El president del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha afirmat aquest dimecres que la seva formació elabora una modificació del Codi Civil que "no regali nacionalitats", davant del que, al seu judici, fa el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, amb la coneguda com a 'llei de nets'. "El passaport s'ha de merèixer", ha subratllat.
En la compareixença de balanç del curs polític, Feijóo ha detallat que el PP analitza com reformar el Codi Civil amb l'objectiu de trobar "un punt d'equilibri" entre els drets i deures de qui obté el passaport espanyol, l'arrelament al país i la "presència afectiva i efectiva" del sol·licitant.
Ha insistit que es tracta d'una norma amb la qual "no es regalaran passaports" perquè "el passaport s'ha de merèixer". "No es regala la nacionalitat espanyola, com no la regala cap país seriós i responsable", ha enfatitzat el líder dels 'populars', que no ha volgut avançar més detalls sobre el contingut tècnic de la iniciativa.
En la seva intervenció inicial, Feijóo ha assenyalat el control de les fronteres espanyoles com un dels principals errors del Govern i ha advertit que l'augment de la immigració irregular en els últims anys és "sinó simplement insostenible". A això ha sumat els qui arriben com a turistes pels aeroports i després passen a la irregularitat, "que són tants o més que els que sí es comptabilitzen", ha precisat.
Crítiques a la regularització i a la 'llei de nets'
En aquest context, ha criticat que l'Executiu pretengui resoldre la situació amb una regularització "massiva i sense control", el que, en la seva opinió, "aprofundix en el caos", especialment després que el Govern parlés inicialment d'un milió de beneficiaris i hagi acabat rebent "més del doble de sol·licituds".
A més, ha recalcat que aquesta regularització no pot separar-se de les entrades produïdes a Espanya i de les nacionalitzacions concedides des de 2018, que, segons ha indicat, arriben "quasi a quatre milions de persones, ni tampoc de la decisió de donar la nacionalitat "amb una instrucció administrativa" a 2,6 milions de persones prenent com a "excusa" la "mal" anomenada 'llei de nets'.
La denominada 'llei de nets', que obre la via a la nacionalització de descendents d'espanyols exiliats per motius polítics, figura en realitat com a disposició addicional vuitena de la Llei de Memòria Democràtica. Els 'populars' porten setmanes denunciant que, després de la seva entrada en vigor a l'octubre de 2022, la Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública --dirigida aleshores per Sofía Puente, germana de l'actual ministre de Transports-- va emetre una instrucció per ordenar el procediment de nacionalitzacions per aquesta via "reinterpretant la llei".
El dirigent del PP ha remarcat que defensa des de fa "molt de temps" que els nets d'espanyols que acreditin el vincle puguin accedir a la nacionalitat.
Feijóo acusa al Govern de manipular la norma
"I com que no he canviat d'opinió, dic que aquesta llei no respon a aquest objectiu perquè ha estat manipulada per una instrucció administrativa d'una directora general del Govern i ampliada no només als nets, sinó també als besnets i als tatarnets", ha denunciat, remarcant que aquesta instrucció és "il·legal i nul·la de ple dret" i, per tant, "no pot produir efectes".
Feijóo ha al·lusat al vot particular de quatre vocals de la Junta Electoral Central --dos juristes proposats pel PP i dos magistrats del Suprem-- i ha ressaltat que, segons els seus signants, la majoria de l'òrgan admet que la instrucció de Justícia inclou previsions contràries a la Llei de Memòria.
Ha reconegut, no obstant això, que nou vocals consideren que la JEC manca de competències per actuar en una qüestió de nacionalitat, mentre que els quatre discrepants sostenen el contrari i són partidaris de "derogar" la instrucció de Justícia.
El PP ha reclamat al Govern que anul·li d'ofici dita instrucció i ha advertit que, si no ho fa, seguirà explorant totes les vies legals per deixar-la sense efecte, al·legant que l'Executiu no pot anar regalant "el vincle més important que té un Estat amb els ciutadans, que és el seu passaport i la seva nacionalitat". Vox, que també ha exigit la retirada de la instrucció, ha anunciat que acudirà al Tribunal Suprem si el Govern manté la seva postura.
Reforma del Codi Civil i límits de capacitat
Davant el que qualifica d'"irresponsabilitat i la enginyeria social" que veu "darrere d'aquesta instrucció il·legal sense precedents a la UE ni a la democràcia espanyola", Feijóo ha avançat que el PP impulsa una reforma del Codi Civil per ordenar la concessió de la nacionalitat espanyola en el futur.
"Estem defensant la netedat, i no es pot delegar en empreses públiques, ni molt menys en empreses estatals cubanes, la inspecció de la documentació dels sol·licitants de nacionalitat", ha afirmat.
El líder de l'oposició sosté que Espanya està preparada per atendre 47 o 48 milions d'habitants, "però no a 50 milions de ciutadans", i ha advertit que, amb decisions com la regularització massiva d'immigrants i la relativa a la 'llei de nets', s'està parlant de reconèixer drets "a gairebé 8 milions de persones més, sense que l'Estat s'hagi preparat per a un canvi social d'aquesta magnitud".
Feijóo ha conclòs que la immigració "exigeix humanitat, però també ordre, exigeix solidaritat però també regles i exigeix integració, però també capacitat", i ha defensat que el pla d'immigració que el seu partit va presentar fa mesos és una garantia" d'aquest enfocament.