Blocus s’ha convertit en una de les principals preocupacions de les forces de seguretat espanyoles després dels greus aldarulls registrats el passat 24 d’octubre a Barcelona i de la difusió de noves convocatòries per a aquest dissabte, 31 d’octubre, coincidint amb Halloween. Sota una denominació inspirada en les protestes estudiantils franceses, desenes de perfils de xarxes socials han promogut mobilitzacions en ciutats com Madrid, Barcelona, València, Bilbao, Màlaga i Algesires, algunes d’elles acompanyades de missatges que criden expressament a provocar aldarulls, enfrontar-se amb la Policia i saquejar establiments comercials. Les autoritats investiguen qui es troba darrere d’aquestes convocatòries i fins a quin punt existeix una coordinació entre els diferents grups.
La preocupació ha augmentat durant les últimes hores. La Guàrdia Civil va detenir aquest divendres a Picanya (València) un jove de 20 anys a qui identifica com el presumpte fundador i principal impulsor de Blocus a Espanya, mentre que la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra han practicat altres arrestos relacionats amb la difusió de missatges violents. Segons el balanç de l'Agència EFE, deu persones, entre elles quatre menors d’edat, van ser detingudes durant les 24 hores prèvies al divendres per la seva presumpta implicació en l’organització o promoció dels aldarulls. Paral·lelament, nombrosos comerciants han començat a reforçar els seus aparadors i les autoritats han preparat dispositius policials especials per evitar que es repeteixin les imatges de saquejos i destrosses registrades a la capital catalana.
Què és Blocus i quin és el seu origen a França
La paraula "blocus" significa "bloqueig" en francès i s’utilitza habitualment per descriure les accions d’estudiants que impedeixen l’accés als seus centres educatius com a forma de protesta. Durant les últimes setmanes, aquest terme ha guanyat protagonisme a França, on diverses mobilitzacions juvenils relacionades amb la situació de l’educació pública i altres reivindicacions socials han acabat, en alguns casos, en enfrontaments amb les forces de seguretat i actes vandàlics.
El concepte ha traspassat les fronteres franceses i s’ha convertit en una etiqueta utilitzada per perfils de xarxes socials que criden a mobilitzacions similars en altres països europeus. A Espanya, Blocus ha adoptat una forma molt menys definida que la d’una organització tradicional, ja que no compta amb una estructura pública recognoscible, representants oficials o un programa polític comú. Les convocatòries es presenten en ocasions com a protestes per l’educació, l’accés a l’habitatge, els salaris o la corrupció, però els investigadors han detectat també missatges que utilitzen aquestes reivindicacions com a cobertura per promoure actes violents.
Segons una anàlisi publicada per EFE Verifica, els perfils que difonen aquestes crides no comparteixen necessàriament les mateixes demandes. Alguns utilitzen consignes estudiantils, mentre que altres incorporen missatges contra la immigració o contra el Govern. Aquesta diversitat ha portat els experts a advertir que Blocus funciona també com una marca digital que diferents usuaris poden utilitzar per difondre les seves pròpies convocatòries, sense que estigui acreditada l’existència d’una direcció única que controli totes les accions.
Tampoc no s’ha demostrat que les mobilitzacions espanyoles estiguin dirigides des de França o un altre país. Les referències als disturbis francesos i italians permeten identificar una influència i una imitació del fenomen, però no constitueixen, per si mateixes, una prova de coordinació internacional.
De TikTok a Telegram: com es van estendre les convocatòries per Espanya
Les investigacions periodístiques i policials permeten reconstruir com va començar a difondre’s el fenomen. Segons un estudi elaborat per Golden Owl, una empresa especialitzada en intel·ligència de fonts obertes vinculada al Parc Científic de la Universitat d’Alacant, els primers missatges identificats sota la marca Blocus a Espanya van aparèixer el 8 d’octubre, amb convocatòries per als dies 10 i 11 a la Puerta del Sol de Madrid. Aquelles primeres crides van tenir prou poca repercussió, malgrat que una de les publicacions va assolir desenes de milers de reproduccions.
L’activitat es va intensificar a partir del 18 i 19 d’octubre, quan van començar a aparèixer nous comptes de TikTok i altres van modificar els seus noms per incorporar referències a Blocus. La investigació de Maldita.es va detectar almenys una desena de perfils creats o reanomenats entre el 18 i el 20 d’octubre que compartien cartells de convocatòries a Madrid, Barcelona, Alacant i València. Molts d’aquests perfils es seguien entre si, comentaven les seves publicacions i difonien continguts similars, la qual cosa constitueix un indici de coordinació digital, tot i que no permet identificar per si sola tots els seus responsables.
El funcionament de les convocatòries seguia un patró comú: TikTok s’utilitzava per donar publicitat a les concentracions i atreure participants, mentre que la conversa es traslladava després a grups de WhatsApp i Telegram. Els cartells, alguns generats mitjançant intel·ligència artificial, incloïen codis QR o invitacions a contactar per missatge privat. D’aquesta manera, els usuaris passaven d’una publicació visible per a milers de persones a espais de missatgeria on s’intercanviaven propostes i instruccions.
La investigació de VerificaRTVE va permetre accedir a alguns d’aquests grups i comprovar que, al costat de missatges favorables a manifestacions pacífiques, circulaven també crides explícites a saquejar comerços, provocar aldarulls i enfrontar-se als agents. En diversos casos es mencionaven botigues de luxe, establiments de tecnologia i grans magatzems. Les diferències entre participants evidencien que no tots els usuaris compartien els mateixos objectius, tot i que les converses violentes han adquirit una importància especial per a les investigacions policials.
Els aldarulls de Barcelona, el primer gran episodi de violència
El fenomen va adquirir notorietat nacional el dissabte 24 d’octubre, quan una convocatòria difosa sota l’etiqueta Blocus va derivar en greus aldarulls al centre de Barcelona. La concentració, presentada inicialment com una mobilització en defensa de l’educació pública, va acabar amb aparadors destrossats, comerços saquejats, incendis de mobiliari urbà i enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra.
Segons el balanç recollit aquest dissabte per Europa Press, els aldarulls van deixar 133 persones detingudes i més de 600 identificades. Els incidents van afectar més d’una vintena d’establiments comercials i van provocar lesions a diversos agents, mentre que una part important dels arrestats eren menors d’edat. La Guàrdia Civil estima que al voltant de 500 persones van participar en els aldarulls, una xifra que es refereix a les persones que van prendre part en els incidents i no al conjunt de persones que es podrien haver trobat inicialment a la zona.
Els Mossos van començar aleshores a investigar qui havia organitzat les convocatòries i com s’havien difós entre els adolescents. La comissària en cap de la Policia catalana, Sílvia Catà, va explicar que els investigadors estaven treballant amb altres cossos policials europeus per monitorar el fenomen i determinar si existien connexions entre els incidents registrats en diferents països.
El cas de Barcelona es va convertir així en el primer gran precedent de violència associat a Blocus a Espanya, fet que va portar les autoritats a reforçar la vigilància de noves convocatòries. Els investigadors presten especial atenció als comptes que utilitzen missatges adreçats a menors i als canals de missatgeria en què es promouen accions que van més enllà de l’exercici legítim del dret de manifestació.
Deu detinguts i un presumpte fundador de Blocus identificat a València
Les investigacions han avançat especialment durant els últims dies. La Guàrdia Civil va anunciar divendres 30 d’octubre la detenció a Picanya d’un jove de 20 anys que considera el principal impulsor de Blocus a Espanya. Segons el Ministeri de l’Interior, el sospitós hauria creat i administrat grups de Telegram utilitzats per coordinar les convocatòries i es presentava públicament com a responsable del moviment. En un dels canals també es va difondre un vídeo protagonitzat per una persona encaputxada que s’atribuïa el lideratge de la iniciativa.
Els fets investigats podrien constituir delictes de desordres públics agreujats i organització criminal, tot i que la qualificació definitiva dependrà de la instrucció judicial. La detenció no permet concloure que l’arrestat dirigís totes les convocatòries difoses sota l’etiqueta Blocus, ni suposa que s’hagi demostrat la seva responsabilitat penal.
A aquesta operació s’hi sumen altres arrestos en diferents punts del país. La Policia Nacional va detenir a València un menor de 17 anys acusat d’administrar canals que promovien saquejos, mentre que un altre jove de 18 anys va ser arrestat a Alfafar per la seva presumpta participació en missatges que encoratjaven actes violents. També s’han produït detencions a Barcelona, Lleida, Bilbao, Tenerife i Màlaga, relacionades amb l’organització de grups digitals i la difusió de convocatòries per a Halloween.
Les autoritats sostenen que alguns d’aquests canals incloïen missatges que pretenien aprofitar les mobilitzacions per cometre robatoris i causar danys materials. No obstant això, els arrestos es troben vinculats a investigacions diferents, per la qual cosa encara no es pot afirmar que tots els sospitosos pertanyessin a una mateixa organització jerarquitzada.
Halloween posa en alerta comerciants i policies de diverses ciutats
La preocupació per l’expansió de Blocus ha augmentat davant les convocatòries difoses per a aquest dissabte 31 d’octubre, coincidint amb les celebracions de Halloween. Segons Newtral, que ha analitzat les publicacions amb l’ajuda d’especialistes en xarxes socials, s’havien identificat al voltant de 70 comptes de TikTok que promocionaven o amplificaven els crides. Els missatges feien referència a diferents ciutats espanyoles, tot i que no sempre coincidien en els horaris, els llocs o les característiques de les concentracions.
Aquesta manca de coordinació aparent dificulta determinar quines convocatòries tenen capacitat real de mobilització i quines són simples publicacions virals. A Madrid, alguns canals van anunciar posteriorment la cancel·lació de la seva convocatòria, però la Policia Nacional i la Policia Municipal han mantingut els dispositius preventius davant la possibilitat que es produeixin concentracions espontànies o incidents aïllats.
La por dels comerciants ha quedat reflectida als carrers. Establiments del centre de Madrid, Barcelona, València i Bilbao han reforçat els seus accessos, protegit aparadors amb panells i adoptat mesures extraordinàries de seguretat per prevenir danys. Segons Europa Press, també s’han instal·lat proteccions en comerços de Palma de Mallorca, mentre les forces de seguretat mantenen operatius específics en diferents capitals.
A Madrid, l’Ajuntament ha previst un dispositiu de 1.700 agents municipals durant el cap de setmana, coordinat amb la Policia Nacional. A això s’hi suma un reforç d’uns 200 agents d’unitats antidisturbis al centre, segons la informació publicada per El País. Els dispositius no responen únicament a les convocatòries de Blocus, sinó també a les necessitats de seguretat habituals durant Halloween i el pont de Tots Sants.
Les autoritats alerten també dels bulos sobre les convocatòries
L’expansió de Blocus ha generat un altre problema: la circulació de missatges falsos o no contrastats que anuncien disturbis imminents en diferents ciutats. La Policia Nacional ha desmentit aquesta setmana un àudio viral que assegurava disposar d’informació policial privilegiada sobre suposats atacs organitzats a Madrid, i ha demanat als ciutadans que evitin compartir avisos sense verificar-ne la procedència.
Els experts en desinformació adverteixen que l’existència de perfils anònims, imatges creades amb intel·ligència artificial i convocatòries contradictòries facilita la difusió de rumors. Tampoc tots els missatges publicats sota l’etiqueta Blocus s’han d’interpretar com a convocatòries reals ni totes les persones que participen en protestes estudiantils es poden vincular amb els grups que promouen actes violents.
Un estudi de Golden Owl, elaborat a partir de més de 10.000 elements recopilats en set plataformes digitals, va detectar indicis d’activitat relacionada amb Blocus en 18 localitats de 11 comunitats autònomes i convocatòries per a diferents dates posteriors al 24 d’octubre, entre les quals el 31 d’octubre, el 2 de novembre i el 30 de novembre. Tanmateix, aquestes xifres descriuen l’activitat localitzada a internet i no impliquen que totes aquestes mobilitzacions s’hagin de celebrar ni que acabin necessàriament en disturbis.
La principal incògnita continua sent fins on arriba la coordinació real de Blocus i si les detencions dels últims dies impediran noves accions violentes. De moment, les investigacions han identificat diversos presumptes promotors, però no han acreditat una estructura internacional única que dirigeixi el fenomen. Mentrestant, comerciants i forces de seguretat afronten el cap de setmana de Halloween amb dispositius reforçats i especial atenció a les convocatòries que circulen a les xarxes socials.