BOE d'avui, 23 de setembre: el Govern suprimeix una oficina de registres d'Agricultura i publica noves ajudes per contractar joves

En l'ordenament espanyol cal distingir entre el pla jurídic‑normatiu (quin tipus de norma cal per crear, modificar o suprimir un òrgan) i el pla parlamentari (quan intervenen les Corts Generals i com). L'exemple de l'Agència d'Informació i Control Alimentaris (AICA) serveix per il·lustrar que no és el mateix una simple oficina interna que un organisme públic amb personalitat jurídica.

1. Marc constitucional i legal bàsic

La Constitució atribueix al Govern la direcció de la política interior i exterior (art. 97 CE) i als poders públics l'obligació d'actuar amb sotmetiment ple a la llei i al Dret (art. 103 CE). Sobre aquesta base:

• La Llei 50/1997, del Govern regula l'organització i funcionament de l'Executiu i habilita el Consell de Ministres per aprovar reials decrets que fixen l'estructura dels ministeris i òrgans dependents.
• La Llei 40/2015, de Règim Jurídic del Sector Públic fixa el règim dels diferents ens del sector públic estatal (Administració General de l'Estat, organismes autònoms, agències estatals, entitats públiques empresarials, etc.), així com les regles per a la seva creació, modificació i supressió.

La conseqüència pràctica és que:

• Les oficines sense personalitat jurídica pròpia (unitats dins d'un ministeri) es creen o suprimeixen normalment per Reial Decret o ordre ministerial, sense necessitat d'una llei específica.
• Els organismes públics (com agències o organismes autònoms) solen tenir la seva creació, fins bàsics i tipus jurídic fixats per llei, i els seus estatuts per reial decret. La seva supressió o transformació exigeix respectar aquesta mateixa jerarquia normativa.

2. Quan hi ha “procés parlamentari” pròpiament dit?

Hi ha procés parlamentari en sentit estricte quan la reforma organitzativa exigeix modificar una llei o aprovar una nova norma amb rang de llei. A la pràctica, passa en tres grans escenaris:

• Organisme creat directament per llei (per exemple, com organisme autònom o agència estatal): la seva supressió o canvi de naturalesa (passar a entitat pública empresarial, integrar-lo en un altre organisme, etc.) exigeix una llei posterior que modifiqui o derogui les disposicions pertinents.
• Reestructuracions àmplies del sector públic estatal: sovint s'incorporen en una llei d'acompanyament o de mesures administratives, o fins i tot en les Lleis de Pressupostos Generals de l'Estat, mitjançant disposicions addicionals que creen, fusionen o suprimeixen ens.
• Ús d'un reial decret‑llei (art. 86 CE) per reorganitzar amb urgència organismes i oficines. En aquests casos, el text entra en vigor immediatament, però ha de ser convalidat pel Congrés en un termini màxim de 30 dies, i el Ple pot decidir tramitar-lo després com a projecte de llei per introduir esmenes.

En tots aquests supòsits, el canal parlamentari és l'ordinari de qualsevol projecte o proposició de llei:

• Presentació (pel Govern com a projecte de llei o per grups com a proposició de llei).
• Qualificació i presa en consideració a la Mesa del Congrés.
• Tramitació en comissió (esmenes, ponència, dictamen) i debat i votació al Ple.
• Remissió al Senat, que pot aprovar, esmenar o vetar. El Congrés té l'última paraula.
• Un cop aprovada la llei, el Govern dicta, si escau, els reials decrets de desenvolupament que concreten la nova estructura i executen la supressió o modificació de l'organisme.

3. Què pot fer el Govern sense llei nova?

Si l'oficina és només una unitat administrativa interna o un òrgan directiu no configurat per llei (per exemple, una direcció general o una oficina de suport), el Govern disposa d'un ampli marge d'autoorganització:

• Pot reorganitzar ministeris i direccions generals mitjançant reials decrets d'estructura orgànica bàsica.
• Els ministres poden crear o suprimir subdireccions, àrees o oficines administratives per ordre ministerial, dins del marc i límits que fixen la Llei 40/2015 i la Llei 50/1997.

En aquests casos no hi ha votació legislativa específica, però sí que existeix control parlamentari:

• Preguntes orals i escrites, interpel·lacions i compareixences sobre les raons, impacte i costos de la reorganització.
• Mocions que insten el Govern a mantenir, modificar o suprimir determinades oficines.
• Incidència indirecta a través de l'aprovació del pressupost de l'organisme o de la secció ministerial corresponent.

4. Límits i criteris a respectar

Tant en la creació com en la supressió o modificació d'oficines i organismes regeixen alguns límits constitucionals i legals:

• Respecte a la reserva de llei quan la pròpia llei hagi definit l'existència o naturalesa de l'organisme.
• Respecte a la distribució competencial Estat‑Comunitats Autònomes (art. 149.1.18 CE, bases del règim jurídic de les Administracions Públiques).
• Principis d'eficàcia, eficiència, estabilitat pressupostària i bona administració, explicitats a la Llei 40/2015.

Aplicat a casos com l'AICA, si la seva configuració bàsica està fixada per una llei sectorial o per la Llei 40/2015 com a organisme autònom, la seva supressió o transformació exigiria, a la pràctica, una llei que modifiqui el marc legal aplicable, seguida de l'aprovació pel Govern dels reials decrets que executin materialment la reestructuració.

El Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació (MAPA) és el departament del Govern d'Espanya responsable de dissenyar i executar les polítiques públiques que afecten el sector primari i la cadena agroalimentària en el seu conjunt. Les seves competències abasten des de la producció agrícola i ramadera fins a la pesca i l'aqüicultura, passant per l'alimentació, la sanitat agroalimentària, el benestar animal i el desenvolupament rural, d'acord amb la seva estructura orgànica bàsica desenvolupada per reial decret i les normes que la modifiquen.

En termes funcionals, el MAPA s'organitza en diversos òrgans superiors (Subsecretaria d'Agricultura, Pesca i Alimentació; Secretaria d'Estat d'Agricultura i Alimentació; Secretaria General de Pesca; i Secretaria General de Recursos Agraris i Seguretat Alimentària), que es reparteixen els grans àmbits d'actuació del departament. La Secretaria d'Estat d'Agricultura i Alimentació, creada en l'última reorganització, concentra la gestió de les polítiques d'impuls del desenvolupament rural i coordina la Direcció General de Desenvolupament Rural, Innovació i Formació Agroalimentària, reflectint el pes estratègic d'aquestes matèries per al Govern.

Una primera gran àrea competencial és la de política agrària i desenvolupament rural. El ministeri dissenya i executa la Política Agrària Comuna (PAC) a Espanya, a través del Pla Estratègic (PEPAC) i de la normativa de desenvolupament (reials decrets que regulen pagaments directes, gestió i control de les intervencions i ajudes sectorials). Això inclou:

• Definir i aplicar les ajudes a agricultors i ramaders, adaptant la normativa a l'experiència de les campanyes i a les orientacions de la UE.
• Impulsar el relleu generacional, la modernització d'explotacions i la sostenibilitat econòmica i ambiental del camp.
• Promoure el desenvolupament rural en sentit ampli: serveis, infraestructures, innovació i condicions de vida al medi rural.

Una segona àrea clau és la de sanitat de la producció agroalimentària, benestar animal i laboratoris. Sota la Secretaria General de Recursos Agraris i Seguretat Alimentària es situa la Direcció General de Sanitat de la Producció Agroalimentària i Benestar Animal, que coordina, entre altres, un sistema de laboratoris de referència i, segons la normativa recent, disposa d'una Subdirecció General específica de Laboratoris de Sanitat Animal i Vegetal. En aquest àmbit, el MAPA assumeix funcions com:

• Prevenir, vigilar i controlar plagues i malalties d'animals i vegetals, recolzant-se en laboratoris nacionals de referència i en la col·laboració amb universitats i centres de recerca.
• Desenvolupar i aplicar la normativa sobre medicaments veterinaris, benestar animal i bioseguretat en explotacions.
• Coordinar-se amb altres ministeris i amb la Unió Europea en matèria de seguretat alimentària i sanitat de la producció.

En matèria d'alimentació, qualitat i consum agroalimentari, el ministeri, a través de la Direcció General d'Alimentació i d'altres òrgans, s'ocupa de:

• Elaborar i actualitzar normes de qualitat alimentària (per exemple, sobre olis d'oliva, conserves vegetals o productes de sal marina ecològica), així com disposicions d'etiquetatge i comercialització.
• Dissenyar i donar suport a campanyes de promoció del consum de productes agroalimentaris i pesquers, en col·laboració amb organitzacions interprofessionals i entitats sectorials.
• Regular i coordinar sistemes de control i inspecció de la cadena alimentària, en connexió amb l'Agència d'Informació i Control Alimentaris i altres organismes especialitzats.

La tercera gran columna del departament és la pesca marítima i l'aqüicultura, dirigida per la Secretaria General de Pesca i les seves direccions generals. Entre les seves competències principals destaquen:

• Ordenar l'activitat pesquera i la gestió dels recursos, incloent censos de vaixells, normes d'esforç pesquer i plans específics per espècies o caladors.
• Regular i promoure l'aqüicultura, tant en la seva dimensió productiva com en la comercialització i la projecció exterior.
• Incorporar la dimensió ambiental en les mesures pesqueres, assegurant que l'explotació de recursos marins sigui compatible amb la sostenibilitat i la conservació.

A més, el MAPA té un bloc competencial de caràcter horitzontal, que inclou:

• La digitalització del sector agroalimentari i l'impuls de sistemes basats en dades, canalitzats a través de la Direcció General de Desenvolupament Rural, Innovació i Formació Agroalimentària.
• La formació agroalimentària i la capacitació de professionals del sector, organitzada des de divisions específiques de formació i assumptes horitzontals.
• La coordinació d'ajudes extraordinàries davant catàstrofes climàtiques o crisis específiques (incendis, DANA, plagues), mitjançant reials decrets d'ajudes a explotacions agràries i pesqueres.

Finalment, la Subsecretaria d'Agricultura, Pesca i Alimentació assumeix les competències internes de gestió administrativa del ministeri (recursos humans, contractació, pressupost, arxius i publicacions, entre altres), garantint el suport necessari a la resta d'òrgans superiors i directius per al compliment de les seves funcions sectorials.

Les subvencions per a la contractació de joves menors de 30 anys (Programes de Primera experiència professional, Investigo, programes FSE+, ajudes autonòmiques i locals, etc.) es regeixen per un patró molt similar a tot el territori, recolzat en la Llei 38/2003, General de Subvencions i en les bases específiques de cada convocatòria.

1. Requisits habituals de l'administració sol·licitant

a) Ser entitat elegible

Segons el programa, solen poder ser beneficiàries:

• Òrgans de l'Administració General de l'Estat, organismes públics i institucions del sector públic estatal (p. ex. programa de primera experiència del SEPE).
• Entitats locals: ajuntaments, diputacions, cabildos, mancomunitats, agències de desenvolupament local (exemple: bases de Lanbide o programes de la Xunta per a ajuntaments).
• Altres entitats del sector públic autonòmic (serveis d'ocupació, universitats públiques, entitats de recerca…).
• En alguns casos, organismes intermedis sense ànim de lucre (associacions empresarials, fundacions, clústers), però per a la teva pregunta ens centrem en sector públic.

Sol exigir-se, a més, que l'activitat per a la qual es contracta estigui vinculada a fins públics o d'interès general (obres i serveis d'interès general i social, projectes de cohesió social, transició ecològica, digitalització, recerca i innovació, etc.).

b) Situació jurídica, fiscal i pressupostària

• Estigui al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social, fet que es verifica d'ofici o amb certificats.
• No estigui incursa en prohibicions per obtenir la condició de beneficiària (sancions fermes per reintegraments impagats, infraccions greus, incompatibilitats d'alts càrrecs, etc.).
• Cumpleixi les regles d'estabilitat pressupostària i regla de despesa quan es tracti de corporacions locals (les ordres autonòmiques i estatals solen remetre expressament a aquesta obligació).
• Porti una comptabilitat separada o codificació específica de les despeses subvencionades, garantint “pista d'auditoria suficient”, sobretot quan hi ha cofinançament amb Fons Social Europeu Plus (FSE+) (exemple: bases de Lanbide i programes FSE+ autonòmics).

c) Obligacions de gestió de la subvenció

• Justificar els costos de personal subvencionats (nòmines, assegurances socials, contractes, parts de treball…).
• Conservar la documentació durant diversos anys (fins a 5 en molts programes FSE+).
• Publicitar el finançament europeu i estatal (logotips, mencions al FSE+ i al SEPE/servei autonòmic d'ocupació).

2. Requisits sobre els joves contractats

Les convocatòries que has citat (Garantia Juvenil, Primera Experiència, Investigo i equivalents autonòmics) solen fixar condicions molt homogènies:

• Edat: menors de 30 anys (de vegades entre 16–29; en alguns programes, 18–29).
• Situació laboral: persones aturades, inscrites com a demandants d'ocupació en el servei públic corresponent.
• Garantia Juvenil: en molts casos, han de figurar a més com a beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
• Experiència prèvia: en diversos programes (p. ex. Galícia, La Rioja) s'exigeix que no hagin tingut experiència laboral prèvia “significativa” o que es tracti de la seva primera experiència professional en l'àmbit dels estudis.
• Perfil formatiu: s'adequa al programa:
  • Programes de recerca (Investigo): titulació universitària, FP o perfils tècnics en I+D+i.
  • Programes de primera experiència en AAPP: estudis acord amb el lloc (universitaris, FP, certificats de professionalitat).
  • Programes locals FSE+: joves amb diferents nivells de qualificació segons la línia.

3. Característiques dels contractes subvencionables

Les modalitats que es repeteixen en la normativa estatal (Ordre TES/1152/2021, programes de primera experiència, Investigo, TándEM, etc.) i en les convocatòries autonòmiques/locals són:

• Contracte formatiu per a l'obtenció de la pràctica professional:
  • Durada típica de 12 mesos en els programes de primera experiència professional.
  • Jornada completa en la majoria de convocatòries.
• Contractes temporals a jornada completa per a obres i serveis d'interès general i social (plans d'ocupació locals, programes d'ocupació juvenil en ajuntaments).
• Programes combinats d'ocupació i formació (TándEM, programes experiencials), on part del temps es dedica a formació reglada i part a pràctica remunerada.

Moltíssimes convocatòries exigeixen a més que l'entitat:

• Mantingui els contractes durant el període mínim subvencionat (si hi ha baixa anticipada sol exigir-se substitució o minva de l'ajuda).
• No utilitzi el jove per substituir personal estructural ni amortitzar llocs existents.

4. Cofinançament i incompatibilitats

• Bona part d'aquestes ajudes estan cofinançades pel FSE+ (2021–2027), per la qual cosa s'apliquen les seves regles: elegibilitat de despeses, terminis de justificació, traçabilitat comptable, etc.
• És regla general que no es puguin finançar els mateixos costos salarials amb dues subvencions diferents. Les bases solen declarar incompatibles:
  • Aquesta ajuda amb altres subvencions o bonificacions que cobreixin el mateix cost salarial o de Seguretat Social.
  • Altres ajudes per al mateix lloc de treball o per al mateix jove en el mateix període.
• En programes específics pot ser incompatible ser considerat “empresa” a efectes d'ajudes d'Estat (p. ex. en Investigo per a determinades entitats públiques que actuen en mercat).

En resum, perquè una administració pública accedeixi a aquest tipus de subvencions ha de: ser entitat elegible segons la convocatòria, estar sanejada i al corrent de les seves obligacions, justificar bé els costos, respectar les regles d'estabilitat i de subvencions (LGS), i contractar joves aturats menors de 30 anys sota les modalitats i condicions que cada programa fixa, normalment vinculades a Garantia Juvenil i a l'obtenció d'una primera experiència professional de qualitat.