crisi constitucional major. La guerra de l'Iran ja havia obert una escletxa entre l'Executiu i el Capitoli sobre qui decideix realment quan els Estats Units entren, mantenen o acaben una guerra.
Què significa “hostilitats acabades”
L'expressió és clau. Trump no està dient simplement que hi ha pau definitiva amb l'Iran. Està usant una fórmula jurídica: "les hostilitats han acabat". Aquesta frase permet a l'Administració argumentar que ja no s'aplica el límit temporal que obligaria a demanar autorització al Congrés.
Però el problema és que la frontera entre alt el foc, fi d'hostilitats i fi real d'una guerra no sempre és clara. Si els Estats Units mantenen operacions navals, desplegaments regionals o amenaces de nous atacs, els demòcrates poden sostenir que la guerra no està realment tancada, sinó suspesa.