Entra en vigor la 'Llei de lobbies': aquestes són les noves obligacions del sector d'assumptes públics

El Reial Decret-llei 21/2026, de 25 d'agost, de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès, es troba a dia d'avui (27 d'agost de 2026) en una fase molt inicial: ha estat aprovat pel Consell de Ministres i publicat al BOE, però encara no consta registrat ni debatut la seva convalidació al Congrés dels Diputats. La votació de convalidació encara no s'ha celebrat ni figura assenyalada al registre parlamentari.

1. Estat parlamentari actual

A partir de la informació disponible a les bases de dades institucionals s'observa el següent:

• En l'àmbit de l'Executiu, existeix un Acord del Consell de Ministres de 25 d'agost de 2026 relatiu al reial decret-llei, vinculat al component del Pla de Recuperació sobre transparència i integritat dels grups d'interès (procés identificat com a publicació del Govern).
• El text íntegre del Reial Decret-llei 21/2026 està publicat al Butlletí Oficial de l'Estat, amb data 26 d'agost de 2026, sota el títol: «Reial Decret-llei 21/2026, de 25 d'agost, de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès».
• Al Congrés dels Diputats, el reial decret-llei encara no figura tramitat com a iniciativa pròpia (no apareix encara una fitxa específica de «Reial Decret-llei 21/2026» amb número 130/…), ni consten:
  • Debats plenaris de convalidació sobre aquest reial decret-llei.
  • Votacions de convalidació o derogació en les dates posteriors a la seva publicació.

Per tant, des del punt de vista parlamentari, el Reial Decret-llei 21/2026 es troba pendent de la seva remissió formal i programació per al debat de convalidació al Ple del Congrés. La norma està en vigor per la seva publicació al BOE, però la seva validesa definitiva està condicionada al que decideixi la Cambra en aquest debat.

2. Termini per a la convalidació

D'acord amb l'article 86 de la Constitució i la pràctica parlamentària:

• El Govern ha de sotmetre el reial decret-llei al Congrés dels Diputats per al seu debat i votació de convalidació o derogació.
• Aquest debat ha de celebrar-se en el termini màxim de trenta dies des de la promulgació del reial decret-llei.

En el cas del Reial Decret-llei 21/2026, això implica que, previsiblement, el debat de convalidació tindrà lloc en un dels primers plens de setembre de 2026, llevat que el Congrés es reuneixi abans en sessió extraordinària per a aquest fi. Fins a aquest moment, la norma continua sent plenament aplicable, encara que amb caràcter provisional.

3. Pròxims passos per a la seva convalidació definitiva

Els passos que han de produir-se a partir d'ara, i que encara no figuren completats per a aquest reial decret-llei, són els habituals en aquests casos:

• Remissió formal al Congrés per part del Govern, amb el text publicat al BOE i la documentació justificativa (memòria d'urgència, etc.).
• Prendre coneixement per la Mesa del Congrés i ordre de publicació al Butlletí de la Cambra, cosa que obre la via formal per al debat.
• Fixació del debat a l'ordre del dia del Ple, a proposta de la Presidència i la Junta de Portaveus.
• Debat de convalidació en Ple:
  • Intervenció inicial del membre del Govern que defensi el reial decret-llei.
  • Torns dels grups parlamentaris per fixar posició.
  • Votació única sobre la convalidació o derogació.

4. Escenaris després del debat de convalidació

En aquest Ple poden produir-se dues decisions bàsiques:

• Convalidació: si el Congrés vota majoritàriament a favor, el Reial Decret-llei 21/2026 queda ratificat i manté la seva vigència. En aquest mateix acord, la Cambra pot decidir a més tramitar-lo com a projecte de llei, cosa que obriria un nou procediment ordinari amb possibilitat d'esmenes i eventuals modificacions del text.
• Derogació: si la majoria del Congrés s'oposa a la convalidació, el reial decret-llei queda sense efecte. La Cambra pot, si ho considera oportú, tramitar un projecte de llei substitutiu per regular la matèria, però l'instrument d'urgència deixaria d'estar vigent.

Fins que aquest debat i votació tinguin lloc, l'estat parlamentari del Reial Decret-llei 21/2026 és, en la pràctica, el de norma en vigor pendent de convalidació pel Congrés.

El Consell de Transparència i Bon Govern (CTBG) és l'òrgan estatal independent encarregat de promoure la transparència de l'activitat pública, garantir el dret d'accés a la informació pública i vetllar pel compliment de les normes de bon govern. El seu marc bàsic està a la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (text al BOE), la darrera actualització rellevant de la qual està en vigor des del 29/07/2022.

Encaix institucional i àmbit d'actuació

Segons la Llei 19/2013, el CTBG és un organisme públic estatal amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d'obrar, adscrit orgànicament al ministeri competent en matèria d'Hisenda i Administracions Públiques, però que actua amb autonomia i plena independència en el compliment dels seus fins (art. 37 i ss. de la llei).

La seva finalitat és triple:

• Promoure la transparència de l'activitat pública.
• Vetllar pel compliment de les obligacions de publicitat activa.
• Salvaguardar l'exercici del dret d'accés a la informació pública.
• Garantir l'observança de les disposicions de bon govern.

Les seves competències s'exerceixen principalment sobre l'Administració General de l'Estat i el seu sector públic. En matèria d'accés a la informació de Comunitats Autònomes i Entitats Locals, la llei preveu que les CCAA creïn els seus propis òrgans independents; no obstant això, poden atribuir al CTBG la resolució de reclamacions mitjançant conveni, assumint els costos corresponents.

Funcions generals del Consell

Per assolir els seus objectius, la Llei 19/2013 encomana al CTBG, entre altres, les següents funcions de caràcter general (art. 38):

• Adoptar recomanacions per al millor compliment de les obligacions de transparència, accés a la informació i bon govern.
• Assessorar en aquestes matèries a les administracions i entitats compreses en l'àmbit d'aplicació de la llei.
• Informar preceptivament els projectes normatius estatals que desenvolupin la Llei 19/2013 o estiguin relacionats amb el seu objecte.
• Avaluar el grau d'aplicació de la llei, elaborant una memòria anual sobre el compliment de les obligacions de transparència, accés i bon govern, que es remet i es presenta davant les Corts Generals.
• Promoure directrius, criteris i bones pràctiques en matèria de transparència, accés i bon govern.
• Impulsar activitats de formació i sensibilització per a empleats públics i ciutadania en aquestes matèries.
• Col·laborar amb altres òrgans anàlegs, especialment autonòmics, per a la coherència del sistema a tot el territori.

Funcions específiques en transparència i accés

La llei assigna al CTBG un paper clau tant en publicitat activa com en dret d'accés:

• El compliment per l'Administració General de l'Estat de les obligacions de publicitat activa és objecte de control pel CTBG. Pot dictar resolucions establint mesures per corregir incompliments i perquè s'iniciïn, si escau, actuacions disciplinàries.
• Davant resolucions expresses o presumptes en matèria d'accés a la informació, es preveu una reclamació potestativa davant el CTBG, que substitueix els recursos administratius ordinaris abans d'acudir a la jurisdicció contenciosa-administrativa. El termini màxim per resoldre és de tres mesos, i les seves resolucions es publiquen per mitjans electrònics, prèvia dissociació de dades personals.
• El CTBG també ha d'adoptar criteris d'interpretació uniforme de les obligacions de transparència i accés, que orienten els òrgans obligats i aporten seguretat jurídica.
• Actua coordinadament amb l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, amb la qual adopta criteris conjunts per aplicar els preceptes de la Llei 19/2013 en els aspectes que afecten la protecció de dades personals.

Relació amb el bon govern i potestat sancionadora

En matèria de bon govern, la Llei 19/2013 estableix principis ètics i d'actuació i tipifica infraccions molt greus, greus i lleus per a alts càrrecs. El CTBG:

• Vetlla l'observança de les disposicions de bon govern i la correcta aplicació del règim sancionador.
• Instà l'inici de procediments sancionadors davant els òrgans competents quan aprecia possibles infraccions. L'òrgan competent ha de motivar si decideix no incoar el procediment.
• Contribueix, a través de les seves recomanacions i informes, a desenvolupar estàndards d'integritat, responsabilitat i rendició de comptes per a alts càrrecs i directius del sector públic.

Direcció, rendició de comptes i òrgan de reclamació

El CTBG s'estructura en una Comissió de Transparència i Bon Govern i un President, nomenat per cinc anys, no renovables, amb suport parlamentari mitjançant compareixença i refrend per majoria absoluta del Congrés. El President:

• Presideix la Comissió i dirigeix l'organisme.
• Exerceix les funcions decisòries en matèria de reclamacions d'accés.
• Comunica al Defensor del Poble les resolucions dictades en aquest àmbit.
• Presenta la memòria anual davant les Corts Generals i compareix tantes vegades com sigui requerit.

D'aquesta manera, el Consell de Transparència i Bon Govern combina funcions quasi-jurisdiccionals (resolent reclamacions), de supervisió i control (sobre publicitat activa i bon govern) i d'impuls normatiu, avaluador i pedagògic, constituint-se en la peça central del sistema estatal de transparència.

La regulació bàsica que respon a la teva pregunta està avui en el Reial Decret-llei 21/2026, de 25 d'agost, de transparència i integritat de les activitats dels grups d'interès (BOE de 26.08.2026). Aquesta norma crea el Registre de grups d'interès d'àmbit estatal i condiciona l'exercici d'activitats d'influència davant l'Administració General de l'Estat i el seu sector públic institucional a la inscripció prèvia en aquest registre i a l'acceptació d'unes normes de conducta i obligacions de transparència.

1. Qui és grup d'interès i què és l'activitat d'influència

El decret-llei parteix de dos conceptes clau:

• Grup d'interès: persones físiques, jurídiques i agrupacions sense personalitat jurídica que exerceixen activitat d'influència sobre el personal i/o càrrecs públics de l'Administració General de l'Estat i el seu sector públic institucional.
• Activitat d'influència (art. 4): tota comunicació directa o indirecta amb personal o càrrecs públics, per qualsevol mitjà, destinada a influir en la presa de decisions públiques, en el disseny o execució de polítiques públiques o en l'elaboració, modificació o aprovació de projectes normatius, en benefici propi o de tercers. L'article detalla exemples: organització de reunions, conferències o campanyes dirigides a decisors, aportació de documents de posició o esmenes, ús d'intermediaris, finançament d'entitats per influir en el debat regulatori, etc.

Determinades actuacions queden expressament fora (participació en procediments reglats d'informació pública, defensa jurídica d'interessos en un expedient, actes merament protocol·laris, exercici de drets de manifestació, reunió o petició…), que no es consideren activitat d'influència a aquests efectes.

2. Inscripció al Registre estatal: requisit previ

L'article 5 crea el Registre de grups d'interès de l'Administració General de l'Estat i estableix que la inscripció és obligatòria per a qui exerceixi activitat d'influència. El Registre s'adscriu al Consell de Transparència i Bon Govern, és públic, gratuït, electrònic i accessible a través del Portal de la Transparència i de la web del propi Consell.

L'article 7 regula el procediment:

• La inscripció es sol·licita mitjançant formulari electrònic al portal del Consell, per qui acrediti la representació del grup.
• Han de declarar-se, almenys: nom i domicili o raó social, tipus d'organització, dades de contacte, finalitat o objecte social, àmbits d'interès i finançament.
• Les persones jurídiques i agrupacions sense personalitat han d'aportar informació financera de l'últim exercici, indicant la part imputable a l'activitat d'influència i, si escau, fons procedents d'administracions públiques, així com el càrrec de qui representi el grup i, si actuen per compte de tercers, la identitat d'aquests.
• Ha d'indicar-se si qui realitzarà l'activitat d'influència o els representants han treballat a l'AGE o el seu sector públic en els dos anys previs.

El Consell resol en un termini màxim de tres mesos i el silenci és estimatori. La informació, especialment la financera, ha d'actualitzar-se almenys una vegada a l'any, sota pena de caducitat de la inscripció als tres anys sense actualització.

3. Informació a declarar i acceptació de normes de conducta

L'article 6 detalla el contingut mínim del Registre:

• Llistat per categories de les persones i entitats que exerceixen activitat d'influència.
• Identificació del grup i dels seus representants, descripció de l'activitat d'influència desenvolupada, fonts de finançament i, si escau, pressupost destinat a aquesta activitat.
• Relació de persones del grup que hagin ocupat llocs o càrrecs públics en els últims cinc anys.
• Sistemes de seguiment i control d'incompliments de les disposicions del títol sobre registre i de les normes de conducta del títol II.
• Detall de les actuacions desenvolupades (reunions, audiències, comunicacions, informes), especificant la norma sobre la qual es pretén influir, amb actes o minutas que incloguin data, lloc, participants, resum de temes i documents intercanviats.

A més, l'art. 6.1.g exigeix un compromís d'acceptació expressa pel grup de les normes de conducta del títol II i, si escau, dels codis específics aplicables, així com de les obligacions derivades de la inscripció. Aquest compromís es presenta electrònicament i és condició perquè produeixi efectes registrals.

4. Obligacions d'actualització i transparència

Entre les principals obligacions posteriors figuren:

• Actualitzar periòdicament les dades declarades, especialment les financeres (almenys una vegada a l'any).
• Comunicar i mantenir actualitzats les dades identificatives i de les persones que realitzen activitats d'influència (art. 11).
• Acceptar que, per defecte, la informació aportada sigui pública i accessible, excepte límits legals (seguretat, secret comercial, protecció de dades) degudament motivats i autoritzats.
• Entregar, en terminis breus, la documentació associada a cada activitat d'influència (informes, propostes, comunicacions), sota risc d'infracció greu.
• Cooperar amb el Consell de Transparència i Bon Govern en les actuacions de control.

5. Condició indispensable per exercir influència

L'article 7.5 és taxatiu: sense prèvia inscripció no es poden celebrar reunions, entrevistes ni contactes amb personal o càrrecs públics que impliquin activitat d'influència. Només s'admet, de forma excepcional, un primer contacte si el grup es compromet per escrit a sol·licitar la inscripció en el termini de tres dies hàbils; transcorregut aquest termini sense acreditar la sol·licitud, no podran mantenir-se nous contactes.

En suma, per a un grup d'interès que pretengui operar davant l'Administració General de l'Estat, la nova llei exigeix: inscriure's electrònicament al Registre estatal, declarar àmpliament la seva identitat, estructures, interessos i finançament, acceptar un codi de conducta i mantenir la informació constantment actualitzada. Només així podrà exercir lícitament activitats d'influència i relacionar-se amb els responsables públics en l'àmbit estatal.