El president de la Cambra de Comptes, Jesús María Royo, ha exposat que l'Institut Aragonès de Gestió Ambiental (INAGA) "va incomplir la seva tasca amb conflictes d'interessos, retard en l'aprovació i rendició de comptes, falta de transparència, insuficiència de mitjans propis i concentració empresarial".
Ho ha manifestat aquest dimecres davant la Ponència de relacions amb la Cambra, on ha presentat l'Informe de fiscalització de compliment de la legalitat i de gestió de l'INAGA corresponent als exercicis 2022 i 2023. "És un exemple de com no cal fer les coses", ha remarcat Royo.
Ha lamentat que "no hauria la Cambra de Comptes d'estar fent aquesta feina, els expedients administratius haurien d'estar complets, no hauríem de reconstruir els expedients incomplets", i ha afegit que entre les recomanacions figura "reforçar els mitjans propis, millorar la traçabilitat dels expedients, reforçar els controls de compatibilitat i la planificació territorial".
En relació amb la plantilla de l'INAGA, el president de la Cambra de Comptes ha subratllat que "falta personal intern, mentre es dona una elevada dependència externa" i ha advertit que "en el fons, es genera un deteriorament en la confiança pública".
Respecte a la rendició de comptes, Royo ha assenyalat que "es constaten retards greus en rendició i aprovació dels comptes, amb fins a dos anys de demora". També ha criticat que "el Consell de Direcció es va reunir menys del que s'exigia normalment", per després recalcar que "un organisme amb funcions ambientals tan crítica no es pot funcionar amb comptes tardans o un òrgan de direcció que no es reuneix".
En abordar la tramitació de projectes d'energies renovables, ha indicat que "no n'hi ha prou amb dir que l'INAGA va tramitar molts expedients, sinó que la informació remesa a la Cambra no permetia conèixer els detalls, és una controvèrsia institucional de primer ordre".
Sobre els conflictes d'interessos, Royo ha precisat que "no és tant si l'INAGA pot o no recolzar-se en SARGA, la pregunta és amb quines garanties es va fer". Ha afegit que "l'informe qüestiona aquestes garanties i l'Institut no exigia als promotors declarar a quin grup empresarial pertanyien".
Crítiques dels grups parlamentaris
Des del PP, Lorena Tabanera ha recordat que "Aragó va viure entre 2019 i 2023 la major onada d'energies renovables de la història", però ha retret que "l'organisme encarregat ho va fer amb incompliments legals". Ha subratllat que "destaca la no aprovació de comptes anuals el 2021 i 2022, va haver de ser el Govern del PP qui el 2024 aprovés conjuntament els comptes de 2021, 2022 i 2023", i ha advertit que "són preocupants els canvis que es van produir en l'organigrama sense tenir la cobertura jurídica corresponent".
Pel PSOE, Óscar Galeano ha remarcat que "hi ha un punt d'inflexió el 2015, any a partir del qual el desenvolupament de l'escenari de les renovables a Aragó agafa una velocitat exponencial". Ha explicat que "aquesta velocitat exponencial de major volum d'expedients no es respon amb un increment de plantilles acord al volum" i ha recordat que "en el moment d'expansió hi havia tres solucions: o bé incrementar personal propi, personal temporal a través de SARGA o consultores externes".
Marta Fernández, de Vox, ha afirmat que "l'INAGA funciona malament", i ha assenyalat que "té incompliments importants de legalitat i fallades genèriques a les quals cal atendre". Ha afegit "un problema en la gestió dels expedients i falta de governança institucional" i ha destacat: "Resaltem l'incompliment perllongat en el sistema de qualitat i gestió ambiental".
La diputada de CHA Verónica Villagrasa ha expressat que "ens preocupa la qüestió de transparència, ja que des de la Cambra ens assenyalen incompliments reiterats en la rendició de comptes i deficiències rellevants". Així mateix, ha mencionat la "insuficient dotació de recursos humans i materials i la necessitat de reforçar la planificació en matèria de personal" i ha conclòs que "és un problema de model".
Tomás Guitarte (A-TE) ha reiterat que "l'INAGA incorre en irregularitat rere irregularitat" i ha denunciat la "manca reiterada de rendició de comptes en termini". Ha incidit en què "no estem davant un problema econòmic, sinó davant un problema polític de primer nivell que hauria de revisar-se" i, sobre l'estructura del sector, ha criticat "l'elevada concentració empresarial en mans d'uns pocs".
Per últim, Marta Abengoceha (IU) ha qualificat el document com "una esmena a la totalitat de la gestió de les renovables a Aragó", ja que, segons ha exposat, "presenta una estructura financera amb greus disfuncions en la gestió de cobraments i destapa descontrol administratiu, sense l'assumpció de responsabilitats polítiques de cap tipus".