Els Premis Princesa d'Astúries 2026 reuneixen aquest divendres a Oviedo algunes de les figures més reconegudes de l'esport, la cultura, la ciència i el pensament internacional. Des de Leo Messi, campió del món amb Argentina, fins a Patti Smith, referent del rock i la poesia nord-americana, els vuit guardons d'aquesta edició distingeixen trajectòries molt diferents, però vinculades a la creació artística, el coneixement i la contribució social.
La cerimònia d'entrega tindrà lloc a les 18:30 hores al Teatre Campoamor, sota la presidència dels reis Felip VI i Letícia, acompanyats per la princesa Leonor i la infanta Sofia. L'hereu al tron serà l'encarregat d'entregar els reconeixements, en una edició que també distingeix l'historiador Timothy Garton Ash, l'escriptor Julian Barnes i l'astronauta Christina Koch.
La llista de premiats inclou vuit categories i deu persones reconegudes individualment, a més de dues institucions o projectes col·lectius. Aquests són els protagonistes dels Premis Princesa d'Astúries 2026 i els motius pels quals han estat distingits.
Leo Messi, Premi Princesa d'Astúries dels Esports
El futbolista argentí Lionel Messi (Rosario, 1987) rep el Premi Princesa d'Astúries dels Esports per una trajectòria que l'ha convertit en una de les principals figures de la història del futbol. El jurat ha reconegut tant els seus èxits esportius com la seva activitat solidària a favor de l'educació i la salut infantil.
Messi ha conquerit vuit Balons d'Or i va ser una de les figures decisives en la victòria d'Argentina al Mundial de Qatar de 2022. El seu palmarès inclou també quatre Lligues de Campions amb el FC Barcelona, dues Copes Amèriques amb la selecció argentina i títols nacionals a Espanya, França i Estats Units.
Després de desenvolupar la major part de la seva carrera al Barcelona i passar posteriorment pel Paris Saint-Germain, el davanter va fitxar pel Inter Miami el 2023. La seva arribada al futbol nord-americà va incrementar la projecció internacional de la competició.
Més enllà dels terrenys de joc, el jurat ha destacat la feina de la Fundació Leo Messi, centrada en projectes educatius i sanitaris destinats a nens i adolescents en situació de vulnerabilitat.
Patti Smith, Premi Princesa d'Astúries de les Arts
Patti Smith (Chicago, 1946) és una de les artistes que van contribuir a transformar la música popular durant la dècada de 1970. Cantant, compositora, poeta i escriptora, la seva trajectòria connecta el rock amb la literatura i els moviments contraculturals nord-americans.
El seu primer àlbum, Horses, publicat el 1975, està considerat una obra fonamental en el desenvolupament del punk i el rock alternatiu. Cançons com Because the Night van ampliar posteriorment el seu reconeixement internacional.
L'artista també ha desenvolupat una important carrera literària. El seu llibre Just Kids, publicat el 2010, reconstrueix la seva joventut a Nova York i la seva relació amb el fotògraf Robert Mapplethorpe. L'obra va rebre el National Book Award de no ficció als Estats Units.
El jurat ha distingit la seva capacitat per combinar música, poesia i pensament crític, així com la seva influència sobre diverses generacions d'artistes.
Studio Ghibli, Premi de Comunicació i Humanitats
El estudi japonès Studio Ghibli, fundat el 1985 per Hayao Miyazaki, Isao Takahata i Toshio Suzuki, rep el Premi Princesa d'Astúries de Comunicació i Humanitats per la seva contribució al cinema d'animació i la seva capacitat per transmetre idees i emocions a través d'històries dirigides a públics de diferents edats.
Entre les seves produccions més conegudes figuren El meu veí Totoro (1988), La princesa Mononoke (1997), El viatge de Chihiro (2001) i El castell ambulant (2004).
El viatge de Chihiro va obtenir l'Òscar a la millor pel·lícula d'animació el 2003, mentre que El noi i la garça, dirigida també per Miyazaki, va rebre el mateix reconeixement el 2024.
Les pel·lícules de l'estudi aborden qüestions com la relació entre els éssers humans i la natura, les conseqüències de la guerra, la infantesa i la convivència. El jurat ha valorat especialment la seva capacitat per convertir l'animació en una eina de comunicació i coneixement.
Timothy Garton Ash, Premi de Ciències Socials
Timothy Garton Ash (Londres, 1955) és un historiador, periodista i assagista britànic especialitzat en la història contemporània d'Europa, les transicions democràtiques i la llibertat d'expressió.
La seva trajectòria intel·lectual està estretament vinculada als esdeveniments que van transformar Europa durant les últimes dècades del segle XX. Va estudiar sobre el terreny l'evolució política dels països d'Europa central i oriental, especialment durant el declivi dels règims comunistes i la caiguda del Mur de Berlín.
Professor d'Estudis Europeus a la Universitat d'Oxford, ha publicat nombrosos assaigs sobre les relacions entre democràcia, llibertat i poder. Entre les seves obres destaquen Els fruits de l'adversitat, Història del present i Llibertat d'expressió.
El jurat ha reconegut la seva contribució al coneixement de la història europea i la seva defensa dels valors democràtics. Els seus treballs també examinen els riscos que representen l'autoritarisme, el populisme i les restriccions a la llibertat d'expressió.
Julian Barnes, Premi Princesa d'Astúries de les Lletres
El escriptor britànic Julian Barnes (Leicester, 1946) rep el Premi Princesa d'Astúries de les Lletres per una obra literària que explora la memòria, el pas del temps, les relacions humanes i la construcció de la identitat.
Barnes va aconseguir reconeixement internacional amb novel·les com El lloro de Flaubert (1984), en la qual combina ficció, biografia i reflexió literària. Posteriorment va publicar obres com Anglaterra, Anglaterra, Arthur & George i El sentit d'un final.
Aquesta darrera novel·la li va valer el Premi Booker el 2011, un dels reconeixements literaris més importants de l'àmbit anglosaxó.
La seva escriptura es caracteritza per l'ús de la ironia, l'experimentació narrativa i la reflexió sobre la distància entre els records i els esdeveniments reals. El jurat ha destacat la seva capacitat per abordar qüestions universals com l'amor, la pèrdua i la identitat.
Christina Koch, Premi Princesa d'Astúries de la Concòrdia
Christina Koch (Grand Rapids, Michigan, 1979) és una enginyera i astronauta nord-americana de la NASA la trajectòria de la qual està vinculada a la investigació espacial i a l'ampliació de la presència humana fora de la Terra.
El 2019 va iniciar una estada a l'Estació Espacial Internacional que es va prolongar durant 328 dies, establint aleshores el rècord de permanència continuada a l'espai per a una dona.
Aquell mateix any va participar juntament amb Jessica Meir en el primer passeig espacial realitzat exclusivament per dones, un esdeveniment significatiu en la història de l'exploració espacial.
Koch va ser seleccionada per formar part de la missió Artemis II, concebuda per portar una tripulació al voltant de la Lluna i preparar futures expedicions a la seva superfície.
El jurat ha reconegut la seva trajectòria com a exemple de cooperació científica internacional i superació de barreres en l'exploració espacial. La seva elecció per al Premi de la Concòrdia subratlla també la dimensió col·lectiva de les grans missions científiques.
David Klenerman, Shankar Balasubramanian i Pascal Mayer, Premi d'Investigació Científica i Tècnica
El Premi Princesa d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica distingeix conjuntament a David Klenerman, Shankar Balasubramanian i Pascal Mayer, investigadors els treballs dels quals han estat fonamentals per al desenvolupament de noves tecnologies de seqüenciació de l'ADN.
Els científics van contribuir a desenvolupar mètodes que permeten llegir grans quantitats d'informació genètica de manera més ràpida i econòmica que les tècniques anteriors.
Klenerman i Balasubramanian, vinculats a la Universitat de Cambridge, van participar en el desenvolupament de tecnologies que van donar lloc a sistemes de seqüenciació àmpliament utilitzats en laboratoris de tot el món. Mayer va realitzar aportacions fonamentals als procediments d'anàlisi massiu d'ADN.
Aquests avenços han tingut conseqüències directes per a la investigació biomèdica, el diagnòstic de malalties genètiques, la identificació d'alteracions relacionades amb el càncer i l'estudi de microorganismes.
També han ampliat les possibilitats de la medicina personalitzada, en facilitar l'anàlisi de les característiques genètiques de cada pacient.
El jurat ha reconegut la seva contribució a una transformació tecnològica que ha modificat profundament la investigació científica i la pràctica clínica.
Bóveda Global de Semilles de Svalbard, Premi de Cooperació Internacional
El Premi Princesa d'Astúries de Cooperació Internacional reconeix la Bóveda Global de Semilles de Svalbard, una instal·lació situada a l'arxipèlag noruec del mateix nom, dins del cercle polar àrtic.
Inaugurada el 2008, la seva funció consisteix a conservar còpies de seguretat de llavors procedents de bancs genètics de diferents països. L'objectiu és protegir la diversitat agrícola mundial davant guerres, catàstrofes naturals, accidents i altres circumstàncies que puguin provocar la desaparició de varietats vegetals.
La instal·lació està excavada en una muntanya i aprofita les baixes temperatures de l'entorn àrtic, juntament amb sistemes de refrigeració, per garantir condicions adequades de conservació a llarg termini.
El projecte funciona mitjançant la cooperació entre el Govern de Noruega, el Centre Nòrdic de Recursos Genètics (NordGen) i l'organització internacional Crop Trust.
La seva importància resideix en que la diversitat genètica dels cultius resulta essencial per desenvolupar varietats capaces de resistir malalties, plagues i canvis en les condicions climàtiques.
El jurat ha destacat el caràcter internacional d'aquesta iniciativa, que permet preservar recursos agrícoles fonamentals per la seguretat alimentària de les generacions futures.
Notícia destacada
Premis Princesa d'Astúries 2026: Leonor presideix per primera vegada actes sense els Reis
3 minuts
Vuit premis per reconèixer la cultura, la ciència i la cooperació
L'edició de 2026 reuneix perfils molt diferents: des d'una estrella mundial del futbol fins a investigadors que han transformat l'estudi del genoma humà, passant per escriptors, artistes i projectes dedicats a conservar el patrimoni agrícola del planeta.
Els Premis Princesa d'Astúries, creats el 1981, arriben aquest any a la seva 46a edició. Cada una de les vuit categories reconeix contribucions rellevants en àmbits que abasten les arts, les humanitats, les ciències, l'esport i la cooperació internacional.
La cerimònia d'aquest divendres comptarà amb intervencions de Patti Smith, Julian Barnes, Timothy Garton Ash i Christina Koch, a més dels discursos institucionals de la princesa Leonor i Felipe VI.