La princesa Leonor ha aprofitat el seu discurs en la cerimònia d'entrega dels Premis Princesa d'Astúries 2026 per reflexionar sobre les dificultats que troben els joves per construir el seu futur. Des del Teatre Campoamor d'Oviedo, l'hereva al tron ha abordat la falta d'expectatives laborals, els problemes per accedir a un habitatge i el desencant social, en una intervenció en la qual ha reivindicat l'esperança i la confiança davant la incertesa.
"Els joves ens fem preguntes", ha reconegut la princesa, que ha descrit un escenari condicionat per les desigualtats, els conflictes internacionals, els extremismes i els canvis tecnològics. També ha al·ludit a la dificultat de la seva generació per desenvolupar un projecte de vida en un context de creixent complexitat.
"Com digerim la velocitat i el desencant, el que molts consideren falta d'expectatives i impossibilitat de planificar una vida, tenir una bona feina, una casa", ha plantejat Leonor durant la seva intervenció.
La princesa ha situat aquestes preocupacions al centre d'un discurs dedicat a reivindicar la feina dels guardonats d'aquest any. Davant del pessimisme, ha defensat la necessitat de trobar referents que permetin recuperar la confiança en el futur.
L'habitatge, l'ocupació i el desencant dels joves
Leonor ha dedicat part de la seva intervenció a les inquietuds de la seva generació, que, segons ha exposat, ha de desenvolupar-se en un món condicionat per transformacions polítiques, econòmiques i tecnològiques.
L'hereva al tron ha enumerat alguns dels factors que alimenten aquesta incertesa: el "desencant social profund", les desigualtats, els conflictes, els extremismes, els populismes i les guerres tecnològiques i híbrides. A això ha afegit l'impacte de les xarxes socials, els indicadors macroeconòmics i el cost de la vida.
En aquest context, ha mencionat expressament les dificultats per trobar una bona feina, accedir a un habitatge i planificar el futur, preocupacions que ha vinculat amb la falta d'expectatives que percep una part de la joventut.
Tanmateix, la seva reflexió no s'ha limitat a descriure aquests problemes. Leonor també s'ha preguntat com respondre a un escenari així sense caure en el pessimisme ni en una visió ingènua de la realitat.
"Com puc mostrar-me davant vostre sincera, ni il·lusió ni apocalíptica, ni cínica ni dramàtica", ha plantejat, abans de defensar la importància de conservar la curiositat i la capacitat d'assombro. "Perquè sí, necessitem confiar", ha afirmat.
Una reivindicació d'Europa i la cooperació internacional
La princesa també ha dedicat part del seu discurs a la situació internacional i al paper d'Europa en un món que ha descrit, a través de les reflexions de l'historiador Timothy Garton Ash, com "clarament post occidental".
Al referir-se al guardonat, Leonor ha destacat l'oportunitat que tenen la Unió Europea i el Regne Unit de reforçar els valors sobre els quals es va construir el projecte europeu.
En aquest punt, ha recollit algunes de les propostes defensades per Garton Ash, entre elles el reforç de la seguretat i la defensa europees, l'aplicació de l'informe Draghi i la creació d'un espai digital únic.
La hereva al tron ha presentat aquestes reflexions com una invitació a estudiar i comprendre els desafiaments d'Europa, en un moment de transformacions geopolítiques i de debat sobre el futur de la integració europea.
La cooperació internacional també ha aparegut en les seves referències a altres premiats, com la Bóveda Mundial de Semilles de Svalbard, un projecte destinat a preservar la diversitat de cultius i protegir el patrimoni vegetal davant amenaces com les guerres, els desastres naturals o la falta de recursos.
El valor del que és humà davant de la intel·ligència artificial
Un altre dels assumptes presents en la intervenció ha estat el paper de la tecnologia i la intel·ligència artificial davant de la creativitat i les emocions humanes.
Leonor ha reflexionat sobre la recerca de l'autenticitat en un entorn cada vegada més digitalitzat i sobre el valor de la imperfecció humana davant de la suposada perfecció de les màquines.
Per desenvolupar aquesta idea, ha recorregut a l'obra de l'escriptor britànic Julian Barnes, un dels guardonats, la literatura del qual ha elogiat per la seva capacitat per explorar la memòria, l'amor, la malaltia i la mort. "Cap IA podrà replicar l'emoció que provoca la seva obra", ha afirmat.
La princesa també ha recordat la seva relació personal amb les pel·lícules de Studio Ghibli. En un dels moments més familiars del seu discurs, ha relatat com la seva mare, la reina Letícia, va portar a Leonor i a la seva germana Sofia a veure Ponyo al penya-segat quan la infanta encara no havia complert els dos anys.
A partir d'aquest record, ha reivindicat el valor educatiu del cinema i la capacitat de l'animació per transmetre missatges sobre la natura, el humanisme i la valentia.
De Messi a Patti Smith, els referents de Leonor
La hereva al tron ha dedicat també paraules als altres premiats, entre ells el futbolista Leo Messi, la trajectòria del qual ha presentat com a exemple de talent individual al servei d'un projecte col·lectiu.
Sobre l'argentí, ha recuperat la descripció d'un antic jugador del Sporting de Gijón que va destacar la seva capacitat per convertir l'extraordinari en habitual i prendre decisions en dècimes de segon sense perdre de vista l'equip.
També ha elogiat a l'artista Patti Smith per la seva independència i la seva rebel·lia. Leonor ha destacat l'autenticitat d'una creadora la qual obra, segons ha assenyalat, reflecteix una llibertat que no necessita demanar permís.
L'astronauta Christina Koch ha protagonitzat una altra de les reflexions del discurs. A partir de la seva experiència espacial, la princesa ha recordat la responsabilitat compartida dels éssers humans sobre el planeta. "Compartim tot, estem connectats, estem condemnats a entendre'ns", ha afirmat, abans de recuperar la idea que tots formem part de "la tripulació de la Terra".
Leonor també ha reconegut els avenços científics de David Klenerman, Shankar Balasubramanian i Pascal Mayer en la seqüenciació de l'ADN, destacant la seva contribució a la investigació biomèdica i la importància del treball en equip.
Un missatge d'esperança davant la incertesa
La princesa ha iniciat la seva intervenció recordant la primera edició dels premis, celebrada el 1981, quan María Zambrano va ser reconeguda amb el guardó de Comunicació i Humanitats.
La filòsofa, que portava quatre dècades exiliada, va enviar llavors unes paraules dirigides al avui rei Felipe VI, que tenia 13 anys. En elles parlava de la joventut, de l'inèdit i de l'esperança que acompanyava a una nova etapa de la història espanyola. Leonor ha recuperat aquell missatge per establir un vincle entre les expectatives d'aquella generació i les preguntes que es fan els joves d'avui.
En el tram final de la seva intervenció, ha tornat a l'esperança a través d'una reflexió de Václav Havel, que entenia aquest concepte no com la seguretat que tot sortirà bé, sinó com la convicció que existeixen causes que val la pena defensar amb independència del resultat.
Amb aquesta idea, la princesa ha defensat la importància de reconèixer qui contribueix al coneixement, la cultura, la ciència i la cooperació, fins i tot en temps d'incertesa.
El seu discurs ha conclòs amb un vers de Paul Valéry recuperat per Hayao Miyazaki, un dels fundadors de Studio Ghibli: "El vent s'aixeca… !!Cal intentar viure!!".