El nou decret de vivenda que preparen PSOE i Sumar llega a la seva recta final amb una dificultat política evident: el Govern pot aprovar-lo al Consell de Ministres, però després necessita reunir una majoria suficient al Congrés per convalidar-lo, i aquesta majoria no està garantida. Podem i Junts, dues forces imprescindibles en moltes votacions de la legislatura, mantenen posicions gairebé oposades sobre alguns dels punts centrals del text, la qual cosa deixa l'Executiu davant d'una negociació especialment delicada.
L'acord intern del Govern contempla una pròrroga extraordinària de determinats contractes de lloguer fins al 30 de juny de 2028 i la regulació dels lloguers de temporada i per habitacions, dues fórmules que han guanyat pes al mercat i que, segons l'Executiu, poden utilitzar-se per esquivar les limitacions previstes per a la vivenda habitual en zones tensionades. La redacció final, tanmateix, encara no està tancada i serà decisiva per saber quins contractes podran acollir-se a l'extensió, en quines condicions i amb quines garanties per a inquilins i propietaris.
Podem exigeix recuperar la suspensió de desnonaments
Podem reclama que el decret inclogui de nou la suspensió dels desnonaments per a llars vulnerables, una mesura que considera imprescindible si l'objectiu real del text és protegir els inquilins i evitar que famílies sense alternativa habitacional puguin perdre la seva vivenda. La formació d' Ione Belarra sosté que una norma dirigida a contenir els efectes de la crisi de vivenda no pot limitar-se a prorrogar contractes o regular noves modalitats de lloguer, sinó que ha de blindar els llars en situació més fràgil.
El partit rebutja a més que s'utilitzin recursos públics per compensar fiscalment els propietaris. El seu argument és que un decret pensat per frenar la pressió sobre els inquilins no ha d'incorporar beneficis per als propietaris, especialment en un context en què els preus del lloguer continuen absorbint una part creixent dels ingressos de moltes famílies. Per això, Podem ha demanat separar les mesures en diferents textos, de manera que pugui donar suport a les iniciatives que considera favorables als inquilins sense veure's obligat a acceptar concessions negociades amb altres formacions.
Junts reclama incentius per a propietaris i mesures contra l'ocupació
La posició de Junts va en sentit contrari. El partit considera que la proposta del Govern és massa intervencionista i reclama beneficis fiscals per als propietaris, a més de mesures contra l'ocupació i garanties perquè la pròrroga extraordinària dels contractes quedi vinculada al compliment del pagament del lloguer per part de l'inquilí.
La formació independentista vol que qualsevol ampliació de contractes tingui contrapesos clars per als propietaris i que el decret no es converteixi, al seu judici, en una imposició general que redueixi la seguretat jurídica o desincentivi l'oferta d'habitatge en lloguer. Aquesta exigència xoca frontalment amb les línies vermelles de Podemos, que veu en aquests incentius una cessió al sector propietari i un ús inadequat de recursos públics.
El Govern intenta conciliar exigències difícils
El problema per a l'Executiu és que les dues demandes són difícils d'encabir en un mateix text. Si el Govern s'acosta a Podemos i introdueix una protecció més forta davant dels desnonaments, pot allunyar a Junts i complicar la convalidació. Si, al contrari, incorpora incentius fiscals per a propietaris o reforça les condicions exigides a l'inquilí per accedir a la pròrroga, pot provocar el vot contrari de Podemos.
L'aritmètica parlamentària converteix qualsevol matís en decisiu. Els quatre diputats de Podemos poden ser determinants si el Partit Popular, Vox i Junts rebutgen el decret, però Junts també pot tombar la norma si entén que el text final no recull suficients garanties per als propietaris. El Govern torna així a una dinàmica coneguda: cada soci parlamentari té capacitat per endurir la negociació perquè el marge d'error al Congrés és mínim.
Quins contractes podrien prorrogar-se fins al 2028
La mesura central del decret és la pròrroga extraordinària de contractes de lloguer fins al 30 de juny de 2028, encara que l'abast exacte dependrà de la redacció definitiva. Per ara, no es pot afirmar que tots els lloguers vagin a quedar automàticament prorrogats, ja que el text haurà de concretar quins contractes entren dins de la mesura, quins requisits haurà de complir l'inquilí i quins supòsits permetran al propietari oposar-se a l'extensió.
També haurà de definir-se què ocorre en els casos de vulnerabilitat acreditada, com s'articula la compensació si finalment es manté algun mecanisme d'equilibri per als arrendadors i quin paper tindran les comunitats autònomes o els serveis socials a l'hora de verificar cada situació. Aquesta lletra petita serà clau, perquè d'ella dependrà si la norma es percep com una protecció real per a inquilins o com una intervenció que genera inseguretat en el mercat del lloguer.
Lloguer de temporada i habitacions, l'altre gran front
El decret també aborda la regulació dels lloguers de temporada i els contractes per habitacions, dues modalitats que han crescut en els últims anys i que s'han convertit en un dels principals punts de fricció del debat sobre habitatge. El Govern estudia aproximar la seva regulació a la de l'habitatge habitual per evitar que aquestes fórmules s'utilitzin com a via d'escapament davant dels límits de preus o les obligacions aplicables en zones tensionades.
La qüestió no és menor. En moltes ciutats, el lloguer de temporada ha deixat d'estar vinculat exclusivament a estudiants, treballadors desplaçats o estades temporals reals, i s'ha convertit en una fórmula utilitzada per oferir habitatge durant menys temps, amb menys estabilitat per a l'inquilí i preus més alts. Regular aquest espai permetria tancar una de les esquerdes del sistema, però també augmenta la resistència de propietaris i partits que consideren que el Govern està intervenint de manera excessiva en el mercat.
El record del fracàs d'abril
La negociació arriba marcada per un antecedent recent: una altra iniciativa sobre lloguers va ser rebutjada a abril pel Congrés. Aquest fracàs pesa ara sobre l'Executiu, que sap que aprovar el decret en el Consell de Ministres no n'hi ha prou si després no aconsegueix reunir els suports necessaris per salvar la convalidació parlamentària.
L'objectiu del Govern és portar el text al Consell de Ministres del 28 de juliol, però fins aleshores les converses continuen obertes amb Podemos, Junts, PNV i la resta de socis parlamentaris. L'aprovació inicial serviria per fixar una posició política, tot i que la votació definitiva al Congrés serà la prova real de força.
Una votació que mesurarà la majoria del Govern
El decret de vivenda s'ha convertit en alguna cosa més que una norma sobre lloguers. També mesurarà la capacitat del Govern per sostenir una majoria parlamentària fragmentada en un dels assumptes socials més sensibles de la legislatura. La vivenda travessa a joves, famílies, rendes mitjanes, petits propietaris, grans tenidors, comunitats autònomes i ajuntaments, i qualsevol decisió té costos polítics en diversos fronts alhora.
Sense un acord d'última hora, el text pot repetir el desenllaç de la proposta rebutjada a l'abril. El Govern necessita protegir els inquilins sense perdre a Junts, oferir seguretat jurídica sense trencar amb Podemos i regular noves modalitats de lloguer sense provocar una majoria de rebuig. Aquesta és la dificultat central del decret: no només ha de resoldre un problema de vivenda, sinó sobreviure a un Congrés on cada vot arriba amb condicions diferents.