Ermua ha celebrat aquest divendres el seu acte institucional anual en memòria de les víctimes del terrorisme, en el qual s'ha retut homenatge als veïns de la localitat biscaïna assassinats per ETA, Sotero Mazo i Miguel Ángel Blanco, i s'ha reclamat una convivència que "no humiliï les víctimes" i que "no converteixi els qui van exercir la violència en referents", tal com ha reclamat la seva alcaldessa, Beatriz Gámez.
La consellera de Justícia i Drets Humans del Govern Basc, María Jesús San José, ha posat en valor el llegat de l'"esperit d'Ermua" com un dels fonaments de la convivència democràtica, alhora que ha reiterat "el compromís del Govern Basc amb la memòria de les víctimes i l'educació en valors democràtics de les generacions més joves".
Com és habitual cada any, l'Ajuntament d'Ermua ha organitzat aquest homenatge en record del perruquer Sotero Mazo i del regidor del PP Miguel Ángel Blanco, tots dos veïns del municipi biscaí assassinats per ETA el 1980 i 1997, respectivament. L'acte s'ha desenvolupat davant el monol·lit d'homenatge a les víctimes de l'escultor Agustín Ibarrola, situat a San Pelayo, i incloïa una ofrena floral.
Al costat de l'alcaldessa d'Ermua, Beatriz Gámiz, i la consellera de Justícia i Drets Humans, María Jesús San José, han acudit a l'acte la delegada del Govern, Marisol Garmendia, el subdelegat del Govern a Biscaia, Carlos García Buendia, la viceconsellera de Drets Humans, Memòria i Convivència, Arritxu Marañon, a més de representants de tots els grups municipals, familiars de les víctimes i nombrosos veïns.
En el seu discurs, l'alcaldessa ha assenyalat que, amb aquest record, la localitat pretén "expressar el nostre respecte, reconeixement i afecte a aquelles persones que van ser assassinades, ferides, amenaçades, extorsionades o van haver de viure durant anys sota el pes de la por" i "també, de manera molt especial, acompanyar les seves famílies".
Ha remarcat que, a Ermua, "aquest record té noms propis: Sotero Mazo, assassinat per ETA el 1980, i Miguel Ángel Blanco, segrestat i assassinat el 1997, el nom del qual va quedar unit per sempre a la història d'Ermua i a la consciència democràtica de tot un país".
"Dues vides arrabassades. Dues famílies colpejades pel terror. Dues ferides que formen part de la nostra memòria col·lectiva i que ens recorden, cada any, per què aquest homenatge continua sent necessari", ha subratllat.
Després de recordar que "quan parlem de víctimes no parlem d'una idea abstracta, parlem de persones, de vides truncades, d'absències que segueixen estant presents, de famílies que van haver d'aprendre a conviure amb un dolor injust i d'una societat que durant massa temps va viure sota l'amenaça, el silenci imposat i la por", ha insistit que aquest acte "no és un simple acte en el calendari", sinó "un deure democràtic" i "una forma de dir, amb respecte i amb serenitat, que Ermua no oblida, que no volem oblidar i que no hem d'oblidar".
La regidora ha recordat que Ermua "sap molt bé el que va significar el terrorisme", però "també sap el que va significar la dignitat, la resposta cívica i la unió d'una ciutadania que, des del dolor, va saber aixecar la veu per dir prou".
Gámez ha posat de relleu que, especialment després del segrest i assassinat de Miguel Ángel Blanco, Ermua es va transformar en símbol d'una reacció "democràtica, plural i ciutadana davant el terror" i ha incidit que "aquella resposta no va néixer de l'odi", sinó "de la dignitat, de la defensa de la vida, de la llibertat i de la convivència".
"I aquesta resposta forma part de la nostra història col·lectiva. No per quedar-nos ancorats en el passat, sinó per recordar d'on venim i quins valors tenim la responsabilitat de protegir", ha afegit.
L'alcaldessa ha assenyalat que "ETA ja no mata i això és una victòria de l'Estat de Dret, de la democràcia, de la societat i de totes les persones que van resistir sense renunciar a la llibertat", encara que ha advertit que "el final del terrorisme no significa que totes les ferides estiguin tancades i que totes les famílies hagin trobat tota la veritat, tota la justícia o tot el reconeixement que mereixen".
Per això, ha defensat que les víctimes "han d'estar sempre al centre de la memòria, del reconeixement públic i de la nostra consciència democràtica" i ha recalcat que "la convivència només pot construir-se des del reconeixement del dany causat, des de la veritat i des del respecte a qui el van patir".
Després d'apuntar que "recordar no significa obrir ferides", sinó "impedir que puguin repetir-se", ha apel·lat a una convivència que "no humiliï les víctimes", que "no converteixi els qui van exercir la violència en referents" i que "ensenyï a les noves generacions que cap causa, cap bandera i cap idea política pot situar-se per sobre de la vida, de la llibertat i de la dignitat de les persones".
En aquesta línia, ha demanat evitar "una memòria còmoda que acabi sent injusta amb les víctimes" i ha reiterat que Ermua "vols protegir la llibertat, la convivència i la dignitat de totes les persones", però "sense oblidar mai els qui van pagar el preu més alt per viure en una societat lliure".
"Estem aquí per reafirmar, una vegada més, el nostre compromís amb la pau i la convivència. Una pau que no sigui només absència de violència, sinó presència de respecte. Una convivència que no exigeixi oblidar, sinó aprendre. Una democràcia que no miri cap a una altra banda quan es banalitza el terror o es menysprea el dolor de les víctimes", ha indicat, abans de reconèixer que "cap homenatge retorna el que s'ha perdut" i alertar que "el silenci, la indiferència o l'oblit serien una segona injustícia".
Finalment, ha remarcat que en aquest homenatge "hi cap tota la ciutadania que s'acosti des del respecte, l'empatia i el compromís sincer amb la memòria", perquè "no és un acte contra ningú", sinó "a favor de les víctimes, de la llibertat, de la dignitat humana i d'una societat que vol viure en pau, però que sap que la pau necessita memòria".
"Plantar cara a la por" i preservar la memòria
Per la seva banda, San José ha expressat una condemna "inequívoca" del terrorisme i de la violència i ha recordat que "aquell esperit d'Ermua" va simbolitzar la resposta "serena, valenta i democràtica d'una ciutadania que va decidir trencar el silenci i plantar cara a la por", un "llegat" que considera "part de la nostra història col·lectiva i constitueix un dels pilars sobre els quals avui seguim construint la nostra convivència".
També ha alertat sobre la rellevància de "preservar la memòria", en un moment en què "cada vegada són menys els qui van viure directament aquells anys de violència".
En aquest sentit, ha sostingut que la memòria ha de traslladar no només els fets, sinó també la seva dimensió ètica, que passa per "educar en els valors democràtics, defensar els drets humans i enfortir una cultura de convivència basada en el respecte a la dignitat de totes les persones".
San José ha reafirmat el compromís del Departament de Justícia i Drets Humans amb el reconeixement i la reparació de les víctimes, la preservació i difusió de la seva memòria i l'impuls de polítiques de drets humans i memòria democràtica dirigides especialment a les generacions més joves.
La consellera socialista ha conclòs insistint que "construir una convivència basada en la veritat, la justícia, la memòria i la reparació és una prioritat per mantenir viu el record de les víctimes i evitar que la història torni a repetir-se".