El Tribunal de Comptes ha identificat un perjudici econòmic de 490 milions d'euros en un conjunt d'empreses del sector públic estatal, originat per la contractació de derivats financers entre 2016 i 2023, segons detalla en un informe de fiscalització fet públic aquest dimarts.
En aquest document, l'òrgan fiscalitzador analitza els derivats financers mantinguts per les entitats del sector públic empresarial estatal no financer durant aquest període. En particular, s'ha sotmès a control dotze societats públiques que concentraven més del 90% d'aquest tipus d'instruments.
Les companyies examinades són el Canal de Navarra, Adif, Adif Alta Velocitat, Aena, Renfe Operadora, les autoritats portuàries de València, Castelló i Las Palmas; Acuaes, Acuamed, Enresa i Navantia. La majoria d'elles, deu en total, tenien contractats 'swaps' vinculats a préstecs a tipus d'interès variable.
La finalitat d'aquests 'swaps' consistia a funcionar com una espècie d'assegurança per a les empreses públiques, de manera que poguessin rebre compensacions si l'índex de referència sobre el qual es sustentaven, en aquest cas l'Euríbor, registrava una pujada inesperada. No obstant això, durant bona part del període revisat pel Tribunal de Comptes, els tipus d'interès es van mantenir en nivells molt baixos o fins i tot negatius.
L'institució presidida per Enriqueta Chicano assenyala en el seu informe, recollit per Europa Press, que aquests instruments financers únicament resulten adequats per neutralitzar el risc d'un increment dels tipus d'interès dels préstecs quan aquests són alts i s'anticipa que seguiran augmentant, un context radicalment diferent al que va predominar durant pràcticament tot l'interval fiscalitzat.
L'informe detalla que, en el període analitzat, les empreses van suportar uns interessos nets totals lligats als 'swaps' per valor de 401 milions d'euros, dels quals 383 milions procedien de la pata a tipus fix a pagar i 18 milions de la pata a tipus variable.
89 milions addicionals per cancel·lacions anticipades
A aquests 401 milions s'afegeixen altres 89 milions d'euros en concepte de penalitzacions per la cancel·lació anticipada d'aquests productes contractats amb entitats financeres. El document posa de manifest que la majoria dels ens públics ni va comprovar si els derivats s'havien subscrit a preus de mercat ni va avaluar adequadament el cost de les cancel·lacions anticipades.
D'aquest import total, 34 milions es devien a la cancel·lació voluntària de vuit 'swaps' per part de l'Autoritat Portuària de València, mentre que altres 46 milions corresponen a la resolució d'aquests contractes per Acuamed.
El Tribunal considera que hauria estat més prudent posposar aquesta decisió per verificar si es consolidava la millora observada en la valoració dels derivats, tal com es desprenia de l'anàlisi detallat de l'informe elaborat per la consultora contractada per assessorar l'entitat.
En relació amb el 'swap' d'Acuamed, l'organisme remarca que aquesta operació no hauria d'haver estat subscrita per una entitat del sector públic, ja que incorporava una clàusula de cancel·lació obligatòria anticipada que la convertia en una mera aposta sobre els tipus d'interès aplicables en una data concreta.
Falta de reacció i fallades de control intern
Malgrat el clar perjudici econòmic, el Tribunal de Comptes constata la falta de reacció de la majoria dels gestors públics. Excepte en el cas d'Aena i de l'Autoritat Portuària de València, cap de les empreses implicades va iniciar accions judicials ni va presentar reclamacions davant el Banc d'Espanya per qüestionar aquesta pràctica bancària o tractar de limitar l'impacte financer negatiu.
La fiscalització també posa de relleu que diverses entitats dels àmbits de foment i aigua —entre elles les autoritats portuàries de València, Castelló i Las Palmas, així com Acuaes i Acuamed— van arribar a contractar derivats complexos que incorporaven la venda implícita d'opcions.
Aquests instruments de caràcter especulatiu restringien els beneficis en escenaris d'augments de l'Euríbor i, al mateix temps, exposaven les empreses públiques a pèrdues potencialment il·limitades en un context de descensos dels tipus d'interès.
El Tribunal assenyala, a més, greus deficiències de governança en grans societats com Adif Alta Velocitat, Adif, Renfe Operadora o el Canal de Navarra. En aquests casos, encara que els Consells d'Administració van aprovar les operacions d'endeutament principals, no van rebre informació clara i completa sobre la contractació, modificació o costos reals dels derivats associats.
Davant d'aquesta situació, l'organisme recomana reforçar la implicació dels consells d'administració en la definició de les polítiques de cobertura de riscos financers i plantejar una consulta al Banc d'Espanya, així com el possible exercici d'accions judicials en relació amb les liquidacions de la branca variable dels 'swaps' durant els períodes de tipus negatius.