Sánchez acudeix de nou al CECOPI de Toledo amb Marlaska i sense Puente, que parlarà del sinistre ferroviari a Madrid a les 11,30

Sánchez torna al CECOPI de Toledo mentre Puente compareix a Madrid per informar del greu accident ferroviari d'Urda amb 69 morts.

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

2 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 27 de octubre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,3 %
  • Vox18,9 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • Podemos2,9 %
  • ERC2,3 %
010203040ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El president del Govern, Pedro Sánchez, ha tornat aquest divendres al CECOPI habilitat a la seu del Servei d’Emergències 112 de Castella-la Manxa a Toledo, on ha arribat passades les 10,00 hores i per segon dia consecutiu, aquesta vegada sense la presència del ministre de Transports, Óscar Puente.

Puente té previst oferir a les 11,30 hores una roda de premsa a la seu del seu Ministeri a Madrid per informar sobre l’accident ferroviari registrat dimecres passat a Urda (Toledo), en què han perdut la vida 69 persones després que un tren Iryo fos envestit per un tren AVE de Renfe que circulava per la mateixa via, tots dos amb sortida a Madrid i destí Sevilla.

La compareixença de Puente, que no figurava inicialment a l’agenda oficial del Govern per a aquest divendres, se celebrarà després que l’Autoritat Administrativa Independent per a la Investigació Tècnica d’Accidents i Incidents Ferroviaris, Marítims i d’Aviació Civil (Aitat), organisme responsable d’esclarir el que ha passat a Urda (Toledo), hagi comunicat que totes les línies d’investigació sobre les causes del sinistre continuen obertes i hagi evitat "aventurar" possibles explicacions.

En una nota informativa consultada per Europa Press, l’Aitat indica que, atès que la investigació es troba encara en una fase inicial, totes les hipòtesis relatives a les causes i als factors que van poder intervenir en l’accident "estan obertes i no es poden aventurar explicacions més enllà de les dades constatades". "Les conclusions de la investigació es reflectiran, en el seu moment, en l’informe final", subratlla.

L’Aitat va obrir aquest dijous l’expedient d’investigació de l’accident ferroviari, al qual ha atorgat la categoria de 'greu'.

Segons detalla l’Autoritat en aquesta nota, la col·lisió per abast entre els dos trens es va produir a les 8,53 hores, a l’altura del punt quilomètric 118+800 de la via 2 de la línia d’alta velocitat 010 Madrid-Sevilla, a l’accés a l’estació d’Urda.

El tren de la companyia Iryo, format per vuit vagons, amb 147 passatgers i cinc tripulants a bord, romania aturat davant del senyal d’entrada de l’estació quan va ser envestit per la part posterior pel tren AVE, que transportava 379 viatgers i set tripulants repartits en vuit cotxes, a una velocitat estimada d’entre 160 i 200 quilòmetres per hora. La velocitat exacta es determinarà un cop s’analitzin les dades del registrador jurídic embarcat.

L’impacte va fer que el cotxe de cap de l’AVE (vagó 8) quedés incrustat en l’últim cotxe de l’Iryo (vagó 1), i tots dos van quedar "bolcats i girats al peu del terraplè de la via".

La resta del comboi de l’AVE va descarrilar completament: els sis últims cotxes van romandre sobre la plataforma, mentre que el cotxe número 7 es va precipitar pel terraplè. A més, el cotxe 3 va resultar travessat per un fragment de carril de via deformat a conseqüència del xoc.

Pel que fa al tren Iryo, a més dels danys al seu cotxe de cua, van descarrilar tots els vagons tret dels dos primers (números 7 i 8), que van acabar caient igualment pel terraplè.

Per elaborar aquest primer balanç, els equips tècnics desplaçats per la Aitat han inspeccionat sobre el terreny el punt exacte del sinistre, la infraestructura ferroviària afectada i els trens implicats. També han analitzat el llibre de telefonemes i les gravacions de les comunicacions registrades en el moment de la col·lisió.

La Aitat ha traslladat el seu agraïment per la cooperació prestada per les diferents entitats implicades, els serveis d’emergència i les forces i cossos de seguretat presents al lloc de l’accident ferroviari, i ha expressat les seves condolences a les víctimes i als seus familiars, als quals ha reiterat que es posa a la seva disposició.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase es troba la tramitació parlamentària de les propostes per millorar la seguretat ferroviària a Espanya després d'accidents greus?

A 30 d'octubre de 2026, les propostes sobre seguretat ferroviària no estan en una única fase ni formen un paquet legislatiu tancat. La diferència decisiva és que algunes reformes ja van acabar el seu recorregut parlamentari, mentre que les iniciatives que seguien pendents van caducar amb la dissolució de les Corts del 6 d'octubre. Per tant, no seria correcte descriure-les avui simplement com a pendents d'esmenes o de votació.

Reformes que ja van acabar la tramitació

La principal reforma institucional és la creació de l'Autoritat Administrativa Independent per a la Investigació Tècnica d'Accidents i Incidents ferroviaris, marítims i d'aviació civil. El Congrés va aprovar definitivament el projecte el 23 de juliol de 2024 i va publicar el text aprovat l'1 d'agost. La seva tramitació parlamentària està, per tant, conclosa: no necessita una altra aprovació de les cambres per convertir-se en llei. Vegeu el text aprovat.

La reforma busca prevenir nous accidents mitjançant investigacions tècniques i recomanacions de seguretat. Convé separar aquesta aprovació de la posada en funcionament de l'organisme: el propi text preveu que les comissions investigadores existents continuïn treballant fins a la seva constitució efectiva. A més, permet emetre recomanacions sense esperar l'informe final, encara que aquestes no són vinculants.

Com a context, també va concloure el recorregut del Projecte de Llei de Mobilitat Sostenible: la publicació de la seva aprovació és del 27 de novembre de 2025. No s'ha de presentar com una proposta encara pendent ni com una resposta posterior als accidents de gener de 2026. Així consta a la publicació parlamentària.

Ajuts a les víctimes: el projecte va caducar

El Projecte de Llei d'ajuts a les víctimes d'Adamuz i Gélida, procedent del Reial Decret-llei 1/2026, es va publicar el 13 de març de 2026 i va passar a la Comissió de Transports i Mobilitat Sostenible pel procediment d'urgència, amb termini d'esmenes fins al 23 de març. Tanmateix, aquest no és el seu estat actual: va caducar el 6 d'octubre.

La caducitat afecta el projecte que pretenia modificar el text durant el seu recorregut parlamentari; no equival a derogar el decret-llei del qual procedia. A més, el seu objecte principal eren els ajuts, anticipis d'indemnitzacions i protecció dels afectats, no una reforma integral de la prevenció ferroviària. Es poden consultar el projecte publicat i la disolució de les Corts.

Investigació parlamentària i propostes preventives

La creació de la comissió d'investigació del Senat sobre la xarxa ferroviària va ser aprovada el 18 de febrer de 2026. No va quedar en una mera sol·licitud: va celebrar compareixences durant els mesos següents, inclosa la del conseller delegat d'Iryo el 5 d'octubre. Aquesta activitat era d'investigació i control, no d'aprovació d'una llei. Amb la dissolució va acabar el seu recorregut en aquella legislatura. L'aprovació consta al butlletí del Senat.

També es van plantejar alertes davant incidències repetides, prioritat del manteniment, actualització del pla de l'Agència Estatal de Seguretat Ferroviària i anàlisi públic dels retards superiors a vint minuts. Es van canalitzar mitjançant mocions i proposicions no de llei: peticions polítiques al Govern, no normes directament obligatòries. Les que restaven pendents van caducar; a les fonts consultades no consta l'aprovació final de totes aquestes mesures.

Finalment, la reforma sobre temps de conducció i inspecció ferroviària va passar per audiència pública fins al 18 de maig de 2026. És una via reglamentària del Govern, no parlamentària, i no caduca per dissoldre's les cambres. La informació de Demócrata descriu aquest tràmit, però no acredita la seva aprovació definitiva.

Quines són les competències i funcions del ministre de Transports segons el marc legal espanyol?

El ministre de Transports exerceix una doble responsabilitat: dirigir el departament ministerial i desenvolupar la política del Govern en les matèries de transport que tingui atribuïdes. Convé distingir les facultats generals de qualsevol ministre de les competències sectorials del departament: no tota decisió sobre transports correspon personalment al ministre ni pertany a l'Administració estatal.

1. Marc jurídic general

La Constitució situa el Govern al capdavant de l'Administració i li atribueix la funció executiva i la potestat reglamentària. Dins d'aquest marc, la Llei 50/1997, del Govern, regula la posició dels ministres; la Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic, desenvolupa les seves atribucions com a titulars dels departaments ministerials.

Les competències concretes de Transports es completen mitjançant els reials decrets d'organització ministerial i la legislació sectorial sobre ferrocarrils, carreteres, transport terrestre, navegació aèria, aeroports, marina mercant i ports. Aquestes disposicions determinen quins assumptes corresponen al departament i com es distribueixen entre els seus òrgans.

2. Direcció política i organització del ministeri

Com a titular del departament, el ministre estableix els seus objectius, aprova els seus plans d'actuació i dirigeix l'activitat dels òrgans superiors i directius. També avalua el compliment d'aquests plans i exerceix les facultats d'organització i personal que li atribueix l'ordenament.

  • Direcció política: tradueix les prioritats del Govern en actuacions del departament.
  • Coordinació administrativa: imparteix instruccions dins del seu àmbit competencial i articula la feina dels òrgans ministerials.
  • Representació: representa el ministeri i manté relacions institucionals en les seves matèries.
  • Responsabilitat: respon de la seva gestió política davant les Corts Generals, sense perjudici de les responsabilitats jurídiques que procedeixin.

3. Elaboració normativa i decisions administratives

El ministre pot impulsar avantprojectes de llei i projectes de disposicions per a la seva elevació al Govern. A més, exerceix la potestat reglamentària en les matèries pròpies del departament mitjançant ordres ministerials, dins dels límits establerts per les lleis i els reglaments superiors.

No pot modificar una llei mitjançant una ordre ministerial. Tampoc substitueix el Consell de Ministres quan una decisió està reservada a aquest. En l'àmbit administratiu, resol els assumptes, recursos i procediments que li corresponguin i pot delegar atribucions quan la legislació ho permeti.

4. Competències materials en transports

Dins de les atribucions estatals, l'actuació del departament comprèn principalment els següents àmbits:

  • Infraestructures: planificació, desenvolupament i conservació de les infraestructures estatals de transport, conforme a la legislació aplicable.
  • Transport terrestre i ferroviari: ordenació i desenvolupament de les polítiques estatals sobre transport per carretera i ferrocarril.
  • Aviació civil: polítiques relatives al transport aeri, els aeroports i la navegació aèria de competència estatal.
  • Àmbit marítim: marina mercant, transport marítim i ports estatals, amb les atribucions previstes en les seves normes específiques.
  • Mobilitat: coordinació de polítiques orientades a millorar l'accessibilitat, la sostenibilitat i la connexió entre mitjans de transport.

Aquestes funcions s'exerceixen a través de diferents òrgans i entitats. L'adscripció d'una entitat al ministeri no significa que el ministre assumeixi personalment totes les seves decisions operatives, tècniques o empresarials.

5. Pressupost, contractació i límits

El ministre prepara la proposta pressupostària del departament i exerceix les facultats sobre despesa, contractació, subvencions i convenis que li corresponguin. Tot això queda subjecte a disponibilitat pressupostària, control financer i legislació administrativa.

Finalment, ha de respectar les competències autonòmiques i locals, el Dret de la Unió Europea i les funcions d'autoritats independents. La clau és distingir direcció política, gestió administrativa i regulació o supervisió independent: són responsabilitats relacionades, però no intercanviables.

Quina ha estat la trajectòria política i professional d'Óscar Puente fins al seu nomenament com a ministre de Transports?

Óscar Puente va arribar al Ministeri de Transports el novembre de 2023 després d'una trajectòria que va combinar vint anys d'exercici de l'advocacia, vuit anys com a alcalde de Valladolid i responsabilitats en la direcció del PSOE. El seu pas a la política estatal es va consolidar el 2023, quan va ser elegit diputat i, pocs mesos després, es va incorporar al Govern de Pedro Sánchez.

Formació i activitat professional

Nascut a Valladolid el 15 de novembre de 1968, Puente és llicenciat en Dret per la Universitat de Valladolid i compta amb un màster en Direcció Política de la Fundació Jaime Vera. Va exercir com a advocat des de 1995 fins al juny de 2015, quan va assumir l'alcaldia, segons la seva biografia oficial.

Durant bona part d'aquest període va compatibilitzar la seva professió amb la militància i, posteriorment, amb responsabilitats municipals. També va desenvolupar una activitat teatral en la seva joventut: va treballar com a actor entre 1988 i 1999, una faceta recollida en aquest perfil sobre la seva formació. L'advocacia va ser, no obstant això, la seva principal ocupació professional abans de dedicar-se plenament a l'alcaldia.

Del PSOE de Valladolid a l'oposició municipal

Es va afiliar al PSOE el 1990. El seu ascens dins de l'organització va començar el 2004, quan va ser elegit vicesecretari general de l'Executiva Provincial de Valladolid. El 2007 va obtenir un acta de regidor i, el 2008, va passar a presidir el Grup Municipal Socialista. El 2009 va assumir la secretaria general de l'Executiva Municipal, que va mantenir fins al desembre de 2021, quan va passar a la secretaria general del PSOE de Valladolid. (Biografia oficial).

Entre 2007 i 2015 va desenvolupar la seva activitat institucional en l'oposició al govern municipal de Francisco Javier León de la Riva. Aquells vuit anys van precedir la seva arribada a l'alcaldia i van consolidar la seva posició com a referent socialista a la ciutat. (Demócrata).

Vuit anys com a alcalde i projecció nacional

El 13 de juny de 2015 va prendre possessió com a alcalde gràcies a una majoria alternativa al PP, amb un acord amb Valladolid Toma la Palabra i altres suports. El 2019, el PSOE va guanyar les eleccions municipals i Puente va continuar al capdavant de l'Ajuntament fins al juny de 2023. La seva gestió va incloure polítiques de mobilitat urbana, transport col·lectiu, transformació de l'espai públic i sostenibilitat. (Perfil municipal).

En paral·lel, va presidir la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables de la FEMP entre novembre de 2015 i desembre de 2019; va ser vocal de la seva Junta de Govern des de setembre de 2019 i representant a la Xarxa d'Iniciatives Urbanes des d'octubre de 2020, ambdues responsabilitats fins al maig de 2023. També va ser vicepresident primer de l'Organització Iberoamericana de Cooperació Intermunicipal. (Biografia de La Moncloa).

La seva projecció nacional va augmentar després de donar suport a Pedro Sánchez a les primàries de 2017. Entre juny d'aquell any i octubre de 2021 va ser portaveu de la Comissió Executiva Federal del PSOE, responsabilitat que va compatibilitzar amb l'alcaldia. (Perfil de RTVE).

De l'Ajuntament al Congrés i al Govern

El maig de 2023, el PSOE va tornar a ser la força més votada a Valladolid, però l'acord entre PP i Vox li va impedir conservar l'alcaldia. Després va encapçalar la candidatura socialista per Valladolid a les generals del 23 de juliol i va obtenir escó. Al setembre va intervenir en nom del PSOE en la investidura d'Alberto Núñez Feijóo. (Demócrata).

La seva incorporació al Govern es va anunciar el 20 de novembre de 2023 i va prendre possessió l'endemà com a ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, en substitució de Raquel Sánchez. Aquest va ser el nom oficial de la nova cartera. (Pràctica de possessió).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

On es va produir l'accident ferroviari en què van morir 69 persones?

Pregunta" 1 de 3

Quin organisme s'encarrega de la investigació de l'accident ferroviari d'Urda?

Pregunta" 2 de 3

A quina velocitat estimada circulava el tren AVE en el moment de la col·lisió, segons les primeres dades?

Pregunta" 3 de 3