Els Gestors Administratius reclamen adaptar Verifactu i la factura electrònica a les pimes

La regulació de la factura electrònica obligatòria B2B i de VERIFACTU no es troba avui en una fase “parlamentària clàssica” (projecte de llei en tràmit), sinó bàsicament en fase reglamentària del Govern. Les lleis habilitants ja estan aprovades (Llei 11/2021 antifrau i Llei 18/2022 Crea i Creix), el reglament VERIFACTU via reial decret està en vigor però amb la seva entrada efectiva ajornada a 2027, i la factura electrònica B2B s'ha desenvolupat mitjançant un reial decret (identificat a les notícies com a Reial Decret 238/2026) ja aprovat pel Consell de Ministres. El que falta per tancar són, sobretot, ordres ministerials tècniques i l'adaptació futura al marc europeu ViDA, que sí que està entrant ara en fase parlamentària.

1. Marc legal ja tancat a les Corts

L'obligació general d'usar factura electrònica entre empreses i professionals procedeix de la Llei 18/2022 de creació i creixement d'empreses, que estableix el mandat B2B i remet a desenvolupament reglamentari. La base legal de VERIFACTU està a la Llei 11/2021 antifrau, que obliga que els sistemes informàtics de facturació garanteixin integritat, traçabilitat i inalterabilitat i preveu un reglament específic.

Aquestes dues lleis ja van ser tramitades i aprovades en legislatures anteriors, de manera que avui no hi ha una nova “llei de factura electrònica/VERIFACTU” en curs al Congrés o Senat; el focus s'ha desplaçat a l'Executiu (reials decrets i ordres).

2. Estat de VERIFACTU: reglament aprovat i calendari ajornat

El reglament de sistemes informàtics de facturació (conegut com a “Reglament VERIFACTU”) es va aprovar mitjançant el Reial Decret 1007/2023, que fixa els requisits dels programes de facturació i l'estandardització dels registres. Hisenda ha explicat i modificat els seus terminis en una nota de l'1 d'abril de 2025, on detalla l'ampliació dels períodes d'adaptació, tant en la seva versió web com en PDF: nota d'Hisenda i PDF oficial.

Aquest reglament va ser després ajornat un any mitjançant un reial decret-llei que el Congrés havia de convalidar, tal com recollien les agendes i les notícies parlamentàries analitzades, i que la premsa econòmica i sectorial descriu com la pròrroga fins a 2027 de l'entrada en vigor efectiva de VERIFACTU. En el pla polític, el Senat fins i tot ha aprovat una moció de Junts instaurant el Govern a “replantejar el desplegament de VERIFACTU” i a integrar-lo amb la factura electrònica i el SII en un model únic alineat amb la Directiva ViDA, segons la pròpia formació a aquesta moció.

En paral·lel, anàlisis doctrinals com el de “VERI*FACTU: Próxima parada de la factura electrónica” subratllen que el reglament VERIFACTU ja està en vigor, però la seva aplicació pràctica s'ha anat desplaçant (primer a 2026 i després a 2027) i ha de coordinar-se amb altres sistemes de report i amb la futura factura electrònica B2B. Premsa econòmica generalista, com Cinco Días, i nombroses notes sectorials (per exemple de CEIM a aquest comunicat) donen per fet aquest marc ja aprovat i en fase de desplegament escalonat.

3. Estat de la factura electrònica obligatòria B2B

El desenvolupament reglamentari de la Llei 18/2022 s'ha materialitzat en un reial decret de sistema espanyol de facturació electrònica que, segons l'informe de la CNMC sobre el “projecte de Reial Decret”, regula formats, interoperabilitat entre la solució pública i plataformes privades i requisits de seguretat, tal com es detalla a la nota de la CNMC sobre el programa informàtic públic.

Aquest reial decret apareix a l'ecosistema mediàtic i empresarial com el Reial Decret 238/2026, aprovat en Consell de Ministres i enviat directament al BOE, sense tràmit parlamentari ordinari en tractar-se de reglamentació executiva. Les notícies de Demócrata assenyalen que:

• Obliga a l'ús de factura electrònica B2B i desenvolupa l'art. 12 de la Llei 18/2022 (crònica del Consell de Ministres).
• L'aplicació serà escalonada: primer empreses amb més de 8 milions de facturació i després la resta, amb terminis d'un o dos anys, segons “El Govern accelera la factura electrònica B2B…” i “Factura electrònica B2B: el Govern retarda la seva obligació d'ús a juliol de 2027 o 2028”.
• La Plataforma Multisectorial contra la Morositat valora positivament el reial decret, però reclama més agilitat i un llistat de morosos més visible, segons aquesta informació.

Tanmateix, la “regulació definitiva” encara no està tancada del tot: la pròpia Demócrata recorda que la posada en marxa real del sistema està pendent de la Ordre Ministerial que regula la solució pública de facturació electrònica, que a la primavera de 2026 es trobava en audiència pública (segons les peces “Vull influir” del 5 de maig i 28 d'abril de 2026: 5 de maig i 28 d'abril) i la seva aprovació definitiva es preveia inicialment per a finals de 2026, com subratlla aquest anàlisi.

4. Connexió amb la reforma europea de l'IVA (ViDA)

Un element afegit que condiciona el tancament “definitiu” del model és la Directiva europea ViDA. El Govern ha aprovat al juny de 2026 el projecte de llei de transposició parcial, que ara entra en fase parlamentària, segons la nota d'Hisenda sobre ViDA. Aquesta reforma impulsa la factura electrònica harmonitzada i els sistemes de report digital en temps gairebé real; d'aquí que el Senat, via la moció de Junts citada, demani replantejar VERIFACTU i la factura electrònica espanyola per integrar-les amb ViDA.

5. Conclusió sobre l’“estat parlamentari”

En síntesi: a l'agost de 2026, no hi ha una nova llei en tramitació específica sobre factura electrònica obligatòria B2B o VERIFACTU. El Parlament ja va tancar les lleis marc (11/2021 i 18/2022), ha convalidat els reials decrets-llei que han anat ajustant calendaris i exerceix control polític mitjançant mocions i esmenes puntuals, però el gruix de la “regulació definitiva” està en mans de l'Executiu via reials decrets i ordres ministerials, encara pendents de rematar en el cas de la solució pública de factura electrònica i de la coordinació plena amb la Directiva ViDA.

El president del Consell General dels Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya és, jurídicament, el màxim representant de l'organització col·legial dels gestors administratius a nivell estatal, però les seves competències concretes no es detallen a la Llei 2/1974 de Col·legis Professionals, sinó a l'Estatut orgànic de la professió, modificat pel Reial Decret 2532/1998. Les normes que sí que podem llegir amb detall defineixen sobretot les funcions del propi Consell General i el marc general de l'organització col·legial. A partir d'aquí, el president es configura com l'òrgan unipersonal que encarna aquesta representació i dirigeix l'actuació del Consell, encara que a les fonts consultades no consta el llistat exhaustiu de les seves atribucions estatutàries específiques. En conseqüència, es pot descriure bé el marc legal i les funcions del Consell General, però no reproduir, article per article, les facultats del president.

Marc normatiu bàsic

Les competències del Consell General de Col·legis de Gestors Administratius, i en aquest context les del president, es recolzen en un bloc normatiu estatal:

• Llei 2/1974, de 13 de febrer, sobre Col·legis Professionals, modificada per la Llei 74/1978, la Llei 7/1997 i la Llei 25/2009. Pot consultar-se la seva redacció consolidada al BOE de la Llei 2/1974.
• Reial Decret 606/1977, de 24 de març, que adapta l'Estatut orgànic de la professió de Gestor Administratiu a la Llei de Col·legis Professionals: text del RD 606/1977.
• Reial Decret 1324/1979, de 4 d'abril, que torna a adaptar l'Estatut orgànic a la Llei 74/1978, de normes reguladores dels Col·legis Professionals: RD 1324/1979.
• Reial Decret 2532/1998, de 27 de novembre, que modifica l'Estatut orgànic de la professió de Gestor Administratiu, aprovat originàriament pel Decret 424/1963, i que és la referència clau per al Consell General i la seva presidència: RD 2532/1998.

La Llei 2/1974 estableix, amb caràcter general, que quan existeixen diversos col·legis de la mateixa professió d'àmbit inferior al nacional ha d'existir un Consell General, al qual atribueix funcions de representació institucional, coordinació i relació amb l'Administració. Tanmateix, no entra en detall de què fa el president de cada Consell; remet als Estatuts de cada organització.

Funcions del Consell General i paper institucional del president

L'Estatut orgànic de la professió, segons la redacció donada pel Reial Decret 2532/1998, defineix el Consell General de Col·legis de Gestors Administratius d'Espanya com a:

• Òrgan representatiu de la professió a nivell estatal i internacional.
• Òrgan coordinador de la política i accions desenvolupades pels Consells de Col·legis de les Comunitats Autònomes i pels Col·legis de Gestors Administratius.
• Corporació de dret públic amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat per al compliment dels seus fins.
• Via de relació professional amb l'Administració General de l'Estat, a través del ministeri competent.

Entre les funcions del Consell General (article 52 de l'Estatut, en la versió modificada pel RD 2532/1998) s'inclouen, entre altres, ostentar la representació que estableixin les lleis, servir de via de relació amb l'Administració General de l'Estat, organitzar serveis d'interès per als col·legiats, establir barems orientatius d'honoraris, fixar criteris col·legials comuns o resoldre recursos contra actes dels col·legis quan no existeixi Consell autonòmic.

En aquest marc, el president del Consell General exerceix la representació institucional de la corporació i, per tant, de la professió de gestor administratiu davant:

• L'Administració General de l'Estat.
• Altres Administracions públiques.
• Organitzacions professionals estatals i internacionals.

A més, el president forma part dels òrgans de govern del Consell General que s'integren amb els presidents dels Col·legis territorials. L'article 53 de l'Estatut, segons el RD 2532/1998, estableix que els presidents de tots els Col·legis designen entre els col·legiats amb una antiguitat mínima de cinc anys en l'exercici de la professió a qui han d'ostentar els càrrecs de president, vicepresidents, secretari, tresorer, comptador i altres, amb mandats de tres anys i possibilitat de reelecció.

Límits de la informació disponible sobre les competències del president

Els fragments de l'Estatut orgànic als quals s'ha pogut accedir detallen amb claredat:

• La naturalesa i funcions del Consell General.
• La seva composició i el sistema d'elecció del president i de la resta dels càrrecs.

Tanmateix, el text accessible s'interromp precisament quan comença a desenvolupar el paràgraf que comença per «El President del Consell General…», per la qual cosa no es disposa de l'articulat complet on s'enumeren, una per una, les seves competències específiques (presidir òrgans, signatura d'acords, règim de substitucions, etc.). No es pot, per tant, reproduir amb rigor el llistat tancat de funcions del president sense acudir al text íntegre de l'Estatut orgànic tal com va ser aprovat i eventualment modificat posteriorment.

En síntesi, des del punt de vista jurídic-polític, el president del Consell General dels Col·legis de Gestors Administratius és el màxim representant d'una corporació de dret públic d'àmbit estatal, encarna la representació institucional de la professió i dirigeix l'actuació de l'òrgan que coordina el conjunt de col·legis de gestors administratius d'Espanya, dins del marc general de la Llei 2/1974 i de l'Estatut orgànic modificat pel Reial Decret 2532/1998. Però el detall fi de les seves competències s'ha d'extreure del text estatutari complet, que no apareix íntegrament a les fonts consultades.

Segons la normativa estatal vigent, l'obligació de facturació electrònica B2B prevista a la Llei 18/2022 es concep com a pràcticament universal per a tots els empresaris i professionals en les seves relacions comercials, sense establir exencions materials específiques per a pimes per volum de negoci o facturació. El que sí que preveu la llei és un règim transitori més llarg per a les empreses de menor mida des que s'aprovi el desenvolupament reglamentari d'aquesta obligació, però no una exclusió permanent. A més, continuen vigents les regles generals del Reglament de facturació, que regulen què és una factura electrònica i com ha de ser emesa, sense introduir exencions per mida empresarial. A la pràctica, una pime només queda fora d'aquesta obligació si l'operació no és una relació comercial B2B o si encara no ha entrat en vigor la fase del calendari que li correspongui, quelcom que haurà de concretar el reglament pendent.

Marc legal bàsic de l'obligació de facturació electrònica B2B

La peça central és la Llei 18/2022, de creació i creixement d'empreses, que modifica la Llei 56/2007 per “impulsar l'adopció generalitzada de la factura electrònica” en les relacions entre empreses i professionals. El BOE de la Llei 18/2022 pot consultar-se en aquest text oficial.

Al preàmbul s'indica expressament que s'amplia l'obligació d'expedir i remetre factures electròniques “a tots els empresaris i professionals en les seves relacions comercials”, per a:

• Digitalitzar les relacions empresarials i reduir costos de transacció.
• Facilitar la transparència en els terminis de pagament i lluitar contra la morositat.

En l'articulat, en modificar l'article 2 bis de la Llei 56/2007 (text de la Llei 56/2007), s'estableix que:

• “Tots els empresaris i professionals hauran d'expedir, remetre i rebre factures electròniques en les seves relacions comercials amb altres empresaris i professionals.”

Aquesta redacció no distingeix entre grans empreses, pimes o autònoms: l'obligació és general per a qui tingui la condició d'empresari o professional i realitzi relacions comercials B2B.

Existeix una exempció específica per a pimes?

Als fragments de la Llei 18/2022 que desenvolupen la factura electrònica, s'aprecia una preocupació clara per l'impacte sobre les empreses de menor mida, però es parla de períodes transitoris més amplis, no d'exempcions:

• S'afirma que és “raonable concedir a les empreses de menor mida un període de temps més gran” per adaptar-se.
• S'esmenta que les empreses de menor mida comptaran amb un període transitori de dos anys des de l'aprovació del desenvolupament reglamentari per implementar la factura electrònica obligatòria.

No s'estableixen, a la informació disponible, llindars de facturació, nombre d'empleats o volum de negoci per sota dels quals una pime quedi exempta de l'obligació. La diferència per a pimes i microempreses és de calendari, no d'obligació material: hauran d'implantar la facturació electrònica, però amb més temps que les grans empreses.

A més, la pròpia Llei 18/2022 remet a un desenvolupament reglamentari (un reial decret o altra norma) per concretar:

• Els requisits tècnics i d'interoperabilitat de les solucions de factura electrònica.
• El calendari detallat d'implantació per tipus d'empresa.

En les normes analitzades no apareix encara aquest reglament específic de desplegament B2B que detalli terminis concrets o possibles modulacions addicionals per a certs col·lectius de pimes. No es disposa de més informació a les fonts consultades sobre exencions objectives basades en mida o facturació.

Altres normes rellevants i la seva relació amb les exencions

L'obligació general de documentar operacions mitjançant factura (en paper o electrònica) segueix regulada pel Reial Decret 1619/2012, Reglament pel qual es regulen les obligacions de facturació (reglament de facturació). Aquest reglament:

• Defineix què és factura electrònica: ha d'ajustar-se al Reglament i estar expedida i rebuda en format electrònic.
• Preveu que l'emissió de factura electrònica es condiciona, en general, al consentiment del destinatari.

Tanmateix, el Reial Decret 1619/2012 no introdueix exencions específiques a la factura electrònica per ser pime, ni estableix límits d'import o volums de negoci que deixin fora determinades empreses de la futura obligació general B2B prevista a la Llei 18/2022.

Per la seva banda, la ja veterana Llei 25/2013, d'impuls de la factura electrònica al Sector Públic (Llei 25/2013) obliga a determinats proveïdors a facturar electrònicament a les Administracions. De nou, es tracta d'un àmbit diferent (B2G, relacions amb el sector públic) i no conté exencions generals per ser pime; el rellevant allà són els llindars d'import i el tipus de proveïdor, no la seva mida.

Supòsits en què una pime pot no estar subjecta

A partir de tot l'anterior, els únics supòsits clars en què una pime no queda sotmesa a l'obligació de facturació electrònica B2B de la Llei 18/2022, segons el disponible, són de caràcter estructural, no “exencions” específiques:

• Quan no actua com a empresari o professional en aquesta operació (per exemple, operacions purament privades d'una persona física).
• Quan l'operació no és una relació comercial amb un altre empresari o professional (és a dir, no és B2B sinó, per exemple, B2C).
• Mentre el desenvolupament reglamentari i el calendari d'implantació no hagin entrat en vigor per a la seva categoria d'empresa (aspecte que la llei remet a futures disposicions i que no es detalla a les normes consultades).

Més enllà d'aquests casos, i dels matisos ja existents en alguns sectors concrets per a l'emissió de factures electròniques a particulars, la normativa estatal analitzada no preveu avui una exenció general de l'obligació de facturació electrònica per a pimes, sinó únicament una implantació gradual un cop s'aprovi i publiqui el corresponent desenvolupament reglamentari.