L’enquesta de les enquestes: aquest seria el resultat de les eleccions generals del 29N en combinar sondejos i trackings electorals

El PP assoleix el 30,9% dels vots, el PSOE se situa en el 27,3% i Vox obté el 19,1% en una mitjana de 17 instituts. Les projeccions parlamentàries disponibles deixen els populars i Vox al voltant de 195 diputats, per sobre de la majoria absoluta

Abascal y Feijóo  voces políticas enfrentadas

Abascal y Feijóo voces políticas enfrentadas

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

7 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 14 de noviembre de 2026 · 15 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE26,9 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,4 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

ELECCIONES 29N

¿Cuál es tu pronóstico? 29N

Reparte los 350 escaños del Congreso como creas que quedarán el 29 de noviembre. Puedes cambiar tu pronóstico hasta que cierren los colegios.

0 de 350 escaños

PP
PSOE
Vox
Frente Amplio
ERC
Junts
EH Bildu
PNV
Más partidos
Podemos
BNG
SALF
CC
UPN
Adelante
Aliança
Otros

Protegido por reCAPTCHA de Google: privacidad y condiciones

Pronóstico de DemócrataParticipación abierta, no es una encuesta

Les enquestes de les eleccions generals del 29 de novembre ofereixen resultats diferents, però la seva combinació permet resumir la relació de forces. Una mitjana aritmètica de les darreres medicions recollides de 17 instituts situa el PP en primera posició, amb el 30,9% del vot, seguit del PSOE, amb el 27,3%, i de Vox, amb el 19,1%.

El càlcul incorpora sondeigs i seguiments diaris amb una regla comuna: cada firma compta una sola vegada. Quan disposa d’un tracking més recent, aquesta entrega substitueix la seva enquesta anterior. També inclou el CIS, de manera que tant la selecció com la ponderació difereixen de la mitjana habitual de l’agregador de Demócrata, que exclou l’organisme públic i pondera per antiguitat i per mostra.

El resultat en vots: el PP manté la primera posició

La distància entre PP i PSOE se situa en 3,5 punts abans del rodoniment dels percentatges. La suma de populars i Vox arriba al 50,0%: pràcticament la meitat del vot estimat en aquest conjunt d’estudis.

La mitjana aplega pronòstics allunyats entre si. Entre les medicions incorporades hi figura el 33,1% que DYM atribueix al PP, el 33,3% del PSOE al CIS i el 31,6% socialista de l’últim seguiment consultat de SW Demoscopia. Incloure’ls amb el mateix pes permet construir una referència comuna, però no elimina les seves diferències metodològiques.

Eleccions generals del 29N: mitjana de vot per partit

La mitjana simple de les 17 firmes recollides situa el PP en el 30,9%, el PSOE en el 27,3% i a Vox en el 19,1%.

Estimació de vot per al Congrés. Tall de consulta: .
Partit o agrupació Mitjana de vot
Partido Popular (PP) 30,9%
Partido Socialista Obrero Español (PSOE) 27,3%
Vox 19,1%
Resta de candidatures i vot en blanc* 22,7%

Font: càlcul editorial a partir de les últimes medicions recollides de 17 instituts. Mitjana aritmètica simple, amb una aportació per firma i el mateix pes per a totes, inclòs el CIS. Els trackings substitueixen els sondeigs anteriors del mateix institut.

El resultat en escons: PP i Vox voregen els 195 diputats

Quinze de les 17 firmes utilitzades ofereixen una estimació parlamentària per als tres principals partits. El seu promig deixa el PP en 129,8 diputats, el PSOE en 109,8 i Vox en 65,6. La suma de populars i Vox arriba als 195,4, uns 19 per sobre dels 176 necessaris per a la majoria absoluta.

Aquestes xifres provenen de promediar els escons publicats, no de transformar el percentatge nacional de vot en diputats. Quan una firma ofereix una xifra central s’utilitza aquesta estimació; quan només publica una forquilla es pren el seu punt mig. Els decimals expressen el resultat d’aquesta operació i no representen fraccions de diputats que es puguin obtenir a les urnes.

La principal conclusió parlamentària és que la suma de PP i Vox segueix per sobre de la majoria absoluta en aquesta combinació d’estudis. Això no significa que tots els instituts pronostiquin aquest desenllaç: l’últim tracking consultat de SW Demoscopia situa tots dos en 173 diputats, mentre que 40dB. els atribueix 189.

Eleccions generals del 29N: mitjana d’escons per partit

Les 15 projeccions disponibles situen la suma de PP i Vox en una mitjana de 195,4 diputats. La majoria absoluta del Congrés és de 176.

Mitjana de projeccions parlamentàries. Data de consulta: . Els decimals expressen mitjanes, no un repartiment electoral exacte.
Partit o agrupació Mitjana d’escons
Partit Popular (PP)* 129,8
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) 109,8
Vox 65,6
Resta de candidatures** 44,8
Subtotal PP + Vox* 195,4
Sostre de majoria absoluta 176

Font: càlcul editorial sobre 15 projeccions disponibles per a PP, PSOE i Vox.

La comparació amb el 23J: Vox concentra el creixement de la dreta

Respecte a les generals de 2023, la mitjana reflecteix un retrocés dels dos grans partits i un creixement de Vox. Utilitzant percentatges arrodonits a una desena, el PP passa del 33,1% al 30,9%, el PSOE del 31,7% al 27,3% i Vox del 12,4% al 19,1%. Els canvis són de −2,2, −4,4 i +6,7 punts, respectivament.

En representació parlamentària, la mitjana situa el PP a uns set diputats per sota dels seus 137 del 23J i el PSOE a uns onze per sota dels 121 que va aconseguir llavors. Vox apareix a prop de duplicar els seus 33 representants. L’avanç del partit de Santiago Abascal compensa, en aquesta fotografia conjunta, la pèrdua d’escons populars.

Comparació amb el 23J: canvis en vot i escons

Davant les eleccions de 2023, la mitjana situa el PP 2,2 punts per sota i el PSOE 4,4 punts per sota. Vox augmenta 6,7 punts.

En mòbil, fes lliscament horitzontalment per consultar totes les columnes.

Resultats del davant la mitjana dels sondejos i els trackings amb tall de consulta el .
Partit Vot 23J Vot mitjà 29N Canvi en punts percentuals Escons 23J Mitjana d’escons 29N Diferència d’escons
PP* 33,1% 30,9% −2,2 137 129,8 −7,2
PSOE 31,7% 27,3% −4,4 121 109,8 −11,2
Vox 12,4% 19,1% +6,7 33 65,6 +32,6

Fonts: resultats de les eleccions generals de 2023 i càlcul editorial sobre les medicions recollides per al 29N. La mitjana de vot utilitza 17 instituts i la d’escons, 15. Les diferències de vot es calculen sobre els percentatges mostrats, arrodonits a una dècima.

Com s’ha calculat aquesta mitjana

La selecció aplega 40dB., Sigma Dos, SW Demoscopia, Winston, SocioMétrica, DYM, IMOP, GAD3, Ateneo del Dato, NC Report, Sondaxe, Data10, Celeste-Tel, Target Point, Hamalgama Métrica, More in Common i el CIS. S’empra una única mesura per institut entre les dades recollides, amb el mateix pes per a cada signatura, sense corregir els seus possibles biaixos i sense incorporar reestimacions alienes com enquestes independents.

El desglossament es limita a PP, PSOE i Vox perquè la resta de candidatures no apareixen agrupades de manera uniforme en tots els estudis. Frente Amplio, les seves coalicions territorials i Podemos requereixen una armonització addicional per obtenir mitjanes individuals comparables. Per això es presenten dins de la resta, en lloc d’atribuir-los xifres artificialment precises.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

En quina fase de tramitació parlamentària es troba la legislació que regula la publicació i difusió d'enquestes electorals a Espanya?

La regulació de les enquestes electorals ja està en vigor: es troba principalment a l'article 69 de la Llei Orgànica 5/1985, del Règim Electoral General (LOREG). Una altra qüestió és la reforma que pretenia ampliar la transparència dels sondejos, obligant a publicar microdades anonimitzades: aquest projecte va arribar al Congrés, però va caducar amb la dissolució de les Corts per a les eleccions del 29 de novembre de 2026. Per tant, a 14 de novembre no s'ha de descriure com una reforma que segueixi avançant per les Càmeres.

Quina iniciativa s'estava tramitant

L'iniciativa rellevant és el Projecte de Llei Orgànica de modificació de la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General, expedient 121/000063 del Congrés. El seu text va ser publicat al Butlletí Oficial de les Corts Generals i abordava dues matèries: els debats electorals i les obligacions d'informació que acompanyen les enquestes. Pot consultar-se en el text del projecte.

En matèria de sondejos, proposava afegir a la informació exigida per l'article 69 la publicació de les microdades anonimitzades: les respostes individuals utilitzades per elaborar l'enquesta, sense dades que permetin identificar les persones entrevistades. L'objectiu era facilitar la comprovació dels resultats i l'elaboració d'estimacions independents, com va explicar el Ministeri de l'Interior.

Fins on va arribar i què passa ara

El recorregut identificat comprèn l'aprovació inicial de l'avantprojecte pel Consell de Ministres el 15 d'abril de 2025, la seva audiència pública —oberta fins al 26 de juny d'aquell any— i la seva posterior publicació com a projecte de llei orgànica al Congrés. L'audiència era una fase d'elaboració governamental, no una aprovació parlamentària, segons la informació publicada per Demócrata sobre la reforma.

La documentació localitzada acredita la seva entrada en la tramitació del Congrés, però no una aprovació definitiva d'aquesta reforma sobre enquestes. Amb la dissolució de les Corts, els projectes de llei pendents caduquen: acaba el seu recorregut parlamentari i no queden simplement suspesos fins després de les eleccions. Per recuperar aquestes mesures serà necessari presentar una nova iniciativa en la següent legislatura.

Això importa perquè una referència anterior que situï el projecte “en tramitació al Congrés” descriu una etapa passada, no la seva situació actual. Tampoc s'ha de confondre amb altres modificacions de la LOREG que tenen objectes diferents.

Quines regles continuen aplicant-se

Continua aplicant-se l'article 69 de la LOREG, que estableix, durant el període comprès entre la convocatòria i les eleccions:

  • La identificació de qui realitza i encarrega l'enquesta, les seves característiques tècniques, les preguntes i les respostes no obtingudes.
  • La supervisió de la Junta Electoral Central i l'obligació de difondre les rectificacions que aquesta requereixi.
  • La prohibició de publicar, difondre o reproduir sondejos durant els cinc dies anteriors a la votació.
  • L'accés de les candidatures, prèvia sol·licitud, als resultats d'enquestes realitzades per organismes públics.

A més, la Instrucció 1/2024 de la JEC desenvolupa les obligacions d'aquests organismes públics; no és una reforma parlamentària pendent. En conclusió: la normativa vigent continua sent exigible i l'ampliació general de transparència prevista en el projecte no es va convertir en una nova obligació legal.

Quines són les competències del president del CIS segons la normativa vigent?

El president del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) exerceix la direcció superior, la representació i la gestió de l'organisme, inclosa la seva programació, pressupost, contractació i determinades funcions de personal. Les seves competències s'enumeren principalment a l'article 13 del Reial Decret 1214/1997, en la redacció donada per la reforma de 2025, dins del marc de la Llei 39/1995.

Competències atribuïdes a la Presidència

L'article 13.2 del Reial Decret 1214/1997 estableix les següents facultats:

  • Direcció i coordinació: exercir la direcció superior de l'organisme, impulsar i coordinar els seus serveis i presidir les reunions del Consell Assessor —lletra a—.
  • Representació oficial: representar el CIS, particularment en les seves relacions amb organismes anàlegs, públics o privats, nacionals o estrangers —lletra b—.
  • Pressupost: proposar l'avantprojecte pressupostari i executar el pressupost de l'organisme. La norma distingeix, per tant, entre proposar l'avantprojecte i executar els crèdits aprovats —lletres c i d—.
  • Programació anual: elaborar el programa d'activitats i coordinar el seu desenvolupament, conforme a les funcions del CIS i les seves disponibilitats pressupostàries —lletra e—.
  • Memòria d'activitat: aprovar la memòria d'execució del programa de l'exercici anterior i elevar-la al Congrés i al Senat, a través del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts i per conducte dels seus presidents —lletra f—.
  • Informació parlamentària: remetre, mitjançant aquest canal, els treballs finalitzats i incorporats al banc de dades i els avanços d'enquestes sobre intenció de vot, partits i líders polítics. La remissió inclou, quan procedeixi, les assemblees legislatives autonòmiques —lletra g—.
  • Mitjans informàtics: aprovar els projectes d'informatització i l'adscripció de material informàtic al centre —lletra h—.
  • Convenis: subscriure els relatius a investigacions sociològiques —lletra i—.
  • Contractació i pagaments: contractar en nom de l'organisme, disposar les despeses necessàries i ordenar els pagaments —lletra j—.
  • Personal i nomenaments: proposar al ministre el nomenament dels titulars de la Secretaria General i dels departaments, i exercir les competències de personal atribuïdes per la normativa de funció pública i organismes autònoms —lletres k i l—.
  • Funcions residuals: desenvolupar les altres funcions que li corresponguin com a màxim titular de l'organisme i no estiguin expressament encomanades a altres òrgans —lletra m—.

Exercici delegat de competències

No totes aquestes facultats s'exerceixen personalment. La Resolució de 5 de setembre de 2022 delega a la Secretaria General:

  • La gestió de despeses de personal i, fins a 950.000 euros, dels capítols II, IV, VI i VIII; també els pagaments no pressupostaris sense límit de quantia.
  • La gestió i recaptació de drets econòmics, incloses les devolucions d'ingressos indeguts.
  • Les baixes i determinats actes de disposició sobre béns mobles no aptes per al servei.
  • La contractació el valor estimat de la qual no excedeixi de 950.000 euros i la devolució d'avals i garanties.
  • Les comissions de servei indemnitzables i les deduccions retributives per incompliments injustificats de jornada.

Límits i responsabilitat

Aquestes facultats no són il·limitades: l'article 2 de la Llei 39/1995 exigeix objectivitat, neutralitat, igualtat d'accés a les dades i respecte als drets ciutadans i al secret estadístic. El seu article 4 obliga a elevar la memòria a les Corts durant el primer trimestre de cada any.

Finalment, l'article 13.4 del reial decret disposa que els actes i resolucions de la Presidència esgoten la via administrativa; això no els exclou del control judicial.

Quina ha estat la trajectòria política de Santiago Abascal abans de liderar Vox?

Abans de presidir Vox, Santiago Abascal va desenvolupar gairebé vint anys de carrera política al Partit Popular. La seva trajectòria va començar al País Basc, on va ser dirigent juvenil, regidor, procurador provincial i parlamentari autonòmic, i va continuar amb càrrecs de designació a la Comunitat de Madrid. Va abandonar el PP al novembre de 2013 i va assumir la presidència de Vox al setembre de 2014. (RTVE; Demócrata).

Els inicis al PP basc

Abascal es va afiliar al Partit Popular el 1994, amb 18 anys. La seva primera etapa va estar vinculada a les estructures del partit a Àlaba i a Noves Generacions, l'organització juvenil del PP. Posteriorment es va incorporar al comitè provincial àlaba, combinant la seva activitat interna amb l'inici de la seva trajectòria institucional. (RTVE).

Entre 2000 i 2005 va presidir Noves Generacions del PP del País Basc. També va formar part de la Junta Directiva Nacional del partit. Per tant, abans de crear una formació pròpia ja havia ocupat responsabilitats tant a l'organització territorial com als seus òrgans nacionals. (20minutos).

Regidor i representant a institucions basques

El seu primer càrrec electe va ser el de regidor de l'Ajuntament de Llodio —Laudio—, a Àlaba, que va exercir entre 1999 i 2007. Aquesta etapa municipal va coincidir parcialment amb el seu posterior pas per les institucions provincials i autonòmiques. (El Diario Vasco).

Entre 1999 i 2003 va treballar també com a assessor de la Subdelegació del Govern a Àlaba. Després va ser procurador a les Juntes Generals d'Àlaba entre 2003 i 2004, abans d'incorporar-se al Parlament Basc. El seu recorregut institucional va passar així pels àmbits municipal, provincial i autonòmic. (Cronologia de la seva trajectòria).

Va ocupar un escó al Parlament Basc en dos períodes: de gener de 2004 a febrer de 2005, després de substituir Carlos de Urquijo, i d'octubre de 2005 a gener de 2009. Ambdues etapes van correspondre a la seva militància al PP; no havia estat diputat al Congrés abans d'assumir el lideratge de Vox. (Cronologia de la seva trajectòria).

DENAES i els càrrecs a Madrid

El 2006 va participar en la creació de la Fundació per a la Defensa de la Nació Espanyola, DENAES, que va arribar a presidir. Aquesta responsabilitat va afegir als seus càrrecs partidistes i institucionals una activitat pública des d'una fundació centrada en la defensa de la nació espanyola. (El Confidencial).

Posteriorment va desenvolupar una etapa administrativa a Madrid. Entre 2010 i 2012 va dirigir l'Agència de Protecció de Dades de la Comunitat de Madrid, per nomenament del Govern autonòmic d'Esperanza Aguirre, i va representar la Comunitat al Consell Consultiu de l'Agència Espanyola de Protecció de Dades. (Infobae).

Al abril de 2013 va ser nomenat director gerent de la Fundació per al Mecenatge i el Patrocini Social, vinculada a l'Administració madrilenya. Va ser un altre càrrec de gestió pública, diferent dels càrrecs representatius que havia exercit al País Basc. (Vozpópuli).

La ruptura i el pas a Vox

Abascal va abandonar el PP al novembre de 2013, al·legant discrepàncies amb la direcció de Mariano Rajoy. Va participar després en la posada en marxa de Vox, presentat públicament al gener de 2014, i va assumir la seva presidència al setembre d'aquell any. La seva arribada al lideratge de Vox va culminar, per tant, una trajectòria prèvia dins del PP i de diverses institucions públiques. (Demócrata).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quina és l'estimació mitjana d'escons que obtindrien PP i Vox junts segons les projeccions citades?

Pregunta" 1 de 3

Quin partit mostra el major creixement en percentatge de vot respecte a les eleccions generals de 2023 segons la mitjana d'enquestes?

Pregunta" 2 de 3

Quin és el percentatge de vot estimat per al Partit Popular (PP) en la mitjana de les 17 enquestes i seguiments?

Pregunta" 3 de 3