Quins municipis estan en alerta roja per pluges aquest dijous i divendres

AEMET activa des de les 18.00 el màxim nivell de risc a València i Castelló, mentre altres comarques segueixen en avís taronja per pluges intenses

3 minuts

EuropaPress 7808270 persona camina calle barrio canyelles nou barris 29 septiembre 2026

EuropaPress 7808270 persona camina calle barrio canyelles nou barris 29 septiembre 2026

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

El temporal de pluges que afecta a l'est d'Espanya eleva aquest dijous el seu nivell de perillositat a la Comunitat Valenciana. AEMET manté l'avís taronja des de les 14.00 hores i eleva a vermell a partir de les 18.00 hores a la costa de València i a la costa i l'interior nord de Castelló, amb previsió de precipitacions d' fins a 90 litres per metre quadrat en una hora i acumulats que poden arribar als 250 litres en 12 hores.

Protecció Civil ha activat a més el sistema ES-Alert per advertir a la població de València i Castelló davant l'arribada del tram de major risc. El missatge recomana evitar desplaçaments, allunyar-se de llits de rius i barrancs i pujar a plantes superiors si augmenta el nivell de l'aigua.

Aquestes són les zones que estaran en alerta roja

El nivell màxim afecta a cinc zones meteorològiques de la Comunitat Valenciana: la costa nord i costa sud de València, i la costa nord, costa sud i interior nord de Castelló. En conjunt, són 234 municipis els inclosos a les zones sota avís vermell, segons el desglose publicat a partir dels avisos d'AEMET.

En la província de València, l'avís vermell arriba, entre altres municipis, a València, Sagunt, Torrent, Paterna, Mislata, Catarroja, Albal, Alfafar, Aldaia, Alboraya, Burjassot, Xiva, Llíria, Manises, Massanassa, Paiporta, Picanya, Picassent, Silla, Riba-roja de Túria, Rafelbunyol, Puçol, El Puig i La Pobla de Vallbona.

En Castelló, el nivell vermell afecta a la costa i a l'interior nord de la província. L'episodi pot deixar precipitacions especialment intenses i persistents, amb acumulacions d' fins a 250 litres per metre quadrat en 12 hores a les zones més exposades.

WhatsApp Image 2026 10 01 at 15.41.04
Nivell màxim d'avís previst a cada zona al llarg del dia | Aemet

L'avís vermell estarà actiu inicialment des de les 18.00 hores d'aquest dijous fins a les primeres hores del divendres, tot i que AEMET pot modificar les zones i els horaris en funció de l'evolució de la situació meteorològica.

Quins municipis estan en alerta taronja

El nivell taronja s'estén a altres zones de la Comunitat Valenciana i a territoris propers. En València, abans de l'entrada en vigor del nivell vermell, l'avís taronja afecta des de les 14.00 hores a zones que poden registrar precipitacions molt fortes, tempestes, calamarsa i ràfegues de vent.

Entre elles es troben la Costera, la Canal de Navarrés i la Vall d'Albaida, on es poden assolir acumulacions d' fins a 50 litres per metre quadrat en una hora i 120 litres en 12 hores.

En la província d'Alacant, l'episodi també deixa zones en avís taronja per pluges. La intensitat prevista és inferior a la de les àrees sota nivell vermell, però el risc de precipitacions fortes i tempestes obliga igualment a extremar les precaucions.

L'avís taronja també s'estén a altres zones de l'est peninsular, especialment Aragó, Castella-La Manxa, Catalunya i Balears, dins de l'episodi de pluges intenses que afecta al Mediterrani. A Catalunya, a més, el litoral sud de Tarragona es troba entre les zones amb avís vermell, amb previsió de precipitacions torrencials.

València passa del taronja al vermell en quatre hores

L'evolució prevista per a aquest dijous fa especialment important la franja horària. Entre les 14.00 i les 18.00 hores estarà actiu el nivell taronja, mentre que a partir de les 18.00 hores entrarà en vigor l'avís vermell a les zones afectades de València i Castelló.

En la ciutat de València, l'Ajuntament ha avançat a les 15.00 hores el tancament dels centres educatius i ha suspès diverses activitats i serveis com a mesura preventiva. La suspensió es prolongarà durant el divendres davant la previsió que les pluges més intenses es produeixin durant la nit i la matinada.

L'episodi pot estar acompanyat de tempestes fortes, calamarsa i ràfegues molt intenses de vent, a més de pluges torrencials localment persistents. La combinació de precipitacions intenses i acumulacions elevades incrementa el risc d'inundacions i crescudes sobtades.

Davant l'avís vermell, les autoritats recomanen evitar desplaçaments, especialment a partir de les hores en què s'intensifiqui la precipitació. També s'aconsella mantenir-se allunyat de barrancs, llits i zones inundables i respectar els talls de trànsit que puguin establir-se.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procediment legal per a l'activació d'avisos de nivell vermell per part d'AEMET i quines competències corresponen a cada administració?

L’«activació» d’un avís vermell s’articula en dos plans diferents: d’una banda, l’emissió de l’avís meteorològic per AEMET; de l’altra, la decisió d’activar fases i plans de protecció civil per part de les autoritats competents. L’avís vermell en si mateix no canvia per si sol les competències, però és un detonant tècnic clau dins del Sistema Nacional de Protecció Civil regulat per la Llei 17/2015 i desenvolupat per la Norma Bàsica de Protecció Civil (Reial Decret 524/2023) i el Pla Estatal General d’Emergències (PLEGEM, Acord del Consell de Ministres de 15.12.2020).

1. Marc jurídic i paper d’AEMET

AEMET és un organisme estatal regulat pel Reial Decret 186/2008, que li atribueix la gestió del servei públic de meteorologia de l’Estat i, en particular:

  • La predicció i vigilància de fenòmens meteorològics.
  • El subministrament d’informació a les autoritats de protecció civil i a altres administracions públiques.
  • El suport meteorològic a la gestió d’emergències, incloent fenòmens meteorològics adversos.

Basant-se en aquestes funcions, AEMET explota els seus sistemes d’observació i models de predicció i, conforme a protocols interns (programa Meteoalerta i guies tècniques), classifica el risc en nivells d’avís (groc, taronja, vermell) segons llindars objectius d’intensitat i probabilitat per a cada fenomen i zona.

Legalment, l’emissió de l’avís s’integra a la Xarxa d’Alerta Nacional de Protecció Civil (articles de la Llei 17/2015 i del PLEGEM), com un dels fluxos d’informació essencials cap a la Direcció General de Protecció Civil i Emergències (DGPCE) i cap a les comunitats autònomes.

2. Sistema Nacional de Protecció Civil i nivells competencials

La Llei 17/2015, del Sistema Nacional de Protecció Civil, fixa la distribució bàsica:

  • L’Estat té competència exclusiva en seguretat pública (art. 149.1.29 CE) per establir el marc bàsic, coordinar i dirigir les emergències d’interès nacional.
  • Les comunitats autònomes tenen competència de desenvolupament i execució de la protecció civil en el seu territori, incloent els seus serveis d’emergència i els seus plans territorials i especials.
  • Les entitats locals elaboren plans municipals, organitzen serveis municipals de protecció civil i adopten mesures concretes sobre la població i els serveis locals (tancaments d’instal·lacions, restriccions de trànsit, etc.).

La Llei 17/2015 i la Norma Bàsica de Protecció Civil distingeixen:

  • Plans territorials (autonòmics i locals), que organitzen la resposta davant qualsevol emergència en el seu àmbit.
  • Plans especials per a riscos específics, entre ells els fenòmens meteorològics adversos, que han de preveure de forma expressa com s’utilitzen els avisos d’AEMET i quines mesures s’adopten per a cada nivell.
3. Procediment: de l’avís vermell a l’activació de plans

De forma simplificada, l’esquema és el següent:

  • 1) Detecció i avís per AEMET (competència estatal)
    AEMET detecta un episodi d’intensitat extrema i, quan es superen els llindars definits, emet un avís de nivell vermell per a la zona afectada. Aquest avís:
    • Es difon públicament (web, mitjans, aplicacions, etc.).
    • Es comunica als òrgans de protecció civil a través dels canals establerts, inclosa la Xarxa d’Alerta Nacional gestionada per la DGPCE.
  • 2) Valoració i activació a la comunitat autònoma
    L’òrgan autonòmic de protecció civil (centre de coordinació, sala 112, etc.):
    • Integra l’avís d’AEMET amb altra informació (hidrològica, de trànsit, incendis, etc.).
    • Decideix la fase i situació operativa del pla territorial i/o del pla especial de fenòmens meteorològics adversos (preemergència, emergència amb diferents graus de mobilització), segons la Norma Bàsica de Protecció Civil i el propi pla.
    • Ordena l’activació de recursos autonòmics i, si escau, sol·licita suport estatal o d’altres comunitats.
    Aquesta decisió correspon a l’autoritat autonòmica designada en el pla (normalment el conseller competent en protecció civil o la direcció general especialitzada).
  • 3) Actuació de les entitats locals
    Els ajuntaments, a partir de l’avís vermell i de les instruccions autonòmiques:
    • Activen els seus plans municipals, especialment en municipis inclosos en les zones de risc.
    • Adopten mesures concretes sobre la població (avisos a veïns, tancament de escoles o instal·lacions, desallotjament preventiu de determinades àrees, etc.).
  • 4) Intervenció de l’Estat i declaració d’emergència d’interès nacional
    Si l’emergència supera la capacitat autonòmica o afecta diverses comunitats, entra en joc la direcció estatal:
    • La DGPCE, a través del Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències (CENEM), coordina informació, suport i mobilització de recursos estatals (Unitat Militar d’Emergències, Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat, etc.), segons el PLEGEM.
    • D’acord amb la Llei 17/2015, el ministre de l’Interior pot declarar una emergència d’interès nacional quan concurrin les circumstàncies legals (dimensió, afectació supraautonòmica, necessitat de direcció nacional). Des d’aquest moment, la direcció i coordinació general passen a l’Estat, tot i que es manté la intervenció de les comunitats i entitats locals conforme a les seves competències.
  • 5) Paper de Delegacions i Subdelegacions del Govern
    Els delegats del Govern a les comunitats autònomes exerceixen funcions de coordinació dels mitjans estatals al territori i són interlocutors clau amb les autoritats autonòmiques en la gestió de l’emergència.
4. Idea clau sobre la competència

L’avís vermell d’AEMET és un input tècnic estatal, no una declaració jurídica d’emergència. La competència per activar plans i adoptar mesures de protecció civil recau, amb caràcter general, en la comunitat autònoma i en els municipis afectats; l’Estat assumeix la direcció només quan la situació esdevé emergència d’interès nacional o quan es recorre als estats d’alarma, excepció o setge.

Quins requisits ha de complir un municipi per ser inclòs en el sistema ES-Alert i com es gestiona la seva activació?

A Espanya, un municipi no “sol·licita” la seva inclusió individual a ES-Alert ni ha de superar un tràmit propi d’adhesió. El sistema es desplega a nivell estatal i autonòmic dins del Sistema Nacional de Protecció Civil i s’aplica als telèfons mòbils que es trobin a la zona que defineixi l’autoritat d’emergències. El rellevant és que el municipi estigui cobert per la planificació de protecció civil competent i per la xarxa de telefonia mòbil, i que l’administració responsable pugui seleccionar-lo dins de l’àrea d’avís.

1. Què implica per a un municipi estar cobert per ES-Alert?

ES-Alert és el sistema oficial espanyol d’avisos públics a mòbils mitjançant tecnologia cell broadcast, integrat a la Xarxa d’Alerta Nacional. Permet enviar missatges amb so i vibració a tots els telèfons compatibles que estiguin connectats a les antenes d’una zona concreta, sense conèixer el número de cada usuari ni instal·lar aplicacions (Demócrata).

Des del punt de vista municipal, “estar a ES-Alert” significa, en la pràctica, que:

  • El terme municipal queda dins de la zona que les autoritats de protecció civil poden seleccionar a la plataforma de gestió del sistema (per exemple, mitjançant polígons dibuixats sobre cartografia o mitjançant llistats de municipis o zones pregravades per la comunitat autònoma, tal com es descriu per a la DANA de València en un informe d’emergències citat per Demócrata).
  • El municipi està integrat en els plans territorials i especials de protecció civil de la seva comunitat autònoma (per exemple, davant inundacions, incendis forestals, risc químic o nuclear), que són els que determinen les “zones d’afectació” per a les quals es programen els avisos.
  • Existeix cobertura de xarxa mòbil suficient: el missatge es distribueix a través de les cel·les de les antenes disponibles dins de l’àrea seleccionada; no s’exigeix que totes les antenes de la zona estiguin operatives, però sí que hi hagi infraestructura mínimament funcional.

Per tant, no hi ha un requisit jurídic singular de l’ajuntament per “entrar” a ES-Alert: la clau és el seu encaix en la planificació autonòmica i estatal de protecció civil i en la configuració tècnica del sistema.

2. Qui decideix activar un ES-Alert?

La decisió d’activar ES-Alert no correspon al municipi de forma aïllada, sinó a l’autoritat competent en protecció civil segons el tipus de risc i el nivell de l’emergència:

  • En la majoria d’emergències (inundacions, incendis, fenòmens meteorològics adversos, etc.), la competència recau en la comunitat autònoma. Els centres autonòmics de coordinació (per exemple, CECAT a Catalunya o ASEM 112 a Madrid) valoren la situació i decideixen si és necessari avisar la població d’una zona determinada (Demócrata).
  • En riscos que són competència estatal, com els escenaris nuclears, l’alerta s’emet des del Centre Nacional de Seguiment i Coordinació d’Emergències (CENEM) a petició de les subdelegacions del Govern i en el marc dels plans d’emergència nuclear, com es detalla en els simulacres en entorns de centrals nuclears descrits pel Ministeri de l’Interior.
  • En qualsevol cas, la direcció de l’emergència (autonòmica o estatal) manté l’última paraula sobre si s’envia el missatge, a quina àrea geogràfica, amb quin contingut i en quin moment (Demócrata).

El procediment intern sol funcionar amb un doble filtre: una persona tècnica redacta el missatge (text, àrea, durada) i una altra persona amb responsabilitat institucional valida i autoritza l’enviament. Ambdues han d’estar prèviament registrades com a usuàries autoritzades, segons han explicat responsables de Protecció Civil en compareixences parlamentàries recollides per la premsa.

3. Quin paper té el municipi en l’activació?

Tot i que el “botó” d’ES-Alert no el prem l’ajuntament, el municipi sí que té un paper rellevant:

  • Participa en els òrgans de coordinació d’emergències (com els centres de coordinació operativa) aportant informació de camp sobre danys, accessos, població vulnerable, infraestructures crítiques, etc.
  • Pot sol·licitar a l’autoritat autonòmica que es valori l’enviament d’un ES-Alert quan detecta una situació greu o imminent al seu territori, tot i que la decisió final depèn del nivell competent.
  • És responsable de desplegar les mesures locals derivades de l’avís (evacuacions, confinaments, obertura de pavellons, reforç de policia local, megafonia, etc.) i de complementar el missatge amb els seus propis canals (web municipal, xarxes socials, bandos).

En síntesi, qualsevol municipi espanyol pot ser objecte d’un ES-Alert si es troba dins de l’àrea definida per l’autoritat de protecció civil en una emergència greu. No necessita “adherir-se” al sistema, però sí comptar amb una integració adequada en els plans de protecció civil i una bona coordinació amb el centre autonòmic o estatal que gestiona les alertes.

Quantes vegades s’ha declarat l’avís vermell per pluges a la Comunitat Valenciana en els últims cinc anys?

Segons la informació accessible públicament, no existeix un recompte oficial agregat i públic de quantes vegades s’ha activat el avís vermell per pluges a la Comunitat Valenciana en els últims cinc anys. A partir de butlletins institucionals i notícies que citen AEMET i Emergències de la Generalitat, es pot afirmar que almenys s’ha activat en mitja dotzena d’episodis diferents entre 2021 i 2026, però no és possible assegurar que aquesta xifra sigui el total real sense accés directe a la base de dades històrica completa d’avisos d’AEMET.

Per què no hi ha una xifra exacta disponible
  • AEMET publica en obert els avisos vigents i alguns resums climatològics, però no ofereix, de forma fàcilment consultable, un històric estadístic per comunitat autònoma i tipus d’avís (quants avisos vermells de pluja a la Comunitat Valenciana entre 2021 i 2026).
  • Els mitjans de comunicació i els portals institucionals (com Comunica GVA) recullen molts episodis, però no elaboren un cens exhaustiu.
  • Per tant, qualsevol nombre global obtingut només amb premsa i notes oficials és necessàriament incomplet i s’ha de tractar com un mínim documentat, no com el total absolut.
Episodis d’avís vermell per pluges identificats amb claredat

A partir de notes de la Generalitat, AEMET i premsa (inclòs el diari Demócrata), es poden documentar, entre altres, els següents episodis d’avís vermell per pluges que afecten la Comunitat Valenciana:

  • 29 d’octubre de 2024 – DANA a la província de València
    Diverses fonts (compareixença del president del Govern al Congrés i cobertura en mitjans nacionals) recullen que AEMET va activar el nivell vermell inicialment al litoral sud de València i posteriorment el va ampliar al conjunt de la província, per pluges torrencials associades a la DANA que va causar danys catastròfics. Es parla de “perill extrem” i d’acumulats molt elevats en poques hores.
  • 13 de novembre de 2024 – Nou episodi al litoral de València
    Una nota de la Generalitat (Comunica GVA) assenyala que, després d’un butlletí d’AEMET, el Centre de Coordinació d’Emergències “estableix l’avís vermell per pluges a tot el litoral de València”, amb previsió de fins a 180 l/m² en 12 hores. S’aproven mesures excepcionals com la suspensió de classes i restriccions de mobilitat.
  • 3 de març de 2025 – Interior sud de Castelló
    Una altra comunicació oficial de la Generalitat (nota del CCE) indica que, després de la recepció de l’avís vermell d’AEMET per pluges a l’interior sud de Castelló, s’envia un missatge ES-Alert a la població, advertint de risc d’inundació i demanant extremar precaucions.
  • 13 d’octubre de 2025 – Litoral sud de València
    El diari Demócrata detalla que la Generalitat “activa l’alerta vermella per pluges al litoral sud de València” i que AEMET eleva el nivell per tempestes d’intensitat torrencial a comarques com la Safor, amb risc “extrem” i enviaments massius de missatges ES-Alert a mòbils.
  • 14 de desembre de 2025 – Borrasca Emilia
    Una altra peça de Demócrata recull que, per la borrasca Emilia, el litoral de la província de València roman en alerta vermella per pluges torrencials, amb qualificació de “perill extraordinari”, suspensió de classes en desenes de centres i combinació amb avisos taronja i groc a la resta de la Comunitat.
  • 1 d’octubre de 2026 – Episodi actual
    Mitjans com ABC o Cadena SER informen que AEMET eleva a avís vermell per pluges l’interior i litoral de Castelló i el litoral de València, amb previsions de fins a 250 l/m² en 12 hores i missatges ES-Alert enviats per la Generalitat.

Aquests casos mostren que, en els últims cinc anys, l’avís vermell per pluges s’ha utilitzat molt excepcionalment a la Comunitat Valenciana, reservant-se per a episodis amb risc extrem d’inundacions i danys greus. Tanmateix, és probable que existeixi algun altre episodi addicional en el període 2021‑2023 que no ha aflorat en aquesta cerca puntual.

Conclusió i com obtenir un càlcul més precís

Amb la informació disponible es pot dir que:

  • No hi ha un balanç estadístic públic que indiqui amb exactitud “X vegades” en cinc anys.
  • Es poden documentar almenys mitja dotzena d’activacions d’avís vermell per pluges que afecten diferents zones de la Comunitat Valenciana des de 2021, concentrades sobretot en 2024‑2026.
  • Per a un càlcul exacte seria necessari consultar directament l’històric d’avisos d’AEMET (per exemple, a través de peticions específiques a l’organisme o dels seus serveis climatològics avançats), filtrant per àmbit geogràfic “Comunitat Valenciana” i fenomen “precipitació” amb nivell vermell.
Em pots detallar només els episodis d’avís vermell que van afectar específicament la província d’Alacant en aquests anys? Quins llindars de pluja utilitza AEMET per activar l’avís vermell a la Comunitat Valenciana i en què es diferencien d’altres zones d’Espanya? Com es coordina la Generalitat amb AEMET i Protecció Civil quan es declara avís vermell per pluges, i quins protocols s’activen?

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Des de quina hora entra en vigor l'avís vermell per pluges al litoral de València i Castelló aquest dijous?

Pregunta" 1 de 3

Quina acumulació màxima de precipitacions es preveu a les zones més exposades sota avís vermell?

Pregunta" 2 de 3

Quina mesura preventiva ha adoptat l'Ajuntament de València davant l'alerta vermella?

Pregunta" 3 de 3