El ple del Parlament ha donat aquest dimecres el seu vistiplau al projecte de llei que modifica el Codi Civil de Catalunya en matèria de capacitat jurídica, amb l'objectiu de reforçar l'autonomia de les persones amb discapacitat. La norma ha sortit endavant amb els vots favorables de PSC-Units, Junts, ERC, PP, Comuns, la CUP i Aliança Catalana, mentre que Vox s'ha abstingut.
En la defensa del projecte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha subratllat que es tracta d'un canvi de paradigma perquè "ningú prengui el dret de les persones amb discapacitat" en l'adopció de decisions jurídiques, i ha remarcat que és una reforma útil que aprofundeix en l'autogovern català.
El conseller de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno, ha posat en valor l'ampli acord assolit, que interpreta com un avanç per Catalunya en matèria d'inclusió de les persones amb discapacitat: "Avancem cap a un model de suport i de protecció de l'autonomia personal, i no de substitució de la presa de les seves decisions. És a dir, ha de prevaler el que vol i desitja la persona sobre la seva pròpia vida".
Mesures de suport i nou model de capacitat
La llei alinea el dret civil català amb l'article 12 de la Convenció de Nacions Unides sobre els drets de les persones amb discapacitat, impulsant el pas d'un sistema basat en la substitució de la voluntat a un altre centrat en el suport a la presa de decisions, garantint en tot moment l'autonomia, els desitjos i les preferències de cada persona.
La reforma suprimeix la possibilitat de modificar judicialment la capacitat de les persones majors d'edat i deixa sense efecte la tutela, la curatela d'adults i la potestat parental prorrogada, de manera que les figures de protecció queden reservades únicament per als menors.
Per a les persones adultes, la norma articula un ventall de suports ajustats a cada situació: suports no formalitzats (que es presten en l'entorn familiar o comunitari en el dia a dia, superant la noció clàssica de guàrdia de fet), suports de caràcter preventiu (que permeten a la persona organitzar el seu futur mitjançant poders o mandats davant notari) i l'assistència per via notarial o judicial, amb diferents modalitats.
Amb l'objectiu d'evitar abusos, pressions indegudes o xocs d'interessos, la llei incorpora un sistema estricte de salvaguardes, que inclou la revisió periòdica de les mesures de suport, l'elaboració d'inventaris, l'obligació de rendir comptes i la supervisió de les actuacions. Així mateix, regula la protecció dels menors que no es troben sota potestat parental, la declaració de desemparament i el règim de tutela corresponent.