L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha comunicat aquest dimecres un ajust a la baixa d'una dècima en la seva estimació de creixement econòmic per al 2026, que passa a situar-se en el 2,3%, alhora que adverteix de riscos significatius a la baixa derivats de la crisi a l'Orient Pròxim i de la possible vulneració de la regla de despesa tant nacional com europea.
Per contra, la previsió de creixement nominal, clau per a l'anàlisi dels comptes públics, es manté en el 4,5%, segons detalla l'"Informe sobre els pressupostos inicials de les Administracions públiques 2026", presentat aquest dimecres per la nova presidenta de l'organisme, Inés Olóndriz, en la seva primera compareixença davant els mitjans des del seu nomenament.
En la seva avaluació, l'AIReF subratlla que la guerra a l'Iran "introdueix elevats riscos a la baixa" sobre l'escenari central i calcula que l'alça dels preus energètics podria retallar el creixement en 0,2 punts percentuals. No obstant això, considera que les mesures aprovades per l'Executiu "compensaran de manera parcial" aquest efecte, amb un impacte estimat de 0,14 punts en la mitjana de 2026.
Dèficit a l'alça i inflació revisada
En aquest "context d'elevada incertesa geopolítica i econòmica", l'AIReF també revisa a l'alça el dèficit públic previst per al conjunt de 2026, que augmenta en sis dècimes fins al 2,6% del PIB, a causa principalment de l'efecte de les mesures extraordinàries desplegades.
La institució fiscal eleva així mateix la seva projecció d'inflació fins al 3,2% el 2026, 1,2 punts més que al gener, i "alerta del risc d'incompliment" de la regla de despesa nacional i de la regla de despesa europea ja en aquest exercici.
Impacte de la guerra a l'Iran i de les mesures del Govern
La directora de la Divisió d'Anàlisi Econòmica de l'AIReF, Esther Gordo, ha recalcat que hi ha "molta incertesa encara" a l'hora de quantificar l'efecte del conflicte a l'Orient Pròxim, per la qual cosa hauran d'actualitzar les seves previsions "en les pròximes setmanes" davant la contínua evolució de l'escenari internacional.
Segons ha indicat, "A ritme de declaracions, ultimàtums, treves... hi ha hagut molta vulnerabilitat" i dificultats per elaborar projeccions fiables. Amb tot, l'AIReF xifra l'impacte de l'encariment del petroli i del gas natural en un -0,2% del PIB i en un punt percentual addicional sobre l'IPC.
Respecte a les mesures extraordinàries impulsades pel Govern per amortir les conseqüències de la crisi a l'Orient Pròxim, l'autoritat fiscal calcula que suposaran un increment d'una dècima en el PIB i un "impacte nul" (0,0%) sobre l'IPC, a causa del seu "caràcter transitori", ja que gairebé totes finalitzen el 30 de juny d'enguany.
A més, tot i que l'escenari central no preveu un tancament parcial o total i prolongat de l'Estret d'Ormuz, i malgrat que l'AIReF reconeix que Espanya parteix d'una millor posició que en el passat i davant d'altres països, Gordo adverteix que, si l'estret romangués bloquejat durant un període llarg, els efectes sobre el PIB serien "notables" tant a Espanya com en nombroses economies.
"Pot tenir implicacions intenses" per al creixement nacional i global, insisteix la responsable d'anàlisi econòmica de la institució.