A qui vota la classe treballadora: què diu el CIS sobre el PSOE, el PP i Vox

El vot de la classe treballadora no es pot deduir només dels resultats d’un barri ni de la renda dels seus veïns. L’anàlisi de l’enquesta preelectoral del CIS publicada per RTVE situa el PSOE per davant entre qui s’identifiquen com a classe treballadora, però aquesta categoria no equival a una classificació per professió

EuropaPress 6095452 obreros trabajando sol 18 julio 2024 madrid espana temperaturas extremas

EuropaPress 6095452 obreros trabajando sol 18 julio 2024 madrid espana temperaturas extremas

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 15 de noviembre de 2026 · 16 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

El vot de la classe treballadora exigeix una primera precisió: una enquesta pot agrupar els ciutadans segons la seva ocupació, segons els seus ingressos o segons la classe social a la qual diuen pertànyer. Les tres classificacions ofereixen informació diferent.

L’anàlisi de DadesRTVE sobre l’enquesta preelectoral del CIS utilitza, en l’apartat de classe social, la identificació que fan els propis entrevistats. En aquesta intersecció, el PSOE apareix com a primera opció entre qui es considera classe treballadora. PP i Vox se situen al voltant del 8% i el 9%, respectivament.

Què mostren les dades per classe social

La mateixa anàlisi assenyala que Vox assoleix aproximadament el 20% entre qui s’identifica com a classe baixa o pobra, davant el 13% del PP. Són grups diferents dins de la classificació utilitzada.

La diferència impedeix tractar «classe treballadora» i «classe baixa» com a etiquetes intercanviables. El resultat canvia segons la categoria que s’examini i la pregunta a la qual hagi respost l’entrevistat.

Tenir una feina manual i sentir-se de classe treballadora no és el mateix

Un treballador industrial pot identificar-se com a classe mitjana. Una persona jubilada pot continuar considerant-se classe treballadora encara que ja no tingui una ocupació remunerada.

Aquests exemples mostren per què no es pot transformar automàticament una resposta sobre identitat social en una afirmació sobre tots els obrers d’un país. Per conèixer les preferències d’un grup professional cal la intersecció corresponent per ocupació.

També cal decidir a qui s’inclou: treballadors manuals qualificats, no qualificats, assalariats de serveis, aturats amb ocupació anterior o persones ja jubilades. Canviar aquesta definició canvia l’univers que s’analitza.

Preferències electorals segons la classe social declarada
Grup declarat PSOE PP Vox
Classe treballadora Primera opció en l’anàlisi consultada Al voltant del 8% Al voltant del 9%
Classe baixa o pobra Primera opció en l’anàlisi consultada Al voltant del 13% Al voltant del 20%

Font: anàlisi de DadesRTVE de l’enquesta preelectoral del CIS, publicada el 14 de novembre de 2026. Percentatges arrodonits. Classe social declarada, no ocupació professional. No es reprodueixen percentatges del PSOE que no apareixen detallats en el text consultat.

Per què un barri obrer no demostra el vot de cada treballador

Els resultats electorals d’un barri descriuen els vots dipositats en un territori. No identifiquen la professió de qui ha emès cada vot.

Si un partit guanya en una zona de renda baixa, es pot afirmar que hi obté el millor resultat. No es pot deduir, només amb aquesta dada, que hagi estat la primera opció entre els treballadors manuals residents.

Al mateix barri conviuen assalariats, autònoms, pensionistes, aturats i persones amb ingressos diferents. Atribuir a cada individu el comportament del conjunt confon dos nivells d’anàlisi.

Vots dins d’un grup i composició de l’electorat

Una altra distinció afecta el denominador dels percentatges. Preguntar quin partit prefereixen els integrants d’un grup social no és el mateix que preguntar quina proporció dels votants d’un partit pertany a aquest grup.

Un exemple hipotètic ho aclareix. Una formació pot obtenir un percentatge elevat dins d’un col·lectiu petit i, tot i així, rebre la majoria dels seus vots d’altres col·lectius més nombrosos.

Per això, afirmar que un partit té molts votants treballadors no demostra per si sol que sigui el més votat entre els treballadors. Per sostenir aquesta segona conclusió cal comparar totes les candidatures dins del mateix grup.

Què falta per establir un guanyador per ocupació

El creuament per classe social permet descriure les preferències de qui tria aquesta etiqueta. Per publicar una classificació nacional del vot per professió cal recuperar la taula d’ocupacions, comprovar la pregunta electoral utilitzada i conèixer la base de cada subgrup.

També s’ha de distingir intenció de vot de resultat electoral. Una enquesta recull respostes durant el seu treball de camp; no comptabilitza butlletes ja dipositades.

Amb les dades recuperades, la conclusió publicable es limita a la classe social declarada. No permeten assignar un guanyador nacional a tots els treballadors manuals ni mesurar, sols, com vota cada professió.