Espanya estrena Llei de lobbies i amb ella el sector dels assumptes públics s'endinsa en una nova fase. Des d'aquest dijous està en vigor el Reial decret-llei 21/2026, de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès que estableix un registre públic i obligatori, exigeix la identificació d'aquests contactes i crea una empremta normativa.
Amb aquesta norma, Espanya comença a regular formalment el que fins ara era dels espais menys visibles del procés de presa de decisions públiques: qui intenta influir, sobre qui i amb quines propostes.
El Reial decret-llei, que ara haurà de ser convalidat al Congrés, té com a àmbit d'actuació l'Administració General de l'Estat i el seu sector públic institucional. És a dir, arriba a ministres, alts càrrecs, gabinets, directius i empleats públics amb capacitat d'intervenir en decisions o en l'elaboració normativa, però el seu abast acaba on comença el poder parlamentari.
Ni diputats ni senadors estan subjectes al nou text, i precisament és al Congrés i al Senat on continua bona part de la negociació quan un projecte de llei abandona la taula del Consell de Ministres i arriba a les Corts.
Entre l'Executiu i el Legislatiu
Fins a la data, una empresa, associació, ONG o consultora d'assumptes públics podia intentar influir sobre un ministeri mentre el Govern preparava un projecte aportant documents, sol·licitant reunions, proposant canvis... amb més o menys èxit, i amb més o menys publicitat. Però des d'ara, aquestes interaccions queden sotmeses al nou règim estatal si reuneixen els requisits per considerar-se activitat d'influència.
Notícia destacada
Entra en vigor la 'Llei de lobbies': aquestes són les noves obligacions del sector d'assumptes públics
3 minuts
El "problema" que sorgeix amb el nou escenari és que una llei no acaba de construir-se quan surt del Consell de Ministres, sinó que quan la iniciativa arriba al Congrés comença una altra negociació que estarà al marge de la regulació dels lobbies.
Des de la Carrera de Sant Jeroni
Encara que Moncloa s'ha avançat amb aquest Reial decret-llei, la Cambra Baixa també tramita la seva pròpia reforma del Reglament per regular la relació dels diputats amb els grups d'interès. El passat mes de juny, es va reactivar la comissió que estudia aquest canvi i que aspira a incorporar un sistema de sancions per als parlamentaris que no respectin les obligacions fixades en les normes internes i a limitar portes giratòries i influència política, entre altres qüestions.
Tanmateix, no va ser possible assolir un acord entre els grups abans de les vacances. Fonts del Grup Socialista consultades per DEMÓCRATA esllavissen que la idea és reprendre les negociacions en el nou període de sessions que inicia la propera setmana.