El Govern permetrà rescindir contractes públics amb empreses que vulnerin la igualtat salarial

El Govern reforça la igualtat salarial: contractes públics rescindibles, més sancions i noves obligacions de transparència per a les empreses.

fotonoticia 20261118114714 1920

fotonoticia 20261118114714 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

5 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 18 de noviembre de 2026 · 17 institutos

  • PP31,4 %
  • PSOE27,4 %
  • Vox19,0 %
  • Frente Amplio6,1 %
  • ERC2,4 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

El Govern ha introduït canvis en la Llei de Contractes del Sector Públic perquè l’incompliment greu de les obligacions d’igualtat i de transparència retributiva per part de les empreses adjudicatàries pugui ser motiu d’extinció de contractes i concessions públiques.

Aquesta novetat hi figura en el Reial decret llei aprovat ahir pel Consell de Ministres per adaptar dues directives laborals europees i publicat aquest dimecres en el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), que entra en vigor aquest dijous, 19 de novembre.

En detall, la reforma afegeix una lletra nova a l’article 211 de la Llei de Contractes del Sector Públic que permet la resolució del contracte quan s’acrediti, mitjançant una resolució administrativa o judicial ferma, l’existència de discriminació retributiva per raó de sexe que afecti els treballadors adscrits a la seva execució, o quan es produeixi un incompliment reiterat de les obligacions de transparència retributiva prèviament constatades i requerides de subsanació per l’òrgan de contractació sense haver-se corregit en termini.

El procediment per extingir el contracte pot iniciar-se d’ofici per l’òrgan de contractació o a petició de la representació legal dels treballadors de l’empresa adjudicatària, garantint-se en tot cas l’audiència prèvia del contractista i dels representants sindicals, així com la valoració de la gravetat, la persistència i el nombre de persones afectades.

A més, els plecs de clàusules administratives particulars han de preveure sancions econòmiques proporcionades davant aquests incompliments.

Juntament amb aquesta mesura, el text publicat al BOE incorpora altres modificacions que no es van detallar després del Consell de Ministres, entre elles l’ampliació a tres anys del termini de prescripció per reclamar per vulneracions del dret a la igualtat i a la no-discriminació en matèria salarial, computats des que cessi la situació discriminatòria, i l’extensió del dret a demanar informació retributiva per escrit a qui hagi deixat de treballar a l’empresa, sempre que ho sol·licitin dins de l’any següent al seu cessament.

Igualment, s’estableix un calendari gradual perquè les empreses de 50 o més empleats comuniquin per primera vegada les dades sobre bretxa salarial de gènere a la nova Comissió per al seguiment de la transparència retributiva: les companyies amb 150 o més treballadors les hauran de trametre abans del 8 de juny de 2027, mentre que les de entre 50 i 149 empleats tindran de termini fins al 8 de juny de 2031.

Després d’aquesta primera tramesa, la comunicació serà anual per als plantilles de 250 o més persones i cada tres anys per a les de entre 50 i 249.

El paquet laboral també reforça el règim sancionador de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social (LISOS) en passar de lleu a greu la falta d’informació al treballador sobre els elements essencials del contracte, l’incompliment de les obligacions relatives als plans d’igualtat o al registre retributiu i el fet de no facilitar als candidats la informació exigida, i eleva el màxim de les multes de 750 a 7.500 euros.

Igualment, es qualifiquen com a infraccions molt greus les decisions empresarials que suposin un tracte desfavorable com a represàlia davant una reclamació extrajudicial o judicial, la sol·licitud de dades prohibides o personals en processos de selecció i les decisions discriminatòries en l’accés a l’ocupació.

PROHIBIT PREGUNTAR PER EL SALARI PREVI EN ELS PROCESSOS DE SELECCIÓ

En matèria de transparència retributiva, el Reial decret llei reconeix el dret individual a sol·licitar i rebre per escrit, en un termini màxim de dos mesos, informació sobre la retribució pròpia i sobre les retribucions mitjanes -en termes anuals i per hora, desglossades per sexe i per complements- de les persones que facin el mateix treball o un de valor igual.

Si les dades fossin inexactes o estiguessin incompletes, el treballador podrà demanar aclariments i rebre resposta motivada en un termini de 15 dies.

La informació aliena obtinguda no es podrà utilitzar per a finalitats diferents de l’exercici del dret a la igualtat retributiva i es declaren nul·les les clàusules contractuals que impedeixin al treballador divulgar el seu propi salari.

Les empreses hauran de recordar cada any al seu personal el dret a sol·licitar aquestes dades i hauran de justificar en el registre salarial les bretxes entre sexes quan arribin al 25% en empreses d’almenys 50 treballadors o al 5% en les de 100 o més empleats.

En l’accés a l’ocupació, tant en el sector privat com a les Administracions Públiques, les ofertes hauran d’indicar la retribució inicial del lloc i el conveni col·lectiu de referència; les vacants i les denominacions hauran de ser neutres pel que fa al gènere i quedarà prohibit preguntar als aspirants pel seu historial salarial.

També s’imposa l’obligació de garantir l’absència de discriminació en els processos de selecció basats en algoritmes i l’accessibilitat per a les persones amb discapacitat.

D’altra banda, la reforma introdueix per primera vegada una garantia d’indemnitat explícita a l’Estatut dels Treballadors, protegint el dret a no patir tractes desfavorables o represàlies per reclamar drets laborals i declarant nul·les tant les ordres de discriminar com les decisions adoptades com a reacció davant reclamacions davant l’empresa o davant actuacions administratives o judicials.

DRET A CONCURRER A LLOCS DE MAJOR CATEGORIA

En l’àmbit de les condicions previsibles, la norma amplia el deure empresarial d’informar per escrit sobre els elements essencials del contracte, tant al treballador com a la seva representació legal, a totes les relacions laborals amb independència de la seva durada, eliminant el llindar previ de quatre setmanes. Per als contractes inferiors a aquest termini ja vigents, l’empresa disposarà de deu dies hàbils des de la sol·licitud de l’empleat.

També es fixa un preavís mínim de tres dies per conèixer el dia i l’hora de realització de les hores complementàries pactades, llevat que el conveni estableixi un termini inferior.

Si aquest requisit no es compleix, el treballador podrà rebutjar la tasca sense conseqüències desfavorables i, en cas que l’empresa cancel·li totalment o parcialment aquestes hores, mantindrà el dret a percebre la retribució corresponent a les hores no efectuades.

Pel que fa al període de prova, s’estableix un màxim de sis mesos per a tècnics titulats i de dos mesos per a la resta de la plantilla (tres mesos a les empreses de menys de 25 treballadors), llevat d’ampliació justificada en conveni col·lectiu. En els contractes temporals de sis mesos o més, el període de prova no podrà superar un mes, reduint-se de manera proporcional en els de durada menor.

Així mateix, el nou article 21 bis de l’Estatut dels Treballadors unifica el dret a conèixer les vacants disponibles i a sol·licitar el pas a llocs més previsibles, segurs o a temps complet, exigint sis mesos d’antiguitat per als supòsits generals, i obliga l’empresa a respondre de manera motivada i per escrit en el termini màxim d’un mes, o de tres mesos quan la plantilla sigui de fins a deu treballadors.

Finalment, el decret-llei prohibeix impedir o restringir que el treballador tingui una altra feina en paral·lel per a altres empreses, llevat de per causes objectives com ara salut i seguretat, confidencialitat o conflictes d’interessos, i sense perjudici dels pactes de plena dedicació compensats. A més, crea la Comissió per al seguiment de la transparència retributiva com a òrgan tripartit adscrit al Ministeri de Treball, que es recolzarà en actuacions de suport i formació a través de Fundae per facilitar l’adaptació de les pimes.