El Govern modifica les seves lleis després de la crisi migratòria de Ceuta. El passat dimarts, el Consell de Ministres va aprovar dos anteprojectes per adaptar la legislació espanyola al Pacte Europeu sobre Migració i Asil: un modifica la Llei d'Extranjería i l'altre dóna pas a una nova Llei d'Asil. Les reformes introdueixen canvis en el tractament de les persones que arriben irregularment a les fronteres exteriors, en els procediments de protecció internacional i en els mecanismes previstos quan una sol·licitud és rebutjada.
El nou marc europeu està format per deu textos legislatius adoptats al maig de 2024 i aplicables des del 12 de juny de 2026. L'adaptació de la normativa espanyola afecta tant les regles sobre entrada i retorn com al funcionament del sistema d'asil.
Un nou triaje per a qui creui irregularment la frontera
Una de les principals novetats serà la incorporació d'un procediment inicial d'examen, denominat triaje, per a les persones estrangeres que creuin les fronteres exteriors de la Unió Europea sense complir les condicions d'entrada.
Aquest procés inclourà un reconeixement mèdic, una avaluació per detectar possibles situacions de vulnerabilitat, la identificació de la persona, la presa de dades biomètriques i un control de seguretat. Després, es determinarà quin procediment correspon aplicar en cada cas.
Durant la realització d'aquest examen inicial, la nova normativa estableix que no s'autoritzarà l'entrada formal en territori espanyol. El Pacte Europeu sobre Migració i Asil permet que aquest procediment duri fins a set dies, però l'anteprojecte manté a Espanya un límit de 72 hores. Aquest termini només podrà ampliar-se mitjançant una decisió judicial i en casos individuals justificats.
Un procediment específic per accelerar els retorns
La reforma de la Llei d'Extranjería incorpora també el procediment fronterer de retorn previst en la normativa europea. El seu objectiu és gestionar el retorn de les persones que hagin arribat irregularment al país i no tinguin dret a protecció internacional.
Segons el text aprovat pel Consell de Ministres, aquest procediment haurà d'executar-se en un termini màxim de 12 setmanes.
La reforma regula a més el dreta de permanència a Espanya de les persones que sol·liciten protecció internacional. Aquest dret no suposarà l'obtenció d'una autorització de residència quan concorri alguna de les circumstàncies que puguin donar lloc a una denegació d'entrada o a una ordre de devolució.
Què ocorrerà quan es rebutgi una sol·licitud de protecció
Una de les modificacions previstes és la possibilitat d'incorporar una decisió de retorn dins de la pròpia resolució que rebutgi una sol·licitud de protecció internacional.
A més, en els casos contemplats en la reforma de la Llei d'Extranjería, la persona la sol·licitud de la qual hagi estat rebutjada rebrà, juntament amb la denegació d'entrada, la notificació de la seva obligació d'abandonar el país.
Una nova Llei d'Asil en lloc de reformar l'actual
El Govern no ha optat per modificar parcialment l'actual Llei d'Asil, aprovada el 2009. El Consell de Ministres ha decidit tramitar una nova norma per adaptar el sistema espanyol al marc europeu i reunir en un únic text la regulació sobre protecció internacional. La futura Llei d'Asil clarifica les diferents fases d'accés al procediment, des de la presentació de la sol·licitud fins al seu registre i formalització, i concreta els terminis per realitzar aquests tràmits.
Entre les novetats figura un nou procediment accelerat que haurà d'estar resolt en un màxim de tres mesos. L'anteprojecte incorpora també el procediment de frontera previst per la normativa europea per determinats supòsits. En aquests casos, el termini màxim serà de 12 setmanes i la persona sol·licitant haurà de romandre durant aquest període en instal·lacions policials a disposició de les autoritats, abans que s'autoritzi formalment la seva entrada al país.
Més garanties per a les persones vulnerables i els menors
La nova regulació preveu una avaluació individual per determinar si una persona necessita garanties especials durant el procediment o en les condicions d'acollida.
En el cas dels menors desamparats que sol·liciten protecció internacional, l'anteprojecte regula la figura del seu representant i precisa qüestions relacionades amb la tutela, la recerca de familiars i la presumpció de minoria d'edat mentre es realitza l'adequada avaluació.
També ordena amb més detall aspectes com l'escolarització dels menors, l'assistència sanitària, l'autorització per treballar i les condicions materials d'acollida, així com l'atenció a persones amb necessitats especials.
Canvis en els recursos i en la tramitació de les sol·licituds
La futura llei desenvolupa els conceptes de primer país d'asil, tercer país segur i país d'origen segur, que poden influir tant en l'admissió d'una sol·licitud com en la forma en què aquesta es tramita. També modifica el règim de recursos. L'anteprojecte reforça la via contencioso-administrativa i elimina, amb caràcter general, el recurs administratiu previ.
El Ministeri de l'Interior quedarà configurat com a autoritat encarregada d'adoptar les decisions en aquests procediments. La nova regulació contempla a més mesures sobre confidencialitat, formació del personal i modernització de les comunicacions amb les persones interessades.