La nova Oferta d'Ocupació Pública (OEP per al 2026 ja ha estat aprovada pel Govern i arriba marcada per dos elements principals: el reforç de perfils tecnològics dins de l'Administració i el rebuig dels principals sindicats de la funció pública.
El Consell de Ministres va donar llum verda a una convocatòria que supera les 37.000 places si se sumen les corresponents a l'Administració General de l'Estat (AGE), Policia Nacional, Guàrdia Civil i Forces Armades. L'Executiu defensa que l'oferta permetrà continuar rejovenint plantilles i avançar en la digitalització de l'administració pública.
Tanmateix, organitzacions sindicals com CCOO, UGT i CSIF consideren que les xifres segueixen sent insuficients i denuncien falta de transparència durant la negociació prèvia.
Quantes places inclou l'Oferta d'Ocupació Pública?
La convocatòria aprovada per a l'Administració General de l'Estat preveu 27.232 places, segons el Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública.
D'elles:
- 20.541 són de torn lliure.
- 6.345 corresponen a promoció interna.
- i 346 formen part d'una oferta extraordinària relacionada amb emergències climàtiques.
A aquestes xifres s'hi afegeixen les places per a Policia Nacional, Guàrdia Civil i Forces Armades, fins a assolir un total superior a les 37.000 places anunciades pel Govern.
Quins perfils vol reforçar el Govern?
La principal novetat d'aquesta OEP és el pes atorgat als perfils tecnològics.
L'Executiu ha anunciat 1.700 places vinculades a tecnologies de la informació, una xifra superior a la de l'any anterior. Segons el Ministeri, l'objectiu és captar especialistes en intel·ligència artificial, ciberseguretat, ciència de dades i transformació digital.
A més, el Govern vol reforçar àrees relacionades amb emergències climàtiques mitjançant noves places per a meteoròlegs, enginyers forestals, agents mediambientals i altres perfils tècnics.
El ministre Óscar López va defensar després del Consell de Ministres que l'Administració necessita adaptar-se a nous reptes tecnològics i millorar la prestació de serveis públics.
Per què rebutgen l'oferta els sindicats?
Els principals sindicats no donen suport a la convocatòria.
CCOO i UGT han criticat especialment la manca d'informació durant el procés de negociació i asseguren que el Govern no va facilitar les dades completes de l'oferta fins poc abans de la seva aprovació.
La CSIF també va expressar reserves i va reclamar conèixer amb detall les xifres abans de pronunciar-se definitivament.
Les organitzacions sindicals consideren a més que el nombre de noves incorporacions continua sent insuficient per cobrir el dèficit estructural de personal existent en molts serveis públics.
Un altre de les crítiques recurrents és l'acumulació d'ofertes pendents d'execució d'anys anteriors.
L'oferta suposa més ocupació pública que altres anys?
La xifra global és lleugerament superior a la de 2025, encara que inferior al rècord assolit el 2024. El Govern sosté que la convocatòria permetrà crear al voltant de 6.200 llocs de treball nets dins de l'Administració General de l'Estat. Els sindicats, tanmateix, consideren que aquest augment no compensa plenament les jubilacions i vacants acumulades.
Quan es convocaran les oposicions?
L'aprovació de l'OEP no implica l'obertura immediata de totes les oposicions. Les convocatòries concretes de cada cos o especialitat s'aniran publicant progressivament al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). Serà aleshores quan es coneixeran terminis d'inscripció, temaris, dates d'examen i requisits específics de cada procés selectiu.
El Govern també ha anunciat que en els propers mesos pretén accelerar convocatòries pendents d'exercicis anteriors.
Què pot passar ara?
Per el moment no hi ha anunciat cap canvi en l'OEP aprovada pel Consell de Ministres. Sí que existeix, no obstant això, un escenari de tensió entre l'Executiu i els sindicats de la funció pública, que mantenen les seves crítiques sobre la negociació i sobre les necessitats reals de personal a l'Administració.
A més, part de les convocatòries pendents d'anys anteriors segueixen sense executar-se completament, una situació que les organitzacions sindicals consideren prioritària.