El Govern espanyol té previst defensar aquest dijous davant els seus socis de la zona euro una iniciativa per enllumenar un actiu segur europeu a través d'emissions conjuntes de deute. El propòsit és reforçar el pes internacional de l'euro, abaratir la finançació dels Estats i avançar en una integració més profunda dels mercats de capitals del bloc.
La proposta, que el vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, exposarà als seus homòlegs de l'Eurogrup, preveu la posada en marxa d'un Mecanisme Sobirà Europeu. A través d'aquest instrument, la Comissió Europea canalitzaria una part de les necessitats de finançació dels Estats membres i transferiria després els fons captats en forma de préstecs, sense que això suposi un augment de l'endeutament agregat, segons el document a què ha tingut accés Europa Press.
D'acord amb els càlculs de l'Executiu, si se sumessin tots els països i s'incorporessin també les emissions del Mecanisme Europeu d'Estabilitat i del Fons Europeu d'Estabilitat Financera, el volum anual podria elevar-se fins a 850.000 milions d'euros. Això permetria acumular al voltant de cinc bilions d'euros en circulació en un horitzó de cinc anys, una magnitud que el text considera suficient perquè el deute europeu es consolidi com a actiu segur de referència a escala global.
L'esquema preveu que la participació en el mecanisme sigui voluntària i que pugui arrencar amb un nucli inicial d'Estats. Amb tot, fonts del Ministeri d'Economia subratllen que seria imprescindible la implicació dels cinc majors emissors de deute de l'eurozona --entre ells França, Itàlia o Espanya-- per assolir una massa crítica adequada, ja que en conjunt podrien mobilitzar entre 540.000 i 550.000 milions d'euros anuals.
En aquest escenari, el Govern espanyol estima que, si les emissions conjuntes arribessin a finançar-se en condicions similars a les d'Alemanya, l'estalvi agregat per als participants rondaria en un primer moment els 5.000 milions d'euros a l'any i podria superar els 25.000 milions quan l'instrument assolís la mida prevista.
Perquè els països amb menors costos de finançament no es vegin perjudicats, la iniciativa incorpora un sistema de compensació que assegura que cap Estat adherit pagui més interessos dels que afrontaria sortint directament al mercat. Al mateix temps, els beneficis generats per la major liquiditat del nou actiu es repartirien entre el conjunt de participants.
El text afegeix que l'accés al mecanisme estaria supeditat al respecte de les regles fiscals europees. Qualsevol desviació respecte als objectius acordats hauria de cobrir-se mitjançant emissions nacionals, de manera que l'instrument no serveixi per eludir la disciplina pressupostària.
Els bons emesos comptarien amb una doble capa de garantia, recolzada tant pel préstec concedit al país receptor com pel pressupost comunitari. En cas que es produís un impagament, la proposta preveu un conjunt de salvaguardes per protegir el pressupost de la UE i també els Estats que optin per romandre fora del mecanisme.
Actitud "constructiva" entre els socis europeus
Pel que fa a la recepció de la idea entre els socis comunitaris, especialment en aquells històricament més reticents a la mutualització de deute, com Alemanya, fonts del Ministeri d'Economia assenyalen que detecten una "actitud constructiva" entre els ministres, que es mostren "oberts a parlar de tot tipus de coses".
A més d'aquest intercanvi de punts de vista, els titulars d'Economia de l'euro aprovaran també el seu full de ruta per al proper semestre. El programa mantindrà l'èmfasi en la coordinació de les polítiques econòmiques i fiscals, l'aprofundiment de la integració financera, la competitivitat i el reforç del paper internacional de l'euro, i incorporarà noves àrees de treball com la intel·ligència artificial.