La patronal bancària a Espanya ha descartat donar suport a la reobertura del marc regulatori internacional de Basilea III amb l'objectiu de suprimir el conegut 'output floor' (sòl de capital), una iniciativa que sí compta amb el suport d'associacions bancàries d'altres Estats europeus, entre ells França.
En aquesta línia, la presidenta de l'Associació Espanyola Bancària (AEB), Alejandra Kindelán, ha marcat distàncies amb les peticions del sector financer francès, remarcant que per al sistema espanyol aquest assumpte mai ha estat un front de conflicte, degut a les diferències estructurals en la forma de mesurar els riscos entre ambdues indústries.
"En altres països estan parlant de reobrir Basilea III i treure l' 'output floor'. Aquesta restricció no la tenim a Espanya, per la qual cosa mai ho hem hagut de defensar", ha defensat Kindelán durant la seva intervenció en un simposi organitzat per l'Institut Espanyol de Banca i Finances (IEBF), on ha subratllat que els esforços i la "baralla" històrica de la banca espanyola en les negociacions de Basilea III es van centrar en variables transversals com el risc operacional i altres aspectes específics del seu model.
Per a la presidenta de l'AEB, el text definitiu de Basilea III –cuyo desplegament progressiu culminarà a la Unió Europea en l'horitzó de 2030– es va tancar en el seu moment "de manera equilibrada". Per això, ha qüestionat els intents de revisar ara el pacte assolit: "Ens sembla que tornar a obrir una cosa tan rellevant, el nucli d'aquest acord, no és alguna cosa que defensin".
La arrel de la discrepància es troba en la metodologia que utilitzen les entitats de cada país per estimar els seus Actius Ponderats per Risc (RWA), el denominador que fixa les exigències de capital regulatori. Mentre la gran banca francesa (com BNP Paribas o Société Générale) ha confiat tradicionalment en complexos models interns avançats per optimitzar les seves carteres i reduir el consum de capital, els bancs espanyols (com Santander, BBVA o CaixaBank) es recolzen sobretot en el mètode estàndard fixat pel supervisor, que és més conservador per disseny.
De aquesta manera, el nou 'output floor' actua com un llindar legal obligatori: determina que, per molt sofisticats que siguin els models interns d'una entitat, el nivell de risc declarat no podrà situar-se per sota del 72,5% del resultat que doni la fórmula oficial.
L'aplicació d'aquesta regla obliga a la banca francesa a incrementar de manera significativa els seus actius ponderats per risc i a immobilitzar milers de milions d'euros addicionals en matalassos de capital que abans podien destinar a la concessió de crèdit. En canvi, gairebé no té impacte sobre les entitats espanyoles, que en aplicar l'enfocament estàndard ja retenien de forma natural un volum de recursos propis superior al mínim fixat per aquest sòl.
En sintonia amb Kindelán, el director general de CECA, Antonio Romero, ha sostingut que mantenir el 'output floor' equival a preservar el compromís amb Basilea III i ha assenyalat que a la Unió Europea, on s'avança cap a una major harmonització, té encara "més sentit conservar-lo si es té en compte el procés dels models interns".
Un fons comú de garantia de dipòsits per impulsar fusiones
En un altre ordre de coses, la principal representant de l'AEB ha instat a culminar la creació d'un fons de garantia de dipòsits comú en l'àmbit europeu per afavorir el creixement inorgànic, és a dir, operacions de compra i fusió entre entitats, amb el propòsit que els bancs puguin assolir una major escala en el mercat comunitari.
"Europa no pot reclamar bancs amb escala i després imposar barreres que ho limitin. Un fons de garantia de dipòsits comú és determinant per a la competitivitat en el sector", ha apostillat Kindelán.
Sobre aquest punt, la secretària general del Tresor i Finançament Internacional –organisme dependent del Ministeri d'Economia–, Paula Conthe, ha admès durant la seva intervenció que la "individualitat" de l'eina constitueix una "barrera en la integració del mercat de capitals".