Què es pot portar al concert de Shakira a Madrid: bosses i objectes prohibits

Live Nation permet accedir a l'Estadi Shakira amb motxilles d' fins a 40x20x20 centímetres, una ampolla d'aigua de 500 ml sense tap, menjar per consum propi i bateries externes petites, però prohibeix càmeres professionals, aerosols i recipients rígids.

EuropaPress 7684052 arquitecto joao alburquerque rueda prensa live nation ofrecer avances

EuropaPress 7684052 arquitecto joao alburquerque rueda prensa live nation ofrecer avances

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 22 de noviembre de 2026 · 20 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE28,2 %
  • Vox18,8 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els concerts de Shakira a Madrid comencen aquest divendres 18 de setembre i qui acudeixi a l'Estadi Shakira haurà de superar els controls de seguretat establerts als accessos. La promotora ja ha publicat la llista d'objectes que poden entrar al recinte i aquells que hauran de quedar-se fora.

Una de les principals qüestions afecta les bosses i motxilles. Podran introduir-se sempre que no superin els 40x20x20 centímetres o els 20 litres de capacitat, i seran revisades a l'entrada.

També es permet portar aigua, alguna cosa de menjar, una bateria externa petita per al telèfon i determinats tipus de càmeres. Aquestes són les principals normes que convé conèixer abans d'acudir.

Quin tamany pot tenir la bossa o motxilla

Live Nation permet entrar amb bosses i motxilles d'un tamany màxim de 40x20x20 centímetres o una capacitat màxima de 20 litres. Tots seran revisats durant el control d'accés. Les bosses o motxilles que superin qualsevol d'aquests límits figuren expressament entre els objectes que no podran introduir-se al recinte.

Es pot entrar amb aigua?

Sí, però amb condicions. Es pot accedir amb una ampolla d'aigua de plàstic tou de fins a 500 mililitres i sense tap.

No estan permesos els recipients de vidre, alumini, metall o plàstic rígid. Tampoc els envasos amb una capacitat superior a 500 mililitres, les llaunes, petacas, camelbacks o els propis taps de les ampolles. Les begudes alcohòliques estan prohibides.

Es pot portar menjar al concert de Shakira?

Sí. L'organització permet portar un entrepà o una peça de fruita per consum propi, envasats en paper film. Les persones que necessitin portar medicaments líquids o semisòlids podran fer-ho sempre que presentin documentació o un justificant mèdic que acrediti aquesta necessitat.

Puc portar una bateria externa per al mòbil?

Sí. Es permeten telèfons mòbils, carregadors i bateries externes petites. La normativa específica publicada per Shakira estableix com a referència unes dimensions aproximades màximes de 15x7x2 centímetres i un pes inferior a 250 grams. Per tant, les bateries externes de major tamany poden tenir problemes en el control de seguretat.

Es poden portar càmeres?

Depèn del tipus de càmera. Estan permeses les càmeres petites i compactes destinades a un ús personal i no professional, sempre que no tinguin objectius o lents desmuntables o intercanviables. L'organització inclou entre els exemples les càmeres d'un sol ús i les Polaroid.

En canvi, estan prohibits els càmeres professionals i rèflex, els objectius intercanviables, trípodes, suports i pals selfie. Tampoc es permet introduir equips específics de gravació d'àudio o vídeo, iPads, tauletes, ordinadors o drons.

¿Puc portar crema solar, maquillatge o perfum?

La crema de protecció solar i el maquillatge estan permesos fins a un màxim de 500 mil·lilitres, sempre que no siguin en format esprai o aerosol. Els perfums, desodorants, esprais i qualsevol altre tipus d'aerosol figuren entre els objectes prohibits. També es permet portar un ventilador.

¿Es pot portar paraigües?

Sí, però únicament un paraigües plegable compacte i sense punta. Els paraigües rígids, els que tinguin punta i les sombrilles estan prohibits. Quins objectes estan prohibits

A més dels anteriors, l'organització no permetrà introduir armes o objectes punxants, tallants o contundents; focs artificials o bengales; punters làser; cascos de moto; cadires, taules, neveres, estores o tendes de campanya; megàfons, sirenes o cornets; bicicletes, patins, monopatins i vehicles personals similars.

Les banderes i pancartes tampoc podran portar pal i la cartelleria no podrà superar la mida DIN A4. No podran entrar animals, amb l'excepció dels gossos guia, ni màscares o altres elements destinats a ocultar la cara. L'organització es reserva a més la possibilitat d'impedir l'accés amb qualsevol objecte que el personal de seguretat consideri perillós, inapropiat o ofensiu.

L'entrada s'ha de portar al mòbil

Hi ha un altre detall important abans de sortir de casa. Les entrades per als concerts són entrades mòbils i s'hauran de mostrar directament des de l'aplicació o la web de Ticketmaster al telèfon. L'organització recomana obrir prèviament el codi QR per poder disposar d'ell fins i tot si falla la connexió a Internet al recinte.

No seran vàlides les entrades impreses en paper, en PDF, mitjançant una captura de pantalla o com una imatge guardada al telèfon. A més, un cop dins del recinte no està permès sortir i tornar a entrar amb la mateixa entrada.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quin és el procés legislatiu per regular els controls d'accés en grans esdeveniments a Espanya?

Per regular els controls d'accés en grans esdeveniments a Espanya (concerts, partits de futbol, festivals, etc.) no existeix un “procediment especial”: s'utilitza el procés legislatiu ordinari, adaptat al tipus d'iniciativa escollida (llei ordinària, llei orgànica si afecta drets fonamentals en el seu nucli, o fins i tot reial decret-llei en casos d'urgència). El rellevant és que es tracta d'una matèria en la qual conflueixen competències estatals (seguretat pública, bases de protecció civil, normes bàsiques laborals, protecció de dades, etc.) i autonòmiques/municipals (espectacles públics, policia autonòmica/local, llicències).

1. Qui pot impulsar la regulació
  • Projecte de llei del Govern: via més habitual per a una regulació general de controls d'accés (requisits de personal, sistemes d'identificació, cachejos, videovigilància, etc.). El ministeri competent (per exemple Interior, Cultura o Presidència) lidera la preparació tècnica.
  • Proposició de llei: pot presentar-la un grup parlamentari, el Senat, una assemblea autonòmica o la iniciativa legislativa popular. És menys freqüent per a regulacions tècniques complexes, però possible.
  • Reial decret-llei: si el Govern aprecia “extraordinària i urgent necessitat” (per exemple després d'incidents greus en esdeveniments multitudinaris) pot aprovar una norma immediata, que posteriorment ha de ser convalidada al Congrés i pot tramitar-se com a projecte de llei.
2. Fase governamental prèvia (si és projecte de llei)

Si la iniciativa parteix del Govern, sol seguir-se aquest esquema:

  • Elaboració d'un avantprojecte al ministeri competent, amb informes interns (jurídics, d'impacte econòmic i de drets fonamentals, de protecció de dades, d'igualtat, etc.).
  • Consultes i participació: en matèries com controls d'accés, és habitual una consulta pública prèvia i/o un tràmit d'audiència i informació pública a empreses de seguretat, organitzadors d'esdeveniments, entitats de consumidors, associacions de drets civils, etc.
  • Informe d'altres òrgans: poden intervenir el Consell d'Estat, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, Interior, Cultura, Treball, i, quan s'afecten competències autonòmiques, la Comissió Nacional d'Administració Local o òrgans de cooperació Estat‑CCAA.
  • Aprovació en Consell de Ministres, on l'avantprojecte es converteix en projecte de llei i s'envia al Congrés.
3. Tramitació al Congrés dels Diputats
  • Qualificació i admissió: la Mesa del Congrés comprova els requisits formals i admet a tràmit el projecte o proposició de llei.
  • Esmenes: s'obre un termini per a esmenes dels grups. Poden ser:
    • Esmenes a la totalitat: demanen retornar el text al Govern o substituir-lo per un altre complet.
    • Esmenes parcials: modifiquen articles concrets (per exemple, qui pot realitzar registres personals, límits d'aforament, ús de dades biomètriques en accessos, etc.).
  • Debat de totalitat en Ple: es discuteix l'oportunitat global de la llei. Si es rebutgen les esmenes a la totalitat, continua la tramitació.
  • Treball en comissió: la comissió competent (interior, cultura/esports, etc.) examina el text i vota les esmenes, podent escoltar experts, representants del sector d'espectacles, policia, organitzacions de drets humans, etc. El resultat és un dictamen.
  • Ple del Congrés: es debaten i voten el dictamen i les esmenes que hagin quedat vives. El text aprovat s'envia al Senat.
4. Tramitació al Senat
  • Recepció i estudi del text procedent del Congrés.
  • Esmenes i veto: el Senat pot:
    • Limitar-se a aprovar-lo tal qual.
    • Aprovar esmenes (canvis tècnics o de fons, per exemple sobre coordinació amb comunitats autònomes i ajuntaments).
    • Plantejar un veto (rebuig global) al text.
  • Resposta del Congrés: si hi ha esmenes, el Congrés decideix acceptar-les o rebutjar-les. Si hi ha veto, pot aixecar-lo:
    • Per majoria absoluta en una primera votació.
    • Per majoria simple si passen dos mesos.
5. Sanció, promulgació i desenvolupament
  • Sanció i promulgació: el Rei sanciona la llei i es publica al BOE; entra en vigor en la data que indiqui (o als 20 dies si no s'especifica).
  • Desenvolupament reglamentari: per a qüestions molt tècniques de controls d'accés (homologació d'equips, formació del personal, protocols de registre, interoperabilitat amb forces de seguretat) solen aprovar-se reglaments mitjançant reial decret o altres normes reglamentàries.
  • Desenvolupament autonòmic i local: les comunitats autònomes poden dictar la seva pròpia normativa sobre espectacles públics i seguretat complementària, i els ajuntaments reflectir-la en ordenances i condicions de llicència.
6. Control posterior
  • Control constitucional: partits, defensors del poble, governs autonòmics o altres legitimats poden interposar recursos d'inconstitucionalitat si consideren que la regulació de controls d'accés vulnera drets fonamentals (intimitat, igualtat, reunió, no discriminació, etc.) o invadeix competències.
  • Control jurisdiccional ordinari: jutges i tribunals revisen l'aplicació concreta de la norma (per exemple, sancions a organitzadors per errors de control d'accés) i poden plantejar qüestions d'inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional si dubten de la validesa d'algun precepte.

En conjunt, la regulació de controls d'accés en grans esdeveniments neix gairebé sempre com una llei estatal amb fort component tècnic, complementada per normes autonòmiques i locals, i sotmesa tant al debat polític ordinari com al control posterior de constitucionalitat i legalitat.

Em pots explicar amb més detall quin paper tenen les comunitats autònomes i els ajuntaments en la regulació d'espectacles i controls d'accés? En quins casos seria necessari que la regulació de controls d'accés s'aprovés com a llei orgànica en lloc de llei ordinària? Com es coordina aquesta regulació amb les normes de protecció de dades quan s'utilitzen sistemes biomètrics o videovigilància en els accessos?

Quines són les competències dels promotors i autoritats locals en la seguretat de concerts?

A Espanya, la seguretat dels concerts i grans esdeveniments musicals s'articula com una responsabilitat compartida entre els promotors privats i les autoritats públiques, especialment els ajuntaments i, si escau, les comunitats autònomes. La distribució de competències es recolza en la normativa bàsica estatal de seguretat ciutadana i d'espectacles, en la normativa autonòmica d'espectacles públics i en les ordenances locals.

1. Marc general de competències

La Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana, habilita l'Estat per dictar normes de seguretat pública per a edificis i instal·lacions on es celebrin espectacles i activitats recreatives, i faculta les autoritats per prohibir o suspendre espectacles quan existeixi un perill cert per a persones i béns. Al mateix temps, el Reglament General de Policia d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives (Reial Decret 2816/1982, parcialment vigent i complementat pel Codi Tècnic de l'Edificació i la Norma Bàsica d'Autoprotecció) fixa criteris d'aforament, evacuació, resistència estructural i condicions dels locals, que després desenvolupen les comunitats autònomes en les seves pròpies lleis d'espectacles.

Aquestes normes estatals es complementen amb lleis autonòmiques d'espectacles (com la Llei 17/1997 de la Comunitat de Madrid o els seus equivalents en altres regions) i amb ordenances municipals que concreten llicències, horaris, límits de soroll, ús de l'espai públic o exigències de plans d'autoprotecció.

2. Competències i obligacions dels promotors

De forma sintètica, els promotors o organitzadors privats són els principals responsables de la seguretat dins del recinte del concert. Entre les seves obligacions habituals destaquen:

  • Disseny i execució de l'esdeveniment amb seguretat integrada: garantir que el muntatge d'escenaris, estructures i equips s'ajusta a la normativa de prevenció de riscos laborals i a les exigències tècniques de seguretat i evacuació. Diverses resolucions de convenis culturals estatals exigeixen expressament que les promotores acreditin compliment de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals i comuniquin riscos i mesures preventives al titular de l'espai.
  • Respecte d'aforaments i condicions del local: ajustar la venda d'entrades a l'aforament autoritzat i organitzar accessos, sortides i circulació interna del públic de manera que es compleixin les distàncies, amplades de sortides i resistència estructural previstes per la normativa tècnica i d'espectacles.
  • Plans d'autoprotecció i emergències: quan l'activitat ho exigeix, elaborar i executar el pla d'autoprotecció de l'esdeveniment, amb anàlisi de riscos, procediments d'evacuació, punts d'emergència i coordinació amb els serveis públics. Algunes comunitats estan reforçant l'obligació de simulacres i registre d'aquests plans per a esdeveniments massius.
  • Control de riscos específics del concert: per exemple, el control del volum i el compliment dels límits acústics fixats per la normativa municipal. A la pràctica, resolucions judicials recents han subratllat que la responsabilitat sobre el volum del so i el respecte dels límits de soroll recau en les empreses promotores, encara que el recinte pertanyi a un tercer.
  • Seguretat privada i control d'accessos: contractar personal de seguretat privada, serveis d'admissió i personal auxiliar en nombre suficient, ajustats a la normativa de seguretat privada i a les regles autonòmiques sobre admissió de persones, cachejos, control d'entrades, etc.
  • Cumpliment de condicions addicionals municipals: estudis d'impacte acústic, mesures d'orientació d'escenaris, instal·lació de limitadors homologats, plans de mobilitat interna, mesures de seguretat amb perspectiva de gènere, assegurances obligatòries i, si escau, clàusules sobre convivència i sostenibilitat que l'ajuntament imposi en llicències o concessions.
3. Competències d'ajuntaments i autoritats públiques

Els ajuntaments, i en determinats àmbits les comunitats autònomes i la Delegació del Govern, exerceixen principalment la funció d'autorització, control i inspecció, així com la responsabilitat sobre l'ordre públic i la seguretat a l'entorn de l'esdeveniment.

  • Llicències i autoritzacions: concedeixen o deneguen llicències d'activitat i de celebració de concerts, fixant aforaments, usos permesos, horaris i condicions tècniques. Poden supeditar concerts anunciats a un estudi individualitzat que garanteixi drets del públic i el compliment de la legalitat.
  • Inspecció i potestat sancionadora: verifiquen que el local i el promotor compleixen les condicions de seguretat, higiene i soroll. Quan es superen límits acústics o s'incompleixen obligacions de seguretat, inicien expedients sancionadors, normalment dirigits al promotor del concert.
  • Dispositius de seguretat i protecció civil: organitzen, en coordinació amb Policia Nacional o autonòmica i Guàrdia Civil, els dispositius de seguretat pública a l'exterior: control d'accessos a l'entorn, trànsit, transport públic, gestió d'aglomeracions, prevenció de delictes i suport a emergències.
  • Coordinació de serveis d'emergència: a través de punts de comandament avançats i plans municipals, integren policia local, bombers, protecció civil i serveis sanitaris per actuar davant incidents dins i fora del recinte.
  • Facultat de suspensió o prohibició: en aplicació de la normativa de seguretat ciutadana i d'espectacles, poden suspendre o no autoritzar un concert o festival si aprecien que no es garanteixen condicions mínimes de seguretat, accessibilitat o mobilitat, o si existeixen riscos greus per a assistents o veïns.
  • Ordenació d'impactes sobre la ciutat: regulen mitjançant plecs i ordenances qüestions com impacte acústic en barris propers, horaris, taxes per serveis extraordinaris de policia, bombers i neteja, així com exigències de retorn social i participació veïnal.

En resum, els promotors assumeixen la seguretat tècnica i organitzativa de l'esdeveniment dins del recinte, mentre que les autoritats locals i autonòmiques garanteixen el marc jurídic, la supervisió i la seguretat pública a l'exterior i a la ciutat, amb potestat per condicionar, sancionar o fins i tot suspendre els concerts si les condicions de seguretat no són suficients.

Em pots explicar amb exemples reals com s'ha aplicat aquesta distribució de responsabilitats en algun festival concret a Espanya? Quin paper tenen exactament la policia local i la seguretat privada dins i fora del recinte d'un concert? Com canvien aquestes competències quan el concert se celebra en un recinte municipal enfront d'un de privat llogat per a l'esdeveniment?

Quina normativa específica regula els objectes permesos o prohibits en recintes d'espectacles públics a Madrid?

No existeix una única norma que contingui un llistat tancat d'objectes permesos o prohibits en tots els recintes d'espectacles a Madrid. El règim resulta de la combinació de normativa estatal de seguretat ciutadana i d'espectacles, de la legislació autonòmica de la Comunitat de Madrid i, si escau, d'ordenances i condicions específiques fixades pels ajuntaments i per cada organitzador mitjançant el dret d'admissió.

1. Marc estatal bàsic

A nivell estatal, el punt de partida és la Llei Orgànica 4/2015, de protecció de la seguretat ciutadana (text al BOE), que faculta les Forces i Cossos de Seguretat i les autoritats competents per adoptar mesures preventives quan determinats objectes puguin suposar un risc per a persones o béns (per exemple, armes, objectes contundents o artefactes perillosos).

Complementàriament, continua sent una referència el Reial Decret 2816/1982, de 27 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament General de Policia d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives (text al BOE), parcialment derogat però encara vigent en bona part del seu articulat. Aquest reglament:

  • Prohibeix expressament al públic portar armes de qualsevol classe, encara que es tingui llicència, així com qualsevol altre objecte que pugui ser usat com a tal o artefactes perillosos per a la integritat física de les persones.
  • Obliga el públic a evitar qualsevol acció que pugui produir perill, molèstia o dificultar el desenvolupament de l'espectacle i habilita l'empresa i l'autoritat per impedir l'entrada o expulsar qui incompleixi aquestes regles.

Per a determinats objectes concrets hi ha reglaments sectorials estatals, per exemple el Reglament d'articles pirotècnics i cartutxeria (actualment aprovat pel Reial Decret 989/2015, que substitueix el citat en el Decret madrileny de 2018), o el Reglament de prevenció de la violència, el racisme, la xenofòbia i la intolerància en l'esport, aprovat pel Reial Decret 203/2010, de 26 de febrer (text al BOE), molt rellevant en estadis i recintes esportius.

2. Normativa autonòmica de la Comunitat de Madrid

El nucli de la regulació a Madrid és la Llei 17/1997, de 4 de juliol, d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives (text al BOE), modificada, entre altres, per les Lleis 4/2013 i 5/2015.

  • Estableix el dret d'admissió i faculta titulars i organitzadors per impedir l'accés o permanència de persones que puguin alterar el normal desenvolupament de l'espectacle o generar molèsties, havent de fer constar les condicions en lloc visible.
  • Prohibeix l'accés als recintes portant prendes o símbols que incitin a la violència, el racisme o la xenofòbia.
  • Permet a la Comunitat de Madrid i als ajuntaments prohibir o suspendre espectacles quan existeixi risc greu per a la seguretat de persones o béns, cosa que en la pràctica cobreix la introducció de determinats objectes perillosos.

Al costat de la Llei 17/1997, és rellevant la seva normativa de desenvolupament:

  • El Decret 184/1998, de 22 d'octubre, pel qual s'aprova el Catàleg d'Espectacles Públics, Activitats Recreatives, Establiments, Locals i Instal·lacions, modificat pel Decret 40/2019, de 30 d'abril (text al BOCM), que classifica els tipus de locals i activitats i remet a la normativa sectorial de seguretat per a les condicions concretes.
  • El Decret 167/2018, de 11 de desembre, sobre activitats recreatives extraordinàries en Nadal, Cap d'Any i Reis (text al BOCM). El seu article 21, relatiu a prohibicions, disposa que:
    • Es pot prohibir la introducció i venda de tota classe de begudes alcohòliques al local.
    • Queda prohibida la introducció al recinte de productes pirotècnics, incloses bengales, remetent al reglament estatal d'articles pirotècnics.

Sobre menors i consum d'alcohol i tabac, la Llei 17/1997 es coordina amb la Llei 5/2002, sobre Drogodependències i altres Trastorns Addictius, i amb la més recent Llei 4/2023, de drets de la infància i l'adolescència de la Comunitat de Madrid, que reforcen les limitacions en recintes d'oci on es serveixin begudes alcohòliques.

3. Paper de l'Ajuntament de Madrid i dels organitzadors

Tot i que en els resultats consultats no apareix una ordenança municipal específica centrada en llistats d'objectes prohibits, els ajuntaments —i en particular el de Madrid— solen desenvolupar:

  • Ordenances de convivència i seguretat (soroll, botellot, molèsties veïnals).
  • Condicions particulars en les llicències de funcionament i en les autoritzacions d'esdeveniments concrets.

A més, cada recinte (sala de concerts, estadi, pavelló, etc.) fixa en la seva normativa interna d'accés quins objectes no es permeten, recolzant-se en:

  • La habilitació general del dret d'admissió (Llei 17/1997).
  • Les obligacions de seguretat derivades de la normativa estatal i autonòmica.

4. A la pràctica, què significa això?

A Madrid, els objectes típicament prohibits en recintes d'espectacles (armes, objectes contundents, bengales i altres pirotècnics, esprais o artefactes perillosos, determinats envasos de vidre o llaunes, etc.) no es recullen en una única llista, sinó que es fonamenten en:

  • Les prohibicions generals del Reglament estatal d'espectacles (armes i objectes perillosos).
  • Els reglaments sectorials (pirotècnia, violència en l'esport, seguretat ciutadana).
  • La Llei madrilenya d'espectacles i el seu desenvolupament, que permeten condicionar o denegar l'accés en funció del risc per a persones i béns.
  • Les ordenances municipals i les condicions de les llicències i dels reglaments interns de cada recinte.

Per a una anàlisi fina d'un cas concret (per exemple, un tipus de concert o un estadi determinat), és necessari revisar tant la llicència municipal i les condicions imposades per la Comunitat de Madrid com la normativa interna d'accés publicada per l'organitzador.

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin requisit han de complir les bosses o motxilles per poder accedir al concert de Shakira a Madrid?

Pregunta" 1 de 3

Quin tipus de càmeres està permès portar al concert?

Pregunta" 2 de 3

Com han de presentar-se les entrades per poder accedir al concert?

Pregunta" 3 de 3