Navarra compta amb 140.689 hectàrees de pastures naturals (prats i pastures), el que equival a prop del 13,5% del seu territori. Aquells enclavaments sotmesos a condicions més extremes d'altitud, sòl o clima es coneixen com a pastures montanes. La Direcció General de Medi Ambient del Govern foral llança cada any una convocatòria de subvencions dirigida a entitats locals per dur a terme treballs de millora i conservació d'aquestes pastures d'altura, amb l'objectiu de "fomentar la seva gestió sostenible i per mitigar els efectes del canvi climàtic", mitjançant Solucions Basades en la Naturalesa (SBN).
En la convocatòria corresponent a aquest exercici s'ha assignat un pressupost de 222.273 euros. Les entitats locals interessades poden presentar les seves sol·licituds fins al 7 d'octubre. En l'edició anterior es van beneficiar d'aquestes ajudes vuit entitats locals titulars o gestores a Salazar, Aezkoa, Erro, Aralar, Luzaide-Valcalos o Monte Limitacions, entre d'altres, per un import global de 197.905 euros, el que va permetre actuar sobre més de 9.400 hectàrees de pastures.
Les ajudes abasten tant els costos associats a la instal·lació i manteniment d'infraestructures per al maneig del bestiar, com tancaments, abrevadors, punts d'aigua o mànegues, com els despeses derivades de les tasques de gestió pròpiament dites, ja sigui amb personal contractat per l'entitat local o mitjançant empreses externes. També es contempla el finançament de la redacció de Plans de Gestió Sostenible dels Pastures (PGSP) i les seves memòries, així com dels anàlisis de sòls necessaris.
El 2026 ha estat declarat per Nacions Unides Any Internacional dels Pastures i els Pastors. Amb aquesta efemèride es pretén sensibilitzar la ciutadania sobre "el paper decisiu que compleixen aquests ecosistemes per al planeta". "Les pastures proporcionen directament aliment per al bestiar a tot el món i són una forma de vida per a molts milions de persones. Indirectament, a més, contribueixen a la resiliència de l'ecosistema treballant contra la contaminació, l'erosió del sòl i el maneig adequat de l'aigua. Són, a més, refugis de biodiversitat", subratllen des de l'Executiu foral.
En la cimera de l'ONU COP17 de Lluita contra la Desertificació, celebrada a l'agost a Mongòlia, es va donar a conèixer un informe internacional que remarcava "no només en la importància, sinó també en rendibilitat d'invertir en la restauració dels pasturatges en general, uns ecosistemes en els quals cada dòlar genera un retorn d'entre quatre i sis dòlars mentre que, un cop degradats, seria costosíssim recuperar". Segons aquest document, els pasturatges ocupen al voltant de la meitat de la superfície terrestre del planeta.
Ramaderia extensiva, sostenibilitat i resiliència
Els prats montans són comunitats vegetals integrades per herbàcies, gramínies i matollars baixos, perfectament adaptades a condicions climàtiques severes, com la escassa profunditat del sòl o l'elevada altitud a la qual es desenvolupa la vegetació. Aquests pasturatges actuen com a reservoris de biodiversitat en albergar una àmplia varietat d'espècies de flora i fauna, endemismes, insectes —incloent pol·linitzadors—, rèptils, micromamífers i ocells.
Experts en la matèria destaquen que el pasturatge desempenya un paper fonamental com a solució basada en la natura (SBN) per conservar aquests ecosistemes. Les arrels profundes de la vegetació contribueixen a fixar el sòl davant de l'erosió i ajuden a regular el cicle hidrològic, retinguent l'aigua de pluja i del desgel, recarregant aqüífers i estabilitzant els cabals. A més, actuen com a "sumidors de carboni" al retenir CO2 que no s'allibera a l'atmosfera. El bestiar, per la seva banda, controla l'expansió del matollar i redueix la càrrega de combustible vegetal, la qual cosa es tradueix en una prevenció natural davant dels incendis forestals.
Per aquest conjunt de funcions "la seva mera existència contribueix a mitigar el canvi climàtic, oferint diversos serveis ecosistèmics a la comunitat".
Planificació per a una gestió sostenible
Aquests prats d'altura subministren aliment al bestiar en sistemes d'explotació extensiva, "el que contribueix a la producció d'aliments de qualitat". El trànsit del bestiar afavoreix la fertilització natural dels sòls mitjançant el fem, que aporta matèria orgànica. "El paisatge d'aquests prats avui està inevitablement lligat als usos de la ramaderia per la qual cosa el canvi en les orientacions productives de les explotacions ramaderes, amb un descens continuat del pasturatge de bestiar oví davant d'altres tipus d'animals (vacas, egües, etc.) i l'auge de l'ús social i recreatiu estan alterant les seves condicions de desenvolupament, que també es veuen afectades pel canvi climàtic", assenyalen des del Govern de Navarra.
Medio Ambiente presta suport per a un "desenvolupament adequat" d'aquests recursos mitjançant subvencions dirigides a qui practica la ramaderia extensiva en aquestes àrees, amb l'objectiu de "facilitar que es puguin gestionar de manera sostenible i amb un tipus de pasturatge que, a més d'un mitjà de vida, és també un patrimoni cultural". L'eina bàsica de gestió és el Pla de Gestió Sostenible dels Prats (PGSP), elaborat per tècnics especialistes coneixedors d'aquests ecosistemes (pastòlegs).
Aquests plans, amb una vigència de 5 anys, organitzen les actuacions de maneig, conservació i millora que s'han de dur a terme als prats. El PGSP s'ha d'ajustar, a més, al Pla d'Ordenació Pascícola (POP) de l'àmbit en què es troben els terrenys a gestionar. Per optar a les ajudes és imprescindible disposar d'un POP i garantir la implicació dels ramaders usuaris, així com comptar amb un PGSP en vigor o, si caduca durant el període de la subvenció, comprometre's a presentar-ne un de nou.
Quan el prat es localitza en una Zona d'Especial Conservació (ZEC), la proposta d'actuació ha de ser compatible amb el pla de gestió de l'espai protegit corresponent.