La “hucha jove”, menys impostos, suport dels bancs i habitatges reservats: quatre claus del pla de Feijóo per al 29N

El president del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha situat aquest dimarts l’habitatge al centre del seu programa per a les eleccions generals del proper 29 de novembre. Durant un esmorzar informatiu organitzat per Europa Press, el líder de l’oposició ha anunciat que, si arriba a La Moncloa, impulsarà una profunda reforma de la legislació urbanística, negociarà amb els bancs noves condicions de finançament i convertirà la construcció de un milió d’habitatges en quatre anys en un dels objectius prioritaris del seu Govern.

Però, més enllà dels canvis legislatius, el PP ha preparat un paquet de mesures adreçat a quatre col·lectius concrets. Tal com avancen a DEMÓCRATA fonts del partit, el programa incorpora incentius per als llogaters, avantatges fiscals i una nova fórmula d’estalvi per als joves, garanties per als petits propietaris i reserves d’habitatge protegit per als professionals que presten serveis essencials.

Una de les principals novetats és l’anomenada 'Hucha hogar joven', un compte d’estalvi vinculat a la compra del primer habitatge que permetrà deduir les aportacions i deixar exempts de tributació els seus rendiments, d’acord amb la proposta anunciada per Feijóo. La mesura es complementarà amb una reducció del 60 % de determinats impostos i avals públics per facilitar l’accés a una hipoteca.

El president del PP considera que el problema de lavenda d’habitatges exigeix actuar simultàniament sobre l’oferta i la demanda. D’aquí que combini mesures fiscals per als compradors i arrendataris amb una reforma de les normes que regulen el sòl, les llicències, la propietat horitzontal i l’ocupació il·legal.

El seu objectiu és incrementar la construcció fins a una mitjana de 250.000 habitatges anuals, una xifra que obligaria a elevar considerablement el ritme actual de producció residencial. Per aconseguir-ho, Feijóo ha avançat que buscarà la col·laboració de les entitats financeres i de les administracions autonòmiques i municipals.

1. Llogaters: tres anys més de lloguer i deduccions fiscals

La primera línia d’actuació s’adreça a qui viu de lloguer. El PP proposa incentius fiscals per als propietaris que prorroguin els contractes durant tres anys, sempre que les actualitzacions del lloguer es mantinguin per sota de l’índex de preus de consum (IPC).

La fórmula també contempla avantatges fiscals per als llogaters, amb deduccions vinculades al seu nivell de renda. La intenció és afavorir acords que permetin prolongar la permanència en un habitatge sense que l’arrendatari hagi d’afrontar una nova negociació del preu en finalitzar el seu contracte.

El partit planteja aquesta mesura com una alternativa basada en incentius, de manera que el propietari trobi un avantatge econòmic en mantenir el lloguer i el llogater guanyi estabilitat.

La proposta necessitarà concretar les deduccions aplicables, els límits d’ingressos i les condicions per acollir-se a la pròrroga. També haurà d’establir la seva relació amb la regulació vigent dels contractes de lloguer i amb les competències fiscals de les diferents administracions.

Feijóo pretén que aquests avantatges entrin en funcionament mentre s’incrementa l’oferta residencial, conscient que la construcció de nous habitatges no produirà resultats immediats.

2. Joves: la “hucha llar”, un 60 % menys d’impostos i avals per comprar

El capítol més desenvolupat del programa s’adreça als joves menors de 40 anys que volen adquirir el seu primer habitatge.

El PP planteja reduir del 10 % al 4 % l’IVA aplicable a la compra d’un habitatge nou, una rebaixa de sis punts que representa una reducció del 60 % respecte del tipus general actual. Per als habitatges de segona mà proposa una disminució equivalent de l’Impost sobre Transmissions Patrimonials (ITP), prenent com a referència un tipus del 10 %.

L’estalvi dependrà de l’impost aplicable a cada comunitat autònoma, atès que l’ITP està cedit i els seus tipus varien territorialment. Per tant, la mesura requerirà coordinació amb les administracions autonòmiques.

Feijóo també vol que els joves puguin adquirir el seu primer habitatge sense desemborsar impostos en el moment de la compra. Per fer-ho, proposa ajornar el pagament dels tributs corresponents al llarg de les anualitats de la hipoteca. No es tracta necessàriament d’eliminar tota la tributació, sinó d’evitar que el comprador hagi d’afrontar aquest desemborsament inicial.

A aquests avantatges se sumaria la “hucha llar jove”, un compte d’estalvi habitatge que permetria aplicar deduccions a les aportacions realitzades durant els primers quatre anys de vida laboral i gaudir d’exempcions sobre els rendiments generats.

La iniciativa pretén ajudar a reunir l’estalvi necessari per adquirir un habitatge, un dels principals obstacles per a qui disposa d’ingressos suficients per pagar una quota hipotecària, però no han aconseguit acumular el capital inicial que habitualment exigeix el banc.

El tercer instrument serien els aval pùblics de fins al 100 %, amb els quals el PP busca facilitar la finançament de la primera residència. L’abast definitiu de la garantia i els requisits d’accés s’hauran de precisar en el desenvolupament del programa.

El mateix Feijóo ha utilitzat un exemple per il·lustrar l’efecte conjunt de les mesures: un jove que, després de cinc anys treballant, vulgui comprar un habitatge de 250.000 euros podria estalviar, segons els seus càlculs, fins a 25.000 euros en impostos i necessitar 50.000 euros menys d’estalvi inicial per formalitzar la hipoteca.

Són estimacions del PP subjectes a les condicions de finançament i al disseny definitiu dels incentius. En qualsevol cas, el programa distingeix dos problemes diferents: el cost fiscal de comprar un habitatge i la dificultat de reunir l’entrada necessària per finançar-lo.

3. Propietaris: garanties davant l’impagament i desallotjament judicial en 48 hores

El tercer bloc s’adreça especialment als petits propietaris. Les fonts del PP consultades per DEMÓCRATA avancen que el programa inclourà mecanismes de protecció davant el risc d’impagament, amb l’objectiu d’oferir més garanties a qui destinen els seus immobles al lloguer.

El partit considera que la incertesa sobre el cobrament de les rendes i els procediments per recuperar un habitatge pot influir en la decisió d’alguns propietaris de mantenir-lo al mercat. Les condicions concretes d’aquesta protecció, el seu finançament i els possibles requisits d’accés encara no han estat detallats.

Feijóo ha reiterat, a més, el seu compromís d’aprovar una nova llei contra l’ocupació il·legal perquè els propietaris puguin recuperar els seus immobles en un termini de 48 hores mitjançant una resolució judicial, en els supòsits que contemple la futura regulació.

“Enviarem un missatge on el propietari és el propietari de casa seva”, ha defensat durant l’esmorzar informatiu.

La proposta forma part de les reformes que el PP pretén impulsar a l’inici de la legislatura. Feijóo ha recordat que el seu partit ja va promoure una iniciativa contra l’ocupació que va ser aprovada al Senat i que la tramitació posterior al Congrés encara segueix sent objecte de controvèrsia política.

4. Treballadors essencials: habitatges protegits reservats per a qui cuida i protegeix

La quarta mesura, avançada a DEMÓCRATA per fonts del PP, s’adreça als professionals que presten serveis essencials.

El partit proposa reservar una part de les promocions d’habitatge protegit per a treballadors que desenvolupen funcions de cura i protecció dels ciutadans, amb la finalitat de facilitar que puguin residir a prop dels seus centres de treball.

La iniciativa podria beneficiar professionals sanitaris, personal de seguretat i treballadors d’emergències, tot i que el PP encara no ha concretat la relació definitiva dels col·lectius inclosos ni el percentatge d’habitatges que es reservaria.

La mesura adquireix una rellevància especial als municipis on el preu de l’habitatge dificulta que determinats professionals puguin establir-se a prop del lloc on presten servei.solucions per al problema de l’habitatge.

Les quatre reformes legals que Feijóo vol impulsar des del començament del seu mandat

Les mesures per als quatre col·lectius es basen en una transformació de la legislació que regula el mercat residencial.

Feijóo s’ha compromès a derogar l’actual Llei d’Habitatge, aprovada el 2023, i a promoure una nova orientació de les polítiques públiques basada en l’increment de l’oferta, la simplificació administrativa i la seguretat jurídica.

També ha anunciat una nova Llei del Sòl, una llei contra l’ocupació il·legal i una reforma de la Llei de Propietat Horitzontal. Aquestes tres darreres iniciatives figuren entre les actuacions que pretén dur a terme a les primeres reunions del Consell de Ministres si arriba al Govern.

La reforma del sòl ocupa un lloc central en la seva proposta. Feijóo ha explicat que ha parlat amb alcaldes per promoure una reducció dels terminis administratius i establir mecanismes que permetin agilitzar les llicències urbanístiques.

El seu compromís és introduir, amb caràcter general i dins dels límits legals, el silenci administratiu positiu als 90 dies. D’aquesta manera, quan una sol·licitud de llicència compleixi els requisits exigits i l’Administració no respongui en aquest termini, podria entendre’s com a estimada.

El president del PP ha concretat que aquesta fórmula no impediria actuar posteriorment contra projectes que incompleixin la normativa.

Durant la seva intervenció ha recorregut a un exemple per explicar el que considera una contradicció del sistema actual: que a Madrid determinades activitats comercials puguin tramitar-se mitjançant declaració responsable, mentre que la construcció d’un edifici residencial de sis plantes requereixi procediments molt més llargs.

«No és responsabilitat de l’Ajuntament de Madrid, és la legislació actual», ha assenyalat.

Feijóo sosté que la reforma del sòl permetrà reduir traves, escurçar terminis i mobilitzar terrenys que actualment no arriben a desenvolupar-se. També ha acusat el Govern de bloquejar al Congrés iniciatives legislatives promogudes pel PP i aprovades prèviament al Senat.

Per la seva banda, la reforma de la Llei de Propietat Horitzontal buscaría facilitar la renovació de barris i edificis i les actuacions necessàries per incorporar noves vivendes al parc residencial. El partit encara ha de concretar quines majories, procediments i requisits pretén modificar.

Un milió de vivendes i mig milió d’ocupacions: Feijóo negociarà amb els bancs

L’objectiu que Feijóo ha fixat per al seu programa és construir un milió de vivendes en quatre anys, una xifra que equival a 250.000 immobles anuals i que requeriria elevar considerablement el ritme actual d’edificació.

El president del PP ha anunciat aquest dimarts que negociarà directament amb les entitats financeres per facilitar tant el crèdit promotor, necessari per construir noves vivendes, com el crèdit hipotecari destinat als compradors.

«Ens asseurem amb la banca i li direm que a Espanya és un objectiu de Govern i d’Estat construir un milió de vivendes», ha afirmat durant l’esmorzar d’Europa Press.

Feijóo considera que l’Executiu disposa d’instruments per afavorir un acord amb les entitats financeres i s’ha mostrat convençut que serà possible assolir un enteniment. També ha assenyalat que el sector de la construcció calcula que un programa d’aquesta dimensió podria generar més de 500.000 llocs de treball, una estimació que el dirigent popular ha presentat com una oportunitat per crear ocupació estable.

No obstant això, la construcció d’un milió de vivendes exigeix alguna cosa més que finançament. El sector necessita sòl urbanitzat, mà d’obra qualificada, materials, capacitat empresarial i procediments administratius que permetin desenvolupar els projectes dins dels terminis previstos.

Els anuncis de Sánchez davant els habitatges realment construïts

La proposta de Feijóo arriba després de vuit anys de governs de Pedro Sánchez, durant els quals l’habitatge ha adquirit un pes creixent en l’agenda política. L’Executiu ha anunciat successius programes de construcció i rehabilitació, noves promocions públiques i mesures per ampliar el parc de lloguer assequible.

Tanmateix, els anuncis d’habitatges futurs, els projectes iniciats i els immobles efectivament acabats no són magnituds equivalents.

Segons les estadístiques del Ministeri d’Habitatge recollides per Servimedia, entre el 2018 i el juny de 2026 es van acabar a Espanya 749.987 habitatges, sumant els destinats al mercat lliure i els qualificats com a protegits. D’aquests, 90.005 corresponen a habitatge protegit, aproximadament el 12 % del total.

La dada permet dimensionar el compromís de Feijóo: aixecar un milió d’habitatges en una sola legislatura suposaria superar àmpliament la producció residencial acumulada durant els últims vuit anys i mig.

També mostra la participació reduïda de l’habitatge protegit en el conjunt de la construcció residencial, tot i que la seva producció ha augmentat recentment.

Per tant, la qüestió no és que la construcció protegida hagi quedat immòbil, sinó si el ritme de producció és suficient per atendre una demanda que s’ha acumulat durant anys.

Un dels exemples més representatius dels terminis que exigeix la política residencial és la Operación Campamento, a Madrid, un desenvolupament previst de 10.700 habitatges, majoritàriament protegits, anunciat en diverses ocasions pel Govern.

El projecte il·lustra la distància temporal que pot existir entre la decisió política, la tramitació urbanística, l’urbanització dels terrenys i el lliurament efectiu dels habitatges.

L’habitatge, a l’origen de la protesta de Sol i de la vaga de l’11N

El debat sobre l’habitatge també ha adquirit una dimensió política i social durant les últimes setmanes arran de l’acampada instal·lada a la Puerta del Sol de Madrid, vinculada a les reivindicacions del moviment per l’habitatge i a la reclamació de l’anomenat decret Maricarmen.

La protesta ha provocat un conflicte per l’ocupació prolongada de l’espai públic, amb queixes de comerciants i restauradors de la zona, reclamacions empresarials i actuacions de les administracions competents. La gestió de la concentració també ha generat controvèrsia al voltant de la Delegació del Govern a Madrid, el titular anterior de la qual, Francisco Martín, va dimitir enmig de la crisi.

L’acampada ha iniciat la seva retirada i reorganització, tot i que l’abast definitiu del seu desmantellament s’ha de distingir de la continuïtat de les reivindicacions dels seus participants.

Efectivament, durant l’esmorzar d’Europa Press, Feijóo ha demanat als sindicats que reconsiderin la vaga general convocada per a l’11 de novembre vinent. El president del PP considera que la mobilització va dirigida contra l’oposició i que resulta especialment inoportuna després de la tragèdia ferroviària d’Urda, que ha deixat 69 morts.

El dirigent popular ha reconegut que manté una relació de diàleg amb responsables sindicals i ha defensat que necessita organitzacions representatives i fortes amb les quals negociar si arriba al Govern.

“No la facin. No la van fer en vuit anys de Govern. No la facin ara, a tres setmanes de ser cridats a les urnes. No la facin o lligaran la seva imatge a Pedro Sánchez”, ha advertit.

Les organitzacions convocants, per la seva banda, vinculen la protesta amb les reivindicacions sobre l’habitatge i les condicions de vida. La interpretació de Feijóo sobre la seva orientació política forma part de la controvèrsia electoral.

Mentrestant, el president del PP ha situat l’habitatge entre les primeres matèries que abordaria des del Consell de Ministres. El seu programa combina mesures immediates de caràcter fiscal amb reformes legislatives els resultats de les quals, especialment pel que fa a la nova construcció, necessitarien diversos anys per materialitzar-se.

La “bossa llar jove”, els avals per al primer habitatge, els incentius al lloguer i les reserves per a treballadors essencials constitueixen les quatre propostes amb què el PP pretén arribar directament als ciutadans. El milió d’habitatges és la fita que Feijóo es compromet a assolir si obté la confiança dels electors el pròxim 29 de novembre.