La Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS) reclama una estratègia de prevenció d'incendis estable, ben coordinada, sustentada en l'evidència científica, amb finançament plurianual i que situï la salut pública com a eix central de la resposta institucional.
De acord amb les dades provisionals del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic, entre l'1 de gener i el 27 de juliol de 2026 han cremat 172.396 hectàrees de superfície forestal, gairebé sis vegades més que les 29.817 registrades en el mateix període de 2025. En aquest mateix interval s'han produït 35 grans incendis forestals, davant dels 11 comptabilitzats en aquestes dates l'any anterior.
Davant aquest escenari, SESPAS subratlla la necessitat d'actuar de manera preventiva i no limitar-se a intervenir quan el foc ja està declarat. Recorda que cap dispositiu d'extinció pot compensar per si sol dècades d'abandonament del medi rural, acumulació de biomassa inflamable i una planificació deficient.
L'entitat proposa avançar cap a una gestió forestal adaptativa, recuperar paisatges en mosaic, reforçar la ramaderia extensiva, l'agricultura i el pasturatge, protegir els nuclis habitats i les infraestructures crítiques i integrar el risc d'incendis en la planificació urbanística.
En aquest marc, SESPAS destaca que la salut ha de considerar-se un pilar essencial. Insisteix que els danys dels incendis no es limiten a les àrees cremades, ja que el fum pot desplaçar-se centenars de quilòmetres, empitjorar malalties respiratòries, incrementar el risc d'episodis cardiovasculars i respiratoris i irritar ulls i vies respiratòries.
Els grups més vulnerables inclouen persones grans, dones embarassades, nens, pacients amb patologies cròniques, persones sense llar i treballadors exposats, tal com recull la Societat Espanyola d'Epidemiologia (SEE) en un posicionament.
A aquests impactes s'hi afegeixen les cremades, els traumatismes, la interrupció de tractaments mèdics, els desplaçaments forçosos, la pèrdua d'habitatges i llocs de treball, l'ansietat, els processos de dol i les seqüeles prolongades sobre la salut mental.
Per aquest motiu, SESPAS insta a reforçar la vigilància en temps real de les partícules PM2,5, implantar sistemes d'alerta pública clars i accessibles, consensuar protocols sanitaris comuns, habilitar refugis amb aire net, garantir la continuïtat dels tractaments i dur a terme un seguiment epidemiològic dels efectes immediats i a llarg termini.
"Espanya no pot normalitzar que cada estiu es tradueixi en pèrdua de vides, evacuacions massives, aire irrespirable i territoris devastats. La resposta ha de ser ferma, solidària i científica: protegir avui la població exposada i transformar des de demà les condicions que alimenten els grans incendis", han afirmat des de SESPAS.
La societat científica conclou mostrant la seva solidaritat amb les persones fallegudes, ferides, evacuades i confinades, amb les comunitats afectades i amb qui participen en les feines d'extinció, l'atenció sanitària, la protecció civil i el suport social. A més, ofereix la seva experiència per col·laborar en l'avaluació de riscos, la vigilància epidemiològica, la comunicació amb la ciutadania i l'elaboració de protocols.