La eurodiputada del Partit Popular Maravillas Abadía planteja que el pròxim Marc Financer Pluriennal de la Unió Europea per a 2028-2034 ha de retornar a les regions un paper molt més rellevant en la planificació i gestió dels fons comunitaris, a més d'assegurar una finançament "suficient" per a la Política Agrària Comuna (PAC), la política de cohesió i la política social europea.
En una entrevista amb Europa Press, Abadía remarca que "la primera prioritat ha de ser retornar a les regions el protagonisme que mai haurien d'haver perdut", al considerar que comunitats autònomes i ajuntaments són qui millor coneixen les necessitats dels seus territoris. A aquest respecte, sosté que "l'experiment de centralització en el Govern d'Espanya amb els fons Next Generation ha estat un error" i adverteix que "Europa no pot construir el seu futur d'esquena a les regions".
La eurodiputada subratlla que el nou marc pressupostari fixarà "el rumb de la Unió Europea durant els pròxims set anys" i que la UE ha de fer front a nous reptes, com la seguretat o la defensa, "sense renunciar a allò que constitueix la base de la seva prosperitat: una indústria europea competitiva, una agricultura forta i una Europa que crea oportunitats".
En aquesta línia, defensa mantenir les polítiques comunitàries que, al seu parer, "han demostrat la seva utilitat", entre elles la PAC, la política de cohesió i la política social europea, dotant-les de recursos suficients i preservant la seva identitat pròpia.
Simplificar la PAC i afavorir el relleu generacional
Sobre la reforma de la Política Agrària Comuna, Abadía aposta per reduir la càrrega burocràtica i facilitar el dia a dia dels agricultors amb tràmits més senzills, major seguretat jurídica i suport decidit a la innovació i la digitalització al camp.
"Europa ha de confiar en els agricultors", recalca la eurodiputada, que denuncia que durant massa temps "s'han afegit capes de burocràcia que han dificultat la seva feina sense aportar millors resultats".
Considera que aquesta simplificació administrativa ha de venir acompanyada d'una PAC amb mitjans "suficients", ja que "no tindria sentit simplificar les normes si al mateix temps reduïm el pressupost destinat a qui garanteixen la nostra seguretat alimentària".
Entre els grans reptes del sector agrari, Abadía destaca el relleu generacional i defensa que s'ha de facilitar que els joves vegin en el camp una opció de futur, amb explotacions rendibles, accés a la innovació, formació adequada i una política agrària que premiï qui inverteix i aposta per una agricultura moderna.
MÉS INVERSIONS PER GARANTIR LA SEGURETAT HÍDRICA
Pel que fa a la política d'aigua, la eurodiputada recorda que, com a ponent de la revisió intermèdia de la política de cohesió, va promoure que l'aigua s'inclogués entre les prioritats susceptibles de rebre finançament europeu.
A la seva entendre, la nova Estratègia Europea de Resiliència de l'Aigua representa "un nou pas" perquè la Unió Europea assumeixi que aquest recurs és també una "qüestió de seguretat alimentària, competitivitat i desenvolupament econòmic".
No obstant això, avisa que el següent repte és transformar aquestes estratègies en projectes concrets. En aquest sentit, apunta que per a la Regió de Múrcia són essencials la modernització de xarxes, la reutilització d'aigües regenerades, la dessalinització i les infraestructures que assegurin el subministrament.
Abadía recalca també que la Regió "no parteix de zero" i la presenta com "un referent europeu en reutilització i eficiència en l'ús de l'aigua", al recordar que reutilitza el 98% de l'aigua davant percentatges molt inferiors en altres Estats membres.
RECUPERAR EL MAR MENOR DES DE LA COOPERACIÓ I L'EVIDÈNCIA CIENTÍFICA
En relació amb el Mar Menor, la eurodiputada defensa que la seva recuperació ha de ser una "prioritat compartida" en la qual Europa contribueixi amb finançament, innovació i coneixement científic per impulsar projectes de restauració ambiental, modernització d'infraestructures hidràuliques i millora de la qualitat de les aigües.
En qualsevol cas, insisteix que aquest procés "no pot convertir-se en un debat ideològic", sinó que ha de basar-se "en l'evidència científica, en la cooperació entre totes les administracions i en una gestió eficaç dels recursos disponibles".
També sosté que la protecció del Mar Menor ha de conviure amb l'activitat econòmica del seu entorn i afirma que "la conservació de l'entorn i el desenvolupament econòmic no són objectius incompatibles; al contrari, han de avançar junts".
COMPETITIVITAT, FEINA I ECONOMIA SOCIAL
En el pla econòmic, Abadía situa la competitivitat al centre de l'actual legislatura europea i considera que Europa ha de "recuperar" la seva capacitat "per créixer, innovar, atreure inversió i generar ocupació".
A parer seu, aquest objectiu exigeix simplificar la normativa, retallar la burocràcia i facilitar l'accés a la financiació, amb una política industrial que entengui a empreses, pimes i autònoms com a "part de la solució i no un problema".
La eurodiputada aposta igualment per mantenir una política social europea "forta", recolzada per un Fons Social Europeu amb pressupost propi, per fomentar l'ocupació de qualitat i el desenvolupament de capacitats.
A més, reivindica la importància de l'economia social i recorda que, com a presidenta de l'Intergrup d'Economia Social del Parlament Europeu, treballa perquè cooperatives, empreses socials i altres entitats guanyin pes en les polítiques comunitàries. En aquest context, sosté que la Regió de Múrcia és "un referent" en demostrar que es pot combinar innovació, competitivitat, arrelament territorial i ocupació estable.
EUROPA COM A PROJECTE D'OPORTUNITATS
De cara al resta de la legislatura, Abadía resumeix la seva meta en que "Europa torni a ser un projecte d'oportunitats", després de considerar que les institucions comunitàries han dedicat massa temps a reaccionar a les successives crisis.
En aquest marc, situa els joves com a eix principal del futur de la Unió Europea i sosté que l'"èxit" de polítiques com una agricultura sòlida, una indústria competitiva o un Estat del benestar sostenible dependrà que les noves generacions vulguin seguir vinculades al projecte europeu.
Per això, explica que impulsa mesures lligades a l'ocupació de qualitat, la formació, les competències, les primeres oportunitats laborals i una millor connexió entre el sistema educatiu i el mercat de treball, sense oblidar altres reptes com l'accés a l'habitatge o les traves per emprendre.
"Al final, cap estratègia europea tindrà èxit si no aconsegueix una cosa fonamental: recuperar la confiança de les noves generacions. Aquest és, probablement, el major repte que tenim per davant", conclou.