Especial 8M | Totes les portaveus de la Comissió d'Igualtat passen revista a l'agenda pendent: abolició de la prostitució, violència digital, migració, drets reproductius o la desigualtat esportiva

Demòcrata entrevista les nou portaveus de la Comissió d'Igualtat al Congrés (PP, PSOE, Vox, Sumar, ERC, Junts, Eh Bildu, PNV i Podemos) per elaborar una foto fixa de l'agenda pendent en aquest 8M i quins són els reptes en aquesta qüestió d'Estat

8 minuts

ILUSTRACIONES TEMAS (12)

ILUSTRACIONES TEMAS (12)

Comenta

Publicat

Última actualització

8 minuts

Més llegides

Amb motiu del 8M, Demòcrata conversa amb totes les portaveus de la Comissió d'Igualtat al Congrés per conèixer l'agenda legislativa dels grups parlamentaris: drets reproductius, conciliació en esportistes, vulnerabilitat social o entorns digitals. Així com, els reptes que identifiquen en aquesta matèria: fi de la tracta, abolició de la prostitució, paritat en els consells de direcció o educar les noves generacions.

Entre els partits de l'oposició una petició: que el Govern compleixi amb els seus compromisos i dugui a terme els desenvolupaments regulatoris pertinents dels acords assolits.

PARLEN ELLES:

  • Patricia Rodríguez, Partit Popular
  • Andrea Fernández, PSOE
  • María Romero, Vox
  • Esther Gil, Sumar
  • Pilar Vallugera, ERC
  • Pilar Calvo, Junts
  • Bel Pozueta, EH Bildu
  • Maribel Vaquero, PNV
  • Ione Belarra, Podemos

Drets reproductius

El mes d'octubre passat, el Consell de Ministres va aprovar en primera volta l' avantprojecte de reforma de l'article 43 de la Constitució per a garantir el dret a l'avortament. Fa unes setmanes el Consell d'Estat va avalar el text que ara haurà de passar de nou pel Consell de Ministres abans de ser remès a les Corts. Per a Sumar i ERC, aquesta és una qüestió de màxima importància. 

En aquesta línia, la seva portaveu, Esther Gil, afegeix la voluntat del seu grup de reforçar les garanties perquè les dones puguin exercir aquest dret amb llibertat, "protegint-les davant l'assetjament que encara pateixen a l'entorn de les clíniques abortives". Un assumpte, que també destaca en l'agenda d'EH Bildu

Bel Pozueta, portaveu d'EH Bildu, assegura a Demócrata que aquesta mateixa setmana han registrat una PNL per garantir aquests drets, així com, els dels professionals dels centres sanitaris on es realitzen les intervencions. Per la seva banda, Pilar Vallugera, portaveu d'ERC a la Comissió d'Igualtat, denuncia que s'estiguin naturalitzant les coaccions: "Que es vengui com a coaccions a la llibertat d'expressió, quan són en realitat coaccions al dret que té la dona de decidir sobre el seu propi cos".

La ministra d'Igualtat, Ana Redondo (2i), compareix davant la Comissió d'Igualtat, al Congrés dels Diputats, octubre 2025 | Jesús Hellín
La ministra d'Igualtat, Ana Redondo (2i), compareix davant la Comissió d'Igualtat, al Congrés dels Diputats, octubre 2025 | Jesús Hellín -

Pozueta (EH Bildu) insisteix que fins al final de la legislatura, intentaran que s'implementi la Llei Orgànica 1/2023, del 28 de febrer de salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l'embaràs: "Les lleis sostenen moltes coses escrites, però si no s'implementen no serveixen per a res".

Abolició de la prostitució i la tracta

A curt termini, el Grup Socialista té una prioritat clara: l'abolició de la prostitució i el tràfic amb finalitats d'explotació sexual. En conversa amb aquest mitjà, Andrea Fernández recorda que estan a l'espera que el Govern remeti al Congrés tant el projecte de llei contra el tràfic, com el d'abolició de la prostitució. La portaveu socialista no oculta el desig que això es produeixi com més aviat millor per poder començar a treballar en les esmenes "i arribar a acords amb els grups per aconseguir que els textos tirin endavant".

"És el repte més important que identifico, per la seva urgència, per la manca de legislació amb què comptem, i sobretot per l'enorme violència que comporta", recalca la portaveu del PSOE.

A aquesta llista de projectes de llei anunciats per l'Executiu, i que els grups esperen que siguin remesos a les Corts, la portaveu d'ERC afegeix el de lluita contra la violència vicària.

Entre els assumptes pendents, Vallugera (ERC) també al·ludeix al sistema de protecció de les víctimes de violència de gènere, "que no acaba de funcionar", i a la implementació de la formació específica en matèria de gènere del personal de l'administració de justícia.

Desigualtat en l'esport

A Junts, aquest 8M posen al centre les dones esportistes i la seva portaveu a la Comissió d'Igualtat, Pilar Calvo, recorda que la seva formació va introduir tant a la Llei de l'Esport com a la Llei de Paritat esmenes per garantir la igualtat de tracte en l'esport, també en el professional.

"Però som lluny de poder dir que aquestes lleis estan beneficiant realment les esportistes", lamenta la diputada catalana que destaca l'absència d'equitat en les condicions econòmiques, laborals, de preparació física, assistència mèdica, retribucions i fins i tot premis. "Evidentment, la llei no pot entrar en els clubs privats però sí en les competicions de federacions", insisteix Calvo.

Quant a la direcció en l'àmbit esportiu, des de Junts assenyalen que la presència de les dones en els càrrecs de direcció continua sent residual, per sota del 15%, "i el Consell Superior d'Esports mira cap a una altra banda", assegura Calvo.

El diagnòstic de la formació independentista és clar: "Mentre les dones no ocupin càrrecs de poder, continuaran estant a expenses del que decideixen els homes. La igualtat és a la llei, però no en els terrenys de joc".

Conciliació

La conciliació i la maternitat són altres qüestions, no menys importants, per a les quals Junts reclama més esforços. Calvo precisa que  el seu partit va impulsar la modificació del RDL 1006/1985 per a garantir la conciliació real i efectiva de les esportistes professionals que es queden embarassades o que decideixen adoptar: "Ser mare suposava el final de la carrera esportiva de moltes dones perquè si la maternitat arribava l'últim any de contracte, es quedaven al carrer".

Un tema, també molt present en l'agenda del PP. El Grup Popular té registrada a la Cambra Baixa una proposició de llei de conciliació i corresponsabilitat, "perquè sabem que moltes dones, quan decideixen ser mares, encara es veuen obligades a triar o fins i tot a renunciar al seu desenvolupament professional", precisa la seva portaveu a la Comissió d'Igualtat, Patricia Rodríguez.

L'eterna xacra

En declaracions a Demócrata, la portaveu del PNV Maribel Vaquero mostra la seva preocupació pels discursos que qüestionen els avenços aconseguits en matèria d'igualtat o que rebutgen l'existència de la violència masclista, especialment entre les generacions més joves: "La nostra funció és ajudar-les a ser crítiques, a qüestionar els qui qüestionen la igualtat i a fer que se'ls encenguin les alarmes davant de formes no igualitàries de relacionar-se".

Una tesi compartida per Vallugera (ERC) que reclama una revisió de les actituds socials: "Encara que fem molts discursos, el discurs dominant en anuncis, el discurs dominant en publicitat, el discurs dominant en narrativa, és de nou, la superioritat masculina i l'ús de la dona com a objecte, i això em té molt preocupada".

Entorn digital

PSOE i PNV també inclouen entre les seves prioritats "prestar especial atenció a la contaminació de l'entorn digital". Per a Fernández (PSOE) és molt important aquesta agenda digital, pel nivell de violència que pateixen les dones en aquests entorns. "Necessitem crear un àmbit digital segur allunyat de discursos i continguts que denigren la dona", assenyala Vaquero (PNV), que de nou, insta a la protecció de les noves generacions: "És fonamental que les plataformes, les xarxes… siguin segures per als nens, nenes i les persones joves".

En aquest àmbit, Podem, a través de la seva diputada Ione Belarra (Podem), portaveu del Grup Mixt a la Comissió d'Igualtat, apel·la a l'impuls de noves eines contra la violència digital de gènere, incloent "els deepfakes sexuals i l'ús de la IA per assetjar dones; el reforç de la protecció davant la violència política".

La transformació de les violències en l'entorn digital, "on l'assetjament coordinat i és creixement de la ciberviolència suposa una amenaça directa per a la participació política i la llibertat d'expressió de les dones", és precisament un dels reptes que identifica la formació morada.

Vulnerabilitat social

En un altre punt de la conversa, la diputada abertzale, posa el focus en el conveni de la OIT que va ratificar Espanya el 2024 sobre el treball decent per a les treballadores i treballadors domèstics, "tot i que la majoria són dones, en una situació de precarietat i semiesclavitud".

Pozueta recorda que el seu desenvolupament regulador estava previst a partir del 2026, però que "avui per avui, ja no hi ha cap avenç". "Estarem molt pendents, perquè ens sembla que és de justícia social", remarca. En aquest sentit, la diputada d'EH Bildu destaca el desenvolupament de les eines per avaluar els riscos laborals, que "s'havia d'estar fent i està pendent de regular".

Un altre element rellevant per a Pozueta és la derogació en dues ocasions del Reial Decret Llei de l'escut social, "per la dificultat que hi ha posat la dreta". La diputada d'EH Bildu lamenta que amb això es perpetuï que hi hagi capes socials molt vulnerables i molt feminitzades, "que s'estan quedant enrere".

Una qüestió de bretxes

D'altra banda, des del PNB insisteixen en la necessitat d'assegurar que hi hagi corresponsabilitat en matèria de cures, garantir els drets laborals i eliminar la bretxa laboral. 

Vallugera (ERC), demana també no obviar les famílies que són monomarentals, "i en les quals les mares solen portar el pes de la responsabilitat, el pes de l'economia de les seves famílies en solitari". 

Per la seva banda, María Romero, portaveu de Vox a la Comissió d'Igualtat, reivindica la llibertat de totes les dones per triar, "sense coaccions ni limitacions, el seu mode de vida, la seva capacitat per formar una família, si així ho desitja i sense haver d'enfrontar-se a la bretxa maternal que les penalitza pel fet de ser mares".

Per a Belarra (Podemos), "si el feminisme torna al centre de l'agenda política, podrem aconseguir transformacions: repartiment de la riquesa amb preus justos i salaris dignes, protecció dels serveis públics en lloc de gastar els diners en armes, garantir el dret a la llibertat sexual i acabar amb la impunitat dels agressors, repartir el temps i les cures i reduir la jornada laboral".

Violència obstètrica

Juntament amb el blindatge de l'avortament a la Constitució, Gil (Sumar) entén que cal legislar en matèria de salut obstètrica "per reconèixer els drets de les dones durant l'embaràs, el part i el postpart, combatre aquest tipus de violència i garantir una atenció sanitària respectuosa".  En aquest sentit, Belarra (Podemos) demana una llei específica que abordi la violència obstètrica "des d'un enfocament de drets humans".

En l'agenda del Grup Plurinacional Sumar també hi és present la prohibició i la persecució "de manera efectiva les teràpies de conversió, una forma de violència que no pot tenir cabuda en una democràcia avançada".

Migració

Per a la portaveu de Vox, també és necessari "posar fi de manera decidida a totes les polítiques de foment de la immigració massiva", que considera "imposen una visió de la dona cosificada i d'inferioritat respecte de l'home". En aquest sentit, Rodríguez (PP) insisteix que en el seu partit defensen "la llibertat de les dones davant d'imposicions, com la prohibició del burca o el nicab, i treballarem per revertir legislacions d'aquest Govern que han perjudicat els drets de les dones".

En matèria de migració, però amb una altra visió, es pronuncia Belarra (Podemos) a Demócrata: "És imprescindible una llei antiracista i la reforma de la normativa d'estrangeria per garantir drets plens a les dones migrants; la regularització no és només una mesura social, sinó una política feminista que combat l'explotació i la vulnerabilitat estructural".

Retrets creuats

Com reconeix Romero (Vox), la seva formació s'oposa obertament a l'"agenda de gènere" que afirma, han impulsat PP i PSOE que "enfronta homes i dones" i que "està tenint conseqüències molt greus, com la lesió de la presumpció d'innocència, l'existència de tribunals d'excepció o que un home que s'autopercau dona pugui competir en categories d'esport femení, a més de malbaratar ingents quantitats dels diners dels espanyols en xiringuito".

També es mostren crítics amb el Govern, tot i que per altres qüestions, a Junts. "Més que pensar en nous textos legislatius que ens portin a la igualtat efectiva, seria hora que el govern espanyol complís amb els que s'han anat aprovant. S'omplen la boca de feminisme, però després són incapaços d'aplicar les lleis que ells mateixos publiquen al BOE i que han suposat una fita en termes d'igualtat i no discriminació de les dones", afirma el seu portaveu a la comissió del ram.

Tesi compartida per Vallugera (ERC): "Hi ha anuncis, però però en realitat hi ha molt poca molt poca feina legislativa, almenys des del congrés".