El Banc de Pagaments Internacionals (BPI) adverteix en un informe publicat aquest dimarts que l'augment de la intel·ligència artificial pot distorsionar indicadors fonamentals per al disseny de la política monetària, com els tipus d'interès naturals i la taxa d'atur, incrementant així el perill d'una "mala calibració" per part dels bancs centrals.
"La considerable incertesa al voltant dels efectes de la IA planteja diversos desafiaments per a la política monetària i l'estabilitat financera", assenyalen els autors de l'estudi del banc dels bancs centrals, que subratllen la dificultat d'anticipar amb precisió l'impacte d'aquesta tecnologia.
Segons el document, la IA és capaç d'influir al mateix temps en l'oferta i en la demanda de l'economia, tant en el pla cíclic com en l'estructural, i amb efectes molt diferents entre sectors. Això enturbia la lectura de les tendències de fons i complica la tasca d'interpretar la fortalesa real de l'activitat.
En conseqüència, una fase de fort creixement podria respondre a impulsos de demanda transitoris i no a un avanç durador de la capacitat productiva, mentre que les millores de productivitat es reparteixen de manera desigual i resulten difícils de quantificar amb precisió.
"L'augment de la IA pot, per tant, alterar indicadors clau no observables, com els tipus d'interès naturals i l'atur, freqüentment utilitzats en l'anàlisi de la política monetària", adverteixen els economistes del BPI, que insisteixen que aquesta alteració pot induir a diagnòstics erronis.
Més enllà de la mida i el sentit d'aquests efectes, l'informe destaca que també difereixen en el seu "timing": la IA podria generar primer pressions a l'alça sobre els preus i, només més endavant, convertir-se en una força desinflacionària quan es consolidin les guanys de productivitat i l'oferta s'adapti.
Així, encara que ja podrien estar manifestant-se certs efectes inflacionistes de curt termini, encara que moderats, els autors consideren que els impactes desinflacionaris lligats a una major productivitat o a canvis en la percepció del poder de negociació dels treballadors apareixeran de forma més lenta i paulatina.
En aquest context, si els bancs centrals sobrevaloren les millores de l'oferta o infravaloren l'augment de la demanda subjacents, la política monetària pot resultar excessivament expansiva; mentre que, en el cas oposat, podrien imposar-se condicions més restrictives del necessari. Per això, sostenen que un enfocament prudent, gradual i molt recolzat en les dades, com el que defensa el Banc Central Europeu (BCE), ajuda a limitar la probabilitat de cometre errors de diagnòstic.
El BPI també crida l'atenció sobre les conseqüències potencials de l'auge de la IA per a l'estabilitat financera. L'adopció d'aquesta tecnologia pot modificar de arrel els models de negoci de determinats sectors i provocar correccions negatives en les seves cotitzacions i en les seves perspectives laborals, com ja s'observà en les empreses de programari com a servei (SaaS) al febrer de 2026.
A més, en algunes economies, els abultats beneficis procedents de les exportacions vinculades a la IA podrien alimentar bombolles en els preus dels actius domèstics, elevant la vulnerabilitat del sistema financer.
De forma més àmplia, els economistes del BPI alerten que un dels riscos centrals en l'escenari actual és que les expectatives sobre el caràcter transformador de la IA resultin excessivament optimistes. Aquest excés de confiança pot desembocar en sobreinversió, una assignació ineficient del capital i un empitjorament de la qualitat del crèdit.
"Una correcció en els preus dels actius podria endurir les condicions financeres, frenar la inversió i debilitar la demanda agregada", conclouen els autors de l'informe, que reclamen vigilància i cautela davant el ràpid desplegament de la intel·ligència artificial en l'economia global.