La gran banca augmenta els seus beneficis a Espanya per sobre de 14.000 milions fins al setembre, un 10% més, segons Neovantas

La gran banca espanyola bat rècords de beneficis a Espanya fins al setembre de 2026, impulsa ingressos i millora la morositat, segons un informe de Neovantas.

fotonoticia 20261120171805 1920

fotonoticia 20261120171805 1920

Afegeix DEMÓCRATA a Google

Pregunta a FREN

Publicat

3 minuts

Més llegides

Elecciones 29N · Encuestas

La media de las encuestas

Media a 20 de noviembre de 2026 · 19 institutos

  • PP31,0 %
  • PSOE27,8 %
  • Vox19,1 %
  • Frente Amplio6,2 %
  • ERC2,5 %
01020304050ene 2024jul 2024ene 2025jul 2025ene 2026jul 2026

Media del último estudio de cada instituto en 30 días y su evolución semanal desde el 23J. Partidos con al menos un 2 %.

Todas las encuestas

Elecciones generales del 29 de noviembre · Demócrata

Els principals bancs espanyols —Santander, BBVA, CaixaBank, Banco Sabadell, Bankinter i Unicaja— van obtenir entre el gener i el setembre de 2026 uns beneficis nets conjunts de 14.061 milions d’euros en el seu negoci purament domèstic, cosa que representa un avanç del 10,3% enfront del mateix període de 2025, segons un estudi elaborat per la consultora Neovantas.

"La capacitat de resiliència de la gran banca, davant l’entorn d’incertesa en què vivim, segueix sorprendint favorablement, si bé aquesta situació està exigint a les entitats un nivell d’atenció i de presa de mesures permanent i sistemàtic", ha destacat el president de Neovantas, José Luis Cortina.

Segons l’anàlisi de la firma, el marge d’interessos del negoci a Espanya va prolongar la seva tendència a l’alça fins al setembre i es va situar en 23.815 milions d’euros, un 4,1% més que als nou primers mesos de 2025. La consultora vincula aquest avanç al rumb de la política monetària del Banc Central Europeu (BCE), que va elevar els tipus d’interès fins al 2,5% al setembre.

El document precisa que Banco Sabadell va ser l’única de les sis grans entitats que va reduir el seu marge d’interessos en el període, amb un descens de l’1,3%, tot i que està recuperant "amb força" el seu dinamisme comercial després de la finalització de l’oferta pública d’adquisició (OPA) llançada per BBVA.

En paral·lel, les comissions netes generades a Espanya van augmentar un 5,4% interanual, fins a 9.015 milions d’euros. Totes les entitats van millorar aquest capítol, tot i que va destacar Bankinter, amb un increment del 12,9% respecte a l’exercici anterior. Amb això, els ingressos recurrents del conjunt dels sis bancs van ascendir a 32.830 milions d’euros, un 4,5% més.

Moderació de les despeses i eficiència per sota del 35%

En el bloc de costos, les despeses d’explotació van créixer un 3,6% fins al setembre —per sota del 5,8% registrat al primer semestre—, fins a assolir 13.684 milions d’euros. L’evolució va ser dispar entre entitats: Banco Sabadell (+9,2%) i BBVA (+7,7%) van incrementar les seves despeses, mentre que Banco Santander les va aconseguir retallar un 2,7% en comparació interanual.

Aquesta disciplina va permetre sostenir unes ràtios d’eficiència sòlides en el sistema financer espanyol. Santander, BBVA i Bankinter van mantenir aquest indicador per sota del 35%, mentre que CaixaBank el va situar en el 39%. Per sobre del 45% es van col·locar Unicaja i Banco Sabadell, que va arribar al 47,6%.

La morositat baixa a mínims des de 2008

L’informe també destaca que la taxa de morositat del sector bancari espanyol va continuar reduint-se fins al 2,53%, segons l’última dada disponible, corresponent a agost. Aquest nivell suposa un nou mínim des de setembre de 2008, quan es va situar en el 2,63%. La millora s’explica per l’augment del saldo de crèdit concedit i per la disminució dels préstecs en situació d’impagament, d’acord amb dades del Banc d’Espanya.

Tot i que la morositat va descendir, les entitats van aplicar enfocaments diferents en matèria de provisions. La partida de dotació de passiu i pèrdues per deteriorament —que agrupa les provisions— es va incrementar, de mitjana, un 5,2%, amb lleugers augments en la majoria dels grans bancs, llevat del cas de Unicaja, que va reduir aquestes dotacions en un 18,3%.

La IA i l’escenari postelectoral

De cara als pròxims anys, l’estudi posa l’èmfasi en dos factors clau per a l’evolució del negoci bancari a Espanya. "Si bé les perspectives de resultats per a la gran banca espanyola al seu territori nacional es dibuixen molt positives per a aquest any, caldria cridar l’atenció sobre dos elements que poden influir substancialment en els seus resultats per als pròxims anys", ha remarcat Cortina.

El primer està relacionat amb el desplegament de la Intel·ligència Artificial (IA) i l’estratègia que defineixi cada entitat per incorporar-la al seu model de negoci. El president de Neovantas subratlla que les decisions que adoptin els bancs, tant per retallar costos com per impulsar noves fonts d’ingressos, podran "marcar diferències substancials" entre unes firmes i altres.

Al mateix temps, els experts de la consultora criden l’atenció sobre el context polític i el tipus de model econòmic que pugui configurar-se a Espanya després de les eleccions del pròxim 29 de novembre. En aquest punt, des de Neovantas assenyalen que un eventual avanç del bloc progressista podria orientar a mitjà termini cap a un model econòmic "de perfil carioca", cosa que, segons el seu parer, generaria "implicacions significatives" en la banca.