L’enquesta de les enquestes del 29N: PP i PSOE guanyen dues dècimes després del debat i Vox baixa del 19%

El PP assoleix el 31,0% dels vots, el PSOE puja fins al 27,8% i Vox retrocedeix fins al 18,9% a la mitjana de 19 instituts de Demócrata. A vuit dies de les eleccions generals, populars i Vox reuneixen 194 diputats en les 16 projeccions parlamentàries disponibles, 18 per sobre de la majoria absoluta

fotonoticia 20261118182320 1920

fotonoticia 20261118182320 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

Última actualització

4 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 21 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP30,9 %
  • PSOE27,9 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,3 %
  • ERC2,6 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez arriben a l’últim cap de setmana abans de la setmana electoral amb una novetat compartida: tots dos milloren respecte al matí del cara a cara. El PP passa del 30,8% al 31,0% i el PSOE, del 27,6% al 27,8%. Vox recorre el camí contrari, del 19,1% a l’18,9%. És la primera vegada en les cinc entregues de *La encuesta de las encuestas* de Demócrata que el partit de Santiago Abascal queda per sota del 19%.

El resultat té una conseqüència que es perd en mirar només qui puja i qui baixa. El PP i Vox sumen el 49,9% del vot estimat, pràcticament la mateixa proporció que abans del debat. L’avanç popular compensa el retrocés de Vox en la mitjana nacional. Al Congrés, les projeccions recollides deixen tots dos en 194 representants d’un total de 350.

Què ha canviat des del cara a cara de Sánchez i Feijóo

La comparació amb el dijous es fa sobre les mateixes 19 enquestadores. Sis han renovat la seva mesura: 40dB., Data10, Sigma Dos, Sondaxe, SW Demoscopia i More in Common. Cada entrega nova substitueix l’anterior del seu institut. El tracking que publica cada dia pesa tant com la signatura que només ha difós un estudi durant la campanya.

Les dues enquestes amb entrevistes fins divendres 20 ofereixen lectures diferents. 40dB. deixa el PSOE a set dècimes del PP: el 31,2% enfront del 31,9%. En el seu seguiment per a EL PAÍS i la Cadena SER, els socialistes guanyen un punt respecte a l’entrega anterior d’aquella signatura. Data10, en canvi, situa l’avantatge popular en 5,7 punts: el 32,3% enfront del 26,6%. Per a aquest últim estudi s’utilitzen els percentatges publicats per OKDiario, el mitjà que va encarregar l’enquesta.

Hi ha, per tant, cinc punts de diferència entre els avantatges que atribueixen a Feijóodos estudis que assoleixen el dia posterior al debat. També importa quan van començar a preguntar: el treball de camp de 40dB. abasta del 16 al 20 de novembre i aplega respostes anteriors i posteriors al cara a cara. En altres quatre actualitzacions, el camp acaba el dijous 19. La mitjana permet descriure com estan els partits aquest dissabte.

Una setmana d’enquestes: el PSOE guanya mig punt i el PP recupera el 31%

La perspectiva canvia en prendre com a referència el dissabte passat. El PSOE va començar la sèrie en el 27,3%, va repetir aquest percentatge el dilluns i després va encadenar tres entregues a l’alça: 27,5%, 27,6% i 27,8%. És el partit que més ha avançat des del primer tall, amb mig punt de diferència entre els percentatges publicats el 14 i el 21 de novembre.

El recorregut del PP és diferent. Va començar en el 30,9%, va baixar al 30,8% i ara arriba al 31,0%, la seva millor xifra de la sèrie. Vox va començar en el 19,1% i se situa dues dècimes per sota una setmana després. En els tres últims talls participen les mateixes firmes. La primera entrega aplegava 17, per la qual cosa la comparació setmanal recull també l’ampliació del nombre d’estudis.

Eleccions generals del 29N: evolució de la mitjana de vot de Demòcrata
Tall de novembre PP PSOE Vox Firmes
14 nov. 30,9% 27,3% 19,1% 17
16 nov. 30,9% 27,3% 19,0% 18
18 nov. 30,8% 27,5% 19,1% 19
19 nov. 30,8% 27,6% 19,1% 19
21 nov. 31,0% 27,8% 18,9% 19

Font: L’enquesta de les enquestes de Demòcrata. Mitjana simple amb CIS i una mesura per institut. Percentatges arrodonits a una dècima.

Els escons: 130 per al PP, 112 per al PSOE i 64 per a Vox

Les 16 projeccions parlamentàries amb dades completes per als tres partits situen el PP en 130 diputats, el PSOE en 112 i Vox en 64. La suma de populars i Vox arriba als 194, el mateix total arrodonit que a l’entrega del dijous. El nombre d’estudis disponibles sí que ha variat: aleshores eren 17. En aquest corte, Sondaxe aporta la seva estimació de vot i queda fora de la mitjana parlamentària en no haver-se pogut contrastar la distribució completa de la seva última entrega.

Enfront de les generals del 23J, el promig deixa el PSOE nou escons per sota dels 121 que va obtenir el 2023. Vox apareix amb 31 més que els seus 33 d’aleshores. El PP se situa set per sota dels seus 137 diputats, amb una salvetat: algunes enquestadores agrupen el PP i UPN a Navarra, mentre que els 137 del 2023 corresponen al PP per separat.

El desacord sobre qui s’acosta més a la majoria absoluta també es veu en les dades individuals. Data10 projecta 198 diputats per al PP i Vox i 40dB., 189. SW Demoscopia els atribueix 175: 122 al PP i 53 a Vox, un per sota del llindar. La diferència entre aquestes tres projeccions importa més per a la investidura que una variació de dècimes en el vot nacional.

Com han evolucionat els escons a La encuesta de las encuestas
Cort PP PSOE Vox PP + Vox Firmes
14 nov. 130 110 66 195 15
16 nov. 129 110 66 195 17
18 nov. 128 111 65 194 17
19 nov. 129 111 65 194 17
21 nov. 130 112 64 194 16

Font: projeccions recollides per Demócrata. Majoria absoluta: 176. Cada partit i la suma PP + Vox es redondegen per separat. El PP inclou UPN quan la firma publica la candidatura agrupada.

Les sis enquestes que actualitzen la mitjana del 21 de novembre

More in Common situa PP i PSOE a nou dècimes, mentre que Sondaxe els separa per 1,6 punts. Sigma Dos amplia la distància a 3,6 punts. De les sis firmes actualitzades, SW Demoscopia és l’única que col·loca primer el PSOE, amb el 32,1%, davant del 29,6% del PP. Aquestes diferències ajuden a entendre per què un avenç notable en un tracking produeix un canvi molt menor quan s’incorpora al conjunt.

Últims sondejos incorporats al tall del 21 de novembre de 2026
Institut i mitjà Fi de camp PP PSOE Vox
40dB. · EL PAÍS i Cadena SER 20 nov. 31,9% 31,2% 17,1%
Data10 · OKDiario 20 nov. 32,3% 26,6% 19,0%
SW Demoscopia · La Séptima 19 nov. 29,6% 32,1% 16,3%
Sigma Dos · El Mundo 19 nov. 31,2% 27,6% 18,9%
Sondaxe · La Voz de Galicia 19 nov. 29,5% 27,9% 19,8%
More in Common 19 nov. 28,9% 28,0% 19,8%

Font: últimes mesures recollides per a cada institut. La data indica el final de les entrevistes. Els percentatges de Data10 corresponen als publicats pel mitjà que va encarregar l’enquesta.

Com es calcula: Demócrata agafa l’última mesura nacional recollida de cadascuna de les 19 firmes de la sèrie i els dona el mateix pes, inclòs el CIS. A més de les sis actualitzacions, participen SocioMétrica, DYM, IMOP, GAD3, Ateneo del Dato, NC Report, Celeste-Tel, Target Point, Hamalgama Métrica, Winston, YouGov, InvyMark i el CIS. Per als escons s’utilitza la xifra central publicada o el punt mig de la forquilla quan la firma només ofereix un interval. El tall correspon al matí del dissabte 21 de novembre.

Més punts clau, informació de fons i preguntes amb FREN

CONTINGUT GENERAT PER IA

Quins són els pròxims tràmits parlamentaris després de les eleccions generals del 29N a Espanya?

Després de les eleccions generals del 29 de novembre, els principals passos seran constituir les noves Càmeres, triar els seus òrgans i tramitar la investidura del president del Govern. Són procediments diferents: triar la Presidència del Congrés no suposa triar qui governarà. A més, el termini per evitar una repetició electoral comença amb la primera votació d’investidura, no amb les eleccions.

1. Constitució de les Càmeres

El Congrés electe ha de ser convocat dins dels 25 dies següents a les eleccions, conforme a l’article 68.6 de la Constitució. La sessió constitutiva se celebra en el dia i hora assenyalats pel reial decret de convocatòria electoral; aquest termini màxim no s’ha de confondre amb una data concreta ja fixada.

La sessió comença presidida pel diputat de més edat present, assistit pels dos més joves. Després de llegir-se la documentació electoral, s’escull la Mesa. Després, els seus integrants ocupen els seus llocs, es presta jurament o promesa d’acatar la Constitució i es declara constituït el Congrés. El Senat constitueix separadament els seus propis òrgans.

2. Elecció de la Mesa del Congrés

La Mesa, que organitza i dirigeix la feina parlamentària, té una Presidència, quatre Vicepresidències i quatre Secretaries. La seva elecció es desenvolupa mitjançant paperetes:

  • Presidència: requereix majoria absoluta en primera votació. Si ningú no l’aconsegueix, competeixen els dos candidats més votats i guanya qui obtingui més vots.
  • Vicepresidències i Secretaries: s’escullen en votacions separades per a cada categoria; cada diputat escriu un nom i resulten elegides les quatre persones més votades.

Aquestes regles figuren als articles 30 i 37 del Reglament del Congrés.

3. Grups, comissions i obertura solemne

Els grups parlamentaris han de constituir-se mitjançant escrit a la Mesa dins dels cinc dies següents a la sessió constitutiva. Es requereixen quinze diputats, o almenys cinc i el 15 % dels vots a les circumscripcions on van concórrer o el 5 % nacional. Els qui no quedin integrats passen al Grup Mixt.

Els portaveus formen la Junta de Portaveus, que intervé en l’organització dels treballs. El Reglament estableix també deu dies per constituir les comissions permanents i quinze per a l’obertura solemne de la legislatura. Aquests terminis reglamentaris es computen, com a regla general, en dies hàbils, amb les previsions de còmput de l’article 90.

4. Consultes del Rei i investidura

Després de la renovació del Congrés, el Rei consulta els representants polítics amb representació parlamentària i proposa un candidat a través de la Presidència del Congrés. La Constitució no fixa un termini concret per completar aquestes consultes o presentar la proposta.

La Presidència convoca el debat: el candidat exposa el seu programa, sol·licita la confiança i respon als grups. La votació és pública, per crida:

  • Primera votació: necessita majoria absoluta dels membres del Congrés.
  • Segona votació: si fracassa la primera, se celebra 48 hores després i n’hi ha prou amb més vots favorables que contraris.

Si obté la confiança, la Presidència del Congrés ho comunica al Rei per al seu nomenament. El Senat no participa en aquesta votació.

5. Si cap candidatura prospera

Poden tramitar-se noves propostes. Si transcorren dos mesos des de la primera votació d’investidura sense que cap candidat aconsegueixi la confiança, el Rei dissol ambdues Càmeres i convoca eleccions, amb el refrendament de la Presidència del Congrés.

6. Continuïtat institucional

Fins a constituir-se les noves Corts, les Diputacions Permanents mantenen les seves funcions constitucionals. La del Congrés pot decidir sobre decrets llei i exercir les competències relatives a estats d’alarma, excepció i setge; després ha d’informar el nou Ple. No substitueix tota l’activitat ordinària. El Govern cessant continua en funcions fins a la presa de possessió del nou Govern.

Quines competències té el president del Govern segons la Constitució espanyola?

El president del Govern és la figura central del poder executiu a Espanya. La Constitució de 1978 no ofereix una llista única i tancada de les seves competències, però les distribueix al llarg de diversos preceptes, sobretot els articles 97, 98 i els relatius a les relacions Govern‑Corts i Govern‑Rei. A partir d’ells es poden agrupar les seves funcions principals.

1. Direcció del Govern i de l’acció política (art. 97 i 98 CE)
  • Cap del Govern: La Constitució estableix que el Govern dirigeix la política interior i exterior, l’Administració civil i militar i la defensa de l’Estat (art. 97), i dins del Govern, el president és qui fixa l’orientació política general i assumeix la màxima responsabilitat.
  • Determinació de les directrius polítiques: L’article 98.2 CE indica que el president dirigeix l’acció del Govern i coordina les funcions dels altres membres. Això implica:
    • Definir les grans línies de la política econòmica, social, exterior, de defensa, etc.
    • Resoldre conflictes de coordinació entre ministeris.
    • Impulsar o frenar iniciatives normatives del propi Govern.
2. Nomenament i cessament de ministres (arts. 98 i 100 CE)
  • Proposta de composició del Govern: Els ministres són nomenats i separats pel Rei a proposta del president del Govern (arts. 98.1 i 100 CE). Això significa que:
    • El president decideix quines persones integren el Govern.
    • Pot reestructurar carteres ministerials (crear-les, suprimir-les o agrupar-les) mitjançant les normes corresponents, sempre dins del marc legal.
    • Pot cessar un ministre en qualsevol moment, proposant al Rei la seva substitució.
  • Configuració política de l’Executiu: Tot i que la Constitució no entra en detall, d’aquestes facultats se’n deriva que el president és el principal responsable de la cohesió i estabilitat del gabinet.
3. Relacions amb les Corts Generals (arts. 108, 112, 113, 115 CE)
  • Responsabilitat política davant el Congrés: El Govern en el seu conjunt respon políticament davant el Congrés dels Diputats (art. 108 CE), i el president és el seu principal responsable. Ha de:
    • Compareixer davant el Congrés quan així ho exigeixi la Cambra.
    • Respondre de l’orientació global de l’acció governamental.
  • Plantejament de la qüestió de confiança (art. 112 CE): El president pot plantejar davant el Congrés una qüestió de confiança sobre el seu programa o una declaració de política general. Si la perd, està obligat a presentar la seva dimissió al Rei, cosa que obre una nova fase d’investidura.
  • Participació en la moció de censura (art. 113 CE): Tot i que la moció de censura l’inicien els diputats, el president és el seu objecte polític directe, perquè la moció implica necessàriament la proposta d’un nou president del Govern (moció de censura constructiva).
  • Proposta de dissolució de les Corts (art. 115 CE): Correspon al president proposar al Rei la dissolució del Congrés, del Senat o de les Corts Generals, amb la consegüent convocatòria d’eleccions. El Rei formalitza l’acte, però la iniciativa és presidencial.
4. Relacions amb el Rei i altres competències constitucionals
  • Nomenament i cessament de ministres i altres autoritats: Com s’ha assenyalat, el president proposa al Rei el nomenament i cessament dels ministres (art. 100 CE). A la pràctica també intervé políticament en altres nomenaments que la Constitució o les lleis atribueixen formalment al Rei o al Govern.
  • Autorització d’actes del Rei: Molts actes del Rei requereixen el refrendament (signatura de conformitat) del president del Govern o, si escau, del ministre competent. El refrendament converteix el president en políticament responsable d’aquests actes davant les Corts.
  • Consulta i proposta de referèndum (art. 92 CE): El referèndum consultiu sobre decisions polítiques d’especial transcendència és convocat pel Rei, però a proposta del president del Govern, prèvia autorització del Congrés. De nou, la iniciativa política neix en el president.
5. Dimissió i cessament (arts. 99 i 101 CE)
  • Relació amb la investidura (art. 99 CE): El president arriba al càrrec després d’un procediment d’investidura al Congrés, a proposta del Rei. Un cop investit, la seva posició està condicionada pel manteniment de la confiança parlamentària.
  • Cessament del president (art. 101 CE): El Govern cessa per:
    • Celebració d’eleccions generals.
    • Pèrdua d’una qüestió de confiança.
    • Aprovació d’una moció de censura.
    • Dimissió o defunció del president del Govern.
    Fins a la presa de possessió del nou Govern, el president i el seu gabinet romanen en funcions, amb competències limitades per la legislació i la pràctica constitucional.

En síntesi, segons la Constitució espanyola, el president del Govern concentra la direcció política de l’Executiu, la capacitat d’estructurar i liderar el Consell de Ministres, importants palanques davant les Corts (qüestió de confiança, proposta de dissolució) i un paper clau en els actes del Rei i en la configuració general del sistema polític.

Podries detallar el procediment d’investidura del president del Govern pas a pas? Quines diferències hi ha entre les funcions del president del Govern i les del Rei segons la Constitució? Com es limiten exactament les competències del president quan el Govern està en funcions?

Quina ha estat la trajectòria política d’Alberto Núñez Feijóo abans de liderar el PP?

Abans d’assumir la presidència nacional del PP, el 2 d’abril de 2022, Alberto Núñez Feijóo havia desenvolupat una carrera de més de tres dècades entre l’Administració gallega, organismes públics estatals i el Govern de Galícia. El seu recorregut va tenir tres grans etapes: la gestió administrativa i sanitària, la seva incorporació a l’Executiu de Manuel Fraga i el lideratge del PP gallec, amb el qual va aconseguir quatre majories absolutes consecutives.

De funcionari a responsable sanitari

Llicenciat en Dret per la Universitat de Santiago de Compostel·la, va ingressar el 1985 en el cos superior de l’Administració de la Xunta. El seu punt de partida va ser, per tant, la funció pública, abans d’ocupar responsabilitats de designació política. El 1991 va ser nomenat secretari general tècnic de la Conselleria d’Agricultura, Ramaderia i Muntanyes, un dels seus primers llocs de responsabilitat en el Govern autonòmic (Nueva Economía Fórum).

Entre 1992 i 1996 va passar a l’àmbit sanitari: va ser secretari general de la Conselleria de Sanitat i vicepresident del Servei Galego de Saúde, el Sergas. Durant aquesta primera etapa va estar vinculat a José Manuel Romay Beccaría, amb qui va treballar a l’Administració gallega abans de traslladar-se a Madrid (Perfil d’ABC).

La seva etapa estatal: Insalud i Correus

El 1996 va assumir responsabilitats en l’Administració sanitària estatal com a secretari general d’Assistència Sanitària i president de l’Institut Nacional de la Salut, l’Insalud. Va romandre en aquest àmbit fins al 2000, ampliant a escala estatal l’experiència sanitària que havia adquirit a Galícia (Perfil d’El Confidencial).

Després va passar a Correus. Entre maig de 2000 i juny de 2001 va ser conseller-director general de l’entitat pública empresarial; des de juny de 2001 fins a gener de 2003 va presidir la Societat Estatal Correus i Telègrafs. Abans de tornar a la política autonòmica, havia acumulat així responsabilitats directives tant en sanitat com en una empresa pública estatal (Etapa a Correus).

El retorn a Galícia i la successió de Fraga

El 2003, Manuel Fraga el va incorporar a la Xunta com a conseller de Política Territorial, Obres Públiques i Habitatge. Va substituir Xosé Cuiña en el context de la crisi política posterior al desastre del Prestige. El 2004 va ascendir a vicepresident primer de la Xunta, càrrec que va exercir fins al 2005 (Trajectòria a la Xunta).

Les eleccions gallegues de 2005 van marcar el següent gir: va obtenir un escó per Pontevedra i el PPdeG va perdre el Govern autonòmic. Al gener de 2006 va assumir la presidència del partit a Galícia, succeint Fraga. La seva responsabilitat va deixar de ser principalment administrativa: va passar a dirigir una organització política i a encapçalar la seva oposició al Govern autonòmic (Cronologia política).

Tretze anys al capdavant de la Xunta

El 2009 va guanyar les eleccions autonòmiques per majoria absoluta i va arribar a la presidència de la Xunta, posant fi al Govern de coalició de PSdeG i BNG. Va revalidar aquesta majoria el 2012, 2016 i 2020: quatre victòries consecutives que li van permetre presidir Galícia entre 2009 i 2022 (Presidència de Galícia).

Aquest va ser el seu principal antecedent abans del salt nacional. El 2 d’abril de 2022, el XX Congrés Nacional Extraordinari del PP, celebrat a Sevilla, el va elegir president amb el 98,35 % dels vots, com a successor de Pablo Casado. Va arribar, per tant, després de dirigir el PPdeG i governar Galícia, no directament des dels seus primers càrrecs tècnics (Perfil de Cadena SER).

Juga

Posa a prova els teus coneixements amb FREN!

Quant en saps sobre aquest tema? Respon les següents 3 preguntes.

Quin percentatge de vot aconsegueix el PP a l'última mitjana publicada per Demòcrata després del debat?

Pregunta" 1 de 3

Quants escons sumarien conjuntament PP i Vox segons l'última projecció de Demòcrata?

Pregunta" 2 de 3

Quin partit cau per primera vegada per sota del 19% segons l'enquesta de Demòcrata?

Pregunta" 3 de 3