La Sala de lo Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha ratificat la condemna a set anys de presó per un delicte de tinença i difusió de pornografia infantil imposada per l'Audiència Provincial d'Alacant a un home que guardava i intercanviava material pedòfil en diversos dispositius trobats a la seva domicili.
Amb aquesta decisió, el TSJCV desestima el recurs presentat pel condemnat contra la sentència dictada al juny de 2025 per la Secció Primera de l'Audiència d'Alacant, que també li imposa altres set anys de llibertat vigilada i l'abonament de les costes processals.
La resolució recorreguda, ara avalada pel alt tribunal valencià, va declarar acreditat que, almenys des de setembre de 2020, l'acusat distribuïa fotografies i vídeos de menors d'edat, incloent nadons, despullats i amb posades de caràcter sexual, segons ha informat el TSJCV.
Registre a la vivenda i intervenció del material
El 24 de novembre de 2021 es va dur a terme l'entrada i registre a la casa de l'home, autoritzada per un jutjat de Benidorm en el marc d'una investigació de la Brigada de Delictes Tecnològics de la Guàrdia Civil. Durant la diligència van ser intervinguts nombrosos arxius emmagatzemats en un telèfon mòbil i en un ordinador portàtil.
El condemnat havia enviat i rebut centenars de fitxers de contingut pedòfil, amb actes sexuals sobre menors, alguns d'ells nadons recent nascuts. Aquests vídeos eren, d'acord amb la sentència, de "especial cruesa i vexació", amb menors lligats i colpejats. A més, entre agost i octubre de 2021, en converses amb un altre usuari, l'acusat va intercanviar amb ell més de 1.300 fotografies i vídeos.
Informe pericial i rebuig de l'eximent
En el recurs d'apel·lació, la defensa va sostenir que en el judici no s'havia valorat adequadament un informe psiquiàtric en el qual el perit concloïa que el condemnat patia un trastorn d'estrès posttraumàtic crònic derivat d'abusos sexuals patits a la infància, per la qual cosa sol·licitava l'aplicació d'una eximent completa o, almenys, una atenuant.
La Sala, tanmateix, raona que el tribunal de l'Audiència va tenir en compte "expressament" dit informe i va descartar admetre aquesta eximent o atenuant, ja que la pròpia pericial admetia que "el subjecte sí posseeix les facultats biopsíquiques normals, un nivell de maduresa força i capacitat d'autodeterminació".
De fet, tal i com recull la sentència impugnada amb cita literal del dictamen forense, el reu "conserva la capacitat de conèixer les causes, característiques i conseqüències dels seus actes i capacitat per escollir si du a terme un fet o no dur-lo a terme". Per això, la Sala de lo Civil i Penal rebutja aquest motiu del recurs.
"Grau de brutalitat" i proporcionalitat de la pena
El recurrent també qüestionava la pena de set anys de presó imposada, al considerar que era "desproporcionada", al tractar-se de "la pena més alta possible prevista per al tipus penal".
No obstant això, el TSJCV descarta igualment aquest argument i subratlla que l'Audiència Provincial comptava amb un marge penològic d'entre cinc i nou anys, i que l'extrema duresa de les imatges en què apareixien nadons implica "un grau de brutalitat, humiliació o vexació superior". La sentència d'apel·lació dictada ara pel alt tribunal valencià no és ferma i contra ella cap recurs de cassació.