Ser més eficients, efectius i competitius. I això, dins del sector tèxtil, i en un marc com l'actual, marcat per la pressió creixent per complir objectius de sostenibilitat, té una fórmula: reutilitzar millor. Aquest és el gran repte tèxtil i no és fútil, ja que la seva consecució beu de noves obligacions regulatòries i del debat sobre qui ha d'assumir realment el cost de gestionar la roba que deixa d'utilitzar-se.
A Espanya, el desafiament és especialment visible. Mentre creix la recollida selectiva, s'expandeix el mercat de segona mà i Europa avança cap a sistemes que obligaran fabricants i importadors a implicar-se directament en la gestió del residu tèxtil, el sector afronta una pregunta de fons: si n'hi ha prou amb recollir més roba usada o si el veritable repte passa per canviar la lògica de consum i reutilització sobre la qual ha descansat durant anys el negoci.
Ardua tasca per a la qual Juan Ramón Meléndez, director general de RE-VISTE, en declaracions a aquest mitjà, estableix múltiples i interconnectats reptes.
Un sistema que millora, però segueix lluny d'absorbir tot el residu tèxtil
El diagnòstic del sector a Espanya reflecteix avenços, però també límits evidents. Segons l'últim informe elaborat per Moda re-, corresponent a 2024, la infraestructura de recollida selectiva ha millorat de forma sostinguda en els últims anys, encara que segueix sent insuficient per absorbir tot el residu tèxtil generat.
Espanya comptava el 2024 amb prop de 30.000 contenidors de recollida tèxtil, un 38% més que el 2021. Dins d'aquesta xarxa, més de 8.900 pertanyen a Moda re-, distribuïts en més de 1.800 municipis. Això significa que actualment dos de cada tres persones tenen accés a un contenidor d'aquesta xarxa al seu municipi.
No obstant això, el volum de residu segueix sent molt superior a la capacitat de recollida. L'informe xifra en 19 quilos per persona a l'any el residu tèxtil generat a Espanya, l'equivalent aproximat a unes 60 peces anuals per habitant.
La major part d'aquest volum segueix fora del circuit de recollida diferenciada: el 87% del residu tèxtil acaba a abocador, mentre només un 13% es recull de forma separada.
En termes absoluts, la recollida selectiva va assolir el 2024 les 118.951,8 tones, equivalents a 2,45 quilos per habitant. La xifra suposa un creixement del 18,7% respecte a 2021, però deixa encara una taxa de recollida selectiva del 12,9% sobre el total generat.
L'informe també identifica una paradoxa en els hàbits de consum. Mentre la reutilització avança, el fast fashion manté un pes significatiu. Prop del 60% de la població ja compra roba de segona mà, però, al mateix temps, el 45% reconeix seguir adquirint moda ràpida.
Aquest canvi parcial també es reflecteix en la xarxa comercial vinculada a l'economia social. El 2024 operaven 346 botigues de segona mà gestionades per aquestes entitats, enfront de les 246 registrades el 2021. Més de 190 pertanyen a la xarxa Càritas / Moda re-.
Tal com s'apunta en l'estudi, les entitats socials gestionen actualment més del 60% del residu tèxtil a Espanya i concentren més del 90% de l'ocupació del sector, amb més de 3.700 llocs de treball. Tot això, a més, en vigílies d'un canvi normatiu que modificarà de forma rellevant el repartiment de responsabilitats dins del sistema.
Els grans reptes
En conversa amb DEMÒCRATA, el director general de RE-VISTE, Juan Ramón Meléndez, repassa quins són els principals reptes del sector tèxtil en el camp del reciclatge. Per una banda, subratlla, “cal seguir avançant en la recollida separada, però també serà clau reforçar progressivament les capacitats industrials i tecnològiques que permetin la preparació per a la reutilització, la preparació per al reciclatge i finalment la seva conversió en matèries primeres secundàries a través del reciclatge”.
Existeix, a més, un important repte d'innovació, afegeix: “Molts dels actuals productes de tèxtil i calçat estan compostos per barreges de fibres i materials el reciclatge dels quals encara presenta greus dificultats tècniques. Per això serà fonamental impulsar la innovació i el desenvolupament de tecnologies que permetin separar i recuperar aquests materials per reincorporar-los al cicle productiu”.
I, per descomptat, “tot això requereix la implicació de tots els actors implicats, d'un marc regulatori alineat i d'una demanda creixent de productes reutilitzats i materials reciclats que ajudi a consolidar el sistema”.
Posa èmfasi Meléndez en la necessitat de seguir desenvolupant capacitats i infraestructures vinculades a la recollida, classificació, preparació per a la reutilització i reciclatge dels residus tèxtils.
No es tracta únicament de desenvolupar noves instal·lacions, adverteix, “sinó de seguir construint un ecosistema complet, connectat i traçable, on existeixi coordinació entre tots els esglaons: recollida, reutilització, reciclatge, innovació tecnològica i demanda de materials reciclats. La circularitat requereix l'engranatge de tota la cadena de valor”.
Una pota més és el que el director general de RE-VISTE denomina com “sensibilitzar el consumidor”. “És necessari facilitar informació clara i útil sobre com dipositar correctament els residus tèxtils i de calçat, quin tipus de productes han d'anar als contenidors i com es gestionen posteriorment aquests materials, però sense paternalisme ni culpabilització”, comenta.
Des de RE-VISTE, recorda, “hem impulsat recentment acords de col·laboració amb associacions de consumidors per desenvolupar accions conjuntes d'informació, formació i sensibilització. Creiem que treballar al costat d'aquells que representen legítimament l'interès dels consumidors és clau per generar confiança, millorar el coneixement i afavorir hàbits de consum i gestió més sostenibles”.
Així gestionen altres països europeus la responsabilitat ampliada del productor en el sector tèxtil
La responsabilitat ampliada del productor (RAP) aplicada al tèxtil no parteix de zero a Europa. Espanya arriba a un terreny en el qual diversos països ja han posat en marxa sistemes específics per obligar fabricants i importadors a assumir part del cost de la recollida, classificació, reutilització i reciclatge de les peces que posen al mercat.
El cas més consolidat és França. El país va implantar el seu sistema de responsabilitat ampliada per a tèxtils, calçat i roba de llar el 2007, convertint-se en el gran referent europeu. El model funciona a través de Refashion, l'organisme autoritzat per l'Estat francès per coordinar el sistema col·lectiu. Segons les seves pròpies dades, agrupa milers d'empreses adherides i finança tant la recollida com la classificació, reutilització i reciclatge de productes tèxtils postconsum. França ha convertit aquest model en una peça estructural de la seva política d'economia circular.
Països Baixos també ha fet un pas ferm. Des de juliol de 2023 va entrar en vigor el seu règim de responsabilitat ampliada per a tèxtils, que obliga productors i importadors a responsabilitzar-se del tractament de les peces comercialitzades al país. El sistema neerlandès incorpora a més objectius concrets: una part creixent del tèxtil posat al mercat s'ha de preparar per a reutilització o reciclatge, dins de l'estratègia nacional de circularitat impulsada pel Govern.
A Suècia, el canvi ha vingut especialment per la via regulatoria europea. Des de 2025, com a la resta de la Unió Europea, la recollida separada de residus tèxtils és obligatòria, i el país treballa a reforçar el marc per a una major implicació del productor.
Alemanya i Itàlia, encara que sense un sistema tèxtil tan consolidat com el francès, també avancen en l'adaptació al nou marc comunitari, amb el focus posat a traslladar progressivament costos i obligacions als operadors econòmics.
El gran impuls arriba des de Brussel·les. La Comissió Europea va proposar harmonitzar la responsabilitat ampliada del productor per a tèxtils a tota la Unió dins de la revisió de la Directiva Marc de Residus. L'objectiu és clar: que els fabricants no només produeixin i venguin, sinó que assumeixin l'impacte ambiental del que posen en circulació. La direcció del sector a Europa ja no és només reciclar més, sinó canviar qui paga i qui es responsabilitza del residu tèxtil.