La comissió del Congrés constituïda el febrer de 2024 per analitzar els atemptats gihadistes perpetrats a Catalunya l'agost de 2017 tornarà a reunir-se dimarts que ve amb l'objectiu de sotmetre a votació les seves conclusions, després d'una tasca d'investigació que s'ha prolongat durant dos anys i mig.
Fa unes setmanes, els diferents grups parlamentaris van registrar les seves propostes de dictamen i seran aquests textos els que es debatran i votaran en la sessió de dimarts. Si alguna de les propostes aconsegueix el suport suficient, l'informe resultant es remetrà posteriorment al Ple per a la seva validació definitiva.
Junts i ERC reclamen que la Cambra reconegui "negligències" de l'Estat en la prevenció dels atacs, un plantejament que rebutgen PSOE, PP i Vox, segons es desprèn dels documents de conclusions als quals ha tingut accés Europa Press.
En els seus escrits, Junts sosté que "una part de la responsabilitat" dels atemptats es va deure a "una negligència o temeritat dels serveis secrets" per no transparentar els vincles del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) amb Abdelbaki Es-Satty, l'imam de Ripoll (Girona) assenyalat com a cervell dels atacs.
Junts qüestiona la investigació judicial i la mort de l'imam
Per a Junts, aquests llaços es van ocultar "per una decisió política", en produir-se els atemptats poques setmanes abans del referèndum de l'1 d'octubre, prioritzant els "interessos polítics i partidistes" de l'Executiu del PP "per davant d'unes víctimes innocents que tenien dret a saber tota la veritat del que acabava de succeir".
El grup independentista assumeix la tesi defensada al seu dia pel comissari José Manuel Villarejo que al CNI "se li va anar de les mans" la seva relació amb l'imam de Ripoll i responsabilitza la cúpula del Ministeri de l'Interior dirigit llavors pel 'popular' José Ignacio Zoido i la responsable política dels Serveis d'Intel·ligència, la vicepresidenta primera Soraya Sáenz de Santamaría. Estén a més les seves crítiques a l'actual Govern de coalició, en considerar que no s'ha procedit a desclassificar tota la documentació relativa a aquest assumpte.
Junts arriba fins i tot a posar en dubte que l'imam morís en l'explosió prèvia d'Alcanar (Tarragona) i sosté que la causa judicial no va aclarir tots els "interrogants essencials" sobre l'"origen, la preparació i les possibles responsabilitats dels fets". Per això, reclama que la Fiscalia promogui noves diligències judicials.
Sumar, per la seva banda, planteja en les seves conclusions que la Fiscalia General de l'Estat valori l'obertura de diligències preprocesals d'investigació "com a mecanisme excepcional de satisfacció del dret a la veritat". La formació plurinacional advoca per "impulsar l'elaboració d'un relat públic, oficial, institucional i rigorós" sobre els atemptats "com a condició per al tancament emocional col·lectiu, la dignificació de les víctimes i la prevenció de narratives conspiratives".
ERC parla de "fallada institucional greu" i demana reformes
ERC sosté que l'Estat "va fallar en la prevenció" i apunta a una "possible negligència en la gestió de la informació" que CNI i Mossos tenien sobre Es Satty, encara que sense arribar tan lluny com Junts. "Sense afirmar que els serveis de l'Estat coneguessin prèviament la preparació concreta dels atemptats, la comissió considera que existeixen indicis per apreciar una actuació presumptament negligent", assenyala la seva proposta.
Segons Esquerra, "La falta de transmissió d'informació als Mossos d'Esquadra abans dels fets constitueix un element central de possible negligència institucional i evidencia una fallada en els estàndards de coordinació, lleialtat institucional i prevenció que han de regir l'actuació dels poders públics davant amenaces terroristes", cosa que configura una "fallada institucional greu" que, al seu judici, obliga a depurar responsabilitats polítiques i a abordar reformes estructurals perquè no es repeteixi un escenari similar.
Junts, ERC i Sumar coincideixen també a reclamar la desclassificació íntegra de la documentació relacionada amb els atemptats, una petició que no comparteixen ni PSOE ni PP.
Coordinació antiterrorista i paper dels cossos de seguretat
Les propostes registrades pels grups inclouen referències a la necessitat de reforçar la coordinació entre totes les Forces i Cossos de Seguretat i els serveis d'intel·ligència en matèria antiterrorista i de bases de dades. El PSOE subratlla, no obstant això, que en els últims anys ja s'han produït avenços en aquest àmbit que s'han de consolidar.
Els socialistes ressalten la "responsabilitat" i "eficàcia" amb què van actuar els Mossos i defensen que la relació entre els diferents cossos policials i el CNI "es continuï sustentant sota el principi de lleialtat mútua". Plantegen a més "formalitzar els canals internacionals d'alerta sobre persones o entorns de risc" i millorar la coordinació entre Institucions Penitenciàries i Forces de Seguretat per detectar processos de radicalització en interns.
Sumar recorda que el nivell actual de coordinació entre els cossos policials és molt superior al de 2017, "el que evidencia que les millores eren possibles i necessàries", i reclama seguir aprofundint en aquesta línia.
Pel que fa a l'atenció a les víctimes, el PSOE reconeix que la coexistència de fonts d'informació diverses (judicials, sanitàries, policials) ha provocat "dificultats pràctiques" per a la seva identificació completa, per la qual cosa proposa "millorar els sistemes de coordinació i registre" i reformar la Llei de Víctimes del Terrorisme per incorporar una "definició més àmplia, inclusiva i material de víctima del terrorisme, ampliant el seu reconeixement, assistència i protecció".
El PP, per la seva banda, admet que la radicalització dels autors i la preparació de l'atemptat frustrat per l'explosió de l'habitatge d'Alcanar, "com ocorre en molts casos en què s'actua amb cèl·lules petites i aïllades, va ser inadvertida per totes les Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat amb competències en matèria de crim organitzat i terrorisme", inclosos els serveis d'intel·ligència (CNI i CITCO). No obstant això, remarca que "en cap cas es pot pretendre que va ser un acte de negligència".
Els populars insisteixen que l'imam de Ripoll "no era confident ni col·laborador" del CNI, la Policia o la Guàrdia Civil i que el CNI "no va tenir la més mínima responsabilitat" en els atemptats, com tampoc "la van tenir els Mossos d'Esquadra, el Cos Nacional de Policia o la Guàrdia Civil".
El PP vol que consti igualment "l'ús partidista de la informació" per part del llavors president català Carles Puigdemont, que va negar que els Mossos haguessin rebut l'alerta emesa el maig de 2017 per la CIA sobre un possible atemptat a les Rambles quan posteriorment es va acreditar que sí s'havia remès.
Polèmica pels pilons i valoració de Vox
A més, els populars subratllen que, tot i mantenir-se el nivell 4 d'alerta antiterrorista i que la Policia havia proposat per Nadal de 2017 la instal·lació d'obstacles en zones de gran afluència com a mesura preventiva, aquesta protecció no es va aplicar a Barcelona.
Vox, en línia amb el PP, recorda que la comissió parlamentària es va impulsar a instàncies de Junts i ERC i conclou que els seus treballs no han aportat elements novedosos ni han permès confirmar "cap dels greus sospites que van justificar el seu impuls".
"Per contra, els seus treballs han servit per confirmar la solidesa de les investigacions policials i judicials desenvolupades al seu moment i per evidenciar la manca de fonament de moltes de les acusacions que durant anys s'han abocat des de determinats àmbits polítics", recull el text presentat per Vox.