El vot de la classe treballadora exigeix una primera precisió: una enquesta pot agrupar els ciutadans segons la seva ocupació, segons els seus ingressos o segons la classe social a la qual diuen pertànyer. Les tres classificacions ofereixen informació diferent.
L’anàlisi de DadesRTVE sobre l’enquesta preelectoral del CIS utilitza, en l’apartat de classe social, la identificació que fan els propis entrevistats. En aquesta intersecció, el PSOE apareix com a primera opció entre qui es considera classe treballadora. PP i Vox se situen al voltant del 8% i el 9%, respectivament.
Què mostren les dades per classe social
La mateixa anàlisi assenyala que Vox assoleix aproximadament el 20% entre qui s’identifica com a classe baixa o pobra, davant el 13% del PP. Són grups diferents dins de la classificació utilitzada.
La diferència impedeix tractar «classe treballadora» i «classe baixa» com a etiquetes intercanviables. El resultat canvia segons la categoria que s’examini i la pregunta a la qual hagi respost l’entrevistat.
Tenir una feina manual i sentir-se de classe treballadora no és el mateix
Un treballador industrial pot identificar-se com a classe mitjana. Una persona jubilada pot continuar considerant-se classe treballadora encara que ja no tingui una ocupació remunerada.
Aquests exemples mostren per què no es pot transformar automàticament una resposta sobre identitat social en una afirmació sobre tots els obrers d’un país. Per conèixer les preferències d’un grup professional cal la intersecció corresponent per ocupació.
També cal decidir a qui s’inclou: treballadors manuals qualificats, no qualificats, assalariats de serveis, aturats amb ocupació anterior o persones ja jubilades. Canviar aquesta definició canvia l’univers que s’analitza.
| Grup declarat | PSOE | PP | Vox |
|---|---|---|---|
| Classe treballadora | Primera opció en l’anàlisi consultada | Al voltant del 8% | Al voltant del 9% |
| Classe baixa o pobra | Primera opció en l’anàlisi consultada | Al voltant del 13% | Al voltant del 20% |
Font: anàlisi de DadesRTVE de l’enquesta preelectoral del CIS, publicada el 14 de novembre de 2026. Percentatges arrodonits. Classe social declarada, no ocupació professional. No es reprodueixen percentatges del PSOE que no apareixen detallats en el text consultat.
Per què un barri obrer no demostra el vot de cada treballador
Els resultats electorals d’un barri descriuen els vots dipositats en un territori. No identifiquen la professió de qui ha emès cada vot.
Si un partit guanya en una zona de renda baixa, es pot afirmar que hi obté el millor resultat. No es pot deduir, només amb aquesta dada, que hagi estat la primera opció entre els treballadors manuals residents.
Al mateix barri conviuen assalariats, autònoms, pensionistes, aturats i persones amb ingressos diferents. Atribuir a cada individu el comportament del conjunt confon dos nivells d’anàlisi.
Vots dins d’un grup i composició de l’electorat
Una altra distinció afecta el denominador dels percentatges. Preguntar quin partit prefereixen els integrants d’un grup social no és el mateix que preguntar quina proporció dels votants d’un partit pertany a aquest grup.
Un exemple hipotètic ho aclareix. Una formació pot obtenir un percentatge elevat dins d’un col·lectiu petit i, tot i així, rebre la majoria dels seus vots d’altres col·lectius més nombrosos.
Per això, afirmar que un partit té molts votants treballadors no demostra per si sol que sigui el més votat entre els treballadors. Per sostenir aquesta segona conclusió cal comparar totes les candidatures dins del mateix grup.
Què falta per establir un guanyador per ocupació
El creuament per classe social permet descriure les preferències de qui tria aquesta etiqueta. Per publicar una classificació nacional del vot per professió cal recuperar la taula d’ocupacions, comprovar la pregunta electoral utilitzada i conèixer la base de cada subgrup.
També s’ha de distingir intenció de vot de resultat electoral. Una enquesta recull respostes durant el seu treball de camp; no comptabilitza butlletes ja dipositades.
Amb les dades recuperades, la conclusió publicable es limita a la classe social declarada. No permeten assignar un guanyador nacional a tots els treballadors manuals ni mesurar, sols, com vota cada professió.