Un grup de científics del Centre de Biologia Molecular Severo Ochoa (CBM-CSIC-UAM), juntament amb especialistes del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) i de l'àrea de Malalties Cardiovasculars del Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa (CIBERCV), ha aconseguit descriure un mecanisme cel·lular que afavoreix l'aparició d'aneurismes aòrtics en la síndrome de Marfan.
El treball, difós a la revista "Nature Communications", ofereix dades inèdites sobre els processos que intervenen en el deteriorament progressiu de la paret de l'aorta en pacients amb síndrome de Marfan, una complicació per a la qual encara no existeixen teràpies farmacològiques específiques, de manera que la cirurgia preventiva continua sent la principal estratègia disponible.
Els autors han comprovat que l'acumulació de la proteïna fibronectina (FN) induïda per versicà en les aortes dels pacients posa en marxa una cascada de senyalització que desencadena la sobreexpressió de la via AKT-NOS2 i, en última instància, la malaltia aòrtica.
L'equip detalla que l'origen d'aquest dany resideix en alteracions del material que envolta i sosté les cèl·lules de la paret aòrtica, cosa que dispara una sèrie de senyals cel·lulars anòmales que acaben comprometent el funcionament normal d'aquest gran vas sanguini.
Aquest mecanisme es va observar tant en models experimentals com en mostres procedents de persones amb síndrome de Marfan, gràcies a la col·laboració amb equips clínics de diversos hospitals. Aquesta cooperació va permetre confirmar els resultats en teixit aòrtic de pacients amb diferents mutacions en FBN1 i subratllar-ne la importància per comprendre la malaltia.
Així, l'estudi detalla "per primera vegada" les etapes clau d'aquest procés patològic i contribueix a aclarir l'origen dels aneurismes que poden desenvolupar els afectats per síndrome de Marfan, una patologia hereditària poc freqüent que manca de tractaments realment eficaços.
Possibles dianes per a nous tractaments
Els investigadors mostren que modular aquesta via en models experimentals millora paràmetres lligats a la funció vascular i reverteix en gran mesura el dany aòrtic. Aquestes troballes apunten que els elements identificats podrien convertir-se en dianes terapèutiques en el futur per abordar la síndrome de Marfan.
"Els resultats reforcen la idea que intervenir sobre els mecanismes moleculars implicats podria tenir un impacte rellevant en l'evolució de la malaltia", ha destacat l'investigador del CBM Juan Miguel Redondo.
Les dades obtingudes obren noves línies de treball dirigides al disseny d'estratègies farmacològiques que permetin frenar o modificar la progressió de la malaltia aòrtica en la síndrome de Marfan. "Aquest tipus d'estudis és essencial per avançar cap a futures opcions terapèutiques que millorin el pronòstic dels pacients", ha ressaltat l'investigador del CBM Miguel R. Campanero.
El projecte ha estat finançat per la Fundació la Caixa; el Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats i l'Agència Estatal de Recerca, amb fons FEDER; el CSIC; la Fundació Pro CNIC; la Fundació La Marató; i el CIBERCV.