El PSOE torna a mirar a un dels capítols més traumàtics de la seva història recent. La publicació de diversos vídeos inèdits del Comitè Federal de l'1 d'octubre de 2016, difosos aquesta setmana per The Objective, ha reactivat el debat sobre com es va produir la caiguda de Pedro Sánchez com a secretari general del partit i sobre les acusacions creuades d'irregularitats durant aquella jornada.
Les imatges corresponen a una reunió que va durar més de dotze hores i que va acabar amb la dimissió de Sánchez després d'una batalla interna sense precedents entre dos blocs enfrontats: els partidaris de l'aleshores líder socialista, coneguts com pedristes, i el sector crític, identificat en gran mesura amb l'aleshores presidenta andalusa Susana Díaz.
Qui era Pedro Sánchez el 2016?
En aquell moment, Pedro Sánchez no era president del Govern ni el dirigent consolidat que avui lidera el PSOE. Era secretari general des del 2014 i afrontava una forta contestació interna després de dues eleccions generals sense majoria clara i amb el partit en retrocés electoral.
La gran discussió estratègica girava entorn de què fer amb la investidura de Mariano Rajoy, líder del PP. Una part rellevant del PSOE defensava facilitar el seu Govern mitjançant l'abstenció per evitar unes terceres eleccions. Sánchez, en canvi, rebutjava aquesta opció i explorava una majoria alternativa amb Podemos i altres forces parlamentàries.
Qui era Susana Díaz el 2016?
Susana Díaz era aleshores una de les dirigents amb més poder territorial del PSOE. Presidia la Junta d'Andalusia i controlava la federació socialista andalusa, històricament una de les més influents del partit.
Per a molts analistes de l'època, Díaz representava l'alternativa interna a Sánchez. Encara que no va formalitzar la seva candidatura en aquell moment, el seu entorn polític va ser clau en l'ofensiva que va qüestionar el lideratge del secretari general. L'enfrontament entre tots dos simbolitzava també dos models de partit: un més vinculat a l'aparell territorial tradicional i un altre que buscava recolzar-se en la militància.
Què va ocórrer en el Comitè Federal?
El detonant immediat va ser la dimissió de 17 membres de l'Executiva Federal, una maniobra impulsada per crítics amb l'objectiu de forçar la sortida de Sánchez.
El Comitè Federal —màxim òrgan del partit entre congressos— havia de decidir com interpretar aquesta situació i quins passos seguir. El que havia de ser una reunió interna va acabar convertit en una jornada caòtica, amb interrupcions, recesos, discussions sobre el reglament i enfrontaments públics.
Les noves imatges mostren moments de màxima tensió entre els membres de la taula, especialment durant el debat sobre com votar.
Per què es parla de “pucherazo”?
La paraula pucherazo s'utilitza a Espanya per referir-se, de forma col·loquial, a un suposat tupinada electoral o manipulació del vot. No implica necessàriament un delicte provat, sinó la percepció que un procés no ha estat net o transparent.
En aquest cas, el terme va ser utilitzat per dirigents del sector crític quan es va intentar habilitar una votació secreta en urna dins d'una sala annexa, lluny del ple visible del Comitè.
Els crítics consideraven que aquest sistema mancava de transparència i buscava beneficiar Sánchez. Defensaven una votació nominal o a mà alçada perquè cada membre es retratés públicament. Els partidaris de l'urna sostenien, pel contrari, que el vot secret protegia els membres del Comitè enfront de pressions territorials.
L'urna que va desfer el conflicte
Un dels moments centrals dels vídeos és l'aparició d'una urna de metacrilat col·locada en una estança lateral, mentre diversos dirigents pròxims a Sánchez es disposaven a votar.
Aquella escena provocà crits, protestes i acusacions immediates de “pucherazo”. Diversos dirigents qüestionaren la legalitat i oportunitat del procediment. La tensió obligà a aturar la votació i reordenar el procés.
Finalment, el Comitè va resoldre la crisi en contra de Sánchez, que va acabar presentant la seva dimissió com a secretari general.
García-Page reobre la ferida
Després que les imatges es difonguessin, el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha qualificat el que va passar com a “enormement dolorós” i ha assegurat que aquell dia hi va haver “un intent de furtar la democràcia del Partit Socialista”.
Page, un dels crítics amb Sánchez en aquella etapa, ha afirmat que es va tractar d'un “pucherazo cutre” i que va ser el pitjor dia de la seva vida política. Les seves declaracions tornen a mostrar que, gairebé una dècada després, aquell episodi continua sent una ferida oberta dins del socialisme espanyol.
De l'enderrocament al retorn
Paradoxalment, la caiguda de 2016 no va suposar el final polític de Sánchez. Mesos després, va llançar una campanya directa a la militància, va recórrer Espanya i va vèncer a les primàries de 2017 enfront de Susana Díaz i Patxi López.
Eixe triomf va canviar l'equilibri intern del PSOE i va consolidar Sánchez com a líder indiscutit del partit. Un any més tard arribaria a La Moncloa després de la moció de censura contra Rajoy.
Per això, el Comitè Federal de 2016 no va ser només una crisi orgànica: va ser el punt de ruptura que va acabar redefinint el lideratge del PSOE i la política espanyola posterior.
Per què importa avui?
La publicació d'aquests vídeos no altera formalment el que va succeir, però sí que retorna actualitat a una pregunta que mai no va desaparèixer del tot: si aquella caiguda va ser una decisió política legítima dins de les regles del partit o un procés desordenat i viciat per maniobres internes.
El que mostren les imatges, en qualsevol cas, és la cruesa d'una guerra interna que va marcar un abans i un després al PSOE.