La Comissió Europea ha proposat aquest dilluns introduir canvis en l'aplicació de la legislació comunitària de sanitat animal amb l'objectiu de fer-la més uniforme entre els Estats membres, agilitzar l'actualització de la classificació de malalties davant noves amenaces i analitzar un ús més ampli de la vacunació com a mesura preventiva.
En una revisió publicada una dècada després de l'adopció de la norma, Brussel·les constata que la implantació d'aquest marc segueix sent dispar i que diversos països encara no han completat l'adaptació de les seves lleis nacionals, encara que sosté que la legislació ha permès avançar cap a un sistema més preventiu i basat en el risc.
La normativa, aprovada el 2016 i en vigor des de l'abril del 2021, va reemplaçar desenes de disposicions disperses per un marc únic per prevenir, vigilar i controlar les malalties animals transmissibles, amb el propòsit de protegir la cabanya ramadera, la salut pública i el bon funcionament del mercat interior.
D'acord amb l'anàlisi difós per la Comissió, el nou marc ha ajudat a precisar les obligacions de ramaders, veterinaris i autoritats nacionals, a més de reforçar la bioseguretat, la vigilància sanitària i la capacitat de reacció davant brots de malalties com la grip aviària o la pesta porcina africana.
Brussel·les subratlla igualment que el sistema de restriccions per zones ha permès delimitar els moviments d'animals i productes en àrees afectades sense recórrer a vetos generals a tot un país, la qual cosa ha contribuït a sostenir els intercanvis comercials des de regions lliures de malaltia durant determinats episodis.
Aplicació desigual entre Estats membres
Malgrat aquests avenços, la Comissió reconeix que l'aplicació de la llei continua sent heterogènia entre països i que les diferències en recursos, estructures veterinàries, eines digitals i criteris nacionals poden generar càrregues administratives addicionals o problemes de compliment, especialment per als operadors de menor grandària.
Entre els àmbits a perfeccionar, Brussel·les assenyala la necessitat de revisar amb més rapidesa la classificació de malalties, un sistema que ordena les amenaces sanitàries en funció del seu risc i impacte, però que, segons part dels actors consultats, hauria de respondre millor a malalties emergents, canvis epidemiològics i riscos associats al canvi climàtic.
La Comissió proposa també estudiar en més profunditat l'ús de la vacunació com a instrument preventiu, després que la legislació hagi precisat les condicions per a recórrer-hi en situacions d'emergència o amb caràcter estratègic enfront de determinades patologies.
Espanya, entre els països més avançats en l'adaptació
L'informe destaca que alguns Estats membre, com Espanya, Itàlia i els Països Baixos, han aconseguit progressos significatius en l'adaptació del seu ordenament nacional, tot i que l'alineament complet amb el marc europeu continua pendent en bona part de la UE.
En el cas concret d'Espanya, el document ressalta que ja ha "alineat plenament" el seu marc normatiu amb la llei europea, a diferència d'altres socis comunitaris que encara arrosseguen retards en aquest procés.
Així mateix, apunta que la transició va ser "relativament fluida" gràcies a l'existència prèvia d'estructures legislatives i mesures nacionals de control que ja anaven més enllà dels requisits mínims de la UE, si bé l'adaptació va obligar a introduir canvis en els sistemes de traçabilitat i en els plans de contingència.
L'estudi utilitza també l'exemple espanyol per a il·lustrar l'aplicació de restriccions zonals durant el brot de verola ovina i caprina registrat entre 2022 i 2023, que va afectar Andalusia i Castella-la Manxa i va obligar al sacrifici de més de 52.000 petits remugants abans que Espanya recuperés l'estatus de país lliure de la malaltia el novembre de 2023.
En particular, l'informe subratlla que les autoritats espanyoles van imposar limitacions progressives als moviments d'animals, sobretot a Castella-la Manxa, on els desplaçaments d'ovins i caprins van quedar pràcticament restringits al trasllat per a sacrifici immediat, una actuació que es presenta com a exemple de l'ús flexible de les eines previstes en el marc europeu.